📍Els partits de l’oposició de Bellaterra, GXB i ERC es queixen que l’actual President de la Junta Veïnal que gestiona l’EMD ho els hi hagi informat sobre aquesta greu trobada.
📍Segons Guillem Nadal, portaveu de GXB a la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra, “No es un deute. S’han de cuadrar les feines i les factures i veure que falta”.
Josep Maria Riba Farrés, president de la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra
LLUÍS TORRES | Les sorprenents declaracions públiques fetes per Josep M. Riba Farrés, (president de la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra), fent balanç dels seus primers 6 mesos de gestió, que va celebrar el dijous dia 19 de desembre de 2023, a la sala gran del Centre Cívic de la plaça Joan Maragall de Bellaterra, davant d’un màxim de 25 persones. Va fer una denúncia -dita com de de pas-, sense aprofundir sobre la gravetat d’aquesta trobada al despatx de l’EMD,i referent a una deuta d’advocats de 85.000 €. Esperem que aprofiti el proper ple de l’EMD del 22 de gener 2024, perquè faci plena llum a quelcom que per la forma en que es va informar al veïnat, té moltes dubtes i no va ser informar prèviament als partits de l’oposició GXB i ERC de Bellaterra.
Reproduïm literalment la declaració feta per Josep M. Riba, -a partir del minut 3 de la seva intervenció-:
…..Aquests últims dies hem tingut i trobat un ensurt econòmic perquè hi havien una sèrie de despeses jurídiques de molts contenciosos d’anys anteriors.
Ha sigut a finals que avotcats ens han vincut a reclamar uns diners que no s’havien facturat i que quan es va fer el traspàs de l’EMD no s’ens havia dit.
Això ens va fer trontollar una miqueta.
Aquest capítol encara no està del tot tancat, ja que s’ens ha reclamat uns deute de 85.000 euros. Vàrem començar a negociar per arribar a un acord, i ho vam poguer rebaixar a 45.000 euros. Ja veurem si des de l’EMD, al final no l’aceptarem i no els hi pagarem res. Ja veurem!
2024 és el 6è any de traspàs del segle XXI. Per tant, aquest mes de febrer tindrà 29 dies, i no caldrà esperar 4 anys per complir anys.
Després d’esperar 4 anys, als nascuts un 29 de febrer “Any bixest o de traspàs ” els hi arriba el seu aniversari l’últim dijous de febrer, que curiosament també coincideix amb els anys olímpics, aquest 2024 amb els de París.
📍Fos interessant saber, quans dels 3.000 residents de Bellaterra, han nascut un 29 de febrer.
El calendari laboral del 2024 a Catalunya, aprovat pel Departament d’Empresa i Treball i consensuat amb els sindicats CCOO i UGT i les patronals Foment del Treball i Pimec, té un total de 15 dies festius: 13 festius nacionals i dos més que són escollits per a cadascun dels ajuntaments.
Onze festius entre setmana
D’aquests 13 festius, 11 seran entre setmana. Hi haurà quatre caps de setmana llargs, i dos possibles ponts el 15 d’agost i per Nadal i Sant Esteve per als qui es vulguin agafar el dia entremig de vacances. Però els festius de l’1 de maig i l’11 de setembre cauen en dimecres, justa al mig de la setmana.
El 2024, Setmana Santa caurà també molt aviat, serà entre el 29 de març i l’1 d’abril. L’únic festiu que caurà en diumenge serà la Immaculada, el dia 8 de desembre, Reis i la Festa Nacional d’Espanya seran en dissabte.
A la Vall d’Aran, el dia de Sant Esteve serà feiner, però, en canvi, serà festiu el dia 17 de juny, la Festa d’Aran.
Calendari de festius laborals 2024:
Cap d’any: 1 de gener, dilluns
Reis: 6 de gener, dissabte
Divendres Sant: 29 de març, divendres
Dilluns de Pasqua Florida: 1 d’abril, dilluns
Festa del Treball: 1 de maig, dimecres
Festa d’Aran: 17 de juny, dilluns (festiu només a la Vall d’Aran)
Sant Joan: 24 de juny, dilluns
L’Assumpció: 15 d’agost, dijous
Diada Nacional de Catalunya: 11 de setembre, dimecres
LLUÍS TORRES|Gràcies, gràcies, moltes gràcies 📍Començar l’any 2024 treballant i donant servei al veïnat de Bellaterra, i fent la recollida Porta a porta, (avui 1 de gener de 2024, l’orgànica i el paper, tal com marca la selectiva setmanal).
“Esperem que aquest servei realitzat en un festiu com és el primer dia d’Any Nou sigui un exemple per alguns, i que aportin feines palpables i visibles pel veïnat, sense tant parlar i parlar, i actuar sota un marketing de comunicats, com si fossin un mitjà de premsa, més que gestors públics“.
Servei al poble és fer-ho visible cada dia, tal com ho demostra el Porta a Porta a Bellaterra
El Porta a Porta de Bellaterra, el millor servei públic des de l’any 2010
La recollida selectiva porta a porta (PaP) consisteix en lliurar els residus al servei municipal de recollida davant de la porta de casa, en uns dies i hores determinats per a cada fracció.
A través d’un model porta a porta es pot fer la recollida de totes les fraccions domèstiques amb recollida a la via pública (rebuig, FORM, vidre, envasos i paper i cartró), o la recollida només d’algunes fraccions, que com a mínim són rebuig i FORM, mantenint els contenidors per a la resta de fraccions.
Els resultats de recollida selectiva assolits en els municipis que tenen en marxa sistemes porta a porta són en general superiors, tant en quantitat recollida com en qualitat de la separació (en general se situen entre el 60 i el 80% de recollida selectiva).
L’aplicació de la recollida porta a porta és més senzilla en zones de baixa densitat de població on la identificació dels residus de cadascú és més fàcil.
La implantació de sistemes de recollida PaP requereix un cert canvi d’hàbits que propicia la participació dels ciutadans, de manera que és necessària una adequada campanya de comunicació.
Els models de recollida PaP permeten identificar el generador i per tant possibiliten la implantació de sistemes de fiscalització més justos com són els de pagament per generació (per exemple, pagament per bossa o pagament per bujol).
Avantatges:
Nivells més alts de recollida selectiva i recuperació. Es retiren els contenidors de la via pública (més espai a la via pública, no cal mantenir i netejar els contenidors, no hi ha desbordaments). Desapareix l’anonimat en el lliurament dels residus. El percentatge de població que tendeix a participar a la recollida selectiva és major. Permet l’aplicació de taxes d’escombraries de pagament per generació. El cost del reciclatge tendeix a ser menor i els ingressos per sistemes integrats de gestió, venda de materials i retorn del cànon majors. Es redueix el percentatge de residus no municipals dels que s’acaba fent responsable el municipi. Els sistemes complentaris de recollida selectiva (fracció vegetal, voluminosos…) tendeixen a funcionar millor. Inconvenients:
-S’esta subjecte a un horario de lliurament força estricte. -Suposa a un canvi d’hàbits important per a moltes llars. -El cost de la recollida tendeix a ser major.
Font: Revista SOSTENIBLE de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la sostenibilitat
La majoria de tarifes s’encareixen aquest 2024 perquè desapareixen les ajudes
La sequera que afecta Catalunya ja es nota directament a la butxaca dels consumidors. A partir d’aquest 1 de gener, l’aigua es paga més cara als municipis i ciutats que s’abasteixen de l’ens Ter-Llobregat. Puja un 33,7% la tarifa mitjana, que passarà de 0,74 a 0,99 euros per metre cúbic. S’estima que el cost de l’aigua podria pujar gairebé un euro per persona i mes.
Les factures de la llum i del gas també s’encariran aquest any, ja que desapareixen les reduccions de l’IVA.
A la factura del gas, l’IVA, que estava rebaixat al 5%, pujarà al 10% fins que s’acabi l’hivern. I després recuperarà el tipus normal del 21%.
En el cas de la llum, l’IVA del 21% encara no es farà efectiu aquest 2024, però sí que passarà de l’actual 5% al 10% durant tot l’any.
Els peatges, un 3% més cars
Pel que fa als peatges, a partir d’avui els quatre de la Generalitat s’encariran al voltant del 3%.
La pujada més important serà la de la C-16, al tram entre Sant Cugat, Terrassa i Manresa, que augmentarà un 3,5%.
Al Túnel del Cadí, als de Vallvidrera i a la C-32, a l’eix Castelldefels-Sitges-el Vendrell, l’increment de les tarifes serà del 3,33%.
A partir de l’1 de gener la Generalitat també ampliarà els descomptes a la C-16 i la C-32.
A la C-16, s’avançarà l’hora punta del matí a les 6.30 hores en els descomptes de dies no festius, que s’apliquen a les barreres de Sant Vicenç de Castellet en ambdós sentits.
A la C-32, s’incrementa fins al 75% el descompte per mobilitat obligada en el tram entre Sitges i el Vendrell amb l’objectiu de fer “més atractiva” l’autopista i alleugerir de trànsit la C-31. Actualment la bonificació és del 70%.
S’apugen les pensions i els sous dels funcionaris
Els pressupostos de l’Estat també han previst que les pensions contributives es revaloritzaran un 3,8% aquest any. I, pel que fa a les mínimes i les no contributives, pujaran entre un 5% i un 7%.
El sou dels funcionaris també pujarà. En aquest cas, un 2% per cent, i podria augmentar un 0,5% més si els preus es tornen a disparar.
El salari mínim, de moment, es manté en els 1.080 euros, amb 14 pagues, fins que se’n negociï el nou increment amb sindicats i la patronal, que podria ser del 4%.
Pel que fa al cistell de la compra, es mantindrà l’ajuda a l’IVA dels aliments bàsics, fins al 30 de juny. Continuarà sent zero en productes com ara el pa, els ous o la llet i els formatges, i el 5% per als olis i les pastes.
LLUÍS TORRES | Felicitar l’Any Nou no són només paraules; és esperança i joia, és connectar amb els éssers estimats els nostres sincers desitjos de felicitat, salut i prosperitat. Sigui que estigueu cercant una frase per a enviar per missatge de text, o una felicitació original per a treure un somriure. Compartim uns manat de suggeriments que podeu afegir a les vostres fotografies personals o dibuixos originals. Això farà que tinguin un toc més especial en uns moments tants esperats com és l’arribada d’any nou. Aquí teniu una felicitació feta a Bellaterra que us podria ajudar-vos una mica, obrint la finestra a la vostra imaginació, i amb ella aprofitem per agraïr la confiança que ens depositeu des de novembre de 2009, data quan el mitjà digital BELLATERRA.CAT va començar la lliure informació global “Sense ànim de lucre’ reclamant el FACTA NON VERBA X BELLATERRA, perquè calen fets i millores a l’espai públic, i sobren comunicats i paraules. Bon i millor any nou 2024!
Aquí podreu trobar el que necessiteu de la nostra petita selecció 👇
“Que 2024 sigui un any de pau, amor i felicitat per a tu i els teus éssers estimats!” “Brindem per un meravellós 2024 ple de noves aventures i somnis complerts.” “Que aquest nou any et porti salut, alegria i prosperitat. Feliç 2024!” “Abraçades d’Any Nou! Que 2024 sigui el teu millor any fins ara.” “Desitjant-te 365 dies d’èxit i felicitat aquest 2024.” “Que cada dia del 2024 sigui una pàgina en la teva millor història.” “Felicitats! Que 2024 sigui un camí ple de llum i alegria.” “2024: Un nou capítol t’espera. Gaudeix-ho al màxim!” “Que la màgia del nou any il·lumini el teu camí. Feliç 2024!” “Prosperitat i èxit en aquest 2024!” “Que 2024 sigui l’any en què tots els teus somnis es facin realitat!” “Desitjant-te un 2024 replet de pau, amor i riures.” “Que 2024 et porti més alegria de la que puguis imaginar.” “Bon any nou! Que cada dia de 2024 sigui especial.” “Que aquest 2024 sigui tan brillant com el teu somriure.” “Que 2024 sigui un any memorable ple de felicitat i salut.” “Un brindis per un fantàstic 2024 ple d’assoliments i bons moments!” “Desitjant que 2024 sigui l’any en què tots els teus desitjos es facin realitat.” “Que l’alegria i la prosperitat t’acompanyin en aquest 2024.” “Que 2024 sigui un any ple d’amor, riures i felicitat.” “Que aquest nou any estigui ple d’oportunitats i èxits. Feliç 2024!” “Desitjant-te un 2024 ple de moments feliços i records inoblidables.” “Que aquest 2024 sigui un any ple de sorpreses agradables i grans assoliments!” “2024: Temps de somiar en gran i aconseguir les teves metes.” “Un any nou ple de noves esperances i començaments brillants! Feliç 2024.”
FACTA NON VERBA X BELLATERRA 2024
“Que el 2024 et sorprengui amb alegries inesperades i èxits sorprenents.” “Aquest 2024, que trobis el que cerques en llocs inesperats.” “Desitjant-te un any de riures incontenibles i moments màgics. Feliç 2024!” “Que aquest nou any et desperti amb felicitat i et fiqui al llit amb gratitud. Feliç 2024!” “2024: L’any per a conquistar els teus somnis més salvatges.” “Que 2024 et porti sorpreses tan dolces com el teu somriure.” “Desitjant-te un 2024 tan acolorit com els teus somnis.” “2024: 365 oportunitats per a brillar.” “Que el nou any et regali moments inoblidables.” “2024: Temps per a nous començaments i velles tradicions.” “En 2024, que cada moment compti i cada somni s’acosti més a la realitat.” “Que 2024 sigui un llenç per a pintar els teus millors moments.” “Desitjant que cada dia del 2024 et porti un somriure.” “Que 2024 sigui l’any de fer realitat l’inimaginable.” “2024: Un any per a crear records que durin tota la vida.” “Que en 2024 descobreixis nous camins cap a la felicitat.” “2024: Més riures, menys preocupacions.” “Que aquest nou any et sorprengui amb moments de pura alegria.” “2024: Que els teus dies estiguin plens de petites benediccions.” “Que 2024 sigui un any de descobriments i alegries.” “Desitjant-te un 2024 replet de moments que et deixin sense paraules.” “Que en 2024, cada dia sigui una aventura i una oportunitat per a créixer.” “2024: L’any per a ser valent i perseguir els teus somnis.” “Que aquest any nou et porti més somriures que llàgrimes i més alegria que tristeses.” “2024: Que sigui l’any en què totes les teves estrelles s’alineïn.”
LLUÍS TORRES|Sortim de Bellaterra per passejar i apropar-nos a la pastisseria Dolç par Yann Duytsche, la pastisseria d’autor de Sant Cugat del Vallès, recordant que els seus panettons han estat premiats com els millors de tota Espanya. Només accedir al la seva dolça boutique ens sorprèn la seva línia professional Gastronòmica i Gourmande, com si entresim a l’ànima de l’obrador d’un gran restaurant d’élite, on combinen les més peculiars i exquisides matèries primeres, iniciant per la xocolata Valrhona, -una de les millors del món-, i mare de la casa, les fruites fresques seleccionades en el seu punt de maduresa, sense oblidar els fruits secs del territori. Davant l’assortiment que entra pel ulls, ens deixem aconsellar i ens decidim pel pastís anomenat Passió, -visualment ja ens diu molt-, l’ou del top de xocolata farcit de maracuià. Al tastar-lo a casa tots sóm de l’opinió que es tracte d’una sorprenent creació on sense dubte domina la màxima qualitat de la xocolata Valrhona, la que seguim de molt a prop des de fa un munt d’anys. Per la nostra família, Dolç ha estat la gran descoberta gastronòmica, i piano, piano…pensem anar-hi tastant totes les seves increïbles especialitats, perquè quan es troba un gran professional com en Yann, cal aprofitar i gaudir de la seva dolça saviesa, tant propera a casa nostra.
Un dels best sellers de Dolç és el Passió (pa de pessic Sacher, crema anglesa esponjosa, cremós de fruita de la passió i perles cruixents, amb la qualitat suprema de la xocolata Valrhona
De la nouvelle cuisine als obradors de mitja Europa
Yann Duytsche (Lille*, 1967). Des dels 9 anys sabia que volia ser pastisser. Es va enamorar de la professió a la pastisseria del seu oncle, aquell ofici creatiu i immediat li va semblar una cosa màgica. Amb només 15 anys, va ingressar a l’École Hôtelière du Touquet-Paris Plage per aprendre els secrets de l’obrador i la cuina, la seva primera experiència ja va ser d’alta volada: el Grand Hotel Clément (Ardres), amb una estrella Michelin. El seguirien el restaurant més alt d’Europa (Hôtel Fitz Roy), als Alps, i l’Hôtel Châteaux .
Però la seva gran escola, assegura, va ser el Moulin de Mougins (3 estrelles Michelin) del xef Roger Vergé, el precursor de la nouvelle cuisine i pare del lema «l’èxit del xèf comença al mercat». Al Moulin, el jove Yann va exercir de segon de pastisseria i va descobrir la sofisticació de la cuina, el mediterrani i la seva gastronomia, la riquesa de la cuina provençal, el respecte als sabors i la recerca dels matisos.
El 1992, amb poc més de 25 anys, va decidir ampliar la seva experiència i va treballar a Baixas (Barcelona) i, més tard, a l’establiment de Daniel Giraud a Valence, elegit Millor Obrador de França. D’aquí va fitxar per a Valrhona, (un dels productors de xocolata més importants del món). Va passar 6 anys com a formador a la seva escola per a pastissers i 5 més viatjant pel sud d’Europa oferint cursos i assessorament personalitzat.
El xèf pastisser Yann Duytsche (Lille, 1967, France)
Fa 15 anys, Yann Duytsche va voler tornar a l’essència d’aquell ofici màgic que el va fascinar de petit i va obrir la seva pastisseria: DOLÇ, Carrer Puig i Cadafalch, 50, Sant Cugat del Vallès. Allí practica la pastisseria d’autor, gastronòmica, amb receptes pròpies, i els millors ingredients, amb les últimes tècniques, i maridatges sorprenents, precisos i sofisticats i elaboracions sempre artesanals, la Joie de Vivre a la vista i al paladar.
Entre els seus best sellers, trobem el Passió (pa de pessic Sacher, crema anglesa esponjosa, cremós de fruita de la passió i perles cruixents) ; el Rose Bombón (pa genovès amb grosella vermella, cremós de xocolata amb llet Tanariva, esponjós de xocolata blanca i infusió de te a la rosa); el Que bo! (esponjós de praline de cacauet, cremós canyella taronja, streuzel cacau i taronja, gerds i farigola llimona) o el Bosc (sablé bretó amb gianduja, suprema lleuger, canyella, llimona i coulis esferificat de liquat de llimona i gerds).
DOLÇ C/ Josep Puig i Cadafalch, 50 (08172 Sant Cugat del Vallès) ☎️ 93 590 66 94
*Lille (França) vessa l’hospitalitat del nord, això es reflecteix a les seves exposicions i festivals, a l’ambient festiu del mercat ambulant Braderie i als agradables bars Estaminet de la ciutat vella, que són perfectes per gaudir de les cerveses artesanals locals i de les especialitats gastronòmiques amb accent flamenc. La ciutat és també un formiguer cultural, on es pot apreciar una gran quantitat d’obres de belles arts d’enorme valor als museus i monuments.
Lille: què veure, què fer, què menjar i què comprar:
• Les vistes des del campanar de l’ajuntament, el més alt del nord de França • La col·lecció permanent del museu de belles arts Palais des Beaux-arts • L’escultura de 6 metres d’un nadó davant de l’antiga Gare Saint-Sauveur, ara un centre d´art contemporani i festivals • La magnífica Villa Cavrois a Croix dissenyada per Mallet-Staevens • El museu d´art modern La Piscine a Roubaix, una antiga piscina Art Déco • Anar a la famosa «Braderie de Lille» al setembre, el mercat ambulant més gran d’Europa
• Comprar als carrers de vianants empedrats ia les boutiques dels barris Lille-Sud i Roubaix • Passar-ho bé als bars i clubs del barri Solferino-Massena • Passar una nit en un B&B a bord d’una barcassa o caravana de gitanos • Llogar una bici V’lille i recórrer la ribera del riu Deule • Més de 50 formatges locals al mercat Wazemmes. • Gaufres fourrées (gofres farcits) de Meert . Cerveses elaborades localment, normalment amb un sabor intens
• P’tits Quinquins dolços realitzats a Lilla des de 1921 • Merengues de Aux Merveilleux embolicats en nata muntada de xocolata i coberts amb encenalls de xocolata • Productes locals i records artesanals de l’Estaminette, a la rue de la Barre • Cervesa de L’Abbaye des Saveurs, a la rue des Vieux Murs • Formatges locals de Philippe Olivier, formatgers des del 1907
LLUÍS TORRES|Les discretes converses entre l’EMD de Bellaterra i l’Ajuntament de Cerdanyola han arribat a bon port, molt més ràpid del que el veïnat de Bellaterra esperava. Aquest era el motiu del silenci durant 6 mesos dels actuals gestor de l’EMD de Bellaterra.
Can Jeroni Martí, la propera seu de l’EMD de Bellaterra, Arxiu Històric i Biblioteca |CEDIDA
S’espera que de un moment a l’altre, ambdues administracions ho facin públic, al més trigar al proper ple del 22 de gener.
Una vegada reformada la masia de Can Jeroni Martí, -amb una partida econòmica especial de la Diputació de Barcelona-, l’actual Junta de Veïnat de l’EMD gestionada pel partit polític Bellaterra Endavant, podrà començar a complir el seu programa electoral, en concret deixant lliure l’ocupació de la primera planta del Centre Cívic de la plaça Joan Maragall, tant reclamada als anteriors gestors de l’EMD.
El gran espai disponible de Can Jeroni Martí permetrà a l’EMD crear l’estudi de Bellaterra Televisió i així informar en directe al veïnat, sense necesitat de contractar espais a Televisió de Sant Cugat. També es crearà l’Arxiu Històric de Bellaterra, amb el fons documental i gràfic del Cronista de Bellaterra Ignasi Roda, i el més recent de l’actor Jaume Pla, corresponent als seus anys visquen a Bellaterra, del 1974 a 1998. També en els terrenys de la propietat es construirà un petit Palau d’Esports per poguer fer realitat les actuals competències esportives de l’EMD de Bellaterra, i la tant desitjada Biblioteca de Bellaterra.
El veïnat s’ha de felicitar per la bona gestió de les administracions, que han valorat per sobre de tot, el servei al poble.
📍Heu escoltat des de Bellaterra les acusacions de l’oposició d’esquerres al govern municipal del PSC, a través de Cerdanyola Ràdio (105.3 FM)?
📍Molt ens agradaria també saber l’opinió pública dels partits a l’EMD de Bellaterra, i en particular de Josep M. Riba, president de la Junta del Veïnat, més quan se sap que la pujada del IBI a Bellaterra serà d’una mitja aproximada d’uns 400€ anuals.
📍Inversió de 100.000€ de Cerdanyola per asfaltar carrers de Bellaterra és una decisió compromesa a Ramon Andreu, anterior president de l’EMD de Bellaterra, i recordar que segon conveni vigent, es l’EMD la responsable del manteniment de voreres i calçades.
Anna Montfort, (En Comú Podem) Albert Turón (Esquerra Republicana de Catalunya) i Pedro Arco (Guanyem Cerdanyola) 📷 CERDANYOLA RÀDIO
Representants de les tres formacions polítiques reiteraven les seves crítiques als punts més destacats aprovats en l’últim ple municipal de l’any: un augment de l’IBI de l’11’6% que consideren injustificat i un pressupost per a 2024 que no atén les necessitats reals de la ciutadania i que no ha escoltat les propostes de l’oposició.
Des d’Esquerra, Albert Turon assegura que el govern municipal “funciona per inèrcia, però no té iniciativa” i critica que “pretén vendre una imatge de proximitat, transparència i diàleg que és falsa”. Turon subratlla que no s’ha escoltat les propostes d’altres grups en l’elaboració dels pressupostos municipals quan grans temes de ciutat com la mobilitat, els residus o l’habitatge “segueixen encallats”
Turon considera que el PSC fa “servir el corró” de la majoria absoluta “per seguir fent el mateix”.
Anna Montfort, de Guanyem, remarca que la unitat mostrada per aquests grups vol “demostrar que hi ha una altra manera de fer política” i que l’actuació del govern és “la del PSC de sempre que diu ‘aquí manem nosaltres’”.
Montfort apunta que Guanyem podria entendre un augment fiscal a causa de la coiuntura econòmica, però “no quan no s’executen les inversions, quan hi ha el govern més car de la història de Cerdanyola o quan a la campanya electoral no es va dir” que hi hauria aquest increment. De fet, Montfort creu que l’augment es fa en el primer any de mandat per evitar desgast electoral de cara als comicis de 2027 i remarca que no s’impulsen propostes de “justícia social” com les que planteja Guanyem.
El regidor d’ECP, Pedro Arco, destaca que la compareixença de les tres formacions al casal La Flama “demostra que no hi ha hagut participació” i denuncia que els primers 100 dies de govern “només han passat” per aprovar reconeixements d’obligacions de serveis sense contracte regulador, en un any amb més de 70 modificacions de crèdit. Això comporta, segons Arco, que “es sostrau a la resta de partits un pressupost que s’hauria d’haver consensuat abans d’eleccions”. Per al regidor d’En Comú Podem, l’única actuació positiva ha estat l’aprovació del Pla Local Feminista.
Arco creu que l’any vinent s’implantarà una nova taxa de residus per imperatiu europeu que augmentarà la pressió fiscal quan cal més planificació i anàlisi per part del govern. El regidor d’ECP insisteix que, abans de pujar l’IBI –“que no grava la capacitat econòmica, sinó la propietat”-, caldria impulsar alternatives buscant nous ingressos o una major rendibilitat de l’efectiu de què disposa l’Ajuntament.
Arco creu que l’any vinent s’implantarà una nova taxa de residus per imperatiu europeu que augmentarà la pressió fiscal quan cal més planificació i anàlisi per part del govern. El regidor d’ECP insisteix que, abans de pujar l’IBI –“que no grava la capacitat econòmica, sinó la propietat”-, caldria impulsar alternatives buscant nous ingressos o una major rendibilitat de l’efectiu de què disposa l’Ajuntament.
Segons declaracions de Miquel Puig (Secretari d’Afers Econòmics i Fons Europeus de la Generalitat) a Catalunya Informació: “L’aposta pel disseny de xips ens permetrà construir una indústria de futur”
Vista del parc de l’Alba a Cerdanyola del Vallès, on hi ha el Sincrotró Alba i on se situarà la fàbrica de prototipatge de xips Innofab.
La creació d’un centre de preproducció de xips, que estarà ubicat a Cerdanyola del Vallès, al costat del sincrotró Alba, és una de les qüestions acordades aquesta setmana en la reunió entre els presidents Pere Aragonès i Pedro Sánchez.
Materials alternatius al silici
En aquest centre, que s’integrarà en una xarxa d’una desena de centres d’investigació europeus, s’hi dissenyaran xips amb materials de nova generació com el grafè i s’hi faran prototips a petita escala.
Els destinataris dels xips seran centres de recerca, grans empreses multinacionals i, sobretot, start-ups.
El grafè, un nou material està a la mira d’acadèmics i industrials.
El grafè promet una velocitat de transmissió i ducibilitat que deixaria enrere al silici com a matèria primera de la indústria informàtica
El secretari d’Afers Econòmics i Fons Europeus de la Generalitat, Miquel Puig, ha assegurat, en una entrevista a Catalunya Informació, que el que es busca és crear una indústria al voltant d’aquest centre a llarg termini. Per tant, creu que aquest projecte tindrà un gran impacte econòmic per a Catalunya en els pròxims anys:
“Això és estratègic perquè creem un centre de coneixement on es pugui dissenyar, desenvolupar i provar xips alternatius, i sobre això es pot construir tota una indústria de futur.”
Una aposta europea per la seguretat i l’autonomia
Segons Puig, a Europa i als Estats Units “hi ha un moviment important per reduir la dependència tecnològica dels dos grans centres asiàtics de producció de xips, Corea i Taiwan”. I bàsicament, per qüestions de seguretat.
Amb aquesta mena de centres, Europa vol dissenyar els seus propis xips per no estar tan lligada al mercat asiàtic i per tenir més control sobre el producte:
“Això interessa moltíssim a Europa, perquè si tu dissenyes aquests xips saps què fa el xip, saps què hi ha a dins; en canvi, si no el dissenyes no saps què hi ha allà a dins i, per tant, de cara a la seguretat és molt important controlar-los, i això passa per dissenyar-los tu mateix.”
El projecte preveu contractar uns 200 treballadors d’alta qualificació que dissenyaran i crearan els prototips dels microxips.
Segons Puig: “És una gran oportunitat si sabem triar bé el nostre nínxol de mercat, i nosaltres creiem que és el disseny”.
I és que aquest sector és molt competitiu i no requereix inversions desmesurades o construccions faraòniques, al contrari que les fàbriques que els produeixen:
“Nosaltres ens volem centrar en el disseny, perquè no demana aquestes inversions tan massives que queden fora del nostre abast, i creiem que hi ha un gran potencial en el disseny dels xips, que requereix molt de talent i mà d’obra d’alta qualificació però no li calen aquestes grans instal·lacions.”
Aquest acord entre el govern català i l’espanyol permetrà que el projecte es porti a terme amb la màxima rapidesa possible, per la seva contribució a l’autonomia estratègica.
Estarà acabat el 2026, amb una inversió xifrada en uns 300 milions d’euros provinents dels fons Next Generation.
BELLATERRA.CAT 