Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Bellaterra’ Category

Compartim amb les veïnes i veïns de Bellaterra, una petita òpera citrica preparada en 3 actes🍊

Bon profit i bones vacances d’estiu!

Un video de Bellaterra Gourmet

Read Full Post »

Quina joia aquesta joventut de Terrassa interpretant la peça musical d’Israel Hava Naguila. Felicitats!

Un vídeo de Bellaterra. Cat

Hava Naguila (en hebreu הבה נגילה) és una cançó folklòrica hebrea, el títol de la qual significa “Alegrem-nos”. Composició d’Albert Gamse amb una melodia basada en un nigun hassídic, es tracta d’una cançó de celebració, especialment popular entre les comunitats seculars jueves i gitanes. És un element bàsic del repertori de les bandes en festivals de música jueva.

Si bé la melodia és d’origen antic, la lletra utilitzada actualment va ser probablement composta el 1918 per a celebrar la victòria britànica a Palestina durant la Primera Guerra Mundial, així com la Declaració Balfour de 1917.

Read Full Post »

Segons informa l’Ajuntament de Cerdanyola, la primera fase de les obres contempla la reforma de la part antiga del cementiri i la construcció del tanatori

FOTOS DE L’AJUNTAMENT DE CERDANYOLA DEL VALLÈS

Segons informa l’Ajuntament de Cerdanyola, la primera fase de les obres contempla la reforma de la part antiga del cementiri i la construcció del tanatori

Mentre durin les obres, les restes dels nínxols afectats es dipositaran en capses de fusta a l’interior de l’Església Vella de Sant Martí, dins el mateix recinte del cementiri

La setmana vinent començarà la construcció del tanatori, que inclou quatre sales de vetlla, una sala polivalent, espai per als serveis administratius i un aparcament soterrat. Paral·lelament també s’iniciarà la reforma de la part antiga del cementiri que contempla l’enderroc d’una part dels nínxols de la zona més antiga del cementiri. Les famílies dels nínxols afectats ja han estat notificades i ara s’estan resolent les al·legacions presentades per algunes de les persones propietàries. Resoltes aquestes, es procedirà a l’exhumació de les restes que hi ha als nínxols afectats i es traslladaran a l’interior de l’església Vella de Sant Martí. Aquesta romandrà tancada fins que les restes siguin reubicades als nous nínxols.

Fet el trasllat de les restes a l’església, es procedirà a l’enderroc dels nínxols afectats i una vegada s’hagin fet els moviments de terra i la construcció del tanatori arribi a la planta baixa, començarà l’ampliació del cementiri i per tant dels nous nínxols, que es concreta en un augment d’un 25% passant dels 3.149 actuals als gairebé 4.000. La durada de les obres serà d’aproximadament dos anys.

L’Alcalde, Carlos Cordón, es mostra satisfet d’haver pogut desbloquejar “una situació que havia generat alarma social entre moltes de les famílies afectades” i creu que “és la millor de les solucions per poder començar a fer una reforma del cementiri i la construcció d’un tanatori, dues accions imprescindibles i de justícia per a la ciutat”.

Làpides catalogades

El Cementiri Municipal de Cerdanyola i l’Església Vella de Sant Martí formen part del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Catalunya. A la fitxa de protecció s’estableix el valor patrimonial d’algunes làpides dels nínxols que s’han d’enderrocar. Des de l’Ajuntament es vol acordar amb les famílies propietàries de les làpides catalogades la seva cessió i exposició en el que serà un racó de memòria dins el mateix recinte del cementiri.

Read Full Post »

El bellaterrenc Josep Maria Mas|LA VANGUARDIA

La matinada del 4 d’agost ens ha deixat el bellaterrenc Josep Maria Mas, un veí molt estimat i implicat a Bellaterra, com ex president del Club Bellaterra, en els seus millors moments, i de la Unió de Veins de Bellaterra.

Descansi en pau!

Va comprar i restaurar un tranvia blau del Tibidabo, el model original del 1901, que va situar al jardí de casa seva de Bellaterra. També era col·leccionista de cotxes antics.

Tanatori de Les Corts|CEDIDA

La vetlla tindrà lloc al Tanatori de les Corts de Barcelona (darrera del Camp Nou, del Futbol Club Barcelona), el proper dilluns dia 5 d’agost a partir de les 17:00 hores. L’enterrament serà dimarts a les 12:00 hores.

Read Full Post »

Per Lluís Torres

Quan hi ha ple al proper Parlament de Catalunya, les dues plantes tambe són plenes de gom a gom.

“Recomanen reservar sempre taula, fins i tot si ho feu online, sempre funciona rigorosament

[Galeria de fotos feta per Bellaterra Gourmet]

Entrada del Ristorante Pizzeria Buon Appetito de Barcelona |BELLATERRA GOURMET

Pizza Maguerita del Buon Appetito de Barcelona |BELLATERRA GOURMET

Ravioli del Buon Appetito de Barcelona, amb salsa de festucs |BELLATERRA GOURMET

Parmiggiana Buon Appetito|BELLATERRA GOURMET

La pizza de Buon Appetito és la millor de Barcelona|BELLATERRA. CAT

Boníssim Tiramisu del Ristorante Pizzeria Buon Appetito de Barcelona |BELLATERRA GOURMET

Ple de gon a gom habitual del Buon Appetito de Barcelona|BELLATERRA. CA

Terrassa informal del Buon Appetito de Barcelona |BELLATERRA. CAT

Part de l’espai privat del Buon Appetito fins a 55 persones|BELLATERRA. CAT

Detall de la sala de Buon Appetito de Barcelona|BELLATERRA GOURMET

Racó per 8 persones del Buon Appetito de Barcelona|BELLATERRA. CAT

Detall del saló privat del Buon Appetito de Barcelona |BELLATERRA. CAT

Detall de Buon Appetito de Barcelona |BELLATERRA GOURMET

BUON APPETITO

Pizzeria Ristorante

Avinguda Marquès de Angentera, 19

08003 Barcelona

https://www.buonappetito.es

☎️: 93 268 76 33

Mòbil: 639 655 728

Read Full Post »

“No em vull ni ima­gi­nar què deuen pen­sar al Tri­bu­nal de Cuen­tas quan veuen què recull la Caixa de Soli­da­ri­tat”

Xevi Xirgu|ELPUNTAVUI

Per Xevi Xirgu

Com que aquesta set­mana s’ha sabut no només que la Caixa de Soli­da­ri­tat amb els repre­sa­li­ats ha aca­bat com­ple­tant el que fal­tava per a la multa del 9-N (que pujava a l’escan­da­losa xifra de 4.988.000 euros) sinó que també ha pogut res­pon­dre a la fiança que la jut­gessa del 13 ha impo­sat al munt de càrrecs que té pro­ces­sats per delic­tes que a tots ple­gats ens sem­blen ine­xis­tents (una fiança solidària escan­da­losa de 5.800.000 euros), a mi em sem­bla que ens hem de treure el bar­ret. Jo els he de con­fes­sar que el bar­ret ja me’l trec davant de tots aquells que, podent optar per una vida còmoda i tran­quil·la, han deci­dit plan­tar cara a l’Estat i defen­sar els nos­tres drets jugant-s’hi en algun cas coses tan seri­o­ses com la lli­ber­tat. Hi ha qui s’hi ha jugat la lli­ber­tat, qui viu a la presó o a l’exili, i hi ha qui s’hi ha jugat la seva tran­quil·litat econòmica, la dels seus fami­li­ars (que no és poca cosa) i els seus béns.

Em trec el bar­ret.

Tot­hom se la juga una mica, en aquests temps que cor­ren. Però hi ha qui se la juga més que un altre. Per això em trec el bar­ret també davant la res­posta ciu­ta­dana a la repressió econòmica que (també) reben els pro­ces­sats. Ja voldríem, en els temps que cor­ren, la uni­tat que repre­senta la Caixa de Soli­da­ri­tat. Vostès s’ado­nen del que fem? El Tri­bu­nal de Cuen­tas i el jut­jat número 13 (sem­pre he pen­sat que aquest número no és casu­a­li­tat) volen cas­ti­gar econòmica­ment els pro­ta­go­nis­tes que tenen noms i cognoms, i va i la Caixa de Soli­da­ri­tat recull deu, onze, dotze o tretze mili­ons d’euros perquè no en rebin les con­seqüències.

Deuen al·luci­nar, aquesta gent.

Perquè ja no són només les san­ci­ons del Tri­bu­nal de Comp­tes i l’escar­ment que pretén el 13, sinó que la soli­da­ri­tat de tots ple­gats també està per­me­tent finançar els cos­tos judi­ci­als de la bata­lla de l’exili (gens menors), els de més d’un cen­te­nar de repre­sa­li­ats menys mediàtics que segons qui, i bona part de les des­pe­ses dels seus fami­li­ars. Ni deu ni onze ni dotze mili­ons d’euros. Molts més. Cha­peau! Perquè fer apor­ta­ci­ons econòmiques és també una manera de jugar-se-la. I és per això que penso que no podem fallar. I que em trec el bar­ret.

http://www.elpuntavui.cat

Read Full Post »

La varietat de tomàquet ‘Mandó de Collserola’ s’ha conservat des de fa generacions a la masia de Can Mandó, a la vessant solana del fondal de la Budellera, al nord de Vallvidrera i el Tibidabo i dins el Parc Natural de la Serra de Collserola (PNSC)

El tomàquet ‘Mandó de Collserola’ és una varietat tradicional local que es caracteritza principalment pel seu fruit gran, ple, saborós, de forma esfèrica-aplanada i de pell fina de coloració vermell-ataronjat, amb les fulles arrugades i els folíols de forma i distribució irregulars.

Caracterització agromorfològica, sensorial i química

Al setembre de 2010, es van proporcionar llavors d’uns quants tomàquets d’aquesta varietat a la Fundació Miquel Agustí per incloure-la al projecte de recuperació de l’agrobiodiversitat, a través de l’ús, en els espais de la Xarxa Natura 2000 de Catalunya i, concretament, en l’estudi ‘Varietats tradicionals de tomàquet catalanes, caracterització agromorfològica, sensorial i química de 13 varietats’.

Aquest estudi es va dur a terme durant el cicle vegetatiu de 2011 i els resultats es varen publicar el desembre de 2011 al web de la Fundació Miquel Agustí (http://www.fundaciomiquelagusti.com). En la discussió dels resultats i les conclusions d’aquest estudi es destaquen 3 varietats com a molt prometedores, una de les quals és el tomàquet ‘Mandó de Collserola’.

Estratègia de conservació

Amb els resultats de l’anterior estudi, es va creure convenient continuar l’estudi del tomàquet ‘Mandó de Collserola’ per garantir la conservació de la varietat aplicant estratègies de multiplicació de la llavor que assegurin la puresa varietal original i evitin la transmissió de patògens per la llavor.

El Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola i la Fundació Miquel Agustí van acordar continuar treballant en la revaloració dels recursos fitogenètics conservats al Parc. L’objectiu final és posar a disposició dels agricultors de Collserola el material seleccionat associat a les produccions locals i sustentat en la conservació de la biodiversitat agrícola.

Les actuacions que s’estan duent a terme en el marc de l’estratègia de seguiment i conservació d’aquest tomàquet són:

1- Avaluar si existeix variabilitat dins les poblacions cultivades i desenvolupar protocols per garantir la variabilitat.

2- Avaluar si existeixen similituds entre la varietat ‘Mandó de Collserola’ i altres varietats locals.

3- Multiplicar la varietat per comercialitzar-la i garantir-ne la seva conservació.

4- Tractaments fitosanitaris de desinfecció de la llavor per tal d’evitar la transmissió de patògens.

5- Donar-la a conèixer als productors locals i fer-ne promoció.

6- Avaluar diferents tècniques de conducció del cultiu sobre el comportament agronòmic i la qualitat del tomàquet.

TAULA DE PRODUCTORS AMB MARCA DE GARANTIA: PRODUCTE DE COLLSEROLA

🍅 L’Ortiga Avinguda de Can Monmany s/n, 08197 Sant Cugat del Vallès ☎️636700432

🍅 Can Santoi C/ del Pont, 16, 08750 Molins de Rei ☎️616786867

🍅 La Vinya de Can Font C/ Diputació 15-17, 08754 El Papiol email ☎️670497999

🍅 Cal Figueras Polígon 2 parcel·la 53 del Papiol. , 08754 El Papiol ☎️606701734

🍅 Can Puig Carrer de la Salut, 6, 08754 El Papiol ☎️659671230

🍅 L’Olivera. Can Calopa de Dalt Ctra. BV-1468 de Molins de Rei a Vallvidrera , km. 4 , 8, 08017 Barcelona ☎️646619188

🍅 Can Mandó. Carrer del Parc de la Budellera 08017 Vallvidrera/Barcelona ☎️93 418 67 40

Read Full Post »

FOTOS DE BELLATERRA GOURMET

La Fonda Europa oferex cuina catalana, bona matèria primera i història viva en aquest emblemàtic establiment al centre de Granollers, regentat per la família Parellada des de fa 70 anys, són obligats tastar els seus “esmorzars de forquilla i ganivet” de 8 a 12 h.

Descripció de la Fonda Europa

Es tracta d’un edifici amb tres façanes, que consta d’una planta baixa i tres plantes; de coberta plana i façanes de composició simètrica coronades per una balustrada i un frontó amb la inscripció “Hotel Europa”. Els balcons a la plaça Berenguer estan resseguits amb ornamentacions florals i sostinguts per modillons. A la façana principal hi ha finestres amb llinda plana amb plaques de ceràmica entre elles.

Història de la Fonda Europa

Situat a la zona del nucli antic, en l’actual eix principal de la ciutat, lloc de reunió i contractacions agràries i comercials. L’activitat industrial del segle XIX portà la indústria tèxtil a Granollers, ciutat que començà la seva creixença amb les manufactures cotoneres i llurs indústries auxiliars, les quals van estendre la trama urbana fora del recinte emmurallat i prop de les vies de comunicació, tot iniciant l’allargament del nucli urbà entre el Congost i el ferrocarril de França. És així com la carretera de Barcelona-Ribes es converteix en l’eix de la ciutat, zona d’eixample al final del segle XIX.

Restaurant Bar de la Fonda Europa

La Fonda Europa, però, començà a servir plats el 1852. Va ser el resultat de la unió del matrimoni de l’hereu de la Fonda Espanya –Bonaventura Parellada– amb Margarita Vinyamata, la pubilla de l’Hostal del Vallès.

Read Full Post »

Cal felicitar aquest vei del Barri de Viot de Bellaterra per la feina ben feta, ja que responsablement està cuidant el seu terreny i eliminant les herbes seques, bàsic per evitar incendis al nostre poble de Bellaterra.

Video de Bellaterra. Cat

Alguns terrenys privats de Bellaterra fan pena, per la cantitat d’herbes seques en ple estiu, i és un perill per la seguretat, ja que pot produir-se un incendi en quansevol moment.

Read Full Post »

Alicia de Larrocha, considerada una de les més grans pianistes del segle XX. Bellaterra. Cat us recomana gaudiu del vostre estiu cultural, amb la seva apasionant biografia, dirigida per Mònica Pagès Santacana.

Foto del llibre biogràfic d’Alicia de Larrocha| BELLATERRA. CAT

Alicia de Larrocha i de la Calle

Va néixer el 23 de maig de 1923 a la ciutat de Barcelona i començà els seus estudis musicals a l’edat de tres anys. Oferí el primer concert públic als sis anys i als onze participà per primera vegada en un concert oficial, amb l’Orquestra Simfònica de Madrid. Va estudiar amb Frank Marshall, continuador de la prestigiosa Acadèmia Marshall. Allà va conèixer Anton Rubinstein, Emil von Sauer, Alfred Cortot, i altres grans pianistes de l’època.

El seu debut amb orquestra va ser l’any 1936, quan encara era una nena, en concerts a Madrid i Barcelona. A partir de 1939 va oferir concerts en diferents orquestres europees i acompanyar entre altres a la cantant i amiga Conxita Badia, però és a partir de 1954, quan debuta als Estats Units d’Amèrica, que comença el seu reconeixement internacional per la seva impecable tècnica al piano.

En els anys 60, la seva carrera s’accelera i arriba a programar al voltant de 120 concerts anuals a tot el món, sola, acompanyada d’orquestra o de cantants (fou acompanyant habitual de Victòria dels Àngels), a més de fer cada any tres gires per diferents ciutats dels Estats Units. Casada amb el també pianista Joan Torra i Duran, i mare d’un fill i una filla, es va mantenir activa fins a una avançada edat, ja que va emprendre una gira el 2000 per països de Sud-amèrica, va oferir un recital a Miami el 2001 i va participar en diverses actuacions el 2002 en llocs tan emblemàtics com el Palau de la Música Catalana de Barcelona i la sala Carnegie Hall de Nova York.

Morí el 25 de setembre de 2009 a la Clínica Quirón de Barcelona, als vuitanta-sis anys, a causa de complicacions cardiorespiratòries que motivaren l’ingrés hospitalari. Com a personalitat rellevant per haver rebut la màxima distinció del país, el diumenge 27, de deu del matí a sis de la tarda, es va instal·lar la capella ardent al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya per qui va voler acomiadar-se de la concertista. Fou incinerada al Cementiri de Collserola i les cendres escampades en el mar.

Biografia oferta per la seva filla Alícia Torra de Larrocha: BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »