Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Bellaterra’ Category

Una família de Bellaterra té una edició de retrat original de Beethoven realitzat entre febrer i març de l’any 1820 pel retratista alemany Joseph Karl Stieler ( (Muguncia, 1 de novembre de 1781-Munic, 9 d’abril de 1858).

Retrat original de Beethoven realitzat per Joseph Karl Stieler l’any 1820, obra privada d’una familia de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Orgull del nostre poble i agraits per tota l’activitat musical que sempre ens aporta El Musical de Bellaterra (Conservatori Oficial de Música), i en concret el magnífic concert que ens van oferir fa uns dies amb el prestigiós Trio Arriaga, tot un programa dedicat a Beethoven (250è aniversari del seu naixement).

Trio Arriaga: Daniel Ligorio, piano; Juan Luís Gallego, violí i David Apellaniz, violoncel.
Gracias Grans Maestros!

El Trio Arriaga al Conservatori de Música de Bellaterra|CEDIDA

Ludwig van Beethoven (Bonn, Arquebisbat de Colònia 16 de desembre de 1770 Viena 26 de març de 1827) va ser un compositor, director d’orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical abasta, cronològicament, des del Classicisme fins als inicis de l’Romanticisme. És considerat un dels compositors més importants de la història de la música i el seu llegat ha influït de manera decisiva en l’evolució posterior d’aquest art.

Sent l’últim gran representant de l’classicisme vienès (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música de l’Romanticisme, influint en diversitat d’obres musicals de segle XIX. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i encara que les sinfoníasfueron la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser principalment significatiu en les seves obres per a piano i música de cambra.

La seva producció inclou els gèneres pianístic (trenta-dos sonates per a piano), de cambra (incloent nombroses obres per a conjunts instrumentals d’entre vuit i dos membres), concertant (concerts per a piano, per a violí i triple), sacra (dues misses, 1 oratori), lieder, música incidental (la ópera Fidelio, un ballet, músiques per a obres teatrals), i orquestral, en què ocupen lloc preponderant les Nou simfonies.

Read Full Post »

Relacionen el 5% de càncers de bufeta amb productes químics presents a l’aigua d’aixeta

Segons publica el 324 de TV3, un estudi conclou que l’exposició a llarg termini a l’aigua d’aixeta, sigui per ingestió, inhalació o per absorció per la pell augmenta el risc de càncer de bufeta

La presència d’uns productes químics anomenats halometans a l’aigua potable es pot associar amb un 5% dels casos anuals de càncer de bufeta a Europa -més de 6.500 casos-, sigui per inhalació quan hi ha una aixeta oberta, per la pell quan ens dutxem o rentem les mans o quan ens la bevem.

Així ho conclou un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) publicat a la revista “Environmental Health Perspectives”. Es tracta del primer estudi que analitza la presència d’aquests compostos químics a l’aigua de l’aixeta de 26 països de la Unió Europea.

Cristina Villanueva, investigadora d’ISGlobal i coordinadora de l’estudi:

“La probabilitat de tenir càncer de bufeta augmenta a mesura que augmenta el nivell d’exposició a trihalometans.”

Els trihalometans són compostos que es generen després de desinfectar l’aigua amb productes químics i entre els quals hi ha cloroform, bromodiclorometà, dibromoclorometà i bromoform. Sempre que raja l’aigua hi ha una exposició als trihalometans.

I Villanueva admet que, a nivell individual, hi ha poques coses a fer per evitar aquest químic.

“Nosaltres a nivell personal no podem fer gaire i la recomanació és que bé, que a nivell administratiu o públic es facin les millores per reduir els nivells en l’aigua que es distribueix a la població”

Estudis previs ja havien associat l’exposició a llarg termini, sigui per ingestió, inhalació o per absorció per la pell, amb més risc de càncer de bufeta.

Els investigadors van enviar un qüestionari a les organitzacions encarregades de la qualitat de l’aigua municipal per recollir informació sobre la concentració de trihalometans totals i per tipus a l’aigua de l’aixeta, xarxa de distribució o planta de tractament. Aquestes dades es van contrastar amb altres fonts d’informació disponibles. Va ser una feina difícil que hauria de ser més assequible, segons Villanueva:

“El desafiament més gran ha estat la recopilació de dades representatives de trihalometans a nivell nacional a tots els països de la UE. Aquestes dades haurien de ser de fàcil i ràpid accés.”

Espanya, el país amb més incidència

Els resultats van indicar grans diferències entre països. El nivell mitjà de trihalometans a l’aigua potable a tots els països estava per sota del límit reglamentari europeu -la mitjana va ser d’11,7 micrograms per litre i el màxim és de 100 micrograms per litre. Però els nivells màxims van sobrepassar els límits en nou països: Xipre, Espanya, Estònia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Polònia, Portugal i Regne Unit.

Posteriorment, els autors van estimar els casos de càncer de bufeta atribuïbles. Ho van fer amb la informació disponible de les taxes d’incidència de la malaltia a cada país. En total, es va concloure que hi podia haver 6.561 casos de càncer de bufeta per any atribuïbles a l’exposició a trihalometans a la Unió Europea.

Novament, hi havia grans diferències entre països. Espanya, amb 1.482 casos, i el Regne Unit, amb 1.356 casos, eren els més afectats, potser degut al fet que tenen alta incidència de càncer de bufeta o una població més elevada.

Però, en percentatge, els països amb més abundància relativa eren, per aquest ordre, Xipre (23%), Malta (17%), Irlanda (17%), Espanya (11%) i Grècia (10%). En canvi, els menors percentatges es donaven a Dinamarca (0%), Països Baixos (0,1%), Alemanya (0,2%), Àustria (0,4%) i Lituània (0,4%).

Això hauria de portar a mesures per reduir la presència d’halometans a l’aigua potable, com explica Manolis Kogevinas, investigador d’ISGlobal:

“En els últims 20 anys, s’han realitzat esforços importants per reduir els nivells de trihalometans a la Unió Europea, incloent Espanya. Tot i això, els nivells actuals a certs països encara podrien conduir a una càrrega considerable de càncer de bufeta, que podria evitar-se mitjançant l’optimització del tractament de l’aigua, desinfecció i pràctiques de distribució, entre d’altres possibles mesures”

Villanueva hi afegeix:

“Si no fem servir clor i fem servir ozó, doncs es generen menys trihalometans, però pot ser que se’n generin d’altres que es coneixen menys. No és tan simple com deixem de… S’ha de mirar tot el tractament”

L’equip científic recomana que els principals esforços per reduir els nivells de trihalometans es dirigeixin a països amb mitjanes més altes. Calculen que, si els 13 països que tenen la mitjana més elevada reduïssin els seus nivells a la mitjana de la UE, el nombre estimat de casos atribuïbles disminuiria un 44%, amb 2.868 casos menys per any.

Read Full Post »

Enric Pallàs, coordinador de la Taula Cívica de Bellaterra (TCB), ha convocat reunió de les entitats del nostre poble al Centre Cívic de l’EMD de Bellaterra, el proper dia 6 de febrer, tot recordant que s’ha d’escollir un nou coordinador, un cop exhaurit el temps màxim de quatre anys que preveuen els estatuts que ens van donar aquest grup d‘Entitats de Bellaterra, l’any 2016.

Enric Pallàs, coordinador de la TCB (tercer per la dreta)|ARXIU BELLATERRA. CAT

Pel vostre coneixement, a continuació publiquem les entitats que composen la Taula Cívica Bellaterra (TCB), creada l’any 2016.

Associació de Veïns de Terranova (Guillem Sallent)

Amics de Sant Pau del Riu Sec (Francina Carenas)

Coral Turó de Sant Pau (Santi Badia)

Grup Escolta Bellaterra (Aina Petri)

Teatre La Inestable de Bellaterra (Ricard Boixeda)

Associació Fòrum Bellaterra (Chus Cornellana)

Comissió Bellaterra És Sant Cugat (Miquel Vázquez)

Diari Digital Bellaterra.Cat (Francesc Pérez)

Esquerra Republicana de Catalunya (Quim Oltra)

Bellaterra per la Independència ANC (Enric Pallàs)

Club Bellaterra (Jordi Fau)

Unió de Veïns de Bellaterra (Josep Mª Riba)

Agrupació d’Electors Àlvar Roda (Àlvar Roda)

Associació de Veïns Turó de Sant Pau (Alba Fransí)

La Llar d’en Pitus (Queralt Martin)

Bellaterra Contra la Interpolar (Eugènia Vidal)

Associació afectats per antena església de B. (Lydia Magdaleno)

Escola el Til·ler (Isabel Barrachina)

Associació Bellaterra Comerç (Jordi Tardós)

Bellaterra Diari (Laia Tardós)

Convergents (Jordi Macarulla)

Associació Bellaterra BV-1414 (Jordi Bas)

Penya blaugrana (Oriol Capmany)

Read Full Post »

Bellaterra Gourmet us recomana la recepta de cua de bou amb panko

Feliç dia internacional de la croqueta!

Croquetes de cua de bou amb panko|CUINES. CAT

Per David Caballero|Cuines. Cat

Ingredients

oli d’oliva verge extra
germinats de peril·la vermella (shiso)

Per a la massa:

300 g de cua de bou estofada
250 ml de llet
250 ml de la salsa de l’estofat de cua de bou
50 g de mantega
50 g de farina
1 ceba
un pessic de sal
pebre negre mòlt
Per a l’arrebossat:

100 g de farina
200 g de panko cruixent
2 ous

Per a la maionesa:

1 ou
200 ml d’oli de gira-sol
30 ml de la salsa de l’estofat de cua de bou
sal fina

Preparació:

Per a la massa: en una cassola, sofregiu la ceba ben picada amb la mantega. Un cop cuita, afegiu-hi la farina i treballeu-la fins que es dauri una mica.
Aboqueu-hi la llet calenta i el suc de l’estofat, també calent, salpebreu-ho i deixeu-ho coure 2 min.
Afegiu-hi la carn de la cua de bou una mica esqueixada, remeneu-ho bé i deixeu-ho refredar a la nevera 12 h, ben tapat.
L’endemà, doneu forma allargada a les croquetes i deixeu-les refredar (o congeleu-les).
Per a la maionesa: bateu l’ou amb l’oli fins que s’emulsioni i formi una maionesa.
Afegiu-hi la salsa de l’estofat de cua de bou i remeneu-ho. Poseu-ho a punt de sal.
Per a l’arrebossat: passeu les croquetes per la farina, després per l’ou batut, torneu a passar per farina i ou (per evitar que s’obrin) i, finalment, pel panko.
Deixeu-les refredar bé abans de fregir-les (també les podeu congelar en aquest moment).
En una paella, fregiu les croquetes en oli ben calent fins que siguin daurades per fora i serviu-les de seguida.
Serviu les croquetes amb una punta de la maionesa de cua de bou i un germinat de peril·la al damunt.

NOTA: Que és el Panko?

El Panko es fabrica a partir de pa ratllat elaborat mitjançant escalfament òhmic. Aquesta manera d’elaboració de pa es va desenvolupar al Japó durant la Segona Guerra Mundial i permet fabricar pa sense crosta molt adequat per ratllar posteriorment. La carn, peix i molts productes es poden “empanar o arrebossar” amb panko. Després el fregit, el panko dóna un efecte cruixent i una mica airejat.

Read Full Post »

L’investigador català Joan Massagué descobreix el mecanisme que produeix les metàstasis
Les cèl·lules tumorals utilitzen una proteïna que intervé en la reparació de teixits per envair altres òrgans.

El científic català Joan Massagué (Wikimedia Commons)

Per Xavier Duran/TV3

Una molècula anomenada L1CAM és la clau que permet als tumors iniciar el procés de metàstasi i envair altres òrgans del cos. Així ho revela una recerca liderada per Joan Massagué, del Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York, que publica la revista Nature Cancer.

La metàstasi és la causa principal de les morts causades per càncer.

Al volant del 90% es produeixen per aquesta causa, quan cèl·lules d’un tumor s’escampen, ocupen altres òrgans i allà comencen el procés per produir un nou tumor.

El treball que ara publica l’equip de Massagué culmina gairebé vint anys de recerca en el laboratori que dirigeix el científic català dedicats a comprendre el mecanisme pel qual es produeixen les metàstasis. I ofereix una explicació que descarta el que fins ara se suposava: que algunes cèl·lules tumorals patien mutacions que els facilitava envair altres òrgans i propagar el càncer.

Una proteïna implicada en la reparació de teixits

L’L1CAM (molècula d’adhesió cel·lular L1) és una proteïna que actua en la reparació dels teixits. Afavoreix l’adhesió entre les cèl·lules i això permet tancar ferides. L’L1CAM no s’expressa en teixits normals que es troben en equilibri. Però, des de fa cert temps, s’ha associat a certes malalties i a la majoria de resultats negatius en el tractament clínic de tumors sòlids malignes.

El que han demostrat ara Massagué i el seu equip és que les cèl·lules tumorals aprofiten l’L1CAM per adherir-se a altres teixits. Així comencen les metàstasis. Se sabia que la producció de tumors en altres òrgans està dirigida per cèl·lules mare que, tot i l’heterogeneïtat dels càncers humans, tenen uns trets comuns.

Fa dos anys, l’equip de Massagué ja havia publicat a la revista Nature Cell Biology un article en què demostraven que l’L1CAM era un component essencial per iniciar la proliferació de cèl·lules de tumors de mama, pulmó, ronyó i còlon. Això permetia que els tumors s’escampessin pel cervell, pulmó, fetge i ossos.

El que fan aquestes cèl·lules és utilitzar la proteïna L1CAM per adherir-se i escampar-se per la superfície de capil·lars sanguinis i activar la producció d’uns factors requerits per iniciar el creixement.

Una possible diana terapèutica

Els investigadors han utilitzat tumors primaris i metàstasi en el fetge de pacients amb càncer colorectal, ratolins amb colitis i càncer intestinal i cultius cel·lulars. I així van poder comprovar el paper que juga l’L1CAM en càncers colorectals resistents a la quimioteràpia i per a la propagació del tumor.

Pels autors, això significa un canvi radical a l’hora d’investigar possibles dianes terapèutiques per on atacar la metàstasi. No s’ha de treballar amb models que expliquen com s’inicien els tumors, sinó centrar-se en el procés basat en l’L1CAM.

Afirmen que si bé l’estudi s’ha centrat en el càncer colorectal, es coneix molt bé el paper de la proteïna en molts altres càncers i en les metàstasis a diversos òrgans. I destaquen que han demostrat el paper essencial de l’L1CAM perquè les cèl·lules tumorals puguin sobreviure i arrelar en altres òrgans. Per això, creuen que la proteïna és una diana terapèutica en potència

Read Full Post »

“El problema del trànsit i la velocitat és un problema de les infraestructures i de l’imprudència dels conductors”

El bellaterrenc Jesús Betrian i Piquet|CEDIDA

Apreciats veïns,

Tots compartim l’estimació pels animals. Des d’aquesta afirmació recolzo la necessitat de que els vehicles respectin els límits de velocitat. Peró m’heu de permetre que us recordi que les normes obliguen a que els animals de companyia surtin al carrer amb corretja.

Aixó que segurament molts no complim (m’he d’incloure en honor a la veritat) amb prou rigor evitaria molts accidents.

També demano que la velocitat no es relacioni amb l’existència d’escoles a Bellaterra. Són un patrimoni material i immaterial important. El problema del trànsit i la velocitat és un problema de les infraestructures i de l’imprudència dels conductors.

Gràcies per l’esforç compartit en procurar constantment el rescat dels gossos “despistats”.

Read Full Post »

Read Full Post »

L’ICTA-UAB estrena el seu programa “Bojos per la Terra”

Uns 300 joves catalans han iniciat aquest cap de setmana una aventura única com a participants de la 8a edició del programa “Bojos per la ciència”, impulsat per La Fundació Catalunya La Pedrera. D’aquests, 21 participaran al curs Bojos per la Terra, una nova proposta de l’ICTA-UAB.

La iniciativa busca potenciar les vocacions científiques entre els joves de 1r i 2n de batxillerat de Catalunya i els permet aprofundir en la teoria i les tècniques científiques dins dels diferents camps proposats: un total de 12 programes que s’imparteixen en col·laboració amb centres de recerca i institucions d’excel·lència internacional i a on els alumnes tenen l’oportunitat de treballar juntament amb investigadors pioners en el seu camp.

El programa Bojos per la Terra de l’ICTA-UAB pretén acostar els joves als grans reptes que haurà d’afrontar la Terra durant el proper segle. L’objectiu és formar-los sobre l’entorn multidisciplinari que ofereixen les ciències ambientals i la sostenibilitat per resoldre problemes relacionats amb el medi ambient i el canvi climàtic. Fins a finals d’octubre, participaran en 16 sessions teoricopràctiques que tindran lloc els dissabtes. Els estudiants coneixeran ben de prop la recerca en les àrees aplicades en les ciències i tecnologies ambientals com la sostenibilitat, els residus, l’aprofitament de recursos, el reciclatge, la biodiversitat, l’agricultura urbana, la cooperació, el comportament ambiental, l’economia circular, els incendis i el clima, la socioeconomia i l’ecologia. A més, podran veure processos com la fotosíntesis, conèixer quin és el paper bioindicador dels macroinvertebrats, de la vegetació de ribera i dels mamífers aquàtics, com creix un hort urbà, el compostatge de la matèria orgànica i explorar el paper de les comunitats locals en l’estudi del canvi climàtic.

Les sessions es duran a terme a les instal·lacions de l’ICTA-UAB i el Departament d’Enginyeria Química, Biològica i Ambiental de la UAB, al campus de Bellaterra. Treballaran juntament amb investigadors per experimentar com és la ciència en un centre de recerca internacional. També es duran a terme sortides de camp i visites a instal·lacions de recerca. Això els permetrà guanyar experiència pràctica en les últimes metodologies d´avantguarda i posicionar-se per a una possible carrera professional dins la branca científica que hagin escollit.

Els alumnes que vulguin fer el seu treball de recerca de batxillerat sobre un dels temes tractats en el programa Bojos per la Terra, podran comptar com a tutor d’aquest treball amb algun dels professors del curs o dels investigadors de l’ICTA-UAB.

Enguany el programa Bojos per la Ciència ofereix 12 cursos sobre diferents disciplines científiques que van des de la supercomputació, la nutrició, l’economia, les matemàtiques o la bioquímica.

L’acte inaugural, que va tenir lloc el passat divendres dia 10 al Món Sant Benet, va servir per donar la benvinguda als 300 nous estudiants del programa i per escoltar el testimonial d’antics participants de la iniciativa, així com de coordinadors d’alguns dels diferents programes.

Read Full Post »

Sanitat detecta listèria en aquests lots de foie i demana que no es consumeixin.

Els lots afectats pel bacteri també s’han distribuït a Catalunya

L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) ha alertat de la presència de listèria en medallons de bloc d’ànec i foie de l’empresa Patés Zubia . La marca va detectar la presència de listèria en quatre lots de producte en un dels seus autocontrols i va activar el protocol de crisi notificant-ho a les autoritats competents. Ara s’està procedint a la retirada del mercat dels productes afectats i d’altres lots per motius de precaució.

A més, l’AESAN ha inclòs al seu web una informació adreçada al consumidor i als mitjans de comunicació. Els productes implicats en l’alerta són de la marca Zubia i es comercialitzen refrigerats i envasats en plàstic (tipus blíster). Han estat fabricats a Espanya i distribuïts a Catalunya, però també a Andalusia, Astúries, Illes Balears, Cantàbria, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Madrid, País Valencià i País Basc.

Llistat de lots afectats

Amb la informació que hi ha fins ara, no s’ha confirmat a l’estat cap cas associat a aquesta alerta.

Com a mesura de precaució, s’estan retirant del mercat els productes afectats dels canals de comercialització i es recomana a les persones que tinguin a casa productes afectats per aquesta alerta que no els consumeixin i els tornin als punts de venda on els han comprat.

Read Full Post »

FGC registra 91,2 milions d’usuaris, la majoria dels quals han viatjat amb les línies metropolitanes del Vallès

Estació Bellaterra dels FGC|BELLATERRA. CAT

Segons l’ACN, els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) ha finalitzat l’any amb un increment del 4,4% en el nombre de viatges respecte el 2018. Concretament, ha augmentat el nombre fins els 91,2 milions, segons ha informat aquest dilluns l’operadora. D’aquesta manera, Ferrocarrils ha aconseguit un nou rècord històric d’usuaris. En les línies metropolitanes del Vallès, la demanda ha arribat fins als 66,3 milions de viatges, això és un 3,5% més que l’any passat.

Es tracta del quart any consecutiu que s’aconsegueix un rècord, després dels perllongaments a Terrassa i Sabadell. Aquest 2019, on més s’ha notat l’increment d’usuaris ha estat al conjunt de les estacions del municipi de Sant Cugat del Vallès (La Floresta, Valldoreix, Sant Cugat, Mira-Sol, Hospital General, Volpelleres i Sant Joan), on la demanda ha crescut un 9,4%. A les de Terrassa ha pujat un 5,4% i a les de Sabadell, un 8,8%.
A les estacions de la zona urbana de Barcelona, entre Plaça Catalunya i Gràcia, l’increment d’usuaris ha estat de l’1,7%; al ramal Tibidabo del 0,7% i a la resta d’estacions de Barcelona, concretament de Sant Gervasi a Reina Elisenda, del 0,6%. A les estacions de la corona 1 (Peu Funicular, C. Aigües, Vallvidrera Superior, Baixador de Vallvidrera i Les Planes) en conjunt l’augment de passatgers ha estat de l’1,2%.

D’altra banda, a la línia Llobregat-Anoia, es van produir 24,7 milions de validacions, un 7% més respecte el 2018. Els increments més importants s’han produït a la segona corona (de Colònia Güell a Martorell Vila), amb un creixement d’usuaris del 18,9%, molt per sobre de la mitjana de la línia. Pel que fa els ramals de Manresa i Igualada també han crescut, un 7,2% i un 1,8%, respectivament.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »