Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Bellaterra’ Category

El Carrer Rotonda de Bellaterra té una llargada d’uns 90 metres, comença al Carrer Sant Plàcid i finalitza en cul de sac.

És força estrany que un carrer de Bellaterra estigui dedicat a una Rotonda així com aixi, tan sorprenent com les quantitats de rotondes de Sant Cugat que porten nom de plaça sense ser-ho.

Carrer Rotonda de Bellaterra | Google Maps

Rotonda en arquitectura

Construcció isolada i amb sistema central i sovint circumdada d’una columnata. Habitació de planta circular i usualment cupulada.
Escala central i circular, típica de l’arquitectura civil del Renaixement venecià.

Rotonda en arquitectura

Intersecció de vies disposada amb un illot circular central, al voltant del qual hi ha una calçada on conflueixen les calçades de les vies afluents.

Rotonda en transports

Compartiment posterior d’una diligència de tres compartiments.

Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Gran Enciclopèdia Catalana

Read Full Post »

Una granja del Lluçanès va guanyar el premi al millor formatge de la fira Làctium de Vic

‘Formatge de pasta dura, cuita, de llarga maduració amb un gust agradable, dolç i afruitat al centre i intens i amb certa picor a mesura que s’acosta a l’escorça’. Aquesta és la descripció del formatge Reixagó, escollit millor formatge català del 2017 a la fira Làctium, que s’ha fet aquest cap de setmana a Vic. Una de les característiques principals d’aquest certamen és que dóna molt protagonisme als mestres formatgers, perquè ells són els millors prescriptors del seu producte i són els que millor poden explicar allò que fan.

El Reixagó és el producte estrella de la formatgeria Reixagó, una granja situada al mig del bosc entre Olost i Prats de Lluçanès. Des del 2011 la granja compta amb una formatgeria pròpia impulsada per l’artesana Paula Fonolla que només treballa amb llet crua de vaca provinent de les pastures de la granja. I aquesta és precisament la gràcia del Reixagó, un formatge molt semblant al parmesà però elaborat amb llet crua. Això li dóna un regust diferent i sobretot molta exclusivitat, perquè costa molt més de fer.

A banda del Reixagó, que ha guanyat la categoria de millor formatge, al Làctium s’hi han premiat més de 25 formatges artesans. Es classifiquen en nou categories diferents entre les quals hi ha matons, blaus, serrats d’ovella, tupins… i cada categoria atorga tres premis: or, plata i bronze. Entre els guanyadors, la majoria són de petites formatgeries provinents de la zona de la Catalunya Central i el Prepirineu.

Font: Vilaweb. Fotos: Reixagó
Casa Reixagó

08516 Olost, Lluçanès (Barcelona)

☎️ 673 656 133 93 872 68 96

http://www.reixago.com

Read Full Post »

Sinopsis de ABANS DE LES CINC SOM A CASA “Totes les vides poden ser extraordinaries”

A la Llibreria Paper’s de Bellaterra per 19,48€ ☎️ 935921093

Algú es mor, la família es reparteix les coses de valor i contracta una empresa perquè buidi el pis. Les seves pertinences acaben venudes als Encants i, el diumenge següent, un passavolant troba tretze llibretes al mercat de Sant Antoni. Són els diaris d’un barceloní que, des de mitjans dels anys seixanta i durant quinze anys, va deixar constància del seu dia a dia.

El comprador de seguida s’adona que és tota una vida, el que recullen aquells quaderns, i entoma el repte majúscul de reconstruir-la. Tan sols té unes notes fugaces que indiquen si aquell dia l’home va anar a la feina, al Liceu o d’excursió a Montserrat, i si va ser a casa abans de les cinc o més tard. De tant en tant, uns noms –Grazia, Monzó, Marina–, uns carrers –Numància, Galileu–, bitllets de tramvia, d’autos de línia, algun viatge per Europa i entrades a cinemes de sessió contínua.

Perquè, de què estan fetes, les nostres vides? La resposta és aquesta novel·la amb què Albert Forns ens capbussa en una aventura fascinant: la recerca, a partir d’unes llibretes –“la del pis nou”, “la del casament”, “la de la jubilació”, “la de les primeres eleccions democràtiques”–, de la persona que s’hi amaga al darrere, l’Hilari, un personatge ordinari amb una vida extraordinària. Una investigació detectivesca que també pot llegir-se com un viatge al passat i com una reflexió sobre per què escrivim.

Amb els seus diaris, l’Hilari va llançar al mar un missatge en una ampolla: aquest llibre reviu l’emoció de trobar-la i destapar-la.

Una aventura fascinant: la recerca, a partir d’uns diaris trobats, de la persona que s’hi amaga al darrere. Una investigació detectivesca que també pot llegir-se com un viatge al passat.

Read Full Post »

Nota: Jordi Macarulla, actual vocal de l’EMD de Bellaterra, ja va veure el conflicte del PDECat, i va sortir abans de les municipals del 2019, tot entrant al nou partit Convergents, -fundat per Germà Gordó-, ex secretari de presidència amb el president Artur Mas. Macarulla és l’històric bellaterrenc, ex president de la Unió de Veïns de Bellaterra, que el 5 de gener de 1993, des de la Comissió per la Segregació de Bellaterra, presenta a Cerdanyola l’expedient, però l’any 1994 arriba el dictamen negatiu de la Comissió de Delimitació Territorial.

Jordi Macarulla (ex PDECat) actual vocal de l’EMD de Bellaterra per Convengents | BELLATERRA. CAT

El PDECat porta JxCat als tribunals per les sigles

La decisió del PDECat de dur als tribunals la maniobra de Carles Puigdemont per tenir el control de les sigles JxCat ha portat la relació entre les dues formacions a un punt de no retorn. Més enllà de qui tingui la raó legal sobre la propietat de les sigles, no sembla que existeixi ja la mínima confiança necessària entre JxCat i la cúpula actual del PDECat perquè la crisi es pugui reconduir i s’acabi arribant a un acord que els permeti concórrer de manera conjunta a les pròximes eleccions. De fet, amb cada pas que es fa en aquest conflicte, els costos de l’acord per a les dues parts pugen més.

Recordem que el conflicte s’origina perquè el nou partit de Puigdemont s’ha negat a presentar-se en coalició amb el PDECat i ha exigit als seus militants que entrin a formar part del nou partit de manera individual, un pas que suposa la hibernació efectiva de la formació hereva de CDC. L’expresident, seguint els consells de Jordi Sànchez, ha optat finalment per fer taula rasa i aspira a construir una formació que no tingui cap vincle orgànic amb la vella CDC, tot i que molts dels seus membres, començant per ell mateix, en provinguin. La idea és construir un partit nou, on conviuen persones de dretes i d’esquerres, i on el vector principal i gairebé únic és l’independentisme.

Però els David Bonvehí (president del PDECat), Marc Castells (alcalde d’Igualada), Àngels Chacón (consellera d’Empresa i Coneixement) o Marc Solsona (alcalde de Mollerussa) consideren un error menysprear l’eix ideològic i creuen que hi ha un votant independentista moderat i de centredreta que no se sent representat per JxCat. Per això, també discrepen de l’estratègia de tensió amb l’Estat auspiciada per Puigdemont.

Aquest sector és conscient, però, que la seva postura és minoritària ara mateix dins de l’univers de JxCat, però també sap que, amb la fragmentació actual del Parlament, amb un grapat de diputats podrien decantar la balança i ser molt influents. Per això treballen en un pla B per si no hi ha acord i busquen candidat o candidata entre els seus valors per presentar-se sols. A l’altra banda es confia en propiciar un transvasament massiu de càrrecs i militants (que ja ha començat) cap a JxCat i deixar el PDECat sense cap opció.

Sigui com sigui, aquest conflicte no es pot allargar molt més sense que tingui conseqüències negatives per al conjunt d’aquest espai. Per a JxCat, perquè mina el seu discurs de la necessària unitat de l’independentisme, i per al PDECat, perquè tindria poc temps per afinar la seva maquinària electoral.

I més enllà d’això també seria bo arribar a una resolució ràpida perquè la ciutadania tingui temps d’avaluar les diferents opcions electorals, de saber, més enllà de les paraules i els eslògans, què representa cadascuna, quin programa polític té i què ofereix en l’àmbit de la gestió just quan ens trobem enmig d’una crisi econòmica brutal a causa de la pandèmia del covid-19. La tasca del nou Govern es preveu de dimensions titàniques. I com més claredat, millor.

Read Full Post »

El Carrer de Frederic Roda Ventura de Bellaterra té una llargada d’uns 250 metres, comença al Carrer de Terranova i finalitza al Cami Antic de Sant Cugat, tot passant de llarg del cul de sac del Passatge de Roda Ventura (de 50 metres de llargada, que per cert no apareix al plànol oficial de Bellaterra, però sí està penjada la seva placa).

Placa del Carrer Frederic Roda i Ventura de Bellaterra | ARXIU BELLATERRA. CAT

A les plaques apareixen dibuixades les flors calcides (Cirsium Arvense) i Gatmaió (Tamus Communis)

Placa del Passatge de Roda Ventura |ARXIU BELLATERRA. CAT

Frederic Roda i Ventura (Advocat i polític) Barcelona, 1898 — Barcelona, 1967
Es llicencià en dret a Barcelona i fou passant de Josep Bertran i Musitu. Militant de la Lliga Regionalista, fou regidor pel seu partit a l’Ajuntament de Barcelona durant l’any 1934. Fou vicepresident de Palestra, una entitat catalanista fundada el 1930 per Josep Maria Batista i Roca i un grup d’amics seus, amb el manifest Als joves de Catalunya, influïts pels sokols txecs i eslovacs, el Fianna Éireann del Sinn Féin i l’escoltisme de Robert Baden Powell. Tenia un tarannà educatiu i patriòtic, organitzà cursos d’història, literatura, art i llengua catalanes; cercles d’estudis de dialèctica, acampades, excursions i competicions esportives, així com campanyes d’acció social i cultural. Va mantenir bones relacions amb la Federació de Joves Cristians i grups semblants, ja que tots formaven part dels Minyons de Muntanya.

Esclatada la Guerra civil espanyola, emigrà a l’estranger des d’on prestà serveis al govern franquista establert a Burgos. En tornar a Catalunya, treballà dins la junta del Col·legi d’Advocats de Barcelona i en fou degà des del 1962. Intervingué en la defensa dels intel·lectuals detinguts per haver assistit a un homenatge a Jordi Rubió a la facultat de dret de Barcelona. En Roda i Ventura va ser un dels primers veïns de Bellaterra i va ser secretari de Unió de Propietaris Bellaterra (UPB).

Morí sobtadament d’un infart (7 de març) dins del seu cotxe, després d’una forta discussió amb el jutjat de guàrdia, i sense haver aconseguit la llibertat dels estudiants que defensava.

Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA

Fonts: Gran Enciclopèdia Catalana, Wikipedia, i Bellaterra 1930-2005 per Ignasi Roda Fàbregas

Read Full Post »

A Bellaterra s’espera una nit de fortes pluges que ajudaran força a la verdor dels nostres jardins. Esperem no tinguem caigudes d’arbres ni cap mal a l’espai públic del nostre poble.

Bellaterra coberta a les 21h. diumenge 30 d’agost | BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

Esperem que amb aquesta senyal els incívics no deixin més bosses de brossa en aquest espai natural de Bellaterra.

La feina ben feta no té fronteres!

Espai net al Camí Antic de Bellaterra |FOTOS DE BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

No cal corre perquè les figues segueixen molt verdes

Figuera pública al carrer Joaquim Ruyra de Bellaterra |BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

Compartim amb el veïnat de Bellaterra aquest interesant article de l’Anna R. Picas d’El Nacional

Bellaterra també va començar com poble d’estiueig els anys 1930

Sé que per ser una persona relativament petita, tinc una capacitat d’escopir bilis que deixaria bojos els millors gastroenteròlegs del país. De debò, ho sé i faig veritables esforços per moderar-me: però hi ha coses que em superen. I entre les que em posen més nerviosa, m’empipen i em revolten estan els barcelonins “que van al poble”. Persones que per tenir una casa d’estiueig es creuen amb el dret d’afirmar que tenen poble. No. És que no. Ni parlar-ne. Perquè passar uns dies en una caseta amb vistes al mar o una cabanya a la muntanya durant les vacances i algun cap de setmana perdut durant l’any és molt fàcil. Però, per bonic que sigui compartir aquestes estones amb vosaltres (que ho és): no en teniu ni idea de què vol dir ser de poble.

Però fem una pausa. Perquè us alliçono des del meu privilegi i això ha de quedar clar. Igual que em queixo, vull ser honesta i dir que sóc del Maresme, no del far-west, Lleida, ni d’un racó tan oblidat del nostre imaginari col·lectiu com són les Terres de l’Ebre. M’he criat en el tercer nucli municipal més petit de Catalunya, però he tingut sempre Barcelona a 25 minuts i això em fa pitjor com a persona i em treu pedigrí. En sóc conscient. Però algú havia de fer una passa endavant, i m’ha donat la gana fer-la a mi.

I també, seguint amb les confessions, us vull dir que us entenc. Perquè dir que vas al poble, sempre a l’estiu, sempre amb bon temps, és molt temptador. TOTHOM vol ser de poble a aleshores, quan la brisa et pica a la cara, ho fas tot a l’aire lliure i menges gelats 24/7. Quan és temps de posar-te fins al cul de gintònics a la festa major i trobes aquell amor vacacional que, a sobre, no interferirà en el funcionament de la teva vida normal A LA CIUTAT. Però, la resta de l’any què?

Ser de poble vol dir fer-se amic de les mateixes persones que et fan bullying a l’escola perquè no hi ha prou gent per separar més els papers. Que els teus pares s’assabentin que festeges després que els hagin avisat tots i cada un dels adults del municipi. Passar més temps a Rodalies que a casa teva. Traslladar-se per anar a l’institut, a la universitat, per treballar. No tenir vida privada, perquè davant la falta de comerços i centres d’entreteniment, el safareig es converteix en una eina vital per la supervivència de la comunitat. Que el plat fort de l’any (sí, de tot l’any) sigui veure tocar l’Orquestra Girasol o la variant territorial que m’és s’escaigui a la teva zona. Viure en un lloc que bull d’activitat l’estiu i que queda desolat a l’hivern: tot tancat, gelateries, bars i pisos, massa cars pels veïns perquè la massificació els ha fet pujar de preu.

Promoció de Bellaterra com poble d’estiueig el 1930

No t’equivoquis. M’encanta tenir poble, haver-me criat a un poble. Però no són paratges idíl·lics. No són raconets de calma. No són oasis enmig del caos. És on viuen persones que tenen les seves merdes i mogudes vàries. Llocs on rula la droga que és un escàndol. Que tenen infraestructures de merda que la Generalitat no repara, perquè són quatre gats. On veus cada dia les mateixes cares fantàstiques i has de marxar cada cop que vols fer qualsevol cosa que no sigui anar al bar. Veniu, però amb respecte. Apreneu quin és el vostre lloc. Perquè acceptem-ho, no en teniu ni idea de què vol dir ser de poble.

I dit això, confessió número 3: jo ara visc a Barcelona.

Read Full Post »

Avui diumenge 30 d’agost, ens ha despertat, un dia més, la mitja caça a la propera Serra del Galliner de Bellaterra, en concret en terrenys de Sant Quirze del Vallès. Esperem sigui l’ultim, ja que hem observat la poca presència a casa nostra, de tortolas i tudors.

La caça d’alguna d’aquestes espècies s’ha limitat en nombre per la disminució de població, de manera que el nombre màxim de captures és de 12 exemplars de tórtora i 20 exemplars de guatlla per caçador i dia.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »