“La recepta Angi del pastís (Cóc) esponjós de mandarines clementines, per unes 8 persones té un cost aproximat de 6euros“
Pastís Angi (Cóc) esponjós de mandarines clementines |BELLATERRA GOURMET
Ingredients:
6 mandarines clementines 60 g ametlla marcona mòlta 180 g mantega de vaca 180 farina 000 zeros 3 ous ecològics del 0 100 g sucre 1 sobre llevat royal 1 polsim de sal marina 3 culleres soperes de nata líquida
Preparació:
Ratllar les pells de les 3 mandarines
Barrejar-les amb la mantega i el sucre Afegir-li els ous, un a un, i la resta ingredients.
Fornejar a 180 graus, uns 25 minuts
Xarrop per banyar el Cóc:
Fer un xarrop espès amb el suc de les 6 mandarines i sucre al gust perquè us quedi més o menys espès.
Treure el Cóc del forn i tombar-lo
Banyar el Cóc amb el xarrup calent
NOTA: Bellaterra Gourmet recomana acompanyar-lo amb una ratafia, Malvasia de Terra Alta o un Cava moscatell.
L’horari de tarda dels Agents Cívics de Cerdanyola a Bellaterra anunciat per l’EMD i el WhatsApp Bellaterra TV és un Fake News (Notícia falsa), perquè en realitat l’horari de tarda nit és de 14h a 21:00h, i no fins a les 20:00h com ho van anunciar.
Carles Alujo Ferrer va ser contractat com cap de premsa de l’EMD el mes de juliol de 2013.
És poc democràtic i tranparent que els canals de WhatsApp i YouTube de Bellaterra TV no aporti notícies locals dels partits ERC i Convergents a l’oposició del govern de Ramon Andreu (GXB), i mínimes notícies de les diverses entitats cíviques de Bellaterra, el que demostra estàn dirigides i manipulades per Ramon Andreu, president de l’EMD, que té totes les carteres del govern de Bellaterra.
El director d’orquestra Josep Pons|www.joseppons.net
La UAB investirà doctor honoris causa al músic Josep Pons -director musical del Gran Teatre del Liceu-, en una cerimònia que tindrà lloc a l’Auditori de la UAB el dimecres, 7 d’abril, a les 12h. L’acte, que serà presencial i amb aforament restringit degut a la pandèmia, es podrà seguir en directe al canal de Youtube de la UAB.
Josep Pons està considerat “un dels directors espanyols més rellevants de la seva generació” i una figura que “s’ha obert a noves maneres de fer escoltar la música, tot introduint visions transversals i projectant-se vers altres gèneres”.
Ha estat director titular de l’Orquestra Ciutat de Granada, de l’Orquestra i Cor Nacionals d’Espanya (2003-2012) i des de 2012 ho és de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu.
La UAB investirà doctor honoris causa al músic Josep Pons Viladomat, director musical del Gran Teatre del Liceu des de fa nou anys, a petició de la Facultat de Filosofia i Lletres. La distinció se li concedeix “pel seu compromís amb el panorama musical de Catalunya; per la seva contribució en la recuperació i difusió del patrimoni musical hispànic; pel seu suport als compositors contemporanis i a les noves generacions d’instrumentistes; per la creació de projectes innovadors i d’excel·lència; pel seu esforç per obrir el fet musical als nous públics del segle XXI”.
L’acte d’investidura tindrà lloc el dimecres, 7 d’abril, a les 12h a l’Auditori de la UAB, situat a la Facultat de Filosofia i Lletres. El professor Francesc Cortès, padrí del doctor honoris causa, llegirà el discurs en el qual glossarà els mèrits de Josep Pons. A continuació, el rector de la UAB, Javier Lafuente, li farà el lliurament del diploma i li atorgarà la medalla de doctor honoris causa. Tot seguit, Josep Pons pronunciarà la lliçó magistral titulada «Qui soc. Com soc. Què faig.». A continuació, es projectarà un fragment de l’orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, dirigida per Josep Pons, interpretant “El amor brujo”, de Manuel de Falla. L’acte s’acabarà amb el cant del Gaudeamus Igitur. L’acte comptarà amb un aforament restringit degut a la situació sanitària però es retransmetrà en directe i de forma íntegra pel canal Youtube de la Universitat.
Una llarga i destacada trajectòria professional
Considerat un dels directors més rellevants de la seva generació, Josep Pons Viladomat és el director musical del Gran Teatre del Liceu. Nascut a Puig-reig (Berguedà), va entrar amb nou anys a l’Escolania de Montserrat, on va iniciar la seva formació musical, per passar després al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on va estudiar composició amb Josep Soler i direcció amb Antoni Ros-Marbà.
L’any 1985 va fundar l’Orquestra de Cambra Teatre Lliure, de la mà de Fabià Puigserver, des d’on va difondre un repertori centrat en els compositors del s. XX (Falla, Schönberg), compositors estrictament contemporanis (Benjamin) i compositors catalans (Gerhard, Gols, Casablancas, Amargós, els dos Guinovart, Mompou, Montsalvatge, etc.). Entre els seus enregistraments d’aquesta època destaca l’edició de l’òpera Pepita Jiménez d’Isaac Albéniz, a partir de l’edició que en va fer Josep Soler. Durant aquest període va continuar en el món de la direcció coral, dirigint la Coral Carmina (1988-1990).
L’any 1993 va fundar la Jove Orquestra Nacional de Catalunya. És director honorari de l’Orquesta y Coro Nacionales de España i de l’Orquesta Ciudad de Granada, de les quals va ser director artístic i titular. Va ser també director musical executiu de les cerimònies dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992.
L’any 1999 va ser distingit amb el Premi Nacional de la Música que atorga el Ministeri de Cultura. És acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts i ha estat guardonat amb la Medalla de Oro de Bellas Artes el 2019. Ha enregistrat una cinquantena de títols per a Harmonia Mundi France i Deutsche Grammophon, i ha obtingut els màxims guardons: Grammy, Cannes Classical Awards, Grand Prix de l’Academie Charles Cross, Diapason d’Or i Choc de la Musique.
Dirigeix habitualment les principals orquestres i sales d’arreu del món, i ha establert una relació continuada amb l’Orchestre de Paris, la Philharmonia, la City of Birmingham, la Gewandhauss de Leipzig, la Staastskapelle de Dresden, la NHK de Tòquio i la BBC Symphony Orchestra, amb la qual ha fet diverses aparicions als BBC Proms de Londres.
Va debutar al Gran Teatre del Liceu el 1993 i des del 2012 n’és el director musical, amb l’encàrrec de projectar l’orquestra a escala internacional.
Compromès amb la cultura del país, Josep Pons s’ha implicat en la recuperació de partitures emblemàtiques, com ara l’òpera La Fattucchiera (1838) de Vicenç Cuyàs, que es va reestrenar al Liceu l’octubre de 2001 i fou editada pel segell discogràfic Columna Música. Abans de ser-ne director musical titular, Pons va estrenar en el Gran Teatre l’òpera de Joan Guinjoan “Gaudí“ (2004) i “Don Quijote en Barcelona” de José Luis Turina (1999). La temporada 2018-2019, va dirigir l’estrena mundial de “L’enigma di Lea” amb llibret de R. Argullol i música de Benet Casablancas.
El padrí, Francesc Cortès
El padrí del doctorand serà el professor Francesc Cortès, catedràtic del Departament d’Art i de Musicologia.Va fer la tesi doctoral sobre Felip Pedrell i s’ha especialitzat en la música de l’època contemporània, dedicant diferents projectes de recerca a l’estudi i recuperació de repertori líric. Dirigeix el projecte de catalogació i digitalització de l’arxiu de la Societat del Gran Teatre del Liceu. Ha fet estades a les universitats de Melbourne, Reims i Nàpols II i és l’investigador principal del grup de recerca Música en les Societats Contemporànies.
Vinculació amb la UAB
Pel que fa a la vinculació de Josep Pons amb la UAB -en el marc del Departament d’Art i Musicologia i de la Facultat de Filosofia i Lletres- va participar en l’assessorament dels cursos d’Òpera Oberta organitzats pel Gran Teatre del Liceu, en què han participat estudiants de l’Autònoma, i va pronunciar la lliçó magistral que va inaugurar el curs 2015-2016 a la Facultat de Filosofia i Lletres.
El Consell de Govern de la UAB va aprovar el seu nomenament el 30 d’octubre de 2019, però la situació sanitària va impedir que la cerimònia d’investidura es celebrés l’abril del 2020, tal com estava prevista. Es tracta del primer acte institucional de la UAB es celebrarà amb una assitència limitada de públic en compliment de les restriccions sanitàries.
Josep Pons, director d’orquestra|Fundación Onuart
Biografía Josep Pons Viladomat
Un mestre de l’escola de Puig-reig li va suggerir que podia fer les proves per entrar a l’Escolania de Montserrat, ja que tenia bona veu, i li donaria una educació molt millor que la que li podia oferir les escoles nacionals de l’època. i ell mateix el va preparar per a les proves d’ingrés. Va entrar a l’escolania amb 9 anys, i aquest fet va marcar profundament la seva vida, ja que va rebre una excel·lent formació musical i intel·lectual, i fou un escolà avantatjat musicalment, tocava l’orgue i a dotze anys ja havia decidit dedicar-se a la música. A més, també li va despertar la consciència cívica de país, pel catalanisme que s’hi respirava durant el franquisme. En acabar l’etapa de l’escolania, als 14 anys, va formar part com a pianista de la Polifònica de Puig-reig (que s’acabava de crear, llavors amb el nom de Joventut Sardanista), també va tocar en una orquestra de ball i va començar a fer arranjaments per a intèrprets de la Cançó com Marina Rosell i Raimon. Va continuar els estudis al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on cursà estudis de composició amb Josep Soler i de direcció amb Antoni Ros-Marbà. La tradició secular i l’intens estudi tant de la polifonia com de la música contemporània han marcat el seu posterior desenvolupament musical i intel·lectual.
El 1994, va ser nomenat director de l’Orquestra Ciutat de Granada, càrrec que ostentà fins al 2004. Amb aquesta orquestra va desenvolupar una intensa activitat discogràfica de la mà d’Harmonia Mundi France, amb 20 discos, considerats per la premsa internacional com una renovació en la interpretació de la música espanyola. Del 2003 al 2012 assumí la direcció de l’Orquestra Nacional d’Espanya, amb la qual va liderar una profunda renovació en l’àmbit artístic fins a ser considerada com a referent de qualitat i programació.
Cons masculins d’un Pinsap de Bellaterra |FOTO: BELLATERRA.CAT
Els pocs exemplars de pinsaps (Abies pinsapo), que es troben a jardins privats de Bellaterra ( Vallès Occidental), és una espècie arbòria del gènere Abies, pertanyent a la família Pinaceae i de distribució molt restringida. Està emparentat amb altres espècies d’avets de distribució mediterrània.
Detall dels cons masculins de Pinsap a un jardí privat de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA.CAT
De tot el Pinsapar mundial el 85% està a la Serra de les Neus i el més extens està en Yunquera (Málaga)
Pinsap (Abies pinsapo) a Bellaterra|FOTO: BELLATERRA.CAT
Els pinsaps que arriben fins als 30m d’alçada, poden viure uns 400 anys i són autèntics dinosaures botànics.
Brots en forma de creu de Pinsap a un jardí privat de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA.CAT
El Pinsap (Abies pinsapo) és un arbre robust, de fins a 30 metres d’alçada, de copa piramidal (encara que la seva forma varia depenent de l’edat i de les adversitats sofertes per l’arbre), que presenta acícules curtes, de 10 a 15 mm, gruixudes i rígides, d’àpex agut, disposades helicoïdalment, cosa que dóna a les branquetes l’aspecte d’un raspall per a tubs. Aquesta morfologia i disposició de les acícules faciliten una menor evapotranspiració i permet a aquesta espècie una certa resistència enfront de la sequera estival, típica de l’àmbit mediterrani. Les pinyes són cilíndriques i, com en les altres espècies del gènere, se situen en la part superior de la copa. Estan formades per escates caduques que es desarticulen de l’eix llenyós (raquis) en la tardor del primer any, alliberant les llavors alades.
ERC i Convergents, partits a l’oposició a l’EMD de Bellaterra, ara els hi sap sap greu haver votat a favor de la pujada de sou de Ramon Andreu, perquè en aquells moments esperaven que l’augment d’un 25% salarial servís per donar un millor servei al veïnat de Bellaterra, però vista l’actual gestió i deixadesa de l’espai públic i zones verdes, han reconegut que va ser un error i que es van equivocar totes per totes.
Quim Oltra (ERC), a dalt, i Jordi un Macarulla (Convergents), a baix|CEDIDA I BELLATERRA.CAT
Recordem el primer Ple extraordinari de la Junta de Veïnat, després de les eleccions municipals i presidencial de Bellaterra del 26M del 2019.
La primera proposta de GXB que es va portar al primer Ple Extraordinar de la Junta del Veïnat va ser una pujada de sou de Ramon Andreu, argumentant de pasar a una dedicació complerta a la presidència de l’EMD de Bellaterra.
L’anterior sou de Ramon Andreu era de 33.317,65 euros, i el nou, aprovat per unanimitat, amb els vots de GxB, ERC i Convergent, va ser de 41.790 euros anuals
Ramon Andreu va confirmar en Junta de Veïnat que l’EMD conservaria la moto i cotxe dels Agents Cívics que ara depenent de Cerdanyola, però aquest agents desconeixen l’existència d’aquesta moto. Els partit de l’oposició ERC i Convergents desconeixen on ha anat a parar l’anterior moto del agents cívics de l’EMD, comprada amb diners de la Diputació.
L’EMD va eliminar la rotulaciò de l’antic telèfon i servei de 24 hores del cotxe i moto dels actual agents cívics a Bellaterra que ara depenent de Cerdanyola|FOTO: BELLATERRA.CAT
La transparència i comunicacions dels govern de l’EMD són forta deficients i les utilitza interessadament a través de Bellaterra TV només quan els hi convé i mai aportant notícies dels partits de l’oposició a GxB o les diverses entitats cíviques de Bellaterra.
El pantà de Sau és un embassament que pertany al riu Ter, creat per una presa situada al municipi de Vilanova de Sau, i al peu de la serralada de les Guilleries, que s’estén pels termes de Vilanova de Sau, les Masies de Roda, Tavertet i l’Esquirol, a la comarca d’Osona.
Aquest dilluns 22 de març celebrem el Dia Mundial de l’Aigua.
El lema escollit enguany és “Valorem l’aigua”. L’efemèride pretén conscienciar sobre la crisi mundial de l’aigua i donar suport a l’assoliment de l’objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 6: aigua i sanejament per a tothom el 2030.
Amb motiu de la jornada, les Nacions Unides farà un seminari en línia. Us podeu registrar en aquest enllaç. A Catalunya, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) organitza una celebració que inclou la conferència “Les dues cares de l’aigua: font de vida i d’inundacions”, a càrrec del director del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), Eliseu Vilaclara. L’acte també es pot seguir en línia des d’aquest enllaç.
El Dia Mundial de l’Aigua, a Televisió de Catalunya
Dilluns, el 33 commemora la jornada amb l’emissió dels documentals “El Ter al límit” i “El retorn de l’aigua. 1951-2021: història d’una recuperació única”, a partir de les 22.30.
El primer documental, dirigit per Martín González Damonte, explica la situació en què es troba el Ter i planteja la necessitat d’un consens nacional en la gestió de l’aigua i una ràpida adaptació als efectes del canvi climàtic com a solució per aturar aquest problema creixent.
“El retorn de l’aigua”, dirigit per Carles Farré, parla de la recuperació de l’estany d’Ivars i Vila-sana, a la comarca del Pla d’Urgell, el més gran de Catalunya en dimensions. La seva recuperació ha esdevingut el projecte més important d’aquestes característiques que s’ha fet fins ara a Europa.
Manel Haro/ Ara que tenim plataformes com Netlfix, HBO o Filmin, he deixat de comprar pel·lícules i no sé què fer amb les que tinc
Cada vegada que entro a la meva habitació i veig la meva col·lecció de DVD, em sento una mica trist. En tinc molts, resultat d’una època de la meva joventut quan pensava que totes aquelles pel·lícules que m’agradaven havien d’estar a casa meva, perquè llavors encara ens dominava, als amants del cinema, la por que un DVD quedés descatalogat i, per tant, que ja no poguéssim tornar a veure mai més aquella pel·lícula. No sé si aquella era una por irracional, però recordo molt bé aquelles complicades recerques per trobar un títol a qualsevol portal d’Internet per comprar-lo. Llavors teníem eBay –que encara existeix- i poca cosa més. No existia Wallapop ni, evidentment, les plataformes de streaming, com Netflix, Filmin o HBO. Així que si perdies la pista d’alguna pel·lícula, costava molt poder tornar-la a veure, tret que anessis al videoclub Instan de Barcelona o miressis en els catàlegs de les biblioteques (encara que llavors les pel·lícules no hi tenien la presència que tenen ara).
Quan em ve de gust veure una pel·lícula i sé que la tinc, ja no entro a l’habitació a buscar-la, sinó que primer busco en l’aplicació JustWatch del meu telèfon i allà em diu en quina plataforma la puc trobar. Si resulta que està disponible a Netflix, Filmin, Movistar… doncs ja ni em molesto a obrir el DVD, sinó que entro directament a la plataforma i em poso a veure-la. Això ha fet que ni tan sols necessiti veure-la en pantalla gran –bé, tan gran com la meva televisió, que sempre està apagada-, i em conformo amb la pantalla del meu ordinador portàtil de quinze polsades. Encara ara, de tant en tant, entro en les botigues del carrer Tallers de Barcelona, on venen films en format DVD i BlueRay per només dos euros, fins i tot moltes vegades n’agafo unes quantes, però abans de pagar-les penso que no cal, que segurament estaran a Filmin o en alguna altra plataforma, i acabo sortint amb les mans buides. He de dir que fins i tot em sento com si pertanyés a una altra època jo mateix. És una estranya sensació.
Estic encantat d’estar subscrit en diverses plataformes, però la meva relació amb el cinema ja no és la mateixa com quan comprava aquells DVD. Suposo que és semblant al fet de comprar un CD o escoltar-los per Spotify. Abans, quan compraves discos, tenies una relació diferent amb la seva música. No dic que sigui ni millor ni pitjor, però sí diferent. Jo encara compro algun CD de música clàssica, suposo que una mica per militància, per donar suport a la indústria discogràfica i perquè hi ha un component de fetitxisme. M’encanta posar-me davant de la minicadena, obrir un CD, treure el disc i escoltar-lo. Però també és cert que sovint compro discs que acabo escoltant directament per Spotify. Fins i tot quan vaig en cotxe, connecto el meu mòbil al vehicle per escoltar la música des d’allà. I tot això em deixa un punt de nostàlgia.
El cas és que no tinc clar què he de fer amb la meva col·lecció de pel·lícules. Moltes d’elles realment ja no les necessito, i amb les que em sento molt proper, la veritat és que tampoc passaria res si no les tingués, perquè totes estan allà agafant pols. Quan entro a l’habitació i les miro, sento que pertanyen a una vida passada, tot i que el cinema el segueixo gaudint amb molta intensitat. El cas és que també m’agrada molt llegir i, per tant, també tinc molts llibres, i l’espai que ocupen les pel·lícules –que no és poc- podria ser ocupat per llibres. I l’habitabilitat de casa meva seria infinitament millor, és clar. Tot això fa que, de tant en tant, tingui rampells minimalistes i pensi a desfer-me de tot, però no és fàcil perquè aquesta és una altra: ¿on carai portes les pel·lícules que no vols si en cap lloc te les agafen? Bé, segur que en algun sí, però no el conec pas. Suposo que aquest neguit demà em passarà, però hi tornarà. Perquè sempre hi torna.
Caputxines a un jardí de Bellaterra |FOTO: BELLATERRA.CAT
El 20 de març a les 4.50 el planeta Terra s’ha trobat al centre exacte de l’òrbita solar i l’hemisferi nord ha entrat en la primavera. És una de les estacions més esperades de l’any perquè significa el final de l’hivern, l’allargament del dia i el renaixement de la natura. Per això el refranyer tradicional va ben carregat de dites i refranys que parlen de l’arribada de les orenetes, la floració i també de la inestabilitat meteorològica lligada a aquesta estació.
La primavera és l’època de l’any que té més connotacions positives associades. Quan diem que algú és a la primavera de la vida volem dir que és jove i que té tot un futur al davant. Això és perquè la primavera és una època de renaixement de la natura que ho revitalitza tot després del rigor hivernal. Aquest renaixement també el nota el nostre cos i el nostre comportament i hom creu que ‘La primavera la sang altera’.
L’arribada de les orenetes i les flors són un parell de senyals inequívocs que el temps primaveral s’acosta. Per això hi ha tants refranys com ara aquests: ‘Oreneta arribada, primavera començada’, ‘Oreneta primerenca, primavera calorenca’, ‘Una flor no fa estiu, ni dues primavera’. També en trobem un altre que se centra en els hàbits de les formigues, uns insectes especialment atents als canvis de temps: ‘Quan fa dissabte la formiga, a venir la primavera no triga’.
Però en l’àmbit meteorològic la primavera també pot ser molt traïdora: és una època de gran inestabilitat en què tan aviat pot ploure com fer sol, tant pot fer una calor estival com un fred de desembre. Per això el refranyer s’ha dedicat molt al temps primaveral. Així trobem dites de l’estil:‘Març, falsa primavera que enganya el bestiar’, ‘Si trona per la Mare de Déu de març, la primavera és freda’ o ‘Aigua de primavera, si no és torrencial omple la panera’.
Una creença força estesa és que l’hivern té un marge d’influència molt gran sobre la primavera: ‘El mal hivern, de la primavera fa govern’, ‘Hivern rigorós, primavera de gos’, ‘Mal hivern, primavera d’infern’, ‘Si l’hivern primavereja, la primavera hiverneja’. I també ens tornem a trobar amb la Mare de Déu de la Candelera com a data idònia per a endevinar com serà la primavera:‘Bella Candelera, lletja primavera’ i ‘El dia de la Candelera sabrem si la primavera serà lletja o bella’.
BELLATERRA.CAT 