Del 15 de març al 15 d’octubre, no es pot fer foc als terrenys forestals sense autorització
L’any 2020 va ser un dels millors anys de la història en baix nombre d’incendis forestals
A partir del 15 de març i fins al 15 d’octubre ja no es pot encendre foc en terreny forestal. Aquesta prohibició vol prevenir els incendis forestals.
La norma regula que en els terrenys forestals, estiguin o no poblats d’espècies arbòries, i en la franja de 500 metres que els envolta no es pot encendre foc sigui quina en sigui la finalitat.
No es poden cremar restes de poda i d’aprofitaments forestals, agrícoles o de jardineria sense una autorització expressa del Departament d’Agricultura.
No es poden fer focs d’esbarjo ni d’altres relacionats amb l’apicultura. Dins de les àrees recreatives i d’acampada i en parcel·les de les urbanitzacions, es podrà fer foc quan s’utilitzin barbacoes d’obra amb mataguspires. També queda prohibit llençar objectes encesos; abocar escombraries i restes vegetals i industrials de qualsevol mena que puguin ser la causa de l’inici d’un foc; llançar coets, focs d’artifici o d’altres artefactes que continguin foc, i utilitzar bufadors o similars en obres realitzades en vies de comunicació que travessin terrenys forestals.
El 2020, un dels millors anys
L’any 2020 va ser un any amb molts pocs incendis i hectàrees forestals cremades a Catalunya. De fet és el millor en dècades.
L’any 2020 hi va haver a Catalunya 289 incendis forestals, que van cremar 209 hectàrees. L’incendi més significatiu va ser el 17 d’octubre a les Avellanes i Santa Linya (la Noguera) i va cremar 30,9 hectàrees forestals.
63 d’aquests incendis han estat intencionats i això representa un 21,8% del total dels incendis de l’any. També destaca la casuística per línies elèctriques amb un 10% del total dels incendis, concretament 29.
Balkan Paradise Orchestra, també conegut per la sigla BPO és un grup de música català en forma de fanfara, creat a Barcelona el 2015. L’integren 11 instrumentistes femenines de vent metall, vent fusta i percussió:
Alba Careta, trompeta
Olivia Casas, tuba
Maria Cofan, trombó
Eli Fàbregas, percussió
Berta Gala, trompeta
Eva Garín, clarinet
Mila González, trompeta
Laura Lacueva, clarinet
Núria Perich, bateria
Maria Puertas, tuba
Alba Ramírez, trompa
Balkan Paradís Orquestra a Terrassa|FOTO: BELLATERRA.CAT
Hava Naguila (en hebreu הבה נגילה) és una cançó folklòrica hebrea, el títol de la qual significa “Alegrem-nos”. Composició d’Albert Gamse amb una melodia basada en un nigunhassídic es tracta d’una cançó de celebració, especialment popular entre les comunitats seculars jueves, bàsica del repertori de les bandes en festivals de música jueva.
Vídeo gravat per Bellaterra.Cat durant la Festa Major de Terrassa del 2018👇
Història Balkan Paradise Orquestra
La formació es va originar quan tres de les components (Olívia Casas, Alba Ramírez i Eva Garín), que eren afeccionades a la música balcànica, van decidir muntar una fanfara i van contactar amb diverses col·legues, que finalment van resultar ser totes noies. De fet, la inspiració va sorgir arran d’un concert de la Fanfare Ciocarlia, en què elles van ver de teloneres com a fanfara itinerant. BPO és una formació molt original i gens habitual en l’escena del nostre país. Altres bandes d’estil més o menys similar són Always Drinking Marching Band o Sidral Brass Band.
El 2017 van guanyar el concurs Sons de la Mediterrània, fet que li va permetre enregistrar el seu primer llarga durada, K’ataka. Han actuat arreu de Catalunya i també han fet concerts a Terol, Vitòria i fora de l’Estat espanyol a Escòcia i Hongria.
El nom del seu primer disc, K’ataka, sorgeix de l’onomatopeia del contratemps típic de la música balcànica que normalment fan el trombó i la trompa.
Van participar a La Marató de TV3, el 15 de desembre de 2019, en què tota la banda va acompanyar el presentador Quim Masferrer en el bus que servia de plató de televisió i van actuar en directe mentre es desplaçava per tot el territori. A més, també van enregistrar un dels vint temes que formen el disc de la Marató, titulat Zorba.
L’abril de 2020 van publicar el seu segon àlbum, Odissea. amb deu temes propis. El nom del disc és una referència al poema èpic d’Homer, a partir de la idea d’un viatge a la recerca d’aventures. Prèviament a la sortida del treball, van anar publicant fins a tres avançaments de temes continguts al disc, en forma de videoclips: “Da Mas Over”, “Cotnes” i “Anchoor”. La composició dels temes ha estat per creació col·lectiva, en què a partir de la idea presentada per una el tema va creixent amb les aportacions de totes.
Des de la seva presentació al Centre Cívic el 4 d’abril de 2019, organitzat per la Unió Veïnat Bellaterra, el Col·lectiu Solar ha fet efectiu a Bellaterra amb unes 50 instal·lacions complertes de plaques fotovoltaiques, aprofitant un descompte inicial del 40% i fer més barata l’adquisició d’energia elèctrica, tot ajudant a promoure l’alliberació de l’energia. La premisa del Col·lectiu Solar va ser aglutinar interessats en un mínim de 300 cases del Vallès Occidental, i així poder abaratir el cost amb aquest 40%, fent possible que la inversió es recuperi en 4 o 6 anys. |FOTO: BELLATERRA.CAT
ARA EDITORIAL
Catalunya ha sigut històricament pionera en molts àmbits, per exemple amb la industrialització, però cal reconèixer que en les energies renovables ha quedat endarrerida respecte a altres territoris de l’Estat, i encara més respecte als països del centre i el nord d’Europa. Les xifres són especialment cridaneres. De mitjana, a Espanya la potència elèctrica instal·lada corresponent a les energies renovables és del 54%, però només del 30% a Catalunya. La generació elèctrica de renovables és del 44% a Espanya i del 20% a Catalunya, menys de la meitat. En el cas de la solar les instal·lacions a Catalunya representen l’1% del total espanyol, i en el cas de l’eòlica el 4,9%. Abans de l’aprovació del decret de renovables el 2019 hi va haver una dècada de paràlisi a Catalunya que la resta de territoris sí que van aprofitar i que fa que ara ens portin un cert avantatge. És veritat que ara s’han multiplicat els projectes, de tal manera que al territori proliferen les entitats conservacionistes que rebutgen les instal·lacions perquè consideren que malmeten el paisatge i, a més, no ofereixen un retorn econòmic clar per a la població autòctona.
El pacte de govern entre ERC i la CUP inclou una moratòria de projectes que encara pot agreujar més el retard de Catalunya a l’hora de garantir-se un subministrament energètic net, sobretot tenint en compte que les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs, que ara proveeixen el 54% de l’electricitat, s’haurien d’apagar la pròxima dècada. Entremig hi ha un altre debat que sobrevola la qüestió: ¿Catalunya té necessitat de ser autosuficient energèticament o simplement podria importar l’electricitat que es pogués produir en zones limítrofes com ara l’Aragó, on hi ha previst construir grans instal·lacions solars a la zona dels Monegres?
En tot cas, més que aturar tots els projectes el que caldria és intensificar el diàleg amb el territori, amb els ajuntaments afectats, i afinar al màxim cada projecte per assegurar que tingui un impacte positiu sobre el territori. Tot el que sigui percebut com una imposició acabarà sent contraproduent perquè pot produir un efecte mirall en altres llocs del territori i estendre l’oposició a les instal·lacions de plaques solars i aerogeneradors. Tot això, però, s’ha de fer ràpid per assegurar que Catalunya pot complir amb els objectius de descarbonització fixats per la Unió Europea. En el fons, la lluita contra l’emergència climàtica també comportarà que ens acostumem a veure molins i plaques solars. Evidentment, com menys impacte paisatgístic tinguin millor, i si poden anar en zones ja usades per l’home, com cobertes de grans naus, carreteres o canals d’aigua, doncs millor.
El que sí que avança a gran ritme són les petites instal·lacions solars d’autoabastiment familiar, que des de la supressió de l’impost al sol el 2019 es tripliquen cada trimestre. Aquest bon ritme demostra que la ciutadania està més que conscienciada i veu els avantatges de la producció pròpia d’energia. Ara només falta que les administracions acompanyin per fer el gran salt endavant que Catalunya necessita.
El X Cicle de Música de Cambra es tancarà aquest diumenge (12h)amb el concert de la bellaterrenca Lia Sampai al teatre Ateneu. ‘Amagatalls de llum’ és el segon treball de la cantautora acompanyada del guitarrista i arranjador Adrià Pagès. Des de la senzillesa i la complicitat construeixen relats que abracen el món personal i el social, tot davallant en els racons més íntims i fràgils. Per fer-ho, incorporen a la veu i la guitarra -ambdues centrals- altres instruments de corda i guitarres elèctriques, ampliant la seva sonoritat per aconseguir una expressivitat precisa que enalteix cada paraula.
La carta de presentació del disc és la cançó ‘La caixeta’, tema que compta amb un videoclip dirigit per Raúl Txaro. “De vegades, si ens acompanyen, descobrim nous camins. La música me n’ha fet descobrir uns quants. He tingut (i tinc) molta sort. Aquesta cançó és un agraïment a tot l’acompanyament que rebo, un regal per a l’Adrià Pagès, per als que més estimo, que sempre hi són, i també per al públic”, assegura Sampai.
Lia Sampai (Barcelona, 1995) puja a l’escenari per primera vegada l’estiu de 2017, rebent el segon premi al Concurs de Cantautors de Ferreries. El 2018 comença a treballar amb el guitarrista i compositor Adrià Pagès (Barcelona, 1995) i junts publiquen “La fada ignorant” (2019). Amb el llançament d’aquest primer treball emprenen una gira de presentació que els porta a escenaris i concursos com el Festival Barnasants, el Jambo Street Music, el Concurs Delayta’ns de Premià de Mar (primer premi) o el Certamen Nacional de Joves Cantautors d’Elx (primer premi).
Sampai i Pagès comencen a col·laborar al novembre de 2018. Després de treballar de valent, entren a l’estudi (el premi d’Andorra finalment es materialitza en 16 hores a l’estudi els dies 21 i 22 de gener). Així, neix un LP de 10 cançons: La Fada Ignorant; àlbum debut, que fan públic al febrer de 2019.
RECONEIXEMENTS
La parella ha rebut reconeixements com el Concurs de Cantautors de Ferreries (Tortosa, 3er Premi, juny 2019), el Concurs Inèdit de Llambilles (1er premi, juliol 2019), el Concurs de Cançó de Salitja (2on Premi, agost 2019) i el Concurs Delayta’ns de Premià de Mar (1r premi, setembre 2019). Al novembre guanyen el premi a la Millor Banda en Català del Concurs de Bandes de Badalona i al desembre el Primer Premi al Certàmen Nacional de Cantautors a Elx, així com el Premi a la millor Cançó en Valencià.
ENTRADES GRATUÏTES I AFORAMENT LIMITAT
L’entrada al concert és gratuïta i s’aconsegueix a través de http://www.cerdanyola.cat/teatre L’aforament del teatre és limitat. Per assistir-hi cal seguir la normativa sanitària vigent i les indicacions del personal.
Font: Cerdanyola al Dia, CCMA, Ajuntament de Cerdanyola
“Un gran camió de mudances va ser qui va provocar l’accident de la Plaça Verge de Montserrat de Bellaterra“
Accident del camió a la Plaça Montserrat de Bellaterra|CEDIDA
Segons informa el veïnat de la zona, l’accident de dijous per la nit a la Plaça Verge de Montserrat, ho va produïr un camió de mudances que no va calcular bé el gir cap al Carrer Pin i Soler, provocant el llençament a terra d’un poste de llum de formigó i un fanal metalic. Va ser el propi veïnat que es trobava al lloc de l’accident, qui va trucar immediatament a la Policia Local de Cerdanyola, que es va presentar en uns minuts.
CERDANYOLA INFO| El Ple de març va aprovar totes les mocions que es van debatre sobre qüestions tan diverses com el tribut metropolità, la creació d’un servei d’atenció psicològica, la protecció del Parc Natural de Collserola, el canvi de model de la recollida de residus, sancionar l’incivisme o posar-se al dia en matèria de protecció civil i plans d’actuació per emergències.
Guanyem, Junts per Cerdanyola i PP van presentar una moció conjunt, llegida per la regidora de Guanyem, Vera Sánchez, instant al govern municipal a demanar a l’Àrea Metropolitana de Barcelona la suspensió de la implantació del tribut metropolità pels anys 2021 i 2022; que no es puguin aplicar els recàrrecs per via executiva si l’administració no acredita que s’ha fet la notificació de forma individualitzada i la devolució dels diners pagats de més degut als errors de càlcul de les administracions.
Tant PSC com ERC es van abstenir pels mateixos motius. Tal com expressava el regidor de Serveis Econòmics, Javier Sánchez, “la via per donar solució a les irregularitats mencionades és la del recurs, tal com ha fet l’Ajuntament, i no la de la resolució, que podria incórrer en prevaricació”.
Ciutadans va denunciar la sensació d’impunitat enfront les accions incíviques i tal com exposava el seu regidor, Gorka Samaniego, veuen necessari augmentar les sancions que es reben per aquestes infraccions, fer campanyes de sensibilització del bon comportament i una major presència policial al carrer.
La resta de grups es van mostrar favorables a renovar l’ordenança de civisme, que és la via per modificar les sancions, i augmentar les campanyes de sensibilització, la neteja viària i els agents de la policia local. Només En Comú Podem va votat en contra per no compartir les campanyes sancionadores.
En Comú Podem va presentar tres mocions. Així, el seu portaveu, Isaac Martínez, demanava la creació d’un servei municipal d’atenció psicològica a la ciutadania tal com es va proposar a la Taula per a la reconstrucció a Cerdanyola, atès que els efectes en la salut mental de la pandèmia per la COVID-19 afecten majoritàriament els adolescents, les dones i a la població en situació social precària.
El PSC es va abstenir per considerar que des de l’Ajuntament ja s’està treballant en matèria de salut mental en la línia que apunta la moció, argument que es va repetir per justificar l’abstenció en la resta de mocions que es van debatre i aprovar.
En Comú Podem, ERC i Guanyem van demanar dedicar més atenció a la protecció del Parc de Collserola davant l’augment d’activitat humana que pateix, incrementat per la pandèmia; i En Comú Podem i ERC van instar a accelerar en el canvi d’un model de recollida de residus que s’ha revelat fallit, mentre que des del govern s’anunciava que properament es presentaran els treballs sobre el nou contracte de recollida que s’està enllestint.
ERC entrava d’urgència, amb el suport de Guanyem, Junts per Cerdanyola i PP, una moció per acabar amb l’incompliment de la normativa en matèria de protecció civil per part de l’Ajuntament. Sense voler crear alarmisme, la portaveu d’ERC, Helena Solà, parlava de desprotecció de la població davant possibles emergències per no comptar amb els plans que són obligatoris.
Des del govern es va contestar que ja fa temps que es treballa en aquestes qüestions i que s’està a punt de contractar el Pla Únic de Protecció Municipal (DUPROCIM), i assegurant que la xarxa d’hidrants i les franges forestals es troben en perfecte estat.
Finalment, es va aprovar per Junta de portaveus donar suport a la candidatura de la sardana a la llista del patrimoni cultural immaterial de la Humanitat de la UNESCO.
Tanatori de Cerdanyola en construcció|CEDIDA
CERDANYOLA AL DIA|El crematori, els carrils bici i el tribut metropolità protagonitzen l’audiència ciutadana
La plataforma Cerdanyola diu NO al crematori intervenia al plenillo per recordar al govern que 18 mesos després no tenen resposta a la seva instància. “Com pot ser el crematori un tema de ciutat si quan la ciutadania, en forma de plataforma que ha presentat més de 3000 signatures en contra del crematori, que té el suport de més de 20 entitats locals i que quan vol ajudar amb uns advocats contractats privadament se l’ignora d’aquesta forma?”, demanava el col·lectiu. “Tot just fa un mes per fi vam poder tenir una reunió amb la regidora d’Urbanisme i la nostra sorpresa va ser que el contenciós tot just estava tancat i l’ajuntament restava a l’espera de la resolució per part del jutge”, criticava el portaveu de la plataforma, Arnau Bria. La regidora d’Urbanisme, Eulàlia Mimó, es disculpava per no haver contestat la instància i remarcava que el govern també s’oposa a la construcció del crematori: “Hem estat amb llicència aturada i amb procés de mediació que ara s’ha tancat. No s’ha trobat cap solució viable a la construcció del crematori i ara el jutge ha de dictar sentència”. En aquest sentit, l’alcalde assegurava que quan hi hagi sentència s’intentarà donar una resposta el més unitària possible”. Des d’ERC recordaven que van trobar una solució que van plantejar al plenari, però que no va prosperar. “Seria una bona oportunitat tornar a convocar la taula de treball i compartir posicionaments perquè els marges de temps cada vegada són menys”, demanava Helena Solà.
La Plataforma no Tribut AMB va intervenir per demanar al govern municipal que la moció aprovada al plenari es pugui debatre a l’AMB, al Parlament de Catalunya i fins i tot al Congrés dels Diputats. “No trobareu un mur de contenció en nosaltres, sinó la màxima col·laboració”, responia el regidor de Finances, Javi Sánchez.
D’altra banda, la plataforma Som Bici Cerdanyola demanava al consistori que s’ampliï la xarxa de carril bici a la ciutat i preguntava per què Cerdanyola no ha decidit fer passes en canvis de mobilitat com altres ciutats durant la COVID-19. Som bici Cerdanyola. La regidora de Mobilitat, Glòria Urbano, assegurava que sí que es preveuen carrils bici als plans urbanístics, com per exemple al Centre Direccional, però que en la reforma de carrers ja existents moltes vegades no és possible la instal·lació d’un carril bici per la poca amplada de la via. “En aquests casos poden ser viables alternatives com la instal·lació d’una Zona 30”, afegia. Properament es faran carrils bici a l’avinguda Argentina, a la carretera de Barcelona o la de Badia. “És prioritari un carril bici entre Cerdanyola i la UAB i hi estem treballant”, anunciava la regidora.
Pere Aragonès i Laura Borràs, presidenta del Parlament de Catalunya|CEDIDA
ERC i Junts es van fer un fart, durant la campanya electoral, de prometre que el nou Govern se sustentaria sobre noves bases, que es refarien les confiances trencades i que havien après la lliçó per no repetir el desori de l’última legislatura. Les eleccions, a més a més, estaven en l’horitzó des que el llavors president Quim Torra va donar la legislatura per esgotada el desembre de 2020, tot i que finalment va ser la seva inhabilitació la que va provocar l’avançament electoral, i tothom donava per fet que ERC i JxCat s’haurien de tornar a posar d’acord. Tot i això, aquests dos partits han estat incapaços de tancar un pacte de forma ràpida, de manera que el primer intent d’investidura d’aquest divendres al Parlament ha resultat fallit i Pere Aragonès no ha reunit els vots suficients.
A l’hora de començar el debat ja se sabia el resultat, perquè Junts ja havia anunciat que s’abstindria i que ERC només podria sumar els vots de la CUP en virtut del pacte signat entre les dues forces. El que no era esperable és el grau d’hostilitat entre els dos principals actors de l’independentisme, que va portar Junts a fer una petició inèdita al candidat d’ERC: que renunciés a presentar-se a la segona votació, que la mesa va fixar per a dimarts, i que esperés a tenir tancat un acord amb ells. Aragonès va declinar la petició amb l’argument que la situació del país, amb la pandèmia i la crisi econòmica que se n’ha derivat, no admet més dilacions.
Ara bé, a aquesta hora gairebé ningú creu que Junts i ERC es posin d’acord abans de dimarts, de manera que el primer intent per investir un president i un Govern independentista, l’única majoria que sembla operativa a hores d’ara, es pot saldar amb un sonor fracàs. Lamentablement, tots dos partits van donar la raó a l’oposició, especialment al PSC de Salvador Illa, que va criticar l’espectacle i la poca confiança que generen de cara a conformar un Govern estable i sòlid. La candidata dels comuns, Jéssica Albiach, va dir que més que un Vietnam el pròxim Govern serà un “Iraq”, en referència a la realitat d’un país dessagnat per les lluites internes.
Junts no va amagar divendres el seu enuig amb el discurs d’Aragonès, que va pivotar bàsicament sobre el programa d’ERC i l’acord signat amb la CUP. En canvi, els cupaires estaven satisfets, i la seva portaveu, Dolors Sabater, va destacar en el seu discurs que ells “havien fet els deures”. Ara Junts haurà de calibrar molt bé fins on pot allargar la negociació, ja que el país no està en una situació de normalitat i porta massa temps en una mena d’interinitat forçada.
El més responsable seria que, d’aquí a dimarts, els dos partits fessin un esforç, i si no es pot enllestir l’acord abans de dimarts, almenys sí encarrilar-lo definitivament. Una segona votació fallida de la investidura sense cap horitzó d’acord i amb el nivell de retrets i desconfiances que s’ha vist aquest divendres seria la prova que l’independentisme no ha après res del passat més recent. I un molt mal auguri de cara al futur.
Els fets van passar ahir dijous 25 de març, de 18:30h. a 21:30 a la Plaça Verge de Montserrat, a tocar els molts transitats Camí Antic i Carrer Pin i Soler de Bellaterra
Accident a la Plaça Montserrat de Bellaterra amb caiguda de fanal i poste de lllum|FOTO: BELLATERRA.CAT
De moment es desconeix qui va provocar aquest accidents ahir al vespre, i possibles accidentats, ja que els mitjans de premsa de l’EMD i la Policia Local no han informat.
A la foto es pot veure joves passejant per la zona, i observant el fanal i poste d’electricitat caiguts a la Plaça Verge de Montserrat de FOTO: BELLATERRA.CAT
Els veïnat que viu a prop d’aquestes zones s’han queixat en multituts d’ocasions per l’excés de velocitat i manca de voreres, però cap administració pública ha posat fil a l’agulla per solucionar definitivament aquesta zona tant perillosa de Bellaterra.
Unió del Veïnat de Bellaterra amb la col·laboració del prestigiós Elia Garden de Sant Cugat estàn organitzant el grup anomenat “Hortolans de Bellaterra”, dirigit als amants dels horts i la natura de casa nostra de Bellaterra
El projecte és compartir informació, aprendre, intercanviar llavors, projectes, etc., Està convocat pel proper dilluns dia 29 de març, a les 19:30 hores. Aquesta serà la primera trobada virtual i es farà a través de l’aplicació Zoom.
Un expert del Elia Garden de SantCugat participarà per explicar-nos professionalment, per ajudar-nos a saber com començar un hort a les nostres cases de Bellaterra.
ELIA GARDEN va ser fundada l’any 1980, per José García i Carmen Rodríguez és una empresa dedicada a la construcció i manteniment de zones verdes.
José García procedeix del món professional del golf amb una experiència de més de quinze anys com Greenkeeper al Club de Golf Sant Cugat.
Des dels seus inicis, ELIA GARDEN es va especialitzar en el disseny, la construcció i el manteniment de tot tipus de jardins privats i públics, utilitzant per a això la maquinària i tecnologia més avançada de el sector.
L’any 1985 es va crear una secció anomenada ELIA GARDEN Culticesped, per cobrir la creixent demanda de gespa en tepes, dedicant-se a l’cultiu i experimentanción de les seves diverses varietats per a la posterior comercialització.
BELLATERRA.CAT 