Tots Sants és la festa de tardor més esperada, durant la qual hi ha el costum de menjar castanyes i fer panellets. Però la festivitat també és el moment de l’any en què recordem els nostres difunts i anem al cementiri a portar flors als avantpassats.
Actualment Tots Sants és una celebració que té un caràcter molt més festiu que no pas fa segles, quan era dedicada al culte als morts i tenia un to molt sever.
Tal com recorda Dani Cortijo al bloc ‘Altres Barcelones’, durant la revetlla de l’1 de novembre les campanes no paraven de sonar en tota la nit i sempre s’acabava passant el rosari per les ànimes difuntes. Però aquest costum, com molts, s’ha perdut. Voleu fer una passejada per la Barcelona desapareguda, seguint les explicacions de Dani Cortijo i el ‘Costumari Català’ de Joan Amades? Una de les figures més destacades de la festa són les castanyeres. Amades explica com eren els estris tradicionals que empraven: de primer, torraven les castanyes amb fogons de terrissa semblants a una copa i més tard amb paelles d’aram o de ferro foradades. Les castanyeres anunciaven el producte amb un crit: ‘Calentes i grosses! Qui en vol, ara que fumen?’ Joan Amades també explica que antigament les castanyeres sortien al carrer concretament el dia de Tots Sants.
Muntaven les parades al voltant dels dos portals d’accés a la ciutat que portaven als principals cementiris barcelonins. El portal de l’Àngel era el pas obligat per a anar al cementiri dels Empestats, on ara hi ha la cruïlla del passeig de Gràcia amb el carrer d’Aragó. L’altre era el portal de Don Carles, situat a l’actual avinguda d’Icària, on començava el camí per a anar al cementiri del Poblenou. D’aquesta manera, les castanyeres s’asseguraven les vendes perquè la gent comprava les castanyes en tornant de visitar els familiars difunts. A partir de l’endemà, el dia 2 de novembre, les castanyeres es repartien per tota la ciutat.
Sobre els panellets, Amades diu que en algunes èpoques els padrins n’obsequiaven els seus fillols, igual que per Pasqua els regalaven la mona.
Originàriament, els panellets no es venien a les pastisseries sinó als cafès o al carrer. Perquè era habitual de fer una mena de juguesca per a obtenir els panellets com a premi. A les darreries del segle XVIII es feia una fira molt lluïda de castanyes i panellets pels carrers del Call, de la Boqueria i de l’Hospital. Les parades eren guarnides amb grans platades de panellets i castanyes, combinats i distribuïts de manera que formaven dibuixos i figures. Amades recorda que a cada cap de taula s’hi posava un canelobre i enmig un gerro de flors, cosa que conferia al conjunt una fesomia com d’altar.
Les flors són un altre dels protagonistes de la jornada. Dani Cortijo explica que la tradició d’honorar els difunts amb flors prové dels antics romans. Les famílies es reunien al voltant d’una tomba i, entre més rituals, oferien flors als morts en senyal de vida eterna. Al segle XIX l’indret de la ciutat on es concentraven les floristes era la Rambla i quan s’acostava Tots Sants el ritme de treball es multiplicava perquè feien l’agost al mes de novembre.
Font: Ajuntament de Barcelona
BELLATERRA.CAT 