Segurament avui t’has aixecat sense saber que avui és el dia d’Europa. Doncs sí, avui 9 de maig es duen a terme diferents celebracions a tota la Unió Europea, fent honor a la Declaració Schuman.
“És Europa una unida, i unida ha d’estar. Una en la diversitat, amb l’augment de la pau.
Que sempre regni a Europa, la fe i la justícia al compàs, en la llibertat del poble, en un país millor.
Ciutadans d’Europa; vostra és doncs la feina, les estrelles des del cel, us alimenten amb fervor”
Si el dia que et van explicar a classe d’història de què anava la Declaració Schuman, estaves dormint, probablement no tinguis ni idea de què va això. No et preocupis, perquè avui et anem a refrescar la memòria perquè l’any que ve puguis fardar de coneixements històrics.
La Declaració Schuman és un discurs pronunciat a París el 9 de maig de 1950, pel ministre francès d’Afers Exteriors, Robert Schuman, on va anunciar la seva idea d’una nova forma de cooperació política a Europa en la que va ser impensable una nova guerra entre les nacions europees.
Tot això és el començament del que coneixem avui per Unió Europea.
Ara des d’ara ja sabràs el per què se celebra el Dia d’Europa.
L’Ajuntament de Cerdanyola va sorprendre fa poc talat una filera de plataners històrics d’ombra que feien barrera acústica a l’estació dels FGC de Bellaterra. L’EMD ho va acceptar sense recolzar la sensibilitat ecològica del veïnat.
S’acceptaria que Barcelona hagués fet el mateix talant uns de La Rambla dient que estaven malats en comptes de protegir-los i deixar-los viure?
Sergi Hernández|Van arribar el 1861, i a la Rambla encara queda algun exemplar de finals del XIX, com un dels que hi ha al davant del Liceu
Avui, Barcelona és plena de plàtans que ofereixen ombra als ciutadans. Però aquests arbres no van arribar a la ciutat fins al 1861. Josep Gordi, autor del llibre ‘Els arbres mediterranis, un recorregut pels seus valors culturals i espirituals’, n’explica l’origen.
Els plàtans, des del 1861
La Rambla de Canaletes és el primer espai públic de Barcelona on es van plantar arbres. Les primeres plantacions estan documentades al segle XVI. La més important, i la que constitueix la primera alineació d’arbres, és a dir, arbres plantats en filera deixant el mateix espai entre cada exemplar, és del 1700. Va ser un encàrrec del Consell de Cent perquè fossin plantats, regats i cuidats tot un conjunt l’àlbars, un arbre de ribera mediterrani. Més endavant es van plantar pollancres, freixes i oms.
El plàtan d’ombra va arribar a la ciutat el 1861. Un diari de l’època va recollir l’arribada d’aquests arbres, procedents de la Devesa de Girona. Avui, a la Rambla, encara queda algun exemplar plantat a finals del segle XIX, com un dels que hi ha al davant del Liceu.
L’estrena va coincidir amb la celebració del Dia de la Mare
Rigoberta Bandini al Benidorm Fest 2022
Centenars de persones connectades a YouTube esperaven que fossin les dues del migdia. Un compte enrere ha fet augmentar l’expectació fins al moment en què s’ha estrenat el videoclip del hit de Rigoberta Bandini “Ay mamá”.
El videoclip, dirigit per Salvador Sunyer, està ple de referències al poder creador de les dones. Amb un inici intimista on mostra el procés creatiu de la cançó, en el moment que sonen els primers acords del tema es transporta l’espectador als diferents mons de l’univers de la cantant, en una reivindicació constant de la maternitat i el pit femení. De fet, el videoclip acaba amb una referència a la censura que Meta (l’empresa propietària de Facebook i Instagram) aplica al mugró femení.
Coincidint amb el Dia de la Mare, la presentació s’ha fet a la sala Phenomena, a Barcelona, on l’artista ha interpretat quatre dels seus temes en format acústic, entre ells aquest “Ay mamá”.
Aquesta mateixa setmana Rigoberta Bandini també ha publicat la primera versió d’aquesta cançó, “Ay Mamá (Génesis)”. Aquesta és la versió que van presentar inicialment al Benidorm Fest i que, com ha explicat l’artista a Twitter, “comparteix molt poc i a la vegada molt amb la versió final” que es va acabar cantant al festival.
Lletra Ay Mamá (Rigoberta Bandini)
Tú que has sangrado tantos meses de tu vida Perdóname antes de empezar Soy engreída y lo sabes bien A ti que tienes siempre caldo en la nevera Tú que podrías acabar con tantas guerras Escúchame Mamá, mamá, mamá Paremos la ciudad Sacando un pecho fuera al puro estilo Delacroix Mamá, mamá, mamá Por tantas ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma Ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma, mamá Todas las ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma Ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma, mamá Tú que amarraste bien tu cuerpo a mi cabeza Con ganas de llorar, pero con fortaleza Escúchame Mamá, mamá, mamá Paremos la ciudad Sacando un pecho fuera al puro estilo Delacroix Mamá, mamá, mamá Por tantas ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma Ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma, mamá Todas las ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma Ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma (mami) Ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma Ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma, mamá Vivan las ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma Ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma No sé por qué dan tanto miedo nuestras tetas Sin ellas no habría humanidad ni habría belleza Y lo sabes bien Lo-lo-lo-lo-lo-lo-lo-lo-lo-lo-lo-lo-lo (Lo sabes bien) lo-lo-lo-lo-lo-lo-lo-lo-lo-lo-lo-lo-lo Escúchame Mamá, mamá, mamá
Colvin revoluciona el mercat amb una proposta de desintermediació basada en la tecnologia
El nostre creixement ha estat molt positiu des del principi, a una mitjana de triplicar els volums de negoci any sobre any i el 2021 esperaven superar aquesta mètrica. El nostre objectiu és continuar invertint a créixer als països on estem, millorant el nostre servei, oferint la millor qualitat i experiència als nostres usuaris i poder continuar innovant amb solucions i projectes que ajudin a dinamitzar el sector de forma global.
D’esquerra a dreta; Andres Cester, Marc Olmedillo i Sergi Bastardas, fundadors de The Colvin Co.| CEDIDA
Encara que va sorgir com un joc d’universitaris, Colvin va camí de revolucionar el sector de les flors.
Tot va arrencar quan els seus tres fundadors, els estudiants d’Esade Andrés Cester, Sergi Bastadas i Marc Olmedillo van idear un pla per a Sant Jordi. Volien comprar roses a floricultors per guanyar un petit marge venent-les als que aquell dia improvisaven una parada, però es van trobar amb un problema: no hi havia manera de contactar amb els productors.
“La xarxa d’importadors, majoristes i altres intermediaris no s’acabava mai”, recorda Cester.
Més endavant, explica, van descobrir perquè: l’escassa digitalització de la indústria i una cadena de subministrament molt definida dificultaven el tracte directe amb els agricultors.
D’aquesta experiència va néixer l’empresa, creada el 2017 per explotar les oportunitats d’una xarxa on ells són els únics intermediaris. Entre aquests avantatges hi ha la reducció del temps d’enviament o la consegüent més frescor amb què es rep el producte. Una tasca gens senzilla en un negoci que encara congrega físicament gran part de l’oferta i la demanda a la localitat d’Aalsmeer, a Països Baixos, on una cooperativa sectorial amb més de 4.000 socis subhasta la major part de gènere disponible. Per aquesta raó, van investigar abans el mercat fins a arribar a conclusions “sòlides”.
“Constatem que podíem fer enviaments fins i tot cinc vegades més ràpid; i també abaixar el preu”, apunta Cester.
Per aconseguir-ho, però, “no n’hi havia prou de signar contractes amb productors i establir operacions”. També calia invertir en tecnologia, fonament de l’aposta de Colvin i destinatària de la major part dels 70 milions d’euros de finançament, la majoria de capital risc, que l’empresa ha captat fins ara.
El 2020 van facturar 15 milions d’euros, el triple que durant l’exercici anterior, i van vendre 10 milions de flors.
Gràcies a acords amb 100 productors de 10 països -la majoria europeus, però també de Llatinoamèrica i Àfrica- i recolzant-se en serveis d’enviament urgent, redueixen el temps de lliurament a entre un i tres dies des del tall de les tiges. I les seves comandes poden sortir a meitat del que es paga al mercat, assegura Cester. Ingressen a Espanya tant com conjuntament a Itàlia, Portugal i Alemanya, els seus tres mercats.
Presentacions pròpies
Pel que fa a l’operativa, els productors despatxen els rams més bàsics, però l’empresa elabora la major part de les presentacions a instal·lacions pròpies a Barcelona, Toscana i Krefeld (Alemanya). Únicament no es van enlairar als Països Baixos, on ho van intentar el 2018, i per ara no tenen guanys. “En el funcionament de la nostra plataforma intervenen una gran quantitat de sistemes, des de servidors i aplicacions fins a serveis de consultoria externa, que requereixen una inversió continuada elevada”, justifica el fundador de la companyia, que no es planteja prioritzar la rendibilitat. “Si ho fes, tindria efectes sobre el nostre avantatge competitiu”, resumeix.
Colvin competeix amb empreses que basen el seu model a associar-se amb floristeries, entre elles Interflora, líder sectorial i present a 150 països. Cester defensa que la seva estratègia, però, és més afí als temps que corren: “Evitem els desplaçaments de producte innecessaris de les cadenes tradicionals i, a més, el productor es beneficia d’un model on hi ha menys marges”. La companyia garanteix volums als floricultors i fixa preus estables amb ells, cosa que, segons l’emprenedor, va permetre als seus associats no patir la caiguda dels preus ocasionats per la pandèmia.
Tot i això, estan virant cap a un model híbrid. Al juliol van rebre 45 milions d’euros en una ronda de finançament liderada per Eurazeo, grup inversor en altres marketplaces com Glovo, ManoMano (bricolatge i jardineria) o Farfetch (béns de luxe), per, entre altres objectius, impulsar una plataforma homòloga dedicada a les flors que van llançar el 2020. Aquest finançament els permetrà incrementar la plantilla de 200 a 300 treballadors i també potenciar els enviaments de plantes, un segment que treballen sota el mateix model, però que encara és minoritari en els seus ingressos. De la gestió de la via de negoci adreçada a empreses se n’ocuparà Cester, que continuarà a càrrec de les finances, la tecnologia i el producte; Bastardas, el segon soci, seguirà centrat en les operacions i el màrqueting, del qual s’havia ocupat fins a la sortida de l’empresa a l’octubre el tercer fundador.
Quin és el ram més demanat, i la planta?
Tenim un ampli catàleg de rams i plantes. Pel que fa a flors, les roses, les peònies i les hortènsies són algunes de les varietats que més esperen els nostres usuaris. Quant a les plantes, hi ha una autèntica moda per tenir plantes a casa i de varietats molt diferents, les mostres són les monsteres i les sansevierias, són dues de les més buscades.
Des d’on surten els rams?
La nostra seu és a Barcelona, aquí tenim un taller des del qual surten tots els rams i plantes per a la península ibèrica i les Balears. Per al mercat d´Itàlia tenim un centre d´operacions a la Toscana i un altre a Krefeld des del qual cobrim la zona d´Alemanya.
Quin és el ram més demanat, i la planta?
Pel que fa a flors, les roses, les peònies i les hortènsies són algunes de les varietats que més esperen els nostres usuaris. Quant a les plantes, hi ha una autèntica moda per tenir plantes a casa i de varietats molt diferents, les mostres són les monsteres i les sansevierias, són dues de les més buscades.
Quins són els mesos en què treballeu més?
En general, el sector de les flors i plantes té tres pics de demanda durant l’any: Sant Valentí, el dia de la mare i Nadal. Però des de Colvin estem molt contents de poder posar el nostre granet de sorra i que cada cop més les flors i plantes es converteixin en un producte de consum habitual, per regalar en moments especials, tenir un detall amb algú o fins i tot per decorar les nostres cases. Les flors i plantes estan de moda!
Quants rams veneu a la setmana?
Depèn de la temporada i de si coincideix amb un dels moments de més consum de flors de l’any, com per exemple per al dia de la mare. L’any passat durant la campanya del dia de la mare vam assolir lliuraments per valor de més d’1 milió d’euros en un mateix dia.
Soleu crear rams cada mes, quants en feu?
A Colvin tenim un ferm compromís amb la innovació. Sempre estem buscant la manera de sorprendre els nostres usuaris amb nous dissenys i creacions. El nostre equip de disseny està constantment cercant noves referències de flor i plantes, les més exòtiques o les més clàssiques, però amb combinacions, colors i textures diferents.
Tenim col·leccions de rams i plantes que estan tot l’any, Iconics, però a més renovem el nostre portfoli cada estació de l’any adaptant-nos al producte de temporada o per col·leccions càpsula. Això ens permet oferir un producte de màxima qualitat i frescor en funció de les diferents varietats de flor i plantes que tenim a les diferents èpoques de l’any.
Sobre el ‘packaging’, com empaqueteu els rams?
A Colvin l’experiència d’usuari és la clau, que una experiència passi de ser bona a memorable és allò que ens diferencia. A l’equip ens agrada tenir cura de tots els detalls, des de la confecció del ram, el packaging i la dedicatòria.
Tots els nostres rams es creen de manera individual pel nostre equip de floristes. Un ram sempre arriba embolicat en paper kraft, amb un drap humit per garantir la hidratació de les flors i una bosseta de nutrients per a aquestes. Pel que fa a les plantes, les acompanyem amb un pal de fusta per assegurar-nos que viatgen segures durant el transport i incorporem una guia amb els primers consells i cures. Tots aquests detalls formen part de la nostra proposta de valor com a marca.
El contracte serà per un període de 13 mesos, prorrogables a 31 mesos, amb un import total de fins a 297.042 euros.
Ramón Andreu segueix sense fer públic el que l’EMD va pagar pels treballs de renovació del Camí dels Enamorats
La Junta veïnal de l’EMD ha aprovat les bases que regiran el concurs de contractació del servei de manteniment de la via publica, dels parcs i jardins públics de Bellaterra i dels edificis públics adscrits a l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra, que inclou també el suport a l’organització d’actes i esdeveniments públics de l’Entitat -per exemple pel trasllat i col·locació de tanques a la via pública-.
L’empresa adjudicatària haurà d’aportar personal especialitzat, eines i vehicles, quedant el material fora de la licitació. En l’aprovació, Gent per Bellaterra, amb majoria absoluta, s’ha quedat sola, ja que tant Esquerra Republicana de Catalunya com Convergents han votat en contra.
Quim Oltra, portaveu d’ERC, assegura que “clama al cel la improvisació a que està sotmesa l’emd” destacant la falta de planificació que comporta aquesta licitació. Per a Oltra, “no hi ha un pla del que ha de fer la brigada” sinó que la licitació es fonamenta “només un coneixement experiencial del que ha passat” els últims anys a Bellaterra. El portaveu d’Esquerra indica també que “no hi ha un projecte de revisió dels últims quatre anys de licitació, tot i que s’incrementa la despesa uns 3.000 euros mensuals”. Oltra admet la complexitat de posar en la mateixa licitació la neteja viària, la jardineria i el suport logístic a actes públics, però considera que no s’ha permès la participació de l’oposició en la redacció d’aquest plec.
Igualment, des de Convergents s’insistia en la necessitat de plantejar aquesta contractació amb una planificació més rigorosa. El seu vocal, Jordi Macarulla, remarca que s’ha de plantejar de forma prioritària el que vol l’EMD que es faci perquè a més això permetria determinar millor el pressupost necessari.
Des del govern de l’EMD, la vocal d’Espai Públic, Tensi Torrecilla, indica que hi ha una planificació anual del servei, però considera que s’ha de tenir clar que moltes de les actuacions necessàries per part d’aquest servei, especialment al manteniment, són imprevisibles.
Per la seva banda, el president de l’EMD, Ramon Andreu, apunta que la licitació d’un servei com aquest és molt complexa i sotmesa a moltes normatives. Andreu reitera la voluntat del govern bellaterrenc de col·laborar amb l’oposició -ja que de fet volien fer una pròrroga de l’actual contractació i la nova licitació és per petició de l’oposició- i assegura que s’ha fet una proposta amb l’objectiu d’arribar a un acord, sense que hi hagués cap contraproposta de modificacions puntuals de l’oposició.
El Constitucional italià va declarar dimecres “il·legítima” la llei que imposa el cognom patern perquè la considera “discriminatòria i lesiva” per a la identitat dels fills.
La família Valenti-Zizzo a Bellaterra
És una sentència històrica, ja que atorga a les dones italianes un dret que no havien tingut fins ara: donar als fills el seu cognom, el dret a la memòria postpart. La llei elimina un dels signes patriarcals més evidents al país.
A Itàlia generalment només s’usa un cognom, el del pare, però a partir d’ara el fill o la filla assumirà el de tots dos progenitors, que acordaran l’ordre dels cognoms, a menys que decideixin donar-n’hi només un, que ara podrà ser el de la mare.
En cas que no hi hagi acord, els fills portaran els dos cognoms per ordre alfabètic.
Sens dubte, doncs, la decisió del Constitucional és un pas més cap a la igualtat de gènere a Itàlia.
Els callistemons són arbres o arbustos perennes amb l’escorça esquerdada i amb les fulles sempre alternes i enteres. Però el més espectacular dels callistemons són les seves flors, o més ben dit, les seves inflorescències, l’estructura que agrupa les flors. Es tracta d’un conjunt de flors agrupades en forma d’espiga gairebé a l’extrem de la tija. El que fa més vistosa tota la inflorescència no són els pètals, com cabria esperar, sinó la part masculina de la flor, l’androceu, format per nombrosos estams lliures molt més llargs que els pètals, de color vermell molt vistós, o a vegades blanc, verd o groc. L’aparença d’aquesta inflorescència recorda un raspall neteja tubs, d’aquí que comunament se l’anomeni així. L’eix de la inflorescència segueix creixent després d’haver florit formant una nova tija amb fulles. És per això que quan aquestes inflorescències donen lloc al fruit, trobem un grup de càpsules llenyoses voltejant la tija que persisteixen durant uns quants anys. Poden confondre’s amb les espècies del gènere Melaleuca, que també tenen les inflorescències en forma de “neteja tubs”; per diferenciar-les cal observar els estams amb la lupa. Fins i tot a vegades s’han considerat sinònims ambdós gèneres.[3]
Creix en sòls humits, bruguerars o sorrals costaners, normalment associat ales Banksies, a la costa sud-est d’Austràlia, essent endèmic d’allà. Ha estat cultivat arreu del món per les seves flors vistoses. El seu ambient natural és prop de la costa i aiguamolls. És la font del compost químic leptosmermona, component del conegut herbicida anomenat “Calisto”.
BELLATERRA.CAT 