BELLATERRA.CAT

Bellaterra, 14 d’agost de 2026

ALBERT SANCHEZ PIÑOL✍️Devia ser en algun moment dels anys 90 quan el meu cosí i jo passàvem per davant d’aquesta inscripció. És una pedra inserida a la façana d’una casa a la Torre del Compte, al Matarranya. Per aquells dies la reformaven per fer-ne casa rural, i els operaris estaven a punt de desfer-se de la làpida. El meu cosí i jo els vam insistir que no ho fessin, que era història. I al capdavall, què els costava deixar-la al seu lloc? Ves per on, ens en vam sortir. Podeu llegir el que hi posa? Costa, ho se.

Per mi té un doble valor. Per una banda la inscripció original. I en segon lloc la picada, la “damnatio memoriae” que li van voler aplicar. Aquesta idea de no voler deixar ni rastre del ‘enemic, de perseguir-lo molt més enllà de la derrota, d’extirpar fins i tot el seu record. És una crueltat suprema, insuperable. És dir: “tu no vas existir“, o “això no va passar mai“. Però sí que va existir, sí que va passar.

Pels que no us en sortiu, diu això:

COOPERATIVA COLECTIVA
TORRE LIBRE

Després hi ha, a dreta i esquerra, alguns símbols picats que no entenc.
I a sota, a la dreta: “1937“
El símbol al centre, a sota, crec que es l’escut del poble, però avui en dia és un altre, així que no n’estic segur.

Com ja sabeu, al Baix Aragó es va imposar l’anarquisme, que en esclatar la guerra va col·lectivitzar les terres. Jo encara vaig conèixer iaios del poble enfrontats per aquest tema. Els anarquistes, a més, van confondre el nom “Torre del Compte” amb un concepte feudal (!!!), així que van canviar el nom del poble a “Torre Libre“, en castellà.

Quan van entrar els alçats, el primer que van fer va ser esborrar qualsevol rastre de poder enemic. És curió, doncs, com el que queda ara, gairebé un segle després, és justament això: la seva intolerància, la repressió aplicada radicalment. La pedra picada i repicada amb odi i fúria. Això és el que ha quedat. I com esborres l’esborronada?

Hi ha una anècdota de l’emperador Claudi que em deleix. Uns patricis el van anar a veure perquè un jove amic seu figurava a les llistes oficials de delinqüents per estupre. Els patricis el van convèncer que l’eliminés de la llista, que tot plegat havia estat un no res. Claudi va acceptar, però mentre aplicava tinta sobre el delicte, que anava després del nom, va dir: “l’esborro… però quedarà l’esborronada“.

És això.

Font: Albert Sánchez Piñol, Facebook