Bellaterra, 12 d’agost de 2026
“Malgrat que el sol abrusi, que el foc engoleixi una part del país, que els dèspotes es vulguin apoderar del món, i que la lluna es prepari per escenificar un eclipsi, el poble de Casserres fa camí, i organitzà, el 27 de juliol passat un intercanvi culinari”.
📷 CEDIDA
La forastera pensa que amb aquesta calor, no hi anirà ningú. S’equivoca. A més, ha dubtat d’un valor essencial del país: la fortalesa, la bona fusta de les dones.
Les dones perceben els missatges bons. L’Ajuntament de Casserres promou les botigues del poble. Sap que sense bons operaris, fusters, ferrers, mecànics, carnissers, modistes, floristes, restauradors.. el poble mor. Cal valorar els artesans i els establiments que resisteixen l’embat de les grans superfícies.
L’intercanvi culinari de Casserres resulta magnífic. La forastera hi aporta mandonguilles. L’acullen ben cordialment, i ara ja sap qui són la Ramona, la Pilar, la Concepció, la Rosa… Ja sap que la Concepció fa les millors garapinyades del Berguedà, ha après a presentar la fruita tallada en ventall, ha tastat el pollastre cruixent i la costella de porc guisada.. En petites dosis, un aperitiu exquisit. No oblidem les rosquilles de canyella, excel·lents.
Un “Festí de Babette” casserrenc, promogut per un val de 10€ ofert pel municipi per comprar als comerços del poble, i cuinar un plat per a l’aplec. L’alcalde hi participa i fins hi serveix, amablement, les menges.
No és, un bon àpat, el millor lloc per compartir viandes i converses? Que condeixi l’exemple del Festí de Casserres.
La forastera – Rosa Panadès – agost de 2026
Recordant el libre “Més enllà del blanc” de Rosa Panadès i Miquel Duran
Els dos artistes han volgut plasmar el seu amor cap a la comarca a través de les pintures i les paraules, respectivament. “Serien dues sensibilitats unides per l’amistat que és una poetessa i un pintor. A la pintura hi ha poesia i a la poesia hi ha color. I és una comunió perfecta per nosaltres”, explica en Miquel.
La Rosa es defineix com a narradora de contes i diu que d’ajuntar paraules en surten poemes. Exactament, això diu que és el que ha fet en aquest llibre. “Amb el pas dels anys he anat aprenent que el que m’agrada és ser amateur. Practicar un art o un ofici amb tota la passió però sense sotmetre’m a regles”, diu la Rosa.
I va ser un altre gran escriptor, Domènec Moli, qui va fer veure als dos autors la idea de fer un treball conjunt que unís les seves disciplines artístiques. “Domènec Moli havia escrit un discurs per una exposició que jo vaig fer a l’Àmbit Espai d’Art d’aquí a Olot i a ell li va semblar que s’havia de publicar. I d’aquí va néixer la idea de fer aquest llibre”, afegeix en Miquel.
De fet el pròleg del llibre és de Domènec Moli i inclou fotografies d’Inés Vila. Can Trincheria s’ha omplert en la presentació del llibre d’aquests dos artistes estretament lligats a la comarca.
Font: Rosa Panadès
BELLATERRA.CAT 