Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Març de 2024

Les principals organitzacions de consumidors denuncien una ofensiva per part de les empreses “que se salten la normativa” que prohibeix ofertes comercials no consentides

L’OCU alerta que 9 de cada 10 persones segueixen rebent trucades comercials no desitjades (Canva)

Les organitzacions de consumidors Facua i OCU denuncien que la llei que prohibeix des del juny les trucades a particulars sense consentiment, la Llei de Telecomunicacions, no s’està complint. Facua lamenta que la nova normativa no ha servit per acabar amb l’spam telefònic, i assegura que hi ha una ofensiva per part d’aquestes empreses, que “se salten la llei”.

Miguel Àngel Serrano, vicepresident de Facua, assegura que “no són pocs els consumidors que venen a nosaltres perquè no paren de molestar-los amb trucades comercials.”

“S’estan saltant la normativa. Perquè és impossible que l’usuari hagi donat consentiment a tantíssimes trucades comercials de tantíssimes empreses i establiments. Treuen lucre econòmic a base de vulnerar la normativa.”

L’Organització de Consumidors i Usuaris ja va detectar a finals d’any que 9 de cada 10 persones segueixen rebent trucades indesitjades, i el 50% ho quantificaven entre 1 i 5 trucades al mes.

Alguns usuaris ja en comencen a estar tips i es queixen que, en alguns casos, la quantitat de trucades és exagerada, com manifestava fa dues setmanes una tuitaire:

La compravenda de dades entre empreses, una via per saltar-se la llei

Un dels motius que explicarien que seguim rebent ofertes telefòniques sense consentiment, segons l’OCU, és que sovint les empreses acaben traspassant-se les dades entre elles. Esther Lorente, delegada de l’organització a Catalunya, explica com funciona la compravenda de dades personals.

“Es venen les dades entre ells. A vegades, les mateixes comercialitzadores o grans empreses de telefonia deriven els seus serveis a d’altres empreses de telemàrqueting que tenen subcontractades. Els traspassen les dades i aquí ja es perd el control.”

La normativa permet la cessió de dades de clients entre companyies quan l’usuari no s’hi oposa expressament. El cas és que per al consumidor és difícil, per no dir impossible, saber l’abast d’aquests acords i si la trucada és denunciable davant de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD).

Les organitzacions de consumidors denuncien la compravenda de dades personals entre empreses de telemàrqueting (Europa Press)

Per aquest motiu, des de l’OCU reclamen més control per part de l’AEPD i que s’auditin les principals empreses que tenen les nostres dades telefòniques per saber a qui les poden acabar cedint.

L’Autoritat de Protecció de Dades de Catalunya confirma aquesta realitat i recorda que la llei estipula que només podem rebre aquestes trucades si hem donat prèviament el consentiment, hem tingut alguna relació contractual amb l’empresa els últims 12 mesos o tenim un interès legítim per contactar-hi.

Convé no abaixar la guàrdia amb la lletra petita

Malgrat tot, també és possible que, sense voler-ho, siguem nosaltres qui acabem donant consentiment a aquestes trucades. Des de l’Autoritat de Protecció de Dades de Catalunya alerten que a vegades no som conscients que en les nostres sol·licituds d’informació a pàgines web, a l’hora d’emplenar butlletes o en generar un contracte, podem acabar acceptant d’alguna manera rebre informació comercial.

Xavier Urios, cap de l’assessoria jurídica, recomana ser molt curosos quan naveguem per internet i recorda alguns drets dels consumidors per evitar l’spam:

“Quan rebem una trucada comercial, podem manifestar la nostra oposició a rebre’n més en un futur. I l’empresa està obligada a prendre’n nota. A més, no hem d’oblidar que les empreses estan obligades a gravar aquestes converses.”

Finalment, també apunta la possibilitat de denunciar aquesta pràctica davant l’autoritat competent, en aquest cas en matèria de protecció de dades, l’AEPD, la qual “pot imposar les corresponents sancions”.

Les empreses que més truquen: les energètiques i de telecomunicacions

El top cinc d’empreses que truquen per fer ofertes comercials, segons una enquesta interna als usuaris de l’OCU, són del sector de les telecomunicacions i l’energia. Són Vodafone, Iberdrola, Jazztel, Orange i  Endesa.

Des de Som Connexió, admeten que han rebut queixes per part dels seus socis i usuaris per un augment de trucades comercials, malgrat l’entrada en vigor de la nova llei.
Una solució, segons Carlos Ángel, responsable de Comunicació de Som Connexió, és la llista Robinson, on podem deixar constància que no volem rebre publicitat:

“En el cas de rebre trucades comercials, cal comentar que formem part d’aquesta llista. I a la vegada, també ens permet revocar acceptacions de consentiment que haguem fet anteriorment.”

Des de la cooperativa, també han llançat el projecte Membrana de Dades, una prova pilot on els usuaris es poden apuntar a un llistat d’exclusió de spam. Així, envien la llista a les principals empreses de telemàrqueting per revocar els consentiments vigents. En el cas que les empreses persisteixin, s’interposen denúncies col·lectives.

Font: Cèlia Forment i Bori, 3Cat,

Read Full Post »

Bellaterra, 27 de març de 2024

El Passatge d’Espronceda de Bellaterra té una llargada de 75 metres, la mitat amb unes escales força empinades. Comença als Carrers Montseny i Cisneros, finalitzant a l’avinguda Josep Maria Marcet (BV-1414

Placa del Passatge d’Espronceda de Bellaterra | BELLATERRA. CAT

José de Espronceda i Delgado (Almendralejo, 25 de març de 1808 – Madrid, 23 de maig de 1842) va ser un escriptor del Romanticisme espanyol, alhora que diputat progressista. El seu estil té una forta influència de Lord Byron i es caracteritza pel ritme dels versos, les exclamacions sentimentals i una atmosfera de misteri i exotisme.

Les seves obres més destacades són El estudiante de Salamanca, El Diablo Mundo i Canciones, on recull la seva poesia breu. Dedica les seves composicions a personatges marginals, foscos, que ell lloa com a lliures i vius, oposats a la burgesia que mata l’originalitat de la persona. Les més famoses són les cançons del pirata i la del captaire, que se solen memoritzar a l’educació primària.

Plànol oficial de Bellaterra | EMD BELLATERRA

Font: Wikipedia

Read Full Post »

Bellaterra, 26 de març de 2024

El Carrer del Montseny de Bellaterra té una llargada d’uns 350 metres, comença al Carrer de Cisneros i Passatge d’Espronceda, finalitzant a l’Avinguda del Film (BV-1414).

Placa del Carrer Montseny de Bellaterra on apareix pintat dibuix del trèvol (Trifolium) i Fenet (Almegó, Almegó oficinal, Melilot oficinal, Trèvol d’olor, Trèvol d’olor, Trèvol olorós)

El Montseny és un massís muntanyós que forma part de la Serralada Prelitoral. Aquest massís ha gaudit d’una gran estima popular, des de fa més d’un segle, per raó de les seves riqueses paisatgístiques, naturals i històriques. Està situat en el límit entre les comarques del Vallès Oriental, la Selva i Osona, com una barrera entre la Depressió Prelitoral Catalana i la Plana de Vic. Està separat de les Guilleries per una fractura.

Plànol oficial de Bellaterra|EMD BELLATERRA

Font: Gran Enciclopèdia Catalana

Read Full Post »

Bellaterra, 25 de març de 2024

El Carrer de Cisneros de Bellaterra té una llargada de 305 metres, comenca al Carrer d’Alarcón i finalitza al Carrer del Montseny.

📍Caldria saber si el Carrer Cisneros de Bellaterra està dedicat al poble Cisneros de Palència o al Cardenal Cisneros.

Cardenal Cisneros, poble de Cisneros i placa del carrer Cisneros de Bellaterra on apareix dibuixat la flor del Muguet

Cisneros, aquest va ser recompensat amb el capel cardenalici, atorgat pel Papa, i amb la direcció de la Inquisició .

A partir de llavors va presidir la Junta de Regència, càrrec des del qual va organitzar diverses expedicions de conquesta al nord d’Àfrica (Mazalquivir, 1507, i Orà, 1508). El cardenal Cisneros va impulsar també la creació de la Universitat d’Alcalá (1498), a la qual es va proposar dotar dels millors teòlegs i els millors textos. En aquest sentit, cal destacar la seva aportació a l’edició de la Bíblia políglota complutense (1514-1517).

Fidel en tot moment a Ferran el Catòlic, aquest li va assignar la regència de el regne a la seva mort (gener de 1516). Un any després va morir camí de Valladolid, on es dirigia per trobar-se amb el futur monarca Carlos I d’Espanya, que recentment ho havia confirmat en el seu càrrec de regent de el regne.

Cisneros, poble de Palència|TURISMO DE PALÈNCIA

La localitat de Cisneros està situada al sud-oest de la província de Palència, a la comarca de Terra de Campos.  S’eleva sobre una petita cota a la plana de Campos.  El seu terme municipal és banyat pels rius Valdeginate, les seves aigües segueixen la llera a escassos 500 m del poble, i per les del riu de la Huerga, al límit oest del municipi.  Són nombroses les festes i tradicions que se celebren a la localitat, cal destacar la celebració en honor a la Mare de Déu del Castell, en què actuen els seus cèlebres dansaires.  Al seu torn, commemoren la festivitat del Crist de l’Empara, el diumenge següent a la Mare de Déu del Castell, i Sant Antoni Abat, el diumenge més proper al 17 de gener.  Són també populars tradicions com les Candeles, Carnavals, la Matança i Sant Isidre, aquesta última el dia 15 de maig.

Plànol oficial de Bellaterra|EMD BELLATERRA

Font: Biografias y vidas, Turismo de Palència

Read Full Post »

Bellaterra, 24 de març de 2024

Ahir dissabte, dia 23 de març, a la sala gran del Centre Cívic de la Plaça Joan Maragall de Bellaterra, el Conservatori de Música de Bellaterra va oferir al veïnat de Bellaterra un Concert de Música Clàssica que va fer omplir totes les butaques de la sala.

Concert Orquestra Grau Professional El Musical de Bellaterra al Centre Cívic de Bellaterra 📷 Margarita Torrent

Des de Bellaterra.Cat agraïm la bona música que ens van obsequiar tots els músics professionals, també a Montse Roig i tot el seu equip, que des de fa un munt d’anys ens venen omplint l’ànima de vitamines musicals.

El Musical és una Escola de Música privada, autoritzada pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Situada a Bellaterra, compta amb més de 25 anys d’experiència en el món de l’educació i la música i amb un sòlid i valuós equip de professionals. Ofereix programes per a famílies, infants, joves i adults.

A l’enllaç de sota podeu gaudir d’uns moments del Concert de Grau Professional de El Musical de Bellaterra 🎥 ORIOL CAMPMANY 👇

https://youtu.be/CnS9Q4NQW2I?si=G6JXQwIvtoc3W3dx

Ensenyaments impartits:

Iniciació a la música:
– Programa d’embarassades i nadons (de 4 a 16 mesos).
– Programes d’1 a 6 anys.
Nivell elemental: ensenyaments no reglats a partir dels 7 anys i adults.
Nivell mig: ensenyaments no reglats, una vegada assolit els ensenyaments propis de nivell elemental i sense límit d’edat. Tria lliure d’assignatures.
Formació continuada: per a professionals dels sector de la música i l’educació (Seminaris, Conferències, Concerts…)

Instruments impartits:

Acordió, Arpa/Lira, Baix elèctric, Bateria/percussió, Cant, Clarinet, Contrabaix, Flauta de bec, Flauta travessera, Guitarra clàssica, Guitarra elèctrica, Piano, Saxofón, Trombó, Trompeta, Viola, Violí, Violoncel.

EL MUSICAL DE BELLATERRA

Carrer de Ramon Llull, 16
08193 Bellaterra
Telèfon: 935 804 246
Correu electrònic:      info@elmusical.cat
Web: http://www.elmusical.cat

Read Full Post »

Valldoreix, 24 de marc de 2024

LLUÍS TORRES|En el marc de la programació continuada a la Nau de Cultura de Valldoreix, ahir dissabte, 23 de març, a les 20 hores, vàrem assistir i gaudir a un teatre ple de gom a gom de la proposta teatral “Un prometatge”, d’Antón Chéjov, en versió catalana de Joan Oliver.

‘Un prometatge’ d’Anton Txèkhov és l’obra triada pel Consell de Teatre de Valldoreix i l’àrea de Cultura de l’EMD que va iniciar aquest dissabte 23 de març, a les 20:00h a la Nau de Cultura, l’edició 2024 de la Programació Continuada de Teatre de Valldoreix.   La presentació de la temporada va anar a càrrec de Juanjo Cortés, president de l’EMD de Valldoreix i Josep Maria Vallès, alcalde de Sant Cugat del Vallès.

Josep Maria Vallès, alcalde de Sant Cugat i Joanjo Cortés, president de l’EMD de Valldoreix

Aquesta primera representació, és una adaptació al català de Joan Oliver sobre el texte de Txèkhov, el gran dramaturg rus, que ens presenta una farsa russa situada en el món camperol, tant  universal que el temps no passa per ella. Tres personatges amb els seus desacords. Un pretendent, una pubilla i un pare delerós de casar la filla. Què en pot sortir? L’elenc dirigit per Ignasi Roda està format per Jaume Pla com a Ivan Vassilievitx, Anna Pou com a Natàlia Stepànova i el mateix ,director en el paper d’Stepan Stepànovitx

“Un prometatge” va ser escrita per Txékhov l’any 1889,  i es va estrenar a Barcelona l’any 1927, presentada pel Teatre Íntim d’Adrià Gual i traducció d’Alfons Maseras. Es dona la circumstància que un dels actors d’aquest diumenge, Jaume Pla, ja havia interpretat el personatge fa 60 anys, el 1959, quan l’obra va ser posada en escena per l’Agrupació Dramàtica de Barcelona.

Read Full Post »

AVUI, 8 de març de 1984

Frédéric Roda Pérez (Barcelona, 1924-2006) 📷 IGNASI RODA FÀBREGAS

MADRID NOMÉS TÉ UN ANY (*)

Sí,  la Comunitat Autònoma de Madrid, amb Madrid al seu centre, ha complert un any.
Ningú no podia imaginar l’existència de la Comunitat Autònoma de Madrid dins el mapa polític de l’Estat espanyol, ni els seus ciutadans autònoms.
Es portava fins a les últimes conseqüències el declarat Estat de les Autonomies.  Una idea original i nova que és actualment desconsidereu pels mateixos que sol·licitaven la imaginació al poder.  Voleu més imaginació que, amb el nom de Madrid», amb què s’ha vituperat tot centralisme, es presenti avui l’última, la més difícil, la més gelosa, la més susceptible de les comunitats autònomes? I, contràriament al que és perifèric i especialment madrileny, he de manifestar la necessitat de fer una aposta d’esperança, de simpatia cap a aquesta novisima Comunitat i de justificar fins i tot certes exacerbacions i intemperàncies dels seus representants.    La Comunitat de Madrid neix davant del centralisme i, a més, davant de la suficiència nacional, històrica, social, demogràfica, etcètera, de totes les autonomies.  L’Autonomia madrilenya és l’empassa-la més gran que es dóna a la visió jacobina, centralista de l’Estat.  Acceptar, per mala consciència, l’autonomia de la marginada Andalusia, o de l’indestructible Euskadi, o de la inevitable Catalunya, o de moltes altres
regions febles i no conflictives ha estat admès pel nou Estat.  És molt més difícil d’admetre per a un espai on se superposen la Corona, el Govern, el Parlament i tota la mecànica centralista del poder.  Al migdia, a Madrid i les seves comarques, els espectadors de TVE se troben amb programes regionals»: han descobert que ells també són regió: això em sembla molt important.  S’ha reduït el seu espai de son reg visió, però, sens dubte, s’ha aprofundit socialment i culturalment, i d’aquests antecedents pot néixer una nova política.
El tema de la seva bandera, del seu himne, ha estat objecte d’implacables sarcasmes i ironies.  Em sembla que hi ha una mica de no piadós i de suficiència miop en tot aquest festival.
En dura necessitat de compondre la lletra d’un himne, sigui nacional sigui regional, es podia optar pel “Madrid” d’Agustín Lara, amb modificacions de lletra, però amb la seguretat, sens dubte, que seria l’himne oficial produït a l’Estat  espanyol de més ampli reconeixement universal.  A Tòquio, a Los Angeles, a Moscou, de tots els himnes peninsulars, d’En la dura ser interpretats, el musicat per Lara seria corejat per tots els assistents. No està gens malament posseir un valor universal com aquest: Tots ho voldríem!
Posats a fer-ho nou, no es podia, de cap manera, caure en les atrocitats, les exageracions, els triomfalismes dels cants romàntics que, com a relicaris del passat, respectem i estimem: ni poder sobre les onades, ni “la meva pàtria sobre totes”,  ni “segar cadenes”, ni “abeurar els solcs amb la sang neta dels enemics”.
L’himne de García Calvo és gairebé un antihimne, com unes al·leluies surrealistes, i em dol que, amb les seves raons, Espinàs no ho entengui així. 
L’espai comarcal de la Comunitat madrilenya emmarca una regió antiga, arquitectònicament opulenta, artesanalment rica, amb una cosmo polis municipal com a la seva capital i un entorn submergit i potenciable.  És indubtable que serà a Chinchón, Sant Martin de Valdeiglesias, El Escorial.  Aranjuez, Buitrago, on es jugarà la viabilitat d’aquesta Comunitat.
No hi pot haver res més artificiós que la divisió als Estats dels EUA o el mapa polític d’Àfrica.  Però és indubtable que aquests invents han demostrat quan eren ben governats i quan a través d’aquesta eficàcia adquirien la seva consciència, que calia comptar-hi.  No podem confiar en la consciència d’identitat com a únic i ben indemostrable motor d’autonomia: perquè també sabem com, en el millor dels casos, aquesta consciència s’educa, es promociona i, en el pitjor, es manipula. 
La Comunitat de Madrid pot gaudir de la bona expectativa del motlle feliços els pobles que no tenen històries, perquè tots saber-nos de fins a quin punt la història és inextricable i fins a quin punt pesa més que no pas empeny.
Els comtats, les diòcesis», les les parròquies», les «vegueries ries, les comarques, les  àrees metropolitanes, els consells, les denominacions turístiques, totes van ser inicialment construccions arbitranes que responien a necessitats o capricis: algunes han desaparegut després d’haver estat socialment capdavanteres i després que, fins i tot, molta gent va lluitar i va morir per elles:  altres s’han conservat, s’han
renovat, shan transformat.
L’espai just, el camí equilibrat, les competències oportunes, tot això ha de fer de la Comunitat de Madrid una obra dart de l’habilitat social i politica.  El seu fracàs o inoperància serien greus per al conjunt autonòmic.  Distingir la imatge corporativa de la imatge centralista de “Madrid” és un treball d’Hèrcules i, per tant, digne de ser emprès i que ha de desintoxicar l’opinió pública de les altres comunitats.  Maond és una simplificació sobre la qual s’edifiquen teories falses i vulgars.
Si la Comunitat madrilenya fa servir per a la creació de la seva imatge i per aconseguir el bon funcionament que la justifiqui les modemes tècniques de comunicació, de persuasió i, fins i tot, d’organització empresarial hem de pensar que els creadors de poder contemporani, ara i avui, són  aquests, tal com ho van ser segis enrere els guerrers barbuts, els revolucionaris insurrectes, els reis carismàtics, els compromisos internacionals, o les herències monàrquiques.
La comunitat autònoma de Madrid només té un any: tot el que li falta de passat pot guanyar de futur.  És més una esperança que un record Feliç ella!
FREDERIC RODA

(*) Pel seu interès, aquest article també ho va publicar en castellà l’Hoja del Lunes de Madrid, el dia 8 de juny de 1984

Hoja del Lunes de Madrid, 4 de junio de 1984 (pàgina 8)



Read Full Post »

Bellaterra, 24 de març de 2024

Carrer d’Alarcón de Bellaterra te una llargada de 400 metres, comença al Carrer del Montseny i finalitza al Carrer de Can Miró

Placa del carrer Alarcón de Bellaterra amb dibuix de fulles i fruit del castanyer. Poble d’Alarcón de Conca (Castella-La Manxa)

Alarcón és un municipi i localitat espanyola de la província de Conca, a la comunitat autònoma de Castella-la Manxa. Situat a 87 km a sud de Conca, posseeix una superfície de 120 km² i una altitud de 831 m. El seu terme es troba regat pel riu Xúquer que forma l’embassament conegut com pantà d’Alarcón. La vila està situada riu avall de l’embassament del seu mateix nom, tenint a més, als seus peus, la petita presa de l’Henchidero.

Alarcón, a Conca, no arriba als dos-cents habitants, i això ja ho fa més que interessant per als que estimem les destinacions rurals de desconnexió.  En aquest petit poble no sembla que hi hagi estacions ni edats de l’home;  no obstant, és probablement un dels pobles amb més encant de la província conquense, però això encara no ho han descobert molts viatgers…

Alarcón s’aixeca desafiant la gravetat en un dels meandres del riu Xúquer, una posició estratègica defensiva aprofitant aquest tros del terreny tan accidentat.  Tot i que ja van existir assentaments a la prehistòria, no seria fins a l’arribada dels musulmans que la vila no començaria a malbaratar esplendor, gràcies a la construcció del castell-fortalesa.
La sinuosa carretera que segueix el curs del riu ens porta a l’entrada d’aquest bonic poble conquense que va ser declarat Conjunt Historicoartístic l’any 1981 i que té molts tresors entre els seus carrerons.  En arribar a Alarcón, la carretera es redueix a un sol carril per travessar les tres portes que donen accés a la vila.

Plànol oficial de Bellaterra|EMD BELLATERRA

Font: Traveler

Read Full Post »

Amb la reforma de la Plaça del Pi es vol refermar l’espai com centre social i comercial de Bellaterra La zona de color rosa es convertirà en espai per a vianants amb plataforma única

La zona de color rosa es convertirà en espai per a vianants amb plataforma única

Una important ampliació de l’espai per a vianants amb plataforma única, enllaçant les zones comercials del Club Bellaterra i la Farmàcia i suprimint l’accés en cotxe al carrer de Joan Fàbregas és el principal element de la primera fase de la reforma de la plaça del Pi que l’EMD va presentat al veïnat de Bellaterra. L’obra hauria d’estar enllestida a l’estiu de 2025.

L’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra i l’equip assessor d’aquest projecte van presentat al veïnat de Bellaterra la reforma de la icònica plaça del Pi, centre neuràlgic de la vida social i comercial del barri, un cop desestimat el projecte anterior pels problemes de trànsit que generava. L’objectiu, destaca el president de l’EMD, Josep Maria Riba, és potenciar la cohesió social i afavorir el comerç de Bellaterra. El pressupost, els 98.377 euros de subvenció de la Generalitat a través del Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC) i 25.000 més que aportarà l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès.

L’anterior projecte presentat l’any 2019 per l’ex president  de Ramon Andreu (GXB), comportava desviar la carretera BV1414 pel carrer de Joan Fàbregas i Lluís de Ábalo, (per darrera del Club Bellaterra), però l’enllaç entre aquests dos carrers suposava un problema pel pas dels vehicles de grans dimensions, com autobusos o camions, i per això no comptava amb el suport ni de l’Ajuntament ni de la Diputació, titular de la carretera.

Josep Maria Riba explicà que el nou projecte supera aquests obstacles mantenint els criteris inicials. En aquest sentit, el vocal de Mobilitat de l’EMD, Jordi Macarulla, destacava com guanys principals que es prioritza l’ús de l’espai pel vianant amb 500 metres quadrats més de peatonalització i guanyant en seguretat eliminant una zona de conflicte entre vianants i cotxes en la incorporació des de la plaça al carrer de Joan Fàbregas i l’actual aparcament de davant la farmàcia.

La supressió d’aquest accés dels cotxes a Joan Fàbregas permetrà unir en plataforma única d’alçada i el mateix paviment les actuals zones comercials del supermercat i la farmàcia. Macarulla explicà que així s’afavoreix el sector amb una illa comercial que suposa també enllaçar zones d’ús lúdic per al veïnat i els vianants i de terrasses per a l’hostaleria.

Els cotxes accediran a Joan Fabregas des d’una rotonda que es farà al final de la plaça, quan acaba el Club Bellaterra i davant l’Hostal Sant Pancraç, i amb un canvi de sentit que carrer Lluís de Ábalo. Així, es podrà accedir fins a la plaça Maragall, altre dels nuclis centrals de Bellaterra.

Aparcament i carretera BV-1414

El gestors de l’EMD van destacar que aquesta reforma es fa ampliant aparcament, tant d’estacionament lliure com de zona taronja, mesura amb que es vol duplicar les places actuals d’estacionament regulat amb acord amb l’Ajuntament. Toni Palomo, veí de Bellaterra, arquitecte municipal de Masquefa i un dels professionals del sector que han assessorat el govern de l’EMD, explica també que la reforma suposa resoldre problemes actuals de disseny -com el pas de vianants que aboca a una zona de vehicles com l’aparcament davant la farmàcia-, de manteniment, d’accessibilitat -suprimint barreres arquitectòniques- i de definició, ja que actualment l’alt pas de cotxes fa pensar que no és una plaça ideada per a les persones sinó per als vehicles. A més, indica es farà aparcament per a bicicletes i s’instal·larà un carregador per a vehicles elèctrics, al temps que des del govern indiquen que en properes fases es pensarà com instal·lar algun espai d’esbarjo per a la canalla.

De fet, la reforma presentada és una primera fase que tindria continuïtat posteriorment en una segona etapa amb 600 metres quadrats més de plataforma única en l’actual carretera, a l’espai just davant de l’estació dels FGC; una tercera que continuaria fins al final de l’hostal Sant Pancraç; i una quarta per potenciar el lligam de la plaça del Pi amb la de Maragall -l’espai de l’esquirol on està el centre cívic Bellaterra- a través del carrer de Joan Fàbregas.

El veïnat present es va mostrar d’acord amb el projecte plantejat, però el representant de l’Associació BV-1414  va insistir en la necessitat de solucionar el problema d’alta intensitat de trànsit i velocitat de vehicles de la carretera BV1414, que creuen que s’ha de limitar a 30 km hora.

En aquest sentit, el president de l’EMD apunta que, de manera paral·lela s’avança en les negociacions amb la Diputació de Barcelona, titular de la carretera, perquè abordi fins a 17 actuacions al llarg d’aquest eix viari per pacificar el trànsit i s’insisteix en la necessitat que cedeixi la carretera a l’Ajuntament i que el municipi la cedeixi a l’EMD convertida en carrer. Això, indica Riba, permetria actuar davant els vehicles que l’utilitzen actualment com a drecera cap a la B30.

Des de l’EMD indiquen que, un cop aprovada la modificació, ara s’han de fer les tramitacions administratives corresponents per haver acabat l’obra entre els mesos de juny o juliol de 2025.

Font: Ràdio Cerdanyola

Read Full Post »

Bellaterra, 23 de març de 2024

Can Miró està documentat per primera vegada l’any 1293. Fins a mitjans de segle XX l’edifici és la llar i el centre de producció agrícola de tres llinatges de famílies camperoles: els Noguera, els Miró i els Llobet. Els Noguera es mantenen com a posseïdors del “mas” des del segle XIII fins a mitjan del segle XIV i els primers Miró documentats són de l’any 1434, els quals es mantenen com a posseïdors de la finca fins al segle XX, que per matrimoni passa dels Miró als Llobet.

Placa del carrer Can Miró amb dibuix de la planta Plantatge de fulla estreta. Masia Can Miró|ARXIU UAB

Situat entre la Vall Moronta, la serra de Puig Delmo i les torrenteres que baixen de la serra de Galliners, la masia va gaudir d’una situació privilegiada al costat de les terres de cultiu, els corrents d’aigua i els boscos de la serra. Blat, espelta, bous, vaques, vedelles, ases. Els productes econòmics que van conrear els primers propietaris; més endavant es va afegir un important cultiu de vinyes.

Simultáneamente a l’activitat camperola, la masia no ha estat aliè als fets exteriors: les guerres, les epidèmies i els canvis i transformacions socials. Diverses guerres amb França, entre els segles XVI i XIX, van deixar la seva empremta en el terme. També els problemes amb els soldats de Castella i França, especialment els allotjaments i els talls impostos, van afectar la casa Miró. Les guerres dels Segadors i de Separació van tenir incidència a la regió, especialment perquè els Marimon, senyors del castell, van ser destacats col.laboracionistes de l’autoritat reial, oposats sovint a les institucions polítiques catalanes. Diversos boscos de roures, com el de Can Miró, van haver de ser talats com a contribució per a la construcció de galeres i vaixells de guerra. Encara que amb reticències, com els altres agricultors de el terme, els Miró van haver de contribuir econòmicament a la construcció de la nova església parroquial de Sant Martí de Cerdanyola.

Font: UAB

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »