Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Octubre de 2021

Un operador a punt d’enlairar un dels drons que Mossos d’Esquadra / ACN

La nit de dissabte acaba amb cinc detinguts i sense incidents greus

Xavi Fernández de Castro| Els Mossos d’Esquadra han desplegat la unitat de drons per controlar els botellots que s’han produït a Barcelona amb motiu de les festes a diferents barris de la ciutat. La nit ha acabat amb cinc detinguts per robatoris i desordres, però sense incidents greus destacables, segon ha explicat la policia catalana. El Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) ha fet quatre assistències, dues per ingesta d’alcohol i drogues i dues més per contusions.

Després dels aldarulls de la nit de divendres, els Mossos i la Guàrdia Urbana han posat especial atenció a les festes de Sarrià, on han detingut dues persones. Les altres tres detencions s’han efectuat a Ciutat Vella, on la nit anterior hi havia hagut diversos botellots a les platges i les places del districte. Dos dels arrestats acumulen 29 antecedents per robatoris violents i furts i un tercer tenia un requeriment judicial pendent.

Dispositiu dinàmic

Els comandaments policials han tornat a apostar per un dispositiu “dinàmic i flexible”, dirigit des del Centre de Coordinació (Cecor), per desplegar patrulles a les zones on es concentrava un major nombre de joves i evitar que es produïssin aldarulls. L’ús de drons ha permès “visualitzar en directe els diferents espais on s’anaven concentrant joves i dirigir els efectius policials de paisà i uniformats” cap a les zones de més risc.

Amb les detencions d’aquesta nit, ja són 90 les persones arrestades per robatoris i desordres públics en els últims 10 dies, segons l’últim balanç dels Mossos. Aquest cap de setmana ha estat especialment atrafegat per la celebració de festes a cinc barris de Barcelona: l’Esquerra de l’Eixample, Sarrià, la Barceloneta, el Clot i Canyelles.

Després del descontrol de les festes de la Mercè, els botellots s’han desinflat. Molta gent, escarmentada per les baralles, els robatoris i els aldarulls del cap de setmana passat, ha preferit buscar altres plans. El mal temps i la baixada de les temperatures també han ajudat a reduir la pressió sobre les places i les platges més concorregudes.

Tot Barcelona

Read Full Post »

El conflicte de Xipre és un conflicte obert a mitjans del segle xx i encara no resolt, que afecta el territori i la població de l’illa de Xipre, amb la intervenció d’altres potències.

El Guernika de Xipre, obra original de Sofía Apostolidou, artista de Thessaloniki|FOTO: BELLATERRA.CAT

Divisió del territori de l’illa de Xipre. Al nord, en color morat, la zona turcoxipriota. Al sud, en color rosa, la zona grecoxipriota. En blau, la Línia Verda de separació entre ambdues zones, controlada per l’ONU. En verd, les bases militars britàniques.

Arran de la colonització de l’illa per part de l’imperi britànic (l’any 1878 la Convenció d’Istanbul havia transferit l’administració de l’illa als anglesos per cessió de l’Imperi Otomà, que l’ocupava des de 1573), el conflicte, evidenciat d’ençà de la Segona Guerra Mundial (1945), podia identificar-se com un conflicte colonial, de descolonització o d’independència, en relació amb la reivindicació per part dels xipriotes del dret d’autodeterminació. Alhora es manifestà com un conflicte intern o guerra civil de base ètnica entre les comunitats identificades com a turcoxipriota i grecoxipriota, que van acabar ubicant-se al nord i al sud de l’illa en una veritable neteja ètnica, amb desplaçament de poblacions i abandonament de domicilis i propietats.

Divisió del territori de l’illa de Xipre. Al nord, en color morat, la zona turcoxipriota. Al sud, en color rosa, la zona grecoxipriota. En blau, la Línia Verda de separació entre ambdues zones, controlada per l’ONU. En verd, les bases militars britàniques.

El conflicte va tenir implicacions internacionals més enllà de l’illa de Xipre, i s’hi van involucrar Turquia, Grècia i el Regne Unit, potències garants dels Acords de Zuric i Londres, que van constituir la base jurídica de la independència xipriota (19 de febrer de 1959 i 11 de febrer de 1960), a més dels Estats Units, les Nacions Unides i la Unió Europea. No obstant això, les hostilitats entre ambdues comunitats no es van acabar aquí, i van agafar una intensitat pròpia d’una veritable guerra civil durant els anys setanta.

Sofia Apostolidou, humanista, artista i advocada de Thessaloniki, Macedònia (Grècia) FOTO: BELLATERRA.CAT

A partir del cop dels coronels a Grècia (21 d’abril de 1967), la possibilitat de l’annexió de Xipre a Grècia (enosi) es va plantejar com una possibilitat versemblant, especialment des de la substitució del coronel Georgios Papadópulos pel general Phaedon Gizikis (23 de novembre de 1973). Davant d’aquests esdeveniments, l’arquebisbe Makarios, que ocupava el càrrec de cap d’estat xipriota, malgrat la seva condició de grecoxipriota i a la seva posició favorable a l’enosi, manifestà una forta oposició a qualsevol intervenció grega en aquestes circumstàncies. Amb el derrocament de l’arquebisbe Makarios (15 de juliol de 1974), la situació interna de Xipre es va agreujar, i això ho aprofità Turquia per envair l’illa de forma parcial (20 de juliol a 20 d’agost de 1974, condemnada per resolucions del Consell de Seguretat de l’ONU).

L’exèrcit turc va ocupar, en benefici de la comunitat turcoxipriota, la part nord de l’illa, on es va acabar instaurant l’anomenada República Turca de Xipre del Nord, que va declarar unilateralment la seva independència o partició de l’illa (taksim), tot i que no té reconeixement internacional (amb l’excepció de Turquia, estat amb el qual ha establert plenes relacions diplomàtiques).

La República de Xipre controla el sud de l’anomenada Línia Verda (frontera militar de separació dels bel·ligerants establerta i mantenida per les Nacions Unides), que és l’espai habitat per la comunitat grecoxipriota. De fet, la República de Xipre és la reconeguda internacionalment i fins i tot ha aconseguit el seu ingrés a la Unió Europea, després d’unes delicades negociacions que implicaven determinades qüestions sobre la reunificació de l’illa que no es van dur a la pràctica per falta d’acord entre ambdues entitats polítiques.

Font: Sofía Apostolidou, Wikipèdia, Thessaloniki, Macedònia, Grècia

Read Full Post »

FACTA NON VERBA X BELLATERRA🐿️

Sou capaços de trobar els errors del nomenclator entre els plànols oficials publicats per l’EMD i l’Ajuntament de Cerdanyola?

No patiu, la solució la publicarem el diumenge 10 octubre!

Plànol Oficial de Bellaterra|Ajuntament de Cerdanyola
Plànol Oficial de Bellaterra|EMD

Read Full Post »

El concurs es va celebrar ahir a Figueres, amb un jurat presidit per l’alcaldessa de la ciutat

Andreu Galceran, del forn Cal Mosso de Vilassar de Dalt, al costat de l’alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó EPA.

El flequer Andreu Galceran, del forn Cal Mosso de Vilassar de Dalt, ha estat escollit guanyador del concurs Millor Pa de Pagès Català 2021.

Galceran va rebre la distinció en un acte celebrat ahir a la tarda al convent dels Caputxins de Figueres després de la deliberació del jurat, presidit per l’alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó. El concurs Millor Pa de Pagès Català, convocat pel consell regulador de la IGP Pa de Pagès Català, té com a objectiu donar a conèixer la professionalitat dels flequers i flequeres integrats a la IGP Pa de Pagès Català, l’únic pa que té a Catalunya el segell de màxima qualitat que reconeix la Unió Europea.

Andreu Galceran, de 36 anys, que està al capdavant de l’obrador de Cal Mosso des de fa una dècada, on també treballa la seva germana Anna, representa la sisena generació d’aquesta fleca, fundada el 1838. Galceran s’emporta un premi en metàl·lic de 2.000 euros i una placa acreditativa com a guanyador del concurs.

Els finalistes van ser el forn artesà L’Espurna de Berga, el forn Sistaré 1910 de Reus, el forn Padró de Barcelona i la fleca i pastisseria E. Valls de Sabadell.

Font: El Punt Avui

Read Full Post »

Josep Maria Riera Gassiot, ex-cap del Servei de Publicacions de la UAB entre 1993 i 2002, es va mostrar molt crític amb aquest procés:
“Trobo discutible el que es va fer a la part del Turó de Sant Pau, que es va expropiar per després fer-ne una venda immobiliària.


Això crec que es il·lògic, no és correcte expropiar una propietat per fer-ne una funció pública i després vendre-la fent especulació privada […] Ho van expropiar tot junt, i van veure que aquella part no la necessitaven i que podia estar bé que hi hagués un barri en què hi visqués gent de la UAB. Però mai va ser real, a diferència de les cases Sert de la UAB, que són de la UAB, estan administrades per la UAB i en principi són per a persones que hi treballen, com també la Vila, que és per als estudiants”.

Les obres van continuar amb entrebancs fins que al 1975 es van reprendre, acabant-se al 1979. Finalment, la Cooperativa es va dissoldre el 1992.

Vista aèrea del Turó de Sant Pau (Bellaterra) GOOGLE MAPS

Josep Maria Riera i Gassiot (Barcelona, 1944), és un escriptor i editor català, que ha estat director del Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona i propietari de l’Editorial Montflorit. És nebot de l’escriptor Joan Oliver (Pere Quart) i germà del polític i escriptor Ignasi Riera.

Read Full Post »

FOTO: BELLATERRA.CAT

Read Full Post »

Desigual fa una consulta als treballadors aquest octubre i Telefònica ha començat una prova pilot fins al desembre

Vista des de la nova seu de Desigual a Barcelona|Foto: Andrea Vázquez

La jornada laboral de quatre dies s’obre pas en diversos països tant d’Europa com de la resta del món i ara comença a arribar a casa nostra.

A l’octubre, dues empreses la posaran sobre la taula: una, del sector tèxtil, a través d’una consulta entre els treballadors, i l’altra, del sector de les telecomunicacions, amb un programa pilot de tres mesos d’adscripció voluntària.

En tots dos casos hi ha tant reducció de jornada com de salari.

Referèndum a Desigual

L’horitzó laboral dels treballadors del quarter general de Desigual pot canviar el 7 d’octubre. És el dia que ha triat l’empresa per fer una votació sobre la implantació de la jornada setmanal de 4 dies. Caldrà un 66%, o més, de vots favorables per aprovar-la.

En cas d’una victòria del sí, els empleats passaran a treballar de dilluns a dijous amb un dia de teletreball. El sou també quedarà retallat, concretament un 6,5%. La reducció era del 13%, però la companyia compensa els empleats assumint la meitat de l’impacte.

Les setmanes retallades poden incloure jornades de teletreball (Europa Press)

Desigual, que va tenir pèrdues l’any passat, nega que sigui un estalvi de costos. Coral Alcaraz, directora de recursos humans de l’empresa, diu: “L’objectiu és que la nostra gent estigui millor, que tinguem més conciliació, més flexibilitat, que és cap on va el món. Ens servirà per mantenir el talent i atreure’n.”

Els treballadors esperen expectants el dia de la consulta. En parlen, i Adrià Plata, que n’és un, afirma: “Hi ha molta gent que pensa en la pèrdua de salari i de cotització. S’haurà de veure com queda tot al final, però en la plantilla hi ha més sensacions positives que no pas negatives.”

Consulta il·legal, segons la UGT

Tenint en compte que no hi ha un comitè d’empresa, els treballadors han format una comissió per resoldre dubtes. Però, segons la UGT, això és il·legal perquè vulnera l’Estatut dels Treballadors.

Javier González, coordinador del sector comerç de la UGT, assegura: “L’article 41 de l’Estatut recull que caldria haver fet una taula amb la representació legal dels treballadors i haver permès la participació dels principals sindicats per negociar la mesura.”

L’empresa es defensa i afirma que està complint la normativa. Ho explica Coral Alcaraz: “La llei diu que, si no tens sindicat a la companyia, com és el nostre cas, has de crear una comissió d’empleats, tal com hem fet aquí.”

La UGT va més enllà i fins i tot amenaça d’acompanyar els treballadors que ho vulguin a arribar a la via judicial un cop s’hagi fet la consulta del 7 d’octubre. Javier González ho deixa clar: “Els assessorarem jurídicament perquè els seus drets no es vegin retallats per una política clarament perjudicial per a ells.”

250 treballadors de Telefónica a Catalunya poden optar per una setmana laboral de quatre dies

Prova pilot a Telefónica

Telefónica sí que ha pactat amb els sindicats, via conveni col·lectiu, una prova pilot de quatre dies a la setmana amb una reducció del 15% del salari (era del 20%, però la companyia la compensa assumint-ne un 5%).

Ha començat avui i durarà fins a finals d’any. Però, a Catalunya, només 10 treballadors dels 250 a qui anava dirigida la iniciativa s’hi han apuntat.

“Per nosaltres l’èxit es que tothom s’hi pugui acollir voluntàriament., No sé quines eren les expectatives que tenia l’empresa. Sempre hem vist amb molt bons ulls tot el que sigui conciliar vida laboral i personal”, diu Jaume Álvarez, un dels membres de CCOO al comitè d’empresa de Telefónica.

Un cop acabada la prova, empresa i sindicats n’analitzaran els resultats en termes de productivitat i satisfacció personal per decidir si s’implanta definitivament de cara al 2022.

Font: Jordi Martínez, CCMA

Read Full Post »

Per augmentar la capacitat diagnòstica i el control dels contagis de COVID-19, les farmàcies de Catalunya comercialitzen diferents tipologies de proves diagnòstiques que la ciutadania pot adquirir.

FOTO: BELLATERRA.CAT

Es tracta de tests d’antígens ràpids (TAR), que són proves molt senzilles que donen resultats al cap de 10 o 15 minuts. Es realitzen amb una mostra nasofaríngia  que s’extreu a través d’una automostra amb l’ajuda d’un bastonet.

Aquestes proves diagnòstiques les poden adquirir persones que no tenen simptomatologia compatible amb la COVID-19.

És molt important no anar a la farmàcia en cas de tenir simptomatologia compatible amb la COVID-19. En aquest cas, la persona s’ha d’aïllar i posar-se en contacte amb el sistema sanitari trucant al seu CAP de referència, al 061 o fent una eConsulta a través de La Meva Salut.

És molt important destacar que un resultat negatiu no descarta la presència de la infecció, ja que la malaltia es podria estar incubant i acabar de desenvolupar al cap d’uns dies. Cal tenir present que, si tens un resultat negatiu amb alguna d’aquestes proves, has de seguir totes les mesures de prevenció, ja que el virus es pot contraure i transmetre en qualsevol moment.

Existeixen 3 tipus de proves diagnòstiques:

  • Test d’automostra de venda lliure
  • Test d’automostra supervisat a la farmàcia
  • Prova gratuïta a determinats col·lectius prioritzats per criteri de Salut Pública

Font: CatSalut

Read Full Post »

Portret de mosaic de vidre fet per Zorpe, prestigiós artista grec de Tessalònica|FOTO: BELLATERRA.CAT
Giorgos Garanatsios “Zorpe” i la seva parella Sofía Apostolidou a Peratallada (Girona) FOTO: BELLATERRA. CAT

Giorgos Garanatsios “Zorpe” neix a Tessalònicacapital històrica de Macedònia (Grècia), el 7 de juliol de 1955. Diplomat Arts Plàstiques, música clàssica i ciències humanitàries. En seu taller personal de la mateixa ciutat de Tessalònica, talla, tenyeix i forneja tot el cristal natural que després utilitzarà per crear la seva obra “prèviament tallat en diferents formes i mides minúscules” segons la gama de colors que utilitzarà per les seves obres petites i monumentals.

Maternitat, mosaic en vidre, obra original de Giorgos Garanatsios (Zorpe) FOTO: BELLATERRA.CAT

La seva exquisida tècnica en mosaics el porta a residir durant 10 anys a París, des de l’any 1990, exposa en diferents Palaus i galeries privades d’art com la Maison Lafitte, (1990, Premi a la tècnica de pastel. 1992, Salon des Peintres. 1993, Salon des Créations en Mosaïque, on participa també com jurat de l’exposició. 1994, 4a. Exposició Salon des Arts Plstiques Modernes du mois de mai. 1994, XlX Salon de Peinture). Grand Palais (1991, Exposició independent), Banque Nacional de Grècia de París (1994, Exposició personal). Mona Lisa (1994, Exposició Personal). Ville de Sarguemines (1994, Grand Prix de Peinture). Salon Marine París (1994). Salón de Satrouville de París (1995, Exposició personal Galerie Etienne de Causans. Introduction à la Peinture et Sculpture Mairie Merogis. 4ar. Salon du Palais au Tribunal de Grande Instance de Criteil). Etienne de Causans (1999, Exposició personal a la Galerie).

Mosaic “Le jour suivant” de Giorgos Garanatsios (Zorpe) FOTO: BELLATERRA CAT

La presencia artística de Zorpe, a la seva Tessalònica natal és plena, on des de l’any 1997 participa en infinitats exposicions i activitats artístiques amb la seva parella Sofía Apostolidou. Cal destacar les col·laboracions amb el Ministeri de Cultura de Grècia i amb ciutats com Atenes, Ksanthi, Drama, Stavroupoli, Vagopoulio, etc.,

Mosaic “Allumage de la flamme olympique” Obra de Giorgos Garanatsios (Zorpe) FOTO: BELLATERRA.CAT
Zorpe al seu taller de Tessalònica|FOTO: BELLATERRA.CAT

Giorgos Garanatsios (Zorpe) Contacte i comandes: s.apostolidou@gmail.com

Read Full Post »

FOTO: BELLATERRA.CAT

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »