Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Sofía Apostolidou’

El conflicte de Xipre és un conflicte obert a mitjans del segle xx i encara no resolt, que afecta el territori i la població de l’illa de Xipre, amb la intervenció d’altres potències.

El Guernika de Xipre, obra original de Sofía Apostolidou, artista de Thessaloniki|FOTO: BELLATERRA.CAT

Divisió del territori de l’illa de Xipre. Al nord, en color morat, la zona turcoxipriota. Al sud, en color rosa, la zona grecoxipriota. En blau, la Línia Verda de separació entre ambdues zones, controlada per l’ONU. En verd, les bases militars britàniques.

Arran de la colonització de l’illa per part de l’imperi britànic (l’any 1878 la Convenció d’Istanbul havia transferit l’administració de l’illa als anglesos per cessió de l’Imperi Otomà, que l’ocupava des de 1573), el conflicte, evidenciat d’ençà de la Segona Guerra Mundial (1945), podia identificar-se com un conflicte colonial, de descolonització o d’independència, en relació amb la reivindicació per part dels xipriotes del dret d’autodeterminació. Alhora es manifestà com un conflicte intern o guerra civil de base ètnica entre les comunitats identificades com a turcoxipriota i grecoxipriota, que van acabar ubicant-se al nord i al sud de l’illa en una veritable neteja ètnica, amb desplaçament de poblacions i abandonament de domicilis i propietats.

Divisió del territori de l’illa de Xipre. Al nord, en color morat, la zona turcoxipriota. Al sud, en color rosa, la zona grecoxipriota. En blau, la Línia Verda de separació entre ambdues zones, controlada per l’ONU. En verd, les bases militars britàniques.

El conflicte va tenir implicacions internacionals més enllà de l’illa de Xipre, i s’hi van involucrar Turquia, Grècia i el Regne Unit, potències garants dels Acords de Zuric i Londres, que van constituir la base jurídica de la independència xipriota (19 de febrer de 1959 i 11 de febrer de 1960), a més dels Estats Units, les Nacions Unides i la Unió Europea. No obstant això, les hostilitats entre ambdues comunitats no es van acabar aquí, i van agafar una intensitat pròpia d’una veritable guerra civil durant els anys setanta.

Sofia Apostolidou, humanista, artista i advocada de Thessaloniki, Macedònia (Grècia) FOTO: BELLATERRA.CAT

A partir del cop dels coronels a Grècia (21 d’abril de 1967), la possibilitat de l’annexió de Xipre a Grècia (enosi) es va plantejar com una possibilitat versemblant, especialment des de la substitució del coronel Georgios Papadópulos pel general Phaedon Gizikis (23 de novembre de 1973). Davant d’aquests esdeveniments, l’arquebisbe Makarios, que ocupava el càrrec de cap d’estat xipriota, malgrat la seva condició de grecoxipriota i a la seva posició favorable a l’enosi, manifestà una forta oposició a qualsevol intervenció grega en aquestes circumstàncies. Amb el derrocament de l’arquebisbe Makarios (15 de juliol de 1974), la situació interna de Xipre es va agreujar, i això ho aprofità Turquia per envair l’illa de forma parcial (20 de juliol a 20 d’agost de 1974, condemnada per resolucions del Consell de Seguretat de l’ONU).

L’exèrcit turc va ocupar, en benefici de la comunitat turcoxipriota, la part nord de l’illa, on es va acabar instaurant l’anomenada República Turca de Xipre del Nord, que va declarar unilateralment la seva independència o partició de l’illa (taksim), tot i que no té reconeixement internacional (amb l’excepció de Turquia, estat amb el qual ha establert plenes relacions diplomàtiques).

La República de Xipre controla el sud de l’anomenada Línia Verda (frontera militar de separació dels bel·ligerants establerta i mantenida per les Nacions Unides), que és l’espai habitat per la comunitat grecoxipriota. De fet, la República de Xipre és la reconeguda internacionalment i fins i tot ha aconseguit el seu ingrés a la Unió Europea, després d’unes delicades negociacions que implicaven determinades qüestions sobre la reunificació de l’illa que no es van dur a la pràctica per falta d’acord entre ambdues entitats polítiques.

Font: Sofía Apostolidou, Wikipèdia, Thessaloniki, Macedònia, Grècia

Read Full Post »

Dijous 2 de setembre de 2021 ens va deixar Mikis Theodorakis, un dels grans compositors contemporanis, que es va fer cèlebre creant la música de la pel·lícula “Zorba el grec”, protagonitzada per l’actor Anthony Quinn 1925 – 2001)

Mikis Theodorakis (Quios, 29 de juliol de 1925-Atenes, 2 de setembre de 2021) obra original de Sofia Apostolidou, gran amiga de Bellaterra||FOTO: BELLATERRA.CAT

A més de bandes sonores de més de trenta pel·lícules, també va compondre simfonies, òperes, concerts i música de cambra, i va musicar centenars de poemes d’escriptors grecs. Una carrera musical lligada a la política Irene Papas ballava el 1987 a Mèrida la coneguda música del film “Zorba el grec”, composta per Mikis Theodorakis; la seva obra més coneguda, tot i que també va musicar “Zeta” i “Estat de setge”, de Costa-Gravas, reconegut autor de cine polític. I és que la política va marcar la carrera musical de Theodorakis.

Lluitador durant la Segona Guerra Mundial contra la invasió italiana i alemanya, compromès amb l’esquerra en la guerra civil grega, comunista des d’abans de la dictadura dels coronels, resistent i torturat. Prosoviètic primer, i després eurocomunista. Va ser diputat i, finalment, candidat de la dreta el 1989 contra Andreas Papandreu; poc després va dimitir de ministre i va tornar a la música. Amic d’Allende i de Pablo Neruda, va musicar el seu “Canto general”, que va estrenar a París el 1974.

Edifici ministerial de Thessaloniki (capital de Macedònia), avui amb la bandera de Grècia a mitja asta en senyal de dol per la mort de Mikis Theodorakis|FOTO: BELLATERRA.CAT

El 2012, quan participava en una protesta davant el parlament a Atenes, li van arribar els gasos lacrimògens.  En els últims anys, militava contra l’acord signat per Grècia i Macedònia sobre el nou nom de país veí, que va passar a ser Macedònia de el Nord.

Va actuar diverses vegades a Barcelona, a Peralada i a diferents ciutats espanyoles, i va ser autor de diferents himnes, des del de la resistència grega fins al de la bandera olímpica en els Jocs de Barcelona, passant pel de l’Organització per a l’Alliberament de Palestina.

Compositor, poeta, intèrpret i director d’orquestra, va treballar per a ballets i òperes, i va publicar diversos llibres sobre la cultura i la política de la seva estimada Grècia

El compromís polític de Mikis Theodorakis

Durant la dictadura militar a Grècia va passar a la clandestinitat i va fundar una organització de resistència. Finalment va ser empresonat durant tres anys i es va exiliar a França el 1970. Va tornar a Grècia quatre anys més tard, on va ser elegit diputat en dues ocasions. L’any 2000, milers de signatures de Grècia i del món sencer van proposar-lo com a candidat al Premi Nobel de la Pau.

Font: Sofia Apostolidou, CCMA

Read Full Post »

Setmana santa amb una obra mosaic de Giorgos Garanatsios “Zorpe”, artista de Tessalònica, capital històrica de Macedonia (Grècia)

Mosaic “Le jour suivant” (220 X 180) de Giorgos Garanatsios-Zorpe|BELLATERRA. CAT

Giorgos Garanatsios “Zorpe”, neix a Tessalònica, la capital històrica de Macedònia (Grècia), el 7 de juliol de 1955. Diplomat en Arts Plasticas, música clàssica i ciències humanitàries. En seu taller personal el té a la mateixa ciutat de Tessalònica, allí talla, tenyeix i forneja tot el cristal natural que després utilitzarà per crear tota la seva obra, prèviament tallat en diferents formes i mides minúscules, segons la gama de colors que utilitzarà per les obres, siguin més petites o monumentals.

Giorgos Garanatsios “Zorpe” visitant Bellaterra|ARXIU BELLATERRA.CAT

Zorpe és un gran admirador del poble català i sovint visita Bellaterra amb la seva parella, la també creativa artista i humanista Sofia Apostolidou.

La presencia artística de Zorpe, a la seva Tessalònica natal és plena, ja des de l’any 1997 participant en infinitats d’exposicions i activitats artístiques combinades amb la seva estància de París. A destacar les col·laboracions amb el Ministeri de Cultura de Grècia i altres ciutats gregues com Atenes, Ksanthi, Drama, Stavroupoli, Vagopoulio, etc.,

Giorgos Garanatsios “Zorpe” i Sofía Apostolidou a Peratallada (Girona)|ARXIU BELLATERRA. CAT

La seva exquisida tècnica en mosaics el porta a residir durant 10 anys a París, des de l’any 1990, exposa en diferents Palaus i galeries privades d’art com la Maison Lafitte, (1990, Premi a la tècnica de pastel. 1992, Salon des Peintres. 1993, Salon des Créations en Mosaïque, on participa també com jurat de l’exposició. 1994, 4a. Exposició Salon des Arts Plstiques Modernes du mois de mai. 1994, XlX Salon de Peinture). Grand Palais (1991, Exposició independent), Banque Nacional de Grècia de París (1994, Exposició personal). Mona Lisa (1994, Exposició Personal). Ville de Sarguemines (1994, Grand Prix de Peinture). Salon Marine París (1994). Salón de Satrouville de París (1995, Exposició personal Galerie Etienne de Causans. Introduction à la Peinture et Sculpture Mairie Merogis. 4ar. Salon du Palais au Tribunal de Grande Instance de Criteil). Etienne de Causans (1999, Exposició personal a la Galerie).

Read Full Post »