El Tribunal General de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg, ha retornat de manera provisional la immunitat als eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, reclamats per la justícia europea pels fets de l’octubre del 2017.
Es tracta d’un nou triomf en l’àmbit judicial de l’exili independentista i la constatació, un cop més, que la justícia europea és un terreny que ofereix més garanties i és més escrupolosa amb els drets fonamentals que l’espanyola. El Tribunal simplement ha restablert la situació anterior a la retirada de la immunitat mentre estudia el recurs presentat per la defensa dels eurodiputats, i accepta així les mesures cautelaríssimes que demanaven per evitar que qualsevol dels tres fos detingut abans que es resolgués el cas. És una decisió lògica però que representa una lliçó per a la justícia espanyola, que sempre ha actuat de manera restrictiva i amb argumentacions políticament esbiaixades.
Tal com van explicar els afectats en el seu dia, tot el procés que es va seguir al Parlament Europeu per retirar-los la immunitat va estar plagat d’irregularitats. Per exemple, no es va mantenir el principi de neutralitat i l’aparença d’imparcialitat durant tot el procés tant per part del ponent, un eurodiputat d’extrema dreta búlgar que va participar en actes de Vox, com del president de la comissió de suplicatoris, l’eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez. La justícia europea sempre és especialment primmirada amb aquests processos, i és probable que acabi anul·lant la concessió del suplicatori, cosa que suposaria un cop tant per a la justícia espanyola, que veuria paralitzades altre cop les peticions d’extradició, com per al mateix Parlament Europeu, que no hauria respectat els drets dels eurodiputats i, en conseqüència, dels electors que els van votar.
També aquest dimecres es va fer pública la decisió del Tribunal Constitucional d’avalar, amb dos vots particulars en contra, la condemna a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Amb aquest pas també s’obre la porta a tots dos perquè puguin portar el seu cas a Estrasburg, al Tribunal Europeu de Drets Humans. Un camí que també preparen els presos Jordi Turull i Josep Rull, que es troben en la mateixa situació. El fet que la decisió no sigui per unanimitat, i que hi hagi dos magistrats que consideren que les penes són “desproporcionades”, dona esperances als equips jurídics dels presos polítics de cara a la batalla d’Estrasburg.
I també aquest dimecres s’ha sabut que el ple del TC, de majoria conservadora, ha rebutjat la ponència de sentència que havia preparat el magistrat Cándido Conde-Pumpido en què absolia els condemnats pel setge al Parlament del 2011, una decisió que desautoritzava especialment Manuel Marchena i la sala penal del Suprem, que va corregir la sentència absolutòria de l’Audiència Nacional i ho va fer sense escoltar les parts, com és preceptiu. Sembla que el TC ha decidit tancar files amb Marchena i allunyar-se de la jurisprudència europea. Sort, però, que Espanya és a la UE i sempre es pot recórrer a les instàncies europees.
Font: Ara
BELLATERRA.CAT 