La Plaça d’El Greco de Bellaterra té uns 250 m2, es troba a la Carretera de Bellaterra (BV-1414) a tocar al Carrer del Guitarrista Tàrrega. (Al plànol oficial hauria d’aparèixer com El Greco, i no Greco]. Curiós que en aquesta placa, a diferència d’altres, diu l’ofici i data de naixement.
Placa de la Plaça d’El Greco de Bellaterra | ARXIU BELLATERRA. CAT
Doménikos Theotokópoulos, en grec Δομήνικος Θεοτοκόπουλος (Càndia 1 d’octubre de 1541-Toledo 7 d’abril de 1614), conegut com el Greco ( «el grec»), va ser un pintor de la fi de el Renaixement que va desenvolupar un estil molt personal en les seves obres de maduresa.
Fins als 26 anys va viure a Creta, on va ser un benvolgut mestre d’icones en l’estil posbizantino vigent a l’illa. Després va residir deu anys a Itàlia, on va entrar en contacte amb els pintors renaixentistes, primer a Venècia, assumint plenament l’estil de Tiziano i Tintoretto, i després a Roma, estudiant el manierisme de Miquel Àngel. En 1577 es va establir a Toledo (Espanya), on va viure i va treballar la resta de la seva vida.
La seva formació pictòrica va ser complexa, obtinguda en tres focus culturals molt diferents: la seva primera formació bizantina va ser la causant d’importants aspectes del seu estil que van florir en la seva maduresa; la segona la va obtenir a Venècia dels pintors de l’alt renaixement, especialment de Tiziano, aprenent la pintura a l’oli i la seva gamma de colors -ell sempre es va considerar part de l’escola veneciana-; finalment, la seva estada a Roma li va permetre conèixer l’obra de Miquel Àngel i el manierisme, que es va convertir en el seu estil vital, interpretat d’una manera autònoma.
La seva obra es compon de grans llenços per a retaules d’esglésies, nombrosos quadres de devoció per a institucions religioses, en els quals sovint va participar el seu taller, i un grup de retrats considerats de l’màxim nivell. En les seves primeres obres mestres espanyoles s’aprecia la influència dels seus mestres italians. No obstant això, aviat va evolucionar cap a un estil personal caracteritzat per les seves figures manieristes extraordinàriament allargades amb il·luminació pròpia, primes, fantasmals, molt expressives, en ambients indefinits i una gamma de colors buscant els contrastos. Aquest estil es va identificar amb l’esperit de la Contrareforma i es va anar extremant en els seus últims anys.
Actualment està considerat un dels artistes més grans de la civilització occidental. Aquesta alta consideració és recent i s’ha anat formant en els darrers cent anys, canviant l’apreciació sobre la seva pintura formada als dos segles i mig que van seguir a la seva mort, en què va arribar a considerar-se un pintor excèntric i marginal en la història de l’art.
Plànol oficial de Bellaterra | CEDIT EMD BELLATERRA
Font: Wikipedia
