El Carrer de Gabriel i Galán de Bellaterra, – zona del torrent de Can Fatjó dels Aurons- té una llargada de 250 metres, comença a la Carretera de Bellaterra (BV-1414), i finalitza al Carrer León XII.
Placa del Carrer Gabriel i Galan de Bellaterra | ARXIU BELLATERRA. CAT
Gabriel i Galán, José María. Frades de la Serra (Salamanca), 28.VI.1870 – Guijo de Granadilla (Càceres), 6.I.1905. Escriptor i mestre. La família de Gabriel i Galán era camperola en la seva branca paterna, d’arrel netament charra, és a dir, de la terra que té per vèrtexs la capital, Ciutat Rodrigo i la serra de la Penya de França; també ho era per part de la seva àvia materna. En canvi, el seu avi matern era metge-cirurgià i natural de Coria (Càceres).
El seu pare, Narcís Gabriel Forner, era pagès i ramader benestant, que havia exercit l’ofici de feréstec en un poble proper a Frades, traslladant-se a aquest després casar-se amb Bernarda Galán Casquero, filla de el metge que havia estat de la localitat.
Era Narcís el tipus de charro pur que José Maria va deixar retratat en “Ramader”. De la seva mare pot dir-se que era una dona cridanerament culta per al medi en què sempre es va exercir, que feia versos, de factura ingènua i senzilla, alguns dels quals s’han conservat. Moltes de les estrofes de “El estima” es refereixen a ella. El matrimoni va tenir vuit fills (José María va ser el setè), dels quals sobreviure cinc.
Amb el naixement del seu primogènit, Jesús, en 1898 José María Gabriel i Galán va compondre El Cristu benditu, primera de les seves famoses extremenyes en què va fer ús de la llengua vernacla.
La seva consagració com a poeta cobrament vida durant 1901 quan en els Jocs Florals celebrats al Teatre Bretón de Salamanca es va guardonar amb la flor natural per la seva composició El estima, la qual va ser inspirada per la mort de la seva mare.
La seva fama es va incrementar, després de ser el guanyador en els Jocs Florals de Saragossa. El 1902, any en què va publicar els seus dos primers volums, Poesies i Castellanes, va ser convidat per l’Ateneu de Madrid per presentar un recital poètic que va culminar amb un sonor èxit.
Al 31 de desembre de 1904 a l’acabar una jornada inspeccionant les tasques de camp va començar a sentir-se malament i, transcorreguda una setmana, el 6 de gener de 1905 va morir, possiblement a causa d’una apendicitis aguda.
Plànol oficial de Bellaterra | CEDIT EMD BELLATERRA
Font: Real Academia de la Història
