Puigdemont i Comín, acreditats com a eurodiputats (EFE-Stephanie LeCocq
Podran assistir el 13 de gener al ple del Parlament Europeu, el primer del 2020
Carles Puigdemont i Toni Comín
La institució ha aixecat la prohibició d’accés que tenien els dos eurodiputats catalans per una euroordre pendent.
Segons han explicat fonts de l’Eurocambra, Puigdemont i Comín han obtingut una credencial temporal d’europarlamentari vàlida per a aquest divendres i han rebut informació dels serveis parlamentaris sobre les seves tasques i els seus drets financers.
A l’interior de la seu del Parlament han mirat quin calaix els toca (EFE-Stephanie LeCocq)
A partir del 6 de gener podran tornar i rebre la credencial definitiva i completar l’acreditació com a europarlamentaris. Els eurodiputats independentistes podrien participar en el pròxim ple del Parlament Europeu, el primer del 2020, el 13 de gener, com a europarlamentaris de ple dret.
Puigdemont i Comín han arribat al Parlament Europeu acompanyats de Lluís Puig (Reuters-Johanna Geron)
Mentrestant, els serveis legals enllestiran la documentació que confirma que tots dos són eurodiputats.
La decisió arriba l’endemà de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el TJUE, que reconeix la immunitat del també eurodiputat Oriol Junqueras.
Carles Puigdemont ha celebrat que un tribunal independent hagi vetllat pels drets dels ciutadans europeus, els seus i els d’Oriol Junqueras. També ha acusat l’anterior president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, de cedir a les pressions de l’estat i els partits espanyols per impedir que poguessin exercir el seu dret, en una decisió “arbitrària, il·legal i abusiva”.
“Això és el que s’havia d’haver fet el dia que vam venir aquí, que no va poder ser, per una decisió arbitrària, il·legal, abusiva de l’equip Tajani i dels seus serveis jurídics. Hem hagut de lluitar contra una molt poderosa màquina influïda, a més a més, per l’estat espanyol i alguns partits polítics que han actuat explícitament en contra que tinguéssim això. [mostra l’acreditació] I crec que el fet que tinguem això aquí potser és una derrota per a alguns, però és una gran victòria per a Europa. Perquè els ciutadans europeus poden confiar que en última instància hi ha un tribunal independent que vetlla per les garanties de tots. I en aquest cas ha vetllat no tan sols per les nostres, sinó també per les d’Oriol Junqueras.”
Resolució del TJUE
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea, TJUE, anul·la la resolució del Tribunal General de la UE de no prendre mesures contra la decisió de no reconèixer Puigdemont i Comín com a eurodiputats i no deixar-los entrar a l’Eurocambra. Demana al Tribunal General que torni a considerar la qüestió.
El text de la resolució especifica que el “Tribunal General es va equivocar” i no es van tenir en compte els elements necessaris.
“El president del Tribunal General es va equivocar en negar que hi hagués ‘fumus boni iuris’ (aparença de bon dret) i no examinar el requisit de la urgència ni ponderar els interessos en presència. D’altra banda, la interlocutòria impugnada es va dictar sense consultar prèviament el Parlament Europeu. En conseqüència, el Tribunal de Justícia no disposa dels elements necessaris per determinar si concorre aquest requisit ni per poder procedir, en el seu cas, a ponderar els esmentats interessos. Això significa que no es pot pronunciar sobre la demanda de mesures provisionals i, per consegüent, l’assumpte ha de ser tornat al Tribunal General perquè torni a examinar la demanda.”
Aplicar la sentència
Els serveis jurídics de la cambra europea estan treballant en un informe sobre aquesta sentència que reconeix que la condició d’eurodiputat s’adquireix a partir dels vots dels ciutadans i que jurar la constitució d’un estat no passa al davant de la llei europea.
El president del Parlament Europeu, David Sassoli, va ordenar, poc després de fer-se pública la sentència del Tribunal de Luxemburg, que els serveis jurídics estudiessin l’aplicació de la sentència i reclama a Espanya que la compleixi.
“Demano a les autoritats espanyoles competents que compleixin la sentència. He encarregat als serveis del Parlament avaluar amb la màxima urgència possible l’aplicació dels efectes de la sentència sobre el nostre Parlament. Informo que no acceptaré reclamacions al reglament sobre aquesta qüestió.”
L’exvicepresident del govern de la Generalitat Oriol Junqueras hauria d’haver estat posat en llibertat entre el 15 de juny, quan es van iniciar els tràmits per ser europarlamentari, i el 14 d’octubre, data de la sentència del Suprem, després que la sentència ha reconegut la seva immunitat.
De retruc, la sentència del TJUE pel cas de Junqueras precipita les reclamacions pendents que Carles Puigdemont i Toni Comín tenen al mateix tribunal europeu. Una sobre les mesures cautelars que va prendre el Parlament Europeu és la que ha estat resolta aquest divendres. L’altre, sobre la seva immunitat, seria la mateixa que ha resolt la sentència de Junqueras. Una sentència que crea jurisprudència –i ja es coneix com a “doctrina Junqueras”– i que se’ls hauria d’aplicar.
Què passa amb l’euroordre?
Mentrestant, la justícia belga ha ajornat la seva decisió sobre l’euroordre que tenen pendent. Però el Jutge Pablo Llarena, que la va dictar, ha de decidir, per la seva banda, si l’ha de mantenir o l’ha de fer decaure i demanar un suplicatori a l’eurocambra per dictar-ne una de nova.
La justícia espanyola estudia l’aplicació de la sentència del TJUE, en el cas de Junqueras, debatent si ha d’anul·lar la sentència del Tribunal Suprem, com demana la defensa, o executar-la del tot i aixecar la suspensió de la inhabilitació a Junqueras, com proposa la Fiscalia.
NOTA: Cal recordar que les bellaterrenques i bellaterrencs amb 700 vots van donar la majoria a JuntsxCat-Lliures per Europa, seguit d’Ara Repúbliques, amb 250 vots i el Partido Socialista Obrero Español (PSOE) amb 161 vots.
Pel quarts, cinquè, sisè i setè lloc van votar Ciutadans (amb 153 vots), PP (amb 117 vots), Unidas Podemos (amb 44 vots), i Vox (amb 31 vots).
Read Full Post »
BELLATERRA.CAT 