Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Jordi Savall’

L’excel·lència artística de Jordi Savall va ser reconeguda amb el premi del Festival d’Abu Dhabi l’11 de desembre. Aquest guardó, un profund testimoni del seu compromís amb el renaixement i el renaixement de la música antiga, va ser lliurat per S.E. Sheikh Nahyan bin Mubarak Al Nahyan, ministre de Tolerància i Convivència i patró de l’ADMAF.

Des de Bellaterra.Cat felicitem al nostre veí universal Jordi Savall, a la seva família i amants de la música

Sheikh Nahyan bin Mubarak Al Nahyan, ministre de Tolerància i Convivència i patró de l’ADMAF entrega el premi al bellaterrenc Jordi Savall |FUNDACIÓ CENTRE INTERNACIONAL DE MÚSICA ANTIGA JORDI SAVALL

Aquest guardó reconeix la dedicació de Jordi Savall a preservar i difondre el patrimoni musical, subratllant el seu impacte durador en el món de la música i la seva contribució al diàleg cultural a través d’èpoques i fronteres. És un reconeixement al seu compromís de tota la vida amb la recerca, la investigació i la difusió dels tresors musicals del passat.

Els cantants i músics de La Capella Reial de Catalunya, d’Hespèrion XXI, i els solistes del Marroc, Síria i Turquia, dirigits per Jordi Savall, van captivar el públic del Festival d’Abu Dhabi amb una interessant evocació de la música d’al-Andalus i la seva influència durant el Renaixement espanyol.

Aquest programa minuciosament concebut, que va abraçar cinc segles d’arrel cultural i històrica de l’Andalusia àrab, sefardita i mossàrab, va emocionar un públic nombrós i entusiasta que es va emocionar de principi a fi, seguint l’interessant recorregut històric proposat: “De l’Edat Medieval (època nazi) a l’Edat d’Or (època Felip II)”.

Paraules d’agraïment durant la cerimònia de lliurament de premis del Festival d’Abu Dhabi:

Excel·lències Sheikn Nahyan Mabarak al Nahyan, ministre de Tolerància i Convivència, i Madame Huda I Alhamis-Kanoo, senyores, senyors, estimats amics,

Estic molt honrat de rebre aquesta prestigiosa distinció del Festival d’Abu Dhabi, que al llarg de la seva història ha estat atorgada a molts artistes excepcionals, molts dels quals conec i admiro.

El rebo al meu nom, és clar, però també m’agradaria compartir-lo amb tots els músics i col·laboradors que m’han acompanyat, fidelment i amb passió, al llarg de mig segle de dedicació a la música i al diàleg intercultural. Aquest diàleg ja era fonamental en aquella part del sud d’Europa que els grecs anomenaven “les Hespèrides”, el lloc on es podien trobar fruits daurats que eren font de vida i d’eternitat. Al voltant del primer mil·lenni, aquesta Península Ibèrica va veure néixer la magnífica civilització d’Al Andalús, tan ben representada per Granada, Sevilla i Còrdova que van ser grans centres d’art, cultura, ciència i espiritualitat. En aquests llocs va florir una cultura poètica i musical que va inspirar l’art dels grans poeta-trobadors d’Occitània, i que va acollir en el seu si les cultures dels jueus sefardites i dels cristians mossàrabs. En el nostre concert de dilluns vinent, farem un homenatge a aquest ric patrimoni andalús.

Aquest evocació històrica i musical l’anomenem “un diàleg d’ànimes”, en homenatge al nostre estimat i admirat amic Amin Maalouf, que sabia que “si la nostra humanitat desorientada vol recuperar una mica d’esperança, hem d’anar bé. més enllà d’un diàleg de cultures i creences per participar en un diàleg d’ànimes. A principis del segle XXIs, aquesta és la missió indispensable de l’art”. Aquesta missió és més essencial que mai, ara que milers d’éssers humans –a risc de la seva vida– cerquen ajuda i refugi lluny dels seus països a causa de les guerres, la pobresa o la intolerància. Aprofitem el fet meravellós que la música és el nostre veritable llenguatge comú per tornar-li el lloc que es mereix en l’educació, la cultura i la vida actual.

No puc acabar les meves paraules d’agraïment i esperança sense recordar els milers d’éssers humans innocents que estan patint i morint tan a prop nostre. Per això vull expressar aquí tota la meva solidaritat amb les famílies dels ostatges i les víctimes de la guerra a Gaza i Israel. Per sobre de tot, vull fer una crida per la humanitat i per posar fi immediatament a la massacre intolerable i indiscriminada de la població civil a Gaza.

Jordi Savall,

Abu Dhabi, 9 de desembre de 2023

Font: Fundació Centre Internacional de Música Antiga Jordi Savall

Read Full Post »

Presentació del CD amb el Rèquiem de Mozart de la discogràfica de Bellaterra ALIA VOX.

Jordi Savall i Bernadet, Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya, 2014 |CEDIDA

LUX ÆTERNA

Tota la meva vida hauria sigut certament ben diferent si, un vespre del mes d’octubre de 1955, no hagués tingut la sort de poder sentir en directe un assaig del Rèquiem de Mozart. Uns mesos abans, el dia 1 d’agost, havia complert catorze anys, i l’atzar va voler que el meu professor, el mestre Joan Just (compositor i director del conservatori de la meva ciutat natal d’Igualada), decidís de preparar aquesta obra amb el cor de la Schola Cantorum local. Com de costum, aquell vespre vaig anar al Conservatori per assistir a les meves classes habituals de contrapunt i d’harmonia amb ell, però la sort va voler que no m’arribés el missatge que informava de la suspensió dels cursos a causa de l’assaig del Rèquiem.

Assegut discretament al fons de la sala, vaig poder assistir-hi, amb el cor de la Schola Cantorum acompanyat tan sols per un orgue i un quartet de corda. Des de les primeres notes vaig restar totalment embadalit per la increïble bellesa de l’obra, la força expressiva de les melodies, l’originalitat dels diferents temes, la perfecció del contrapunt i la riquesa de les modulacions. En acabar de sonar l’últim acord, aquella experiència extraordinària m’havia arribat al meu interior més profund, tot transportant-me a una dimensió que mai abans havia viscut. Vaig quedar trasbalsat per aquesta veritable “lux eterna” i per l’enorme capacitat de consol que desprenia aquesta obra majestuosa. Mentre tornava a casa, em vaig dir que, si la música tenia el poder d’arribar a l’ànima amb una intensitat tan gran, m’encantaria ser músic.

Uns dies més tard, vaig anar a Barcelona a comprar-me un violoncel de segona mà. Un cop tornat a casa, vaig provar de tocar-lo una mica i, passats els primers moments de dubte, de seguida vaig sentir una gran afinitat amb l’instrument: els dits de la meva mà esquerra es posaven al mànec i s’hi movien amb lleugeresa i precisió, mentre que la mà dreta va controlar prou aviat la qualitat del so amb l’arquet. Ras i curt, vaig sentir la sensació meravellosa de poder cantar de nou i trobar-me com el peix a l’aigua. Fou aleshores que vaig entendre aquest sentiment únic de què parla Mark Twain, quan afirma: “Hi ha dos moments importants a la teva vida, quan neixes i quan descobreixes per què has nascut.” En efecte, després d’escoltar el Rèquiem de Mozart i dels meus primers intents amb el violoncel, vaig tenir la certesa íntima de quin era el camí a seguir: treballar dia a dia per dominar i compartir aquesta llum, que dona sentit a la vida i nodreix la nostra ànima.

JORDI SAVALL, Salzburg, 31 gener

Alia Vox
Sonjade, S.L. (Editora exclusiva d’Alia Vox)
Av. Bartomeu, 11, 08193 – Bellaterra
T. +34 679 079 277 (10h-14h GMT+2)
aliavox@alia-vox.com

Font: Alia Vox, Jordi Savall,

Read Full Post »

Que espera l’EMD de Bellaterra i l’Ajuntament de Cerdanyola per canviar el nom de l’avinguda del franquista Josep Maria Marcet per la del músic universal Jordi Savall? FACTA NON VERBA X BELLATERRA

Lliçó magistral del bellaterrenc Jordi Savall, s’hi al Ateneu, inaugurant el curs de l’Aula d’Extensió Universitària de Cerdanyola. Reflexions sobre l’evolució de la música, el llenguatge més essencial i compartit, tendresa i sentiment. Buff, que bo!

… i sobre pobles oprimits i com les seves músiques ajuden a preservar la seva essència i història! I sobre la recuperació de músiques antigues i sobre com va decidir convertir-se en músic, i sobre… Ha sigut una hora deliciosa!!!

La Música: Reflexions sobre l’evolució d’un llenguatge essencial a l’ésser humà va ser el títol de la lliçó inaugural del curs 2022-23 de l’Aula d’Extensió Universitària de Cerdanyola que va impartir el músic bellaterrenc Jordi Savall, un dels més reconeguts intèrprets i estudiosos mundials de la música antiga a nivell mundial.

Jordi Savall, nascut a Igualada al 1941 però veí de Bellaterra des fa dècades, és un dels principals artífexs del fenomen de revalorització de la música històrica. Director, intèrpret, investigador i divulgador musical, el 1970 va començar la seva carrera com a intèrpret de viola de gamba, instrument del qual és considerat per la crítica un dels més grans intèrprets.

El 1974 va fundar el conjunt Hespèrion XX (ara Hespèrion XXI) amb la soprano Montserrat Figueras i altres músics de diversos països. El 1987 va fundar la Capella Reial de Catalunya. L’any 1989 va fundar l’orquestra barroca i clàssica Le Concert des Nations, amb repertoris que van des de l’edat mitjana al segle XIX.

Durant la seva llarga trajectòria, ha dirigit formacions de prestigi internacional i ha rebut els premis més reconeuguts des del Léonie Sonning, considerat el Nobel de la música a la majoria de distincions del món cultural d’arreu d’Europa.

L’acte inaugural del curs estarà obert a la participació de la ciutadania de manera gratuïta i es realitzarà al teatre Ateneu el pròxim 19 d’octubre a les 18 hores. L’acte estarà presidit per l’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, i la Vicerectora d’Estudis i d’Innovació Docent de la UAB, la doctora Maria Valdés Gázquez.

L’Aula i les seves activitats

L’Aula d’Extensió Universitària de Cerdanyola és una associació sociocultural independent vinculada a la Universitat Autònoma de Barcelona, que vetlla pels seus continguts. Sense afany de lucre i des de 2010, vol difondre la cultura de nivell universitari entre els majors de 55 anys, mitjançant sessions acadèmiques i visites culturals.

En aquest sentit, les pròximes activitats del curs ja previstes seran es conferències de la pintora i escultora Mariona Millà sobre la figura de Jaume Plensa sota el lema Escultor de l’esperit i de la llum ( 2 de novembre ); de l’historiador Jordi Maluquer sobre Els Indianos, el retorn dels emigrants catalans d’Amèrica (30 de novembre); o l’antropòleg i viatger polar Francesc Bailon sobre els Nenets, la cultura dels pastors de la Sibèria (15 de desembre). També hi ha programades diverses sortides com les del Poblat Ibèric d’Ullastret. Peratallada i Pals (9 de novembre) o a la Barcelona maçònica (23 de noviembre). El músic i crític Frederic Sesé clourà les activitats d’aquest 2022 amb una sessió sobre records sonors de Pau Riba, en homenatge al recentment desaparegut autor de Noia de porcellana.

Font: Joan Sánchez, Cerdanyola Info

Read Full Post »

El bellaterrenc Jordi Savall crea el seu propi festival de música a Santes Creus, Tarragona

Festival Santes Creus creat pel bellaterrenc universal Jordi Savall

El prestigiós violagambista i director d’orquestra català Jordi Savall, un dels noms més reconeguts de la música internacional, ha creat el seu propi festival de música, que portarà el seu nom a la localitat tarragonina de Santes Creus.

Així, el primer Festival Jordi Savall es farà aquest 2021, de l’11 a l’15 d’agost, comptant amb cinc concerts.  “M’agradava la idea que portés el meu nom, per assegurar un llegat que vagi més enllà de la meva persona”, ha declarat el músic, inspirat pel Festival Pau Casals, fundat pel violoncel·lista quan tenia 75 anys.  Savall farà 80 a l’agost.  “Per a mi, seria molt important que aquest festival tingués una continuïtat en el temps, fins i tot més enllà de la meva activitat professional i de la meva vida”.

Per a aquesta primera edició, Savall compartirà escenari amb formacions com Orpheus XXI, la Capella Reial de Catalunya o Hespérion XXI.

Font: Platea Magazine, Festival Santes Creus,

https://festivaljordisavallsantescreus.com/

Read Full Post »

Concert de Petter Udland Johansen i Arianna Savall al Conservatori de Música El Musical de Bellaterra

Anys enrere, als festivals de música que se celebraven a tot Catalunya hi predominava la música clàssica. Hi havia encara un públic amb una educació formal i burgesa —que en altres èpoques havia inclòs aprendre a tocar el piano, i fer-ne concerts en sales domèstiques per als amics de la família; sempre entre les classes benestants, és cert—, i aquell públic rebia a l’estiu, amb molta satisfacció, uns concerts en què s’hi podien sentir simfonies de Mozart o Beethoven, escoltar una òpera de Händel amb decorats i vestits clàssics, quartets de corda, cançons de Schubert, o partites de Bach.

Tot això s’ha acabat, o gairebé. Queden al Principat tres o quatre capitals comarcals, o llogarrets, en què els organitzadors dels concerts estivals han perseverat en una oferta de música clàssica, i, de fet, són ben plens. Però a la major part dels llocs en què és tradicional que s’ofereixi un festival de música al temps de la calor, la clàssica ha desaparegut en favor de la música popular, rock, electrònica, folklòrica, jazz i tot el que es vulgui —també és música, òbviament—, de tot, llevat dels grans autors i les grans o petites formacions dedicades a la música “antiga”.

Escoltar música de temps pretèrits
Aquest criteri, el de l’”antigor”, és el que presenten els directors d’aquests festivals: diuen que ara la gent s’interessa per una altra mena de música i que, al capdavall, és molt lògic que no vulguin escoltar música de temps pretèrits. L’argument és fals: tan pretèrits eren Haydn o Bach fa trenta o quaranta anys, com ara; quan un autor és del segle XVIII, com els dos que acabem d’esmentar, una diferència de trenta o cinquanta anys no té cap importància. Són clàssics, i això vol dir, senzillament, que han esdevingut músics propis per a qualssevol temps, com ens escau de llegir el Quijote o Tirant lo Blanc, que són més antics que tots els compositors esmentats fins ara en aquest article.

El que ha passat és molt senzill: abans els joves rebien poca o molta educació musical a l’escola, o l’havien rebuda els seus pares, causa de l’afició dels més joves a la música clàssica. Ara no s’ensenya ni se sent clàssica en quasi cap escola del país. Els sembla una assignatura innecessària. Però, segons Plató i milers de pedagogs, és una de les bases de la formació de tot bon ciutadà. Corol·lari: els programadors de música estival fan el joc a la progressiva degradació de la memòria i la cultura històriques al país nostre. ¿Haurem d’anar a Salzburg, Ais de Provença o Glyndebourne?

Font: Ara, El Musical de Bellaterra

Read Full Post »

Jordi Savall ha obert les portes del seu estudi de Bellaterra (Vallès Occidental) a TV3 per parlar de projectes de futur, com el festival d’estiu de Santes Creus, i de la preservació del seu llegat musical

Jordi Savall al seu estudi de Bellaterra|CCMA

Carme Roldán|A punt de fer 80 anys l’1 d’agost, Jordi Savall ens ha obert les portes del seu estudi. El trobem totalment recuperat de l’afecció pel coronavirus que va patir, immers de nou en la feina. Després de l’aturada forçosa per la pandèmia, Savall té l’agenda internacional plena per als pròxims dos anys, però el mestre té ara un altre gran repte de cara al futur: preservar el seu patrimoni musical.

Jordi Savall és reconegut internacionalment com un dels màxims exponents de la música antiga, com a intèrpret de la viola de gamba, com a descobridor de centenars de partitures oblidades, i com a director de les grans formacions que ha creat per interpretar música amb criteris historicistes i amb instruments d’època: Hesperium XXI, La Capella Reial de Catalunya i l’orquestra Le Concert des Nations.Savall, al seu estudi, envoltat de material (CCMA)

Jordi Savall, en una actuació al Palau de la Música aquest mes d’abril (Barbara Rigon/Palau de la Música/ACN)

Ambaixador de la Unió Europea per al diàleg intercultural i amb els premis i reconeixements més importants, Jordi Savall vol assegurar el futur de les seves orquestres i el patrimoni cultural que ha creat.

“La música del passat només existeix si hi ha músics que la sàpiguen interpretar.”

Reclama el suport de les administracions perquè aquest llegat arreli a Catalunya.

“La riquesa d’un país no depèn de quin patrimoni tenim, sinó de si som capaços de valorar-lo.”

En aquest reportatge, Jordi Savall ens parla d’una vida dedicada a la música que no deixarà mai. I ens parla del futur: aquest estiu engega un nou festival de música antiga al monestir de Santes Creus, un espai per oferir concerts i compartir el seu mestratge a noves generacions de músics.

Veure el vídeo de l’entrevista de TV3 a Jordi Savall al seu estudi de Bellaterra 👇👇👇👇

https://embed.ccma.cat/video/amp/embed/6108664/#amp

Read Full Post »

L’Institut d’Estudis Catalans lliura els Premis Sant Jordi 2021

Enguany, el Premi Prat de la Riba de l’IEC ha estat atorgat a Jordi Savall i Bernadet per la seva trajectòria artística i acadèmica en la recerca musicològica de la música antiga i, en particular, de la del nostre país.

El lliurament dels premis del XC Cartell de premis i borses d’estudi de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que inclou més de mig centenar de reconeixements, que sumen més de cent vuitanta mil euros, tindrà lloc el divendres 23 d’abril, a les dotze del migdia, al pati de la Casa de Convalescència, seu de l’IEC. Joandomènec Ros, president de l’IEC, presidirà l’acte, acompanyat de la resta de membres del Consell de Govern de l’IEC.

Alejandra Valencia Villanueva (Sandra Uve) ha estat reconeguda amb el Premi Creu Casas de l’IEC – Dones per canviar el món, del qual també s’ha concedit una menció honorífica a Karina Gibert Oliveras. El Premi Creu Casas es va crear fa quatre anys per a distingir les dones que conreen la ciència i té dues modalitats: la primera s’atorga a una dona en reconeixement de la seva trajectòria en tasques de divulgació i aproximació de la tecnologia a l’alumnat femení en qualsevol àmbit (enginyeria, arquitectura, informàtica, telecomunicacions, etc.) i la segona es concedeix a un grup de treball liderat per una dona que hagi desenvolupat metodologies d’empoderament de les dones o d’ensenyament per a captar el talent femení en els camps esmentats. Aquesta segona modalitat s’ha concedit al grup de treball ENGINY-era, amb una menció especial a Fibracat TV.

Pau Castell Granados ha estat guardonat amb el Premi Rafel Patxot i Jubert pel treball Els estudis sobre la bruixeria i la cacera de bruixes a Catalunya (1830-2020). Entre la història i el folklore.

A més dels premis de l’IEC, s’atorgaran els premis de les diferents seccions i societats filials, així com els premis, els ajuts i les borses dels centres i fundacions de l’IEC i les borses d’estudi de l’IEC mateix. Els Premis Sant Jordi tenen una llarga tradició històrica i contribueixen a assolir la finalitat de l’IEC de promoure l’alta investigació científica, principalment la de tots els elements de la cultura catalana.

Font: Institut d’Estudis Catalans (IEC), Jordi Savall

Read Full Post »

Voleu seguir en directe el concert del bellaterrenc Jordi Savall a Luxemburg sobre “Tots els matins del món”?

Serà a les 20 hores de dimecres, 3 de febrer de 2021 a través del YouTube 👇
Fes-ho a https://t.co/OWPK5hye5E

https://youtu.be/_bZEyVrgH5Y

Read Full Post »

SALUT I MILLOR ANY NOU 2021‼️

Greensleeves és una cançó tradicional anglesa que segons una llegenda popular, hauria estat composta pel rei Enric VIII d’Anglaterra (1491-1547) per la seva amant i futura reina consort Anna Bolena quan aquesta el rebutjà. Aquest rebuig està aparentment inclòs en la cançó, quan l’escriptor inclou cast m’off discourteously (em repudies descortesament). No se sap si la llegenda és veritat, però la cançó està referida comunament a l’esmentada dama en la ment pública.

Ralph Vaughan Williams (1872-1958) és un dels compositors clàssics contemporànis més famosos, sobre tot al seu país, Anglaterra, on és un idol musical.

La seva música passa per ser típicament anglesa amb aquells tocs melòdics i líricament melancòlics, de manera que encaixa perfectament sobre el paisatge britànic. Son aquest tipus de detalls els que expliquen que sigui més famós a les illes que al continent.

A més té el mérit afegit de què el seu estil no es correspon amb el tipus de música que els seus coetanis del segle XX feien.

Al 1934 va compondre la Fantasia sobre Greensleeves, una melodia que ve de molt lluny.

En efecte, Greensleeves és una cançó tradicional del folclore anglès basada en l’antiga forma romanesca (una estil de cançó que va ser molt popular des de mitjan del segle XVI fins al començament del XVII).

Hi ha una llegenda que diu que va ser el famós rei Enric VIII d’Anglaterra qui va compondre aquesta Greensleeves per la seva amant i futura reina Anna Bolena.

Ralph Vaughan Williams es va basar en aquelles velles melodies per compondre la Fantasia sobre Greensleeves.

No cal dir que aquesta Fantasia està inundada de passat, enfonsada en les arrels musicals tradicionals britàniques i resulta, tot s’ha de dir, molt relaxant.

La versió que escoltem és la del músic bellaterrenc Jordi Savall

Com no podia ser d’una altra manera, el vídeo que acompanya la música està ple d’imatges d’aquelles terres.

Ralph Vaughan Williams, tot un ídol anglès, va compondre simfonies, òperes, musica coral i de cambra i també per cinema i televisió

Read Full Post »

Esperadíssim concert el de La Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations després de la malaltia i convalescència del bellaterrenc Jordi Savall –víctima del covid-19– i de la clausura de L’Auditori de Barcelona.

L’equilibri, la simetria i la brillantor marca de la casa van fer acte de presència

El bellaterrenc Jordi Savall dirigint La Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations|A.BOFILL

Repertori

Marc-Antoine Charpentier: Pastorale sur la naissance de Notre Seigneur Jésus-Christ (Pastoral sobre el nacimiento de Nuestro Señor Jesucristo), H. 482 (1684) 40’

Marc-Antoine Charpentier: Messe de Minuit (Misa de medianoche), H. 9 (ca. 1694) 30’

INTÉRPRETS
Le Concert des Nations
La Capella Reial de Catalunya
Lluís Vilamajó, preparació del conjunt vocal
Jordi Savall, direcció

SOLISTES
Jeanne Lefort, María Cristina Kiehr, Lise Viricel, sopranos
Gabriel Díaz, contratenor
Víctor Sordo, tenor / haute-contre
Mauro Borgioni, baríton
Christian Immler, baix

La sensació de “tornar a casa” va ser un fet quan el músic de Bellaterra va sortir a l’escenari.

Tanmateix, el record del baix Daniele Carnovich –membre de la Capella Reial i recentment traspassat– va ser una nota dolorosa. Savall li va dedicar el concert amb unes tristes i sòbries paraules.

El concert tenia diversos al·licients, el principal dels quals era conèixer de primera mà, i amb la qualitat amb què el conjunt vocal i instrumental ens té acostumats, dues obres del compositor barroc Marc-Antoine Charpentier (1643-1704), un dels grans músics en temps de Lluís XIV i contemporani de l’intrigant Lully. Les peces escollides eren commemoratives de l’Advent i del Nadal, com ara la Pastorale sur la naissance de Notre Seigneur Jésus-Christ i la Messe de minuit pour Noël. L’aparent senzillesa i fins i tot naïfitat de la primera composició contrastava amb el treball pulcre, de fina artesania, dels músics que Savall dirigia des del primer faristol. I, malgrat l’embarbussament inicial en els primers compassos de la pastoral, aviat van arribar l’equilibri, la simetria i la brillantor marca de la casa. Tot això abans de la creació dels clímaxs ad hoc en una missa senzillament preciosa i en què el treball pulcre de La Capella Reial –dirigida per Lluís Viamajó– fluïa amb generositat. Un botó de mostra: la humana intimitat de l’Et incarnatus est del Credo, un dels moments culminants del concert. Treball esplèndid el d’instrumentistes i cantants, amb destacada presència i solvència de solistes.

Jordi Savall és, a més d’un gran músic, un excel·lent mestre de cerimònies. I gràcies al seu carisma va aconseguir que el que podria haver estat un concert més en aquests dies d’Advent carregats d’incerteses fos una celebració de l’esperit. I això ens fa pensar en Antoine de Saint-Exupéry quan conclou la novel·la Terra dels homes amb una frase prou lúcida i contundent: “Només l’esperit, si bufa sobre l’argila pot crear l’home”. O l’artista, si pensem en Jordi Savall.

Font: Ara. Jaume Radigales. L’Auditori

Read Full Post »

Older Posts »