Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Cultura’

A la gent del cinema.

Especialment a tots els que en vida van passar pel cel·luloide sense pena ni glòria i que, un cop desapareguts, van seguir tenint la mateixa sort; no obstant això, amb l’excepció dels esperits més venjatius, francament els importa un rave.

Pel·lícules de paper, novel.la de Gabriel Martínez Surinyac (Sabadell, 1957)

Intriga i sàtira sobre el món del cinema
Pel·lícules de paper és la metàfora d’un guió de cinema mentre no s’ha transformat en pel·lícula o no ho acaba de ser mai. És el nucli que atrau a tots els professionals de la fàbrica de somnis i sobre el qual invoquen les seves màximes esperances provocant disputes per aconseguir-ne ser partícips com si fos el mapa del tresor per descobrir. Per la seva part el guionista, l’autor, mai n’està prou satisfet i sempre evoca al Demà serà un altre dia per endarrerir la seva millor escriptura en un món de l’espectacle que el reclama però mai el vol veure en un rodatge.

En els anys 60 es van rodar centenars de pel·lícules del gènere Spaguetti Western en un decorat permanent d’un poblat de l’oest anomenat Esplugas City, a pocs quilòmetres de Barcelona. Ara, dos joves, un guionista i un director, segueixen fent westerns en un renovat decorat de l’oest que beu de l’esperit del primer. Una tràgica mort en un dels rodatges els farà protagonistes de la investigació policial on una pel·lícula de paper esdevindrà la clau principal.

La trama s’endinsa dins un gènere molt preuat pels cineastes, el cinema dins del cinema, que el lector veurà com una pel·lícula en la qual els principals executors del setè art són els protagonistes d’una història intrigant que mai s’haurien atrevit a fer-ne una pel·lícula.

Com ha declarat el productor: De la gent del cinema no te’n pots refiar.

Gabriel Martínez i Surinyac (Sabadell, Vallès Occidental, 1957), doctor en Ciències de la Comunicació. Escriptor i fotògraf. Durant tres dècades professor titular de la Universitat Autònoma de Barcelona, adscrit al Departament de Publicitat, Relacions Públiques i Comunicació Audiovisual de la Facultat de Ciències de la Comunicació.

La seva trajectòria docent ha estat relacionada amb la narrativa i la imatge aplicada a diverses activitats, com són la fotografia, la publicitat, el periodisme, el cinema i la televisió. Un dels vessants de més interès el situa en el terreny de la ficció, que l’ha fet explorar els processos creatius del cinema. Resultat d’aquesta recerca ha publicat l’assaig El guión del guionista (1999).

Ha explorat narrativa de ficció sobre la comunicació en una trilogia de trames independents i amb protagonistes professionals dels mitjans, publicitat, cinema, periodisme i fotografia:

Viatge a la batalla de l’Ebre (2005) –la primera novel·la en català sobre la batalla més famosa, sagnant i decisiva de la Guerra Civil espanyola. Dos germans en un viatge fantàstic al passat lluiten al costat del seu avi republicà en la històrica batalla de l’Ebre. La ficció es presenta com un camí creatiu per a la memòria històrica.

L’estrany cas del guionista que va matar al director amb un colt 45 (2012) –en els anys 60 es van filmar centenars de pel·lícules del gènere spaghetti western en un poblat de l’oest anomenat Esplugas City a Esplugues del Llobregat. Ara, dos joves cineastes roden un vídeo western en un renovat decorat mentre intriguen per aconseguir l’èxit en el cinema. En un to sarcàstic explora el cinema dins del cinema.

El foraster del Congost (2017) –a l’agost de 1992, finalitzats els Jocs Olímpics de Barcelona, un periodista i un fotògraf investiguen la trobada d’una fossa del silenci localitzada al Congost de Mont-rebei, a la serra del Montsec. No poden imaginar que una recerca de memòria històrica farà desenterrar una memòria personal determinant en el destí dels dos homes, que en tres dies es veuran implicats en una increïble historia d’amor i mort. El Congost guarda un secret i l’amor el farà etern.

El foraster del Congost ha estat l’obra guanyadora del XXIII Premi de Novel·la Valldaura-Memorial Pere Calders de 2017, convocat per la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès.

És soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Pàgina elaborada per Carme Ros per a l’AELC.

Font: AELC, Gabriel Martínez Surinyac

Read Full Post »

El diumenge 3 de setembre, a les 20 h, el prestigiós Trio Arriaga, oferirà un concert gratuït a l’Auditori del Conservatori El Musical de Bellaterra.

El Trio Arriaga està format per Juan Luis Gallego, violí, David Apellániz, violoncel, i
Daniel Ligorio, piano

El Trio Arriaga és el punt de trobada de tres músics de reconegut prestigi i on convergeixen les seves trajectòries solístiques. Amb concerts als millors festivals europeus i acompanyats de la gran majoria d’orquestres espanyoles i per algunes de les millors europees, els seus projectes discogràfics en solitari, amb més de 25 àlbums, alguns per a segells tan destacats com Naxos o Sony, i els múltiples guardons aconseguits en concursos nacionals i internacionals d’interpretació els avalen com a trio de referència de la seva generació. Revistes com Gramophone o BBC Magazine destaquen la seva bellíssima sonoritat.

Carrer de Ramon Llull, 16. (08193 Bellaterra)
☎️ 935 80 42 46

Read Full Post »

Desig, constància, inspiració, recerca continua…, els quadres de Ferrer Guasch ens transporten als carrers i places de dalt Vila i Sa Penya, a les cases pageses i esglésies rurals d’aquesta Eivissa que tant estimava. Creador d’un estil propi, les seves teles s’omplen de jocs de llums i ombres, blancs lluminosos, i una infinita gradació de tonalitats, on els volums i els plans de l’arquitectura tradicional eivissenca són els seus principals protagonistes.

Església, Mar i Ombres de Ferrer Guasch| Colecció particular

Vicent Ferrer Guasch (Sant Antoni de Portmany, 1917- Eivissa, 2008) fou un pintor eivissenc format a l’Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi, encara que ja des de molt jove va rebre classes de pintura del reconegut pintor eivissenc Narcís Puget. El motiu principal de la seva obra és la arquitectura tradicional eivissenca caracteritzada per les blanques parets, la senzillesa volumètrica y la seva bellesa. Vicent Ferrer Guasch neix a Sant Antoni de Pormany, a Eivissa, que aleshores era una petita illa desconeguda i oblidada, dedicada a l’agricultura i a la pesca artesanal. Realitza els estudis primaris a l’escola unitària del mestre Albert d’Eivissa. Ja en aquest temps mostra un gran talent pel dibuix, i animat pel seu pare pinta la seva primer tela als 9 anys. Més tard, en estudiar batxillerat, assisteix a les classes de pintura del reconegut artista eivissenc Narcís Puget, que l’introdueix en aquesta matèria i li proporciona els fonaments pel seu posterior desenvolupament com artista.

El 1932 participa per primera vegada en una exposició col·lectiva a la “Sociedad Cultural Ebusus” d’Eivissa. El 1934 es trasllada a Barcelona i comença a estudiar magisteri del nou Pla Professional, però ha de tornar a la seva illa el 1935 a causa de patir un tifus. El 1936 retorna a Barcelona per a continuar els seus estudis i aleshores esclata la Guerra Civil. Les seves vivències de la guerra les recull en un diari íntim, que comença l’octubre de 1937 i l’acaba l’abril de 1939 quan es desplaça a Menorca on havia mort el seu pare. En acabar la guerra, torna a Barcelona, obté la titulació de mestre, per la qual cosa comença a exercir la docència, però també continua pintat. Més tard estudia a l’Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi i exposa regularment a Barcelona, Ciutat de Mallorca i Eivissa. El 1946 finalitza la carrera de Belles Arts. L’any 1962 es trasllada a Eivissa per prendre possessió de la plaça de catedràtic de dibuix de l’Institut Santa Maria d’Eivissa, que ocupa fins a la seva jubilació, l’any 1982. Al llarg de la seva vida va compaginar sempre la docència amb la seva dedicació a la pintura. Ens va abandonar el novembre del 2008.

Vivent Ferrer Guasch (Sant Antoni de Portmany, 1917-Eivissa, 2008)

Font: http://www.ferrerguasch.com

Read Full Post »

Els nous gestors de l’EMD han canviat els dies de la Festa Major de Bellaterra. A través de la publicació del grup de Whatsapp Bellaterra TV hem vist també reproduït el cartell dissenyat per Blanca Brugera, (La programació oficial es farà públic a final d’aquest mes d’agost).

Presentem el cartell de la Festa Major de Bellaterra 2023! El cartell d’aquesta 40a edició ha estat creat per l’artista bellaterrenca Blanca Brugera|CEDIT

Per commemorar aquestes quatre dècades, la directora d’art, la bellaterrenca Blanca Brugera ha volgut crear un cartell commemoratiu que integri els elements més característics de la Festa Major.

El que sorprèn és que s’ha decidit trencar amb la tradició del Concurs de Cartells que va començar el 1987 i que, fins l’any 2005, es va respectar any rere any.

El de l’any 2005 va ser del tot especial perquè, amb motiu del 75è Aniversari de la creació de Bellaterra, es va decidir reproduir un cartell publicitari de Valentí Castanys, l’artista autor de l’Auca de Bellaterra.

Aquest 2023 se celebra el 40è Aniversari de la Festa Major de Bellaterra, i hagués estat una ocasió popular per fer participar tot el veïnat de Bellaterra, perquè siguin aquest jovent i famílies els qui aportin les seves creacions artístiques per una festa que va perdre personalitat sota l’EMD gestionada durant 13 anys per Ramón Andreu i el seu partit polític GxB, ja que varen treure de les mans de la Unió de Veïns des de l’any 1983.

És una llàstima que els nous gestors no hagin pensat en fer-la amb la participació de tot el veïnat, el que significa una ocasió d’or perduda i demostrar un canvi, i altres formes de gestionar Bellaterra. Ara, més que mai, hem de reclamar el “Facta Non Verba X Bellaterra”, o el que és el mateix, Fets i No Paraules X Bellaterra. F.P.T.

Per commemorar aquestes quatre dècades, la directora d’art i bellaterrenca Blanca Brugera ha volgut crear un cartell commemoratiu que integri els elements més característics de la Festa Major, però el que sorprèn és que s’ha decidit trencar amb la tradició del Concurs de Cartells que va començar el 1987 i que, fins l’any 2005, es va respectar any rere any.

El de l’any 2005 va ser del tot especial perquè, amb motiu del 75è Aniversari de la creació  de Bellaterra, es va decidir  reproduir un cartell publicitari de Valentí Castanys, l’artista autor de l’Auca de Bellaterra.

Aquest 2023 se celebra el 40è aniversari de la Festa Major de Bellaterra, i hagués estat una ocasió popular per fer participar tot el veïnat de Bellaterra, perquè siguin aquest jovent i famílies els qui aportin les seves creacions artístiques per una festa que va perdre personalitat sota l’EMD gestionada durant 13 anys per Ramón Andreu i el seu partit polític GxB, ja que varen treure de les mans de la Unió de Veïns des de l’any 1983.

És una llàstima que els nous gestors no hagin pensat en fer-la de veritat amb la participació  de tot el veïnat, el que significa una ocasió d’or perduda i demostrar un canvi i altres formes de gestionar Bellaterra. Es per això que ara, més que mai, hem de reclamar sempre el “Facta Non Verba X Bellaterra”, o el que és el mateix, Fets i No Paraules X Bellaterra. F.P.T.

Biografia de Valentí Castanys

Va ser la principal figura i impulsor de la revista d’humor esportiu Xut!, nascuda el 1922. Fou col·laborador d’un gran nombre de publicacions d’humor gràfic i informació general: En Patufet, El Senyor Canons, El Be Negre, La Veu de Catalunya, La Rambla, La Ciutat o La Piula. Va assolir una gran popularitat com a humorista radiofònic, conferenciant i escriptor, en crear, per exemple, la popular família Sistachs.

Va ser l’il·lustrador de la novel·la Quo vadis, Sànchez?, de Francesc Trabal, amb qui compartia l’admiració pel cinema i l’humorisme, tal com el mateix Castanys plasmà a Barcelona-Hollywood (1935).

Durant la guerra civil es va refugiar a Donosti, on col·laborà a publicacions falangistes com Flechas y Pelayos, amb el pseudònim As. Després de la guerra col·laborà a Destino ja des de Burgos i al diari esportiu El Mundo Deportivo, que deixà el 1946 per fer un acudit diari a El Correo Catalán a més de crear El Once, amb el que pretengué emular l’èxit del Xut!. L’any 1963 dos monòlegs escrits per ell seran gravats en un disc pel popular actor Joan Capri. Amb el seu humor blanc i costumista, un grafisme net i sense complicacions i un estil de caricatura estilitzada sense massa exageració, fou un dels principals humoristes catalans de la postguerra.

Read Full Post »

La Pedagogia Waldorf (també coneguda com a Educació Steiner-Waldorf) és un sistema pedagògic basat en la filosofia educativa desenvolupada pel filòsof Rudolf Steiner, el fundador de l’antroposofia. La pedagogia Waldorf s’ha qualificat de sectària per diverses fonts.

L’escola Waldorf-Steiner El Til·ler de Bellaterra|CEDIDA

L’aprenentatge és interdisciplinari, integrant tant sabers pràctics com artístics, i elements conceptuals, i que es coordina amb els “ritmes naturals del dia a dia”.

L’aproximació Waldorf emfatitza el paper de la imaginació en l’aprenentatge, desenvolupant processos mentals que inclouen tant components analítics com creatius. Estudis sobre l’educació la descriuen els seus objectius generals com donar a la gent jove la base sobre la qual es podran desenvolupar de manera lliure, moral i individus integrats, i per ajudar a cada nen a complir el seu únic destí (l’existència del qual postula l’antroposofia). L’escola i els professors tenen força llibertat per a definir el seu currículum dins de les estructures col·legiades.

L’escola Waldorf-Steiner El Til·ler de Bellaterra|CEDIDA

La primera Escola Waldorf es va fundar el 1919. El 2008 n’hi havia unes 1000 a tot el món. Escoles independents Waldorf i 1400 escoles bressol independents Waldorf. Es troben aproximadament en 60 països distribuïts per tot el món, formant un dels sistemes educatius independents més grans del món; també hi ha entorns educatius basats en la metodologia Waldorf: educació pública, Charter schools (escoles als USA), educació a la pròpia llar, i escoles d’educació especial. Els mètodes Waldorf han estat adoptats per molts professors en altres escoles, tant públiques com privades.

L’escola Waldorf-Steiner El Til·ler és una cooperativa educativa gestionada per mestres i famílies que vol oferir a infants i joves una educació basada en el respecte a cada individualitat i al seu desenvolupament.

C/ Apel·les Mestres, 11 (08193 Bellaterra)
☎️ 935 929 795 info@escolawaldorf.org

Font: Waldorf-Steiner El Til·ler, Wikipedia

Read Full Post »

La gent gran és el públic a qui més li ha costat reprendre els hàbits després de la pandèmia

Cinemes Sant Cugat V.O.|CEDIDA

La iniciativa s’ha posat en marxa aquest dimarts i les entrades només es poden expedir a les taquilles demanant que s’acrediti l’edat.

Aquest dimarts és el primer dia que les persones més de grans de 65 anys podran anar al cinema per dos euros, una iniciativa que el govern espanyol va aprovar el mes de maig passat.

A Catalunya, 76 cinemes s’han afegit al programa Cine Sénior: 50 a la demarcació de Barcelona, 11 a Tarragona, 8 a Girona i 7 a Lleida. Podeu consultar quins són en aquest mapa:

El Ministeri de Cultura ha recomanat als cinemes que el dia en què els més grans de 65 anys puguin accedir a aquestes entrades sigui el dimarts, a excepció de les sales que no obren aquest dia de la setmana, que poden fer el descompte un altre dia.

D’acord amb el que ha establert el Ministeri, es podrà accedir al visionat d’una pel·lícula i les entrades només es podran expedir a les taquilles de les sales, amb identificació prèvia de la persona i l’acreditació de l’edat.

La iniciativa, anunciada pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en plena campanya del 28M, costarà deu milions d’euros i beneficiarà més de nou milions i mig de persones de més de 65 anys.

El govern espanyol pagarà la diferència entre el preu ordinari i el preu reduït, amb un import màxim subvencionable de tres euros per entrada.

Pèrdua d’hàbit després de la pandèmia
L’objectiu de la iniciativa que ara es posa en marxa és fomentar el retorn a les sales de les persones grans, que són el públic a qui més li ha costat reprendre els hàbits després de la pandèmia.

Segons el ministeri, hi ha diferències notables d’assistència entre franges d’edat: si el 49,3% dels joves de 20 a 24 anys van anar almenys una vegada a l’any al cinema entre el 2021 i el 2022, aquest percentatge cau fins al 6% en la població de més edat.

Les mateixes dades apunten que aquest és un dels sectors culturals més afectats, encara ara, per la pandèmia. El sector compta, aproximadament, amb un 40% menys d’espectadors amb relació amb la mitjana del 2017 al 2019.

Avinguda del Pla del Vinyet, s/n, 08172 Sant Cugat del Vallès, Barcelona
Cinemes Sant Cugat
938 53 14 62

Font: CCMA

Read Full Post »

El sector del teatre llança una campanya a les xarxes socials reclamant la protecció dels drets fonamentals

El món del teatre s’està mobilitzant contra els casos d’obres suspeses les últimes setmanes per governs municipals i autonòmics acabats de constituir a Espanya, sobretot del PP i Vox.

Aquest dimecres han llançat una campanya a les xarxes socials per denunciar-ho amb un missatge unitari en què ho qualifiquen de censura i reclamen protecció pels drets fonamentals:

El seu president, l’actor Àlex Casanovas, parla d’una “allau de casos”, afirma que ja tenen constància de 8 cancel·lacions d’obres de teatre i actuacions musicals, i tem que només sigui el principi:

“El que ens fa por és que vagi més enllà de tot això, que sigui un intent de tornar a controlar què és el que la gent podem veure, escoltar, sentir, i amb què hem de gaudir i amb què no, o què estem preparats, o consideren que estem preparats o som prou adults, per entendre o no entendre.”

Una de les suspensions ha afectat l’obra “NUA, radiografia d’un trastorn”, sobre l’anorèxia, que s’havia de representar tres vegades a Palma, a Mallorca, i que el nou govern municipal ha suspès.

És la primera obra de l’actriu i dramaturga Ann Perelló, que ha explicat a Twitter que van suspendre-la perquè “no és la línia d’espectacles que programarà” el nou govern del PP:

Una altra obra afectada és “Orlando de Virginia Woolf”, basada en la novel·la del mateix títol que l’autora va publicar el 1928, i que l’Ajuntament de Valdemorillo, a Madrid, ha suspès.

En aquest cas, el govern ha passat del PP i Ciutadans al mateix PP i Vox, i han al·legat que la suspensió és per motius econòmics, però la companyia que la fa, Teatro Defondo, afirma que el motiu és el canvi de sexe d’un dels personatges.

Motius ideològics darrere d’argumentacions legals, econòmiques o tècniques
En la majoria dels casos els nous governs al·leguen que el contracte no estava firmat, motiu que Casanovas afirma que és una excusa, perquè és habitual no signar-los fins a l’últim moment.

Pel president de l’AADPC és clar que en tots els casos els motius són ideològics, però que s’amaguen darrere d’argumentacions legals, pressupostàries o tècniques que són falses.

El Teatro del Barrio, del barri de Lavapiés, a Madrid, ha fet un fil a Twitter amb una recopilació de casos, en què destaca el d’una obra de Lope de Vega:

Un altre cas força remarcable és l’obra “El mar: visió d’uns nens que no l’han vist mai”, sobre un mestre afusellat per l’exèrcit de Franco el 1936, que s’havia de representar el 15 de juliol a Briviesca, a Burgos.

El mestre era Antoni Benaiges, i treballava a Bañuelos de Bureba, a pocs quilòmetres de Briviesca, i el nou alcalde del PP, que n’ha substituït un del PSOE, ha anul·lat la representació.

Casos polèmics en plena precampanya del 23J

A aquests casos que afecten obres de teatre i actuacions musicals s’hi afegeix el de la cancel·lació de la projecció de la pel·lícula de Pixar “Lightyear” al poble de Santa Cruz de Bezana perquè hi apareixen dues dones fent-se un petó.

La cancel·lació l’ha feta la nova regidora de Cultura del poble, de Vox, amb el vistiplau de l’alcaldessa, del PP, una decisió idèntica a la que han pres als Emirats Àrabs Units i altres països pel mateix motiu.

Tot plegat, unes cancel·lacions amb aroma de censura i una reacció contundent de la professió teatral en plena precampanya de les eleccions generals del 23J.

Font: CCMA

Read Full Post »

Swan, espectacle de dansa de l’Escola Fusió, Festa Major de Sant Cugat 2023

Dansa Swan Festa Major 2023 Sant Cugat

L’Escola Fusió és un centre de formació de música i dansa fundada al curs 1972-1973 a Sant Cugat per Pilar Roig. Des dels seus inicis l’escola aposta per la renovació pedagògica i rep tot el suport de la família Martí-Roig per continuar oberta any rere any. Actualment, el centre compta amb un equip directiu format per professionals de llarga experiència com Gemma Navarra i Núria Pinyol. Un equip de mestres consolidat amb la voluntat d’oferir el fruit d’anys d’experiència en la recerca d’un ensenyament de qualitat, una pedagogia activa i recursos per gaudir de la música i la dansa, acaba de complementar l’oferta docent de Fusió. L’escola està ubicada al centre de la ciutat i destaca per les seves àmplies i lluminoses aules amb grans finestrals.

L’educació musical és entesa per Fusió com un vessant més en tots els factors que incideixen en l’educació de nens i nenes, joves i adults. A partir de la sensibilitat, la creativitat i la constància es cultiva una afició i, si es dóna, sorgeix també una vocació.

Font: Fusió

Read Full Post »

Bellaterra.Cat s es va desplaçar ahir al Parc del Turonet de Cerdanyola del Vallès per gaudir del grup folclòric Tarikoni Lagushda de Geòrgia, dins de la 40ª Mostra de Dansa.

Grup folklòric Tarikoni Lagshda de Geòrgia

CONÈIXER GEORGIA

Geòrgia es troba a la cruïlla d’Europa i Àsia. El país va recuperar la seva independència l’any 1991, declarant la seva aspiració a unir-se al món europeu i euroatlàntic i a recuperar el seu lloc en la família europea a la qual sempre ha pertangut Geòrgia.

Geòrgia es troba a la regió d’Europa de l’Est del Caucas del Sud. Al sud-est té frontera amb l’Azerbaidjan, al sud amb Armènia i Turquia i al nord amb Rússia. La part occidental de Geòrgia es troba amb el mar Negre, que connecta físicament Geòrgia amb la Unió Europea. L’antiga capital de Geòrgia, Tbilisi, va ser fundada al segle V.

Geòrgia té una superfície total de 69.700 quilòmetres quadrats, amb una població de 3.720.000 habitants. La natura prístina cobreix la gran part del país, amb 26.060 rius i més de 40 àrees protegides. Amb diverses zones climàtiques, Geòrgia és una destinació durant tot l’any. Aquí conviuen zones de clima subtropical i suau. A l’estiu la temperatura oscil·la entre els 29 °C i els 33 °C, amb abundant sol. Les temperatures hivernals mitjanes són de -2 °C a 4 °C.

Molts escriptors i poetes famosos s’han inspirat en la sorprenent naturalesa i la sorprenent diversitat de Geòrgia. El país és cada cop més popular entre els viatgers estrangers. El 2016, més de sis milions de turistes van visitar Geòrgia. Això no és sorprenent, ja que Geòrgia té gairebé tot el que un viatger podria somiar: muntanyes nevades que protegeixen llacs clars, prats alpins, canyons pintats per flors i fruites i definits per rius corrents, costes de palmeres, coves antigues, aigües minerals i piscines d’aigua de sofre. . Un paradís per a visitants, segur!

Read Full Post »

El Folklore Amsambl Bitola de dansa popular, creat l’any 1994 a la ciutat de Bitola (República de Macedònia del Nord) va inaugurar ahir al vespre, al Parc del Turonet, la 40ª Mostra de Dansa de Cerdanyola del Vallès

El Folklore Ansamble Bitola prové de la ciutat de Bitola (Macedònia del Nord). Va ser fundat l’any 1994, per difondre les activitats artístiques i culturals de la República Macedònia del Nord.

Folklore Ensembl Bitola està format per diverses formacions segons l’edat. Les tradicions populars són els elements sobre els quals es basa el grup de “Bitola” i n’augmenta l’esperit i la dedicació per transmetre a través de la dansa, la cançó, les veus i la música de l’ètnia i folklore de la República de Macedònia del Nord

Amb aquest esperit el Ensemble de la ciutat de Bitola realitza múltiples actuacions al seu país natal, els
Balcans, i Europa, adherint-se al Cioff de Macedònia del Nord.

Bitola (macedònic Битола) és un municipi de Macedònia del Nord, que constitueix una de les divisions administratives del país. El municipi té una població (2010) de 122.173 habitants.

Foto: Google Maps

La República de Macedònia del Nord, o República del Nord de Macedònia, és un estat europeu de la península Balcànica envoltat per Grècia, Bulgària, Sèrbia, Kosovo i Albània. Afronta al nord amb Sèrbia (incloent-hi Kosovo), a l’est amb Bulgària, al sud amb Grècia i a l’oest amb Albània. La seva capital és Skopje, que té més de 500.000 habitants. Un acord entre Grècia i la República de Macedònia el juny de 2018 va proposar el nom de Macedònia del Nord. L’acord va ser ratificat pels parlaments grec i macedoni.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »