Vernissage: divendres, 19 gener 2024, a les 19:00 hores, Centre Cívic de la Placa Joan Maragall (Bellaterra)
Joaquim Riba Güell |CEDIDA
Joaquim Riba Güell, pintor de Sabadell, arrelat a Bellaterra on hi ha tingut un peu des de ben jove, es va començar a interessar per la pintura en els tallers de l’escola Tagore i des d’aquella experiència ha anat forjant el seu interès per l’expressió plàstica guardada durant temps dins seu. Va ser passejant per els camins de Can Vila Puig, quan es recuperava d’un dur accident el 1992, que va trobar, al bell mig de la vila universitària, el taller de pintura xinesa de la professora Xia Hang. A poc a poc es va anar obrint sobre el delicat paper d’arròs, les tintes xineses i els suaus pinzells xinesos. Li van permetre dir així, suaument, el to de les seves emocions i sensacions, influenciades pels colors entre els que habitualment passeja. Enamorat dels pintors més propers (Rafa Romero, Oriol Vila Puig, Ramiro Fernandez Saus…) i influenciat per altres per ell també màgics de l’art com Kandinski, Borrell, Tàpies i Barceló, dels que remarca la seva objectivitat i conjunció de formes, colors i densitats… Ha anat acoblant les imatges pròpies, els sentiments i els descolorits, sovint tenyits de negre xinès, a la creativa blancor llatina. Traços, roderes, vegetals a conjunt, tremolors, plors, passejades interiors en una asimetria total, “tal com sóc”.
Queda molt per fer, dir, pensar…
Més informació sobre Joaquim a la seva pàgina web creada per la bellaterrenca Laura Ruiz👇
La programació de 2024 a la Filmoteca va arrenca del 9 al 31 de gener, amb un cicle dedicat al prestigiós cineasta hongarès, una de les figures fonamentals del cinema contemporani que acaba de rebre el Premi d’Honor de l’Acadèmia del Cinema Europeu. Béla Tarr visitarà Barcelona gràcies a l’aliança de la Filmoteca amb Zumzeig, ECIB, Acadèmia del Cinema Català i Filmin, entitats en què el director realitzarà altres activitats durant la seva estada.
Béla Tarr (Pécs, 21 juliol 1955) FILMOTECA DE CATALUNYA
La Filmoteca de Catalunya, Filmin, l’Acadèmia del Cinema Català, l’Escola de Cinema de Barcelona (ECIB) i Zumzeig s’uneixen per retre homenatge al cineasta hongarès Béla Tarr (1955), considerat un dels directors més influents i visionaris del cinema contemporani.
Els seus films, rodats en blanc i negre, amb llargs plans seqüència i moviments lents de càmera que s’ajusten a coreografies complexes, aprofundeixen en l’abisme de l’existència humana i retraten un món llòbrec de paisatges fangosos i desolats, presidits per la desgana vital i un present sense futur per bé que suspès en una espera indefinida. La mestria amb la qual explora l’espai i, sobretot, el temps, esdevé l’essència del relat i la raó per la qual és considerat un referent ineludible de l’slow cinema.
Béla Tarr acaba de rebre aquest desembre el premi honorífic de l’Acadèmia del Cinema Europeu, que ha destacat les seves qualitats de director “llegendari” i “excepcional”, així com la trascendència de la seva filmografia “aclamada pels espectadors internacionalment”.
Béla Tarr, Premi d´Honor de l´Acadèmia del Cinema Europeu 2023
El cicle inclou El cavall de Torí (2011), Gran Premi del Jurat al Festival de Berlín, la darrera pel·lícula de Béla Tarr, i Sátántangó (1994), la seva monumental obra de culte de 450 minuts que adapta la novel·la de László Krasznahorkai i que està considerada una de les millors pel·lícules de la història del cinema.
El prestigiós realitzador va presentar personalment algunes de les sessions programades a la Filmoteca (Armonías de Werckmeister, dimarts 9 de gener 20.00 h; El cavall de Torí, dijous 11 de gener 20.00 h) i al Zumzeig (Nido familiar, dimecres 10 de gener 19.00 h; La condena, dissabte 13 de gener 19.00 h).
Durant la seva estada a Barcelona, Béla Tarr també va oferir dues classes magistrals per als alumnes de l’ECIB i participà en una trobada amb els guionistes de la Residència de Guions de l’Acadèmia de Cinema Català. Per la seva part, la plataforma Filmin incorpora al seu catàleg un cicle exclusiu que inclou les pel·lícules Nido familiar (1979), The Outsider (1981), La Condena (1988), Sátántangó (1994), Armonías de Werckmeister (2000), El hombre de Londres (2007) i El Caballo de Turín (2011). La visita de Tarr ha estat promoguda per Manel Raga, que va ser alumne seu a la film.factory de Sarajevo
Béla Tarr, director de cinema| FILMOTECA DE CATALUNYA
Biografia de Bela Tarr
Bela Tarr, reconegut cineasta hongarès, és considerat un dels directors més influents i visionaris de la indústria cinematogràfica contemporània. El seu estil distintiu i l’enfocament únic cap a l’art del cinema l’han catapultat a la fama internacional. En aquesta biografia explorarem la vida i el llegat de Bela Tarr, així com les seves contribucions al món del cinema. Acompanyeu-nos en aquest fascinant viatge a través de la carrera d’un dels grans mestres del setè art.
Infància i primeres passes al cinema
Bela Tarr va néixer el 21 de juliol de 1955 a Pécs, una ciutat al sud-oest d’Hongria. Des de primerenca edat, Tarr va mostrar un interès apassionat pel cinema, fet que el va portar a explorar la narrativa visual i les possibilitats creatives d’aquesta forma d’art. A mesura que creixia, la seva passió pel cinema s’intensificava, i aviat va decidir dedicar la vida a explicar històries a través de la pantalla gran.
Els primers èxits: “Family Nest” i “The Outsider”
A la dècada de 1970, Bela Tarr va començar a fer-se un nom a l’escena cinematogràfica hongaresa. El seu primer llargmetratge, “Family Nest” (1977), va ser aclamat per la crítica i va rebre elogis internacionals. Aquesta pel·lícula, que explorava la vida d?una família treballadora en una societat comunista, va capturar l?atenció dels espectadors pel seu enfocament realista i la seva habilitat per retratar la complexitat de les relacions humanes.
Després de l’èxit de Family Nest, Tarr va continuar la seva carrera amb The Outsider (1981), una pel·lícula que reflexionava sobre la solitud i l’alienació a la societat moderna. Aquesta obra profundament commovedora va consolidar la reputació de Tarr com un cineasta talentós i provocatiu.
La trilogia dels obrers: una visió crua de la vida
A la dècada de 1980, Bela Tarr va començar a desenvolupar una de les seves obres més importants i reconegudes, la trilogia dels obrers. Aquesta sèrie de pel·lícules, que consta de “El cavall de Torí” (2011), “L’home de Londres” (2007) i “Harmonies de Werckmeister” (2000), se centra en les vides de persones comunes i corrents que lluiten per sobreviure en un món cada cop més deshumanitzat.
Amb el seu estil visual característic, Tarr utilitza seqüència llargs plans i una atmosfera opressiva per submergir l’espectador en l’experiència dels personatges. El seu enfocament realista i habilitat per capturar l’essència de l’existència humana han estat elogiats per crítics i cinèfils de tot el món.
Col·laboració amb l’escriptor László Krasznahorkai
Una part fonamental de l’èxit de Bela Tarr es deu a la seva col·laboració amb el conegut escriptor hongarès László Krasznahorkai. Tots dos artistes compartien una visió artística única i una profunda comprensió de la condició humana. La seva col·laboració va començar a la dècada de 1980 amb la pel·lícula “Sátántangó” (1994), basada en la novel·la homònima de Krasznahorkai. Aquesta pel·lícula èpica de més de set hores de durada és considerada una obra mestra del cinema contemporani i va consolidar la reputació de Tarr i Krasznahorkai com una dupla creativa excepcional.
Estil i temàtiques recurrents a les pel·lícules de Bela Tarr
L’estil distintiu de Bela Tarr és una de les característiques més destacades de la filmografia. Les seves pel·lícules es caracteritzen per llargs plans seqüència, en què la càmera es mou amb una fluïdesa captivadora, permetent a l’espectador submergir-se completament en la història. Aquests plans seqüència perllongats no són només una exhibició tècnica impressionant, sinó que també contribueixen a l’atmosfera opressiva i contemplativa que defineix l’univers cinematogràfic de Tarr.
A més del seu estil visual distintiu, les pel·lícules de Bela Tarr exploren temàtiques recurrents que reflecteixen la visió única de l’existència humana. La solitud, l’alienació, la decadència moral i la lluita per trobar significat en un món desolat són alguns dels temes centrals a la seva obra. A través del seu enfocament realista i la profunda introspecció, Tarr convida l’espectador a reflexionar sobre la condició humana ia qüestionar les estructures socials i culturals que ens envolten.
Reconeixements i llegat
L’obra de Bela Tarr ha estat àmpliament reconeguda i celebrada a festivals de cinema i premiacions internacionals. Les seves pel·lícules han rebut nombrosos guardons, incloent el Gran Premi del Jurat al Festival de Cinema de Berlín i el Premi Especial del Jurat al Festival de Cinema de Cannes. Aquests reconeixements són un testimoni de l’impacte durador que Tarr ha deixat a la indústria cinematogràfica.
El llegat de Bela Tarr transcendeix més enllà dels seus premis i reconeixements. El seu enfocament innovador i la recerca incansable de la veritat i l’autenticitat han inspirat generacions de cineastes i han deixat una empremta inesborrable al cinema contemporani. Les seves pel·lícules continuen sent estudiades i admirades pel seu poderós missatge i la seva estètica visual única.
1. Quina és la pel·lícula més famosa de Bela Tarr?
La pel·lícula més famosa de Bela Tarr és “Sátántangó” (1994). Aquesta obra mestra del cinema contemporani és aclamada pel seu estil visual distintiu i la narrativa èpica. Amb una durada de més de set hores, Satántangó submergeix l’espectador en un món desolat i contemplatiu, explorant temes profunds i existencials.
2. Quin és l?estil característic de Bela Tarr?
L’estil característic de Bela Tarr es defineix per l’ús de seqüència llargs plans i una atmosfera opressiva. Les seves pel·lícules es caracteritzen per capturar l’essència de la vida quotidiana mitjançant una mirada realista i detallada. Els llargs plans seqüència permeten a lespectador submergir-se en la història de manera ininterrompuda, creant una experiència immersiva i única.
3. Quina és la relació entre Bela Tarr i László Krasznahorkai?
Bela Tarr i László Krasznahorkai van tenir una col·laboració artística molt estreta. Krasznahorkai és un reconegut escriptor hongarès, i les seves obres literàries van servir d’inspiració per a diverses pel·lícules de Tarr. Tots dos comparteixen una visió artística única i una profunda comprensió de la condició humana, cosa que es reflecteix en el seu treball conjunt. La seva col·laboració va resultar en pel·lícules extraordinàries que van deixar una marca indeleble al cinema contemporani.
4. Quina és la durada mitjana de les pel·lícules de Bela Tarr?
Les pel·lícules de Bela Tarr solen tenir una durada més extensa en comparació dels estàndards convencionals. Algunes de les seves obres més conegudes, com ara “Sátántangó” i “El cavall de Torí”, superen les set hores. Tarr utilitza aquesta durada perllongada com una eina per submergir l’espectador a l’atmosfera i la narrativa de les seves pel·lícules, creant una experiència cinematogràfica única i contemplativa.
5. Quins són els temes recurrents a les pel·lícules de Bela Tarr?
Les pel·lícules de Bela Tarr exploren temes profunds i universals, com ara la solitud, l’alienació, la decadència moral i la recerca de significat en un món desolat. A través del seu enfocament realista i el seu estil visual distintiu, Tarr convida l’espectador a reflexionar sobre la condició humana i qüestionar les estructures socials i culturals que ens envolten. Les seves pel·lícules ofereixen una mirada crua i commovedora de l?existència humana.
6. Quin és el llegat de Bela Tarr al cinema?
El llegat de Bela Tarr al cinema és innegable. El seu enfocament innovador i la recerca de la veritat i l’autenticitat han inspirat cineastes de tot el món. Les seves pel·lícules han deixat una marca indeleble a la indústria cinematogràfica, sent estudiades i admirades pel seu poderós missatge i la seva estètica visual única. El llegat de Tarr perdurarà a través del temps, influenciant les generacions futures de cineastes.
Bela Tarr és un director de cinema visionari que ha deixat una empremta inesborrable a la indústria cinematogràfica. El seu estil distintiu, el seu enfocament realista i els seus temes profunds han captivat cinèfils de tot el món. A través de llargs plans seqüència i una narrativa contemplativa, Tarr convida l’espectador a reflexionar sobre la condició humana ia qüestionar les estructures de la societat. La col·laboració amb l’escriptor László Krasznahorkai ha donat
Font: Filmoteca de Catalunya, Universitat d’Alacant,
LLUÍS TORRES| Bellaterra, 12 gener 2024 Passejant per Sabadell trobem una nova sorpresa: Un altre creatiu mural de Tintín. Preguntant als negocis propers ens diuent que és obra de l’artista urbà internacional Werens –àlies del sabadellenc Ramon Puig– que ha pintat l’icònic personatge a la cantonada dels carrers de Jesús i Sant Antoni, a la façana de la cafeteria Pont, prestiigiosa marca de cafès creada a Sabadell l’any 1952.
Tintín a la cantonada dels carrers de Jesús i Sant Antoni de Sabadell, façana de la cafeteria Pont
El protagonista dels còmics del belga Hergé apareix gaudint una tassa de cafè amb del seu amic Chang, en un mural inspirat en l’àlbum El lotus blau. Ben a prop, hi ha la icònica parella d’agents secrets Dupont i Dupond, el nom dels quals juga fonèticament amb el de l’establiment. Fidels al seu estil, un dels dos que al grafiti cau de morros.
Molt probablement la sèrie europea més influent d’ençà el segle XX (malgrat que l’Astèrix tingui de vegades més volum de vendes). Creada per l’autor belga Georges Remi, conegut pel pseudònim d’Hergé, i característica de l’estil gràfic i narratiu anomenat “línia clara”, està constituït per un total de 24 àlbums (a més del “Taurons”), el primer dels quals fou publicat el 1929 i el penúltim el 1975 (el darrer, Tintín i l’Art-Alfa, quedà inacabat, encara que se’n publicaren els esborranys de l’autor). Totes les aventures de Tintín foren escrites per Hergé, amb la sola excepció del còmic “Tintín al llac dels taurons” (el qual fou autoritzat per Hergé en vida, bé que va rebre pressions editorials per tal de permetre la publicació d’aquest còmic-pel·lícula). A part, també hi ha les polèmiques aventures pirates de Tintín, que es compten per dotzenes arreu del món; i també les històries preoficials (és a dir, les versions anteriors a la versió definitiva de cada còmic); tant les històries pirates com les preoficials tenen una qualitat irregular segons la història en concret.
Entre els personatges principals hi ha el gos Milú, el capità Haddock, el professor Tornassol i els detectius Dupond i Dupont, i els dolents Rastapopoulos, Allan o el Doctor Müller. Altres personatges secundaris recurrents són per exemple la Bianca Castafiore, en Xang, el general Alcázar, el general Tapioca o el majordom Nèstor.
Les aventures de Tintín es poden llegir en català gràcies al seu traductor exclusiu, en Joaquim Ventalló (Terrassa, 1899 – Barcelona 1996), que va traduir tota la sèrie, començant en ple franquisme, a partir del 1964, amb volums com ara Les joies de la Castafiore i Tintín al país de l’or negre (1965), fins al 1987, amb el volum Tintín i l’Art-Alfa, quan el traductor ja tenia 88 anys. Un dels trets més significatius d’aquesta traducció és la llarga llista d’insults i renecs que profereix un dels personatges de les aventures de Tintín, el capità Haddock. Aquest exercici lingüístic ha quedat aplegat en un llibre que es titula “Llamp de llamp de rellamp de contra-rellamp”,[5] on s’apleguen més de 800 paraules i expressions. El volum compta amb textos d’altres persones, com ara el filòleg August Rafanell o la filla del traductor, que escriu: “Posava il·lusió i entusiasme en les traduccions per tal que els lectors en gaudissin tant com ho havia fet ell i nosaltres quan érem nens. (…) Si tenia qualsevol dubte en relació amb les expressions marineres emprades pel capità Haddock ho consultava amb els amics mariners i pescadors d’El Port de la Selva, on anàvem tots els estius, per trobar l’equivalent català”.
Tintín a la cantonada dels carrers de Jesús i Sant Antoni de Sabadell, façana de la cafeteria Pont
Arribada de Tintín a l’Estat espanyol i traduccions al català:
El públic català va entrar en contacte amb Tintín primer en castellà, a partir de l’any 1952, quan Casterman en va començar la publicació traduïda per Conxita Zendrera.Poc després se’n van publicar serialitzacions a Blanco y Negro, suplement del diari ABC, i en una revista catòlica. Però la seva difusió comença de debò quan se n’ocupa l’editorial Joventut, que comença amb la publicació en castellà el 1958 i enceta la catalana el 1964.
Entre les darreres traduccions de Joaquim Ventalló i les primeres del nou equip n’hi va haver algunes d’Albert Jané, en edicions que recuperaven versions originals d’àlbums antics. En un article al Punt Avui, Tintín català, Manuel Cuyàs critica l’empobriment i castellanització de la llengua de les noves traduccions de Tintín, si bé ja hi havia hagut una reelaboració de la traducció a partir del 1992, encara que en aquella etapa intermediària els títols s’havien mantingut (p. ex. L’Estel misteriós en comptes de L’estrella misteriosa, L’orella escapçada i no L’orella trencada, tanmateix conforma al títol original L’oreille cassée).
Jaume Plà, va viure a Bellaterra des de 1974 a 1998. L’arxiu està basat en els programes culturals que va viure com veí.
Jaume Pla a Bellaterra
LLUÍS TORRES|Un dels records de Jaume Pla és haver donar provisionalment, el nom de Marylin Monroe al carrer de casa seva. Actualment, el nomenclator de Bellaterra, de 100 carrers, només 1 porta el nom d’una dona: Mercè Rodoreda i 1 del franquista Josep Maria Marcet, (alcalde de Sabadell, de 1940 a 1960, que va lluitar i arribà a l’ajuntament amb metralleta en ma). Bellaterra conservà placa i monòlit amb el seu nom, tot el contrari que Sabadell, que ho va eliminar l’any 2017.
Jaume Pla i Pladevall (Vilassar de Mar, 21 de maig de 1928), actor català, visita Bellaterra i dóna al poble el seu arxiu de 1994-1998, anys que va viure a Bellaterra
Durant molts anys treballà com a representant d’una empresa de perfums (Deborah Ibérica) fins que es va poder dedicar al teatre. Ha interpretat obres de Salvador Espriu, William Shakespeare, Anton Txékhov i Bertolt Brecht i ha format part de nombroses companyies de teatre Grup de Teatre Independent, Companyia de Teatre Inestable, Teatre Truca a la Porta, Teatre del Sol, Teatre Nacional de Catalunya i Teatre Popular de Barcelona. A Sant Cugat del Vallès, durant molts anys, ha interpretat anualment el paper de l’abat Biure a l’obra Pedra i Sang.
Tanmateix, és més conegut per la seva aparició a televisió, on destacà pel seu paper de Ferran a la sèrie de TV3 El cor de la ciutat, i d’altres sèries com Estació d’Enllaç, Nissaga de poder, Plats Bruts, Temps de Silenci, Majoria Absoluta, Infidels i la Riera. També ha aparegut en sèries de Telecinco com Hospital Central o El Comisario. El 2011 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva implicació en diverses iniciatives que han contribuït al prestigi i a la renovació de l’escena catalana.
La temporada del 2013 encarna el paper principal de l’obra La meva Ismènia, d’Eugène Labiche, al teatre La Seca-Espai Brossa de Barcelona, i en els anys 2013, 2014 i 2015 interpreta el protagonista de l’obra Taula Rodona, o la joia de ser catalans de Pere Calders i Víctor Alexandre. En el 2016 protagonitza Abans que pugi el teló, de Víctor Alexandre. Aquesta obra és un regal d’Alexandre a l’actor, ja que l’escriu perquè ell en sigui l’intèrpret i pugui acomiadar-se dels escenaris amb un text que constitueix un homenatge al món del teatre.
Pel que fa al cinema, ha intervingut en diverses pel·lícules, com ara Lo mejor que le puede pasar a un cruasán (2003), El tránsfuga (2003), Las hijas de Mohamed (2004), L’ombra d’un crim (2005), ¿Por qué se frotan las patitas? (2006), Estigmas (2009), La vida comença avui (2010), Cendres (2013), i Un conte de Nadal (2014). El 2015, al costat de Montserrat Carulla, va protagonitzar el curtmetratge oficial del disc Cartes de l’Orient, de Blaumut, que és un càntic a l’emoció, a la superació i a la generositat. La darrera aparició de Jaume Pla davant la càmera ha estat com a protagonista del curtmetratge Tanto como siempre (2019), sobre l’efecte que té la malaltia d’Alzheimer en les persones que la pateixen.
L’any 2011 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i el 2016 va rebre el Premi Extraordinari Ciutat de Sant Cugat en reconeixement a la seva trajectòria i a la seva manera de ser, de fer, de viure la ciutat i d’estimar la seva gent.”
Com ja és tradició, avui, 5 de gener, a les 18h, els Reis d’Orient arribaran a Bellaterra amb els FGC acompanyats dels seus patges reials
L’adoració dels 3 Reis d’Orient a la façana de la Sagrada Família
El grup dels “Trencatrons” d’El Musical i joves del Grup Escolta Bellaterra rebran amb torxes a ses majestats a l’estació dels FGC.
Els escortaran fins a la plaça del Pi, on el president de l’EMD, el Sr. Josep Mª Riba, els rebrà i els lliurarà les claus de Bellaterra per tal que ses majestats puguin complir amb la seva tasca, i els nens i nenes d’El Musical cantaran unes nadales.
Després d’aquest petit acte de presentació, els Reis Mags pujaran al tren màgic i es desplaçaran fins a la Parròquia de la Santa Creu per fer l’ofrena al nen Jesús. En sortir de l’església es desplaçaran fins a la plaça Maragall on recolliran les cartes amb els desitjos i regals de tots els infants que els hi vulguin donar.
Mentrestant, es repartirà xocolata amb melindros al seguici i hi haurà una actuació d’un mag.
Els Reis d’Orient, personatges del folklore, extrets de l’Evangeli, que porten regals als nens la nit del 5 al 6 de gener
Els Reis de l’Orient, Reis d’Orient, Reis Mags o simplement els Reis o els Reixos (en bona part del català occidental) són, segons el Nou Testament, uns mags (o savis, depenent de la traducció) que van portar presents a Jesús, guiats per un estel. Aquests presents van ser or, encens i mirra.
L’Església catòlica celebra la solemnitat dels Reis, anomenada epifania, el 6 de gener. A la vigília, el dia 5, és tradició que arribin a les poblacions a dur joguines, llaminadures i més obsequis a la mainada. Al segle xxi els Reis són rebuts en les cavalcades, una tradició relativament recent: la primera va ser a Alcoi el 1885 i en el Principat, a Igualada el 1895. En algunes poblacions, són rebuts amb llum de torxes i fanalets, un vestigi d’un costum antic, quan els infants sortien al bosc, a la platja i en alguns altres verals a fer senyals de llum i mostraven el camí als Reis perquè no es perdessin.
L’Estel de Moràvia o Herrnhut Star és una estrella il·luminada d’Advent o de Nadal d’un disseny geomètric específic que simbolitza l’ Estrella de Betlem .
L’Estel de Moràvia il·lumina Bellaterra
Història de l’Estel de Moràvia, Bohèmia o Herrnhuter Star:
LLUÍS TORRES|L’estrella té els seus orígens i el seu nom de la Herrnhuter Brüdergemeine , que va fundar la seva pròpia GmbH per a la producció i la venda als anys 20. Després de canvis temporals durant l’era de la RDA, les estrelles encara són fabricades i comercialitzades avui per Herrnhuter Sterne GmbH, que pertany a Brothers Unity i també és propietari dels drets de marca registrada.
L’estrella porta el nom dels Germans de Moràvia, que té la seva seu a Herrnhut a l’Alta Lusàcia , un lloc fundat pels descendents dels Germans Evangèlics de Moràvia el 17 de juny de 1722. Hi van trobar refugi els religiosos refugiats de Bohèmia i Moràvia . El 1727 van fundar la Unitat de Germans Renovats per establir una nova comunitat cristiana.
Cinc anys més tard, va començar l’ obra missionera , mentre els seus fills anaven als internats , per exemple la institució de nens i nenes de la colònia Kleinwelka o la pedagogia de Niesky . Allà es van crear les primeres estrelles Herrnhut. Quan la institució infantil local va celebrar el seu cinquantè aniversari l’any 1821, una estrella il·luminada amb 110 puntes surava al pati. Tampoc es va penjar durant l’Advent, perquè la celebració de l’aniversari es feia del 4 al 6 de gener, és a dir, l’Epifania . Mentre que altres esglésies mostraven escenes de pessebre , aquesta estrella de Betlem s’adaptava a les sales blanques i senzilles de l’Església dels Germans. Més tard, l’estrella també es va fer als internats de Neuwied , Königsfeld a la Selva Negra i Kleinwelka i es va penjar per al primer Advent. Les primeres estrelles eren de color blanc i vermell: blanc per a la puresa i vermell per a la sang de Jesucrist.
Herrnhuter Star cap al 1900 amb cos i marc metàl·lics
Seu a Herrnhut
L’any 1897, l’empresari Pieter Hendrik Verbeek va inventar el primer model que es podia muntar i desmuntar perquè també es pogués enviar. Consistia en una robusta estrella de paper amb 25 puntes, que a l’interior consistia en un cos de xapa amb rails. S’hi podrien empènyer 17 punts quadrats i vuit triangulars. Un quadrat que romania obert s’utilitzava per il·luminar l’estrella amb una làmpada de petroli o amb l’ajuda de llum elèctrica. Verbeek va presentar una patent per al seu invent, les poinsettias transparents de Moravia . Després va concloure un contracte amb la Unitat de Germans i va fundar una fàbrica de paper i cartró en la qual es van fabricar i vendre les estrelles Herrnhuter originals . Hi havia dues mides per triar amb cinc colors: blanc, vermell, groc, verd o blau. La versió amb 25 punts, especialment adequada per a la producció industrial, va ser subministrada per Sterngesellschaft mbH a Herrnhut a partir dels anys 20 . Mentrestant, Verbeeck havia millorat la construcció perquè a partir de 1925 els punts es poguessin connectar directament entre si. En comptes de marcs metàl·lics, ara s’utilitzaven marcs de cartró, que facilitaven encara més el transport. També va ampliar la gamma per incloure una estrella vermella amb puntes brillants.
A la RDA, l’empresa es va nacionalitzar i VEB Oberlausitzer Stern- und Lampenschirmfabrik va continuar la producció el 1956 en condicions del socialisme amb condicions marc determinades per l’estat. Però el missatge originalment cristià, informa Bettina Vaupel de la Fundació Alemanya per a la Protecció de Monuments , “no encaixava realment en la gamma de béns de l’estat”. El 1968 va ser transferit de nou a la Unitat de Germans. A partir d’aleshores, la producció va tenir lloc en una empresa que en realitat fabricava accessoris per a sistemes elèctrics. El 90 per cent de les estrelles produïdes a la RDA es van vendre a l’estranger per moneda estrangera.
Herrnhuter Sterne GmbH es va fundar l’any 1991 i , amb 160 treballadors permanents i entre 30 i 40 empleats estacionals, ofereix una gamma de més de 60 estrelles i accessoris d’il·luminació diferents. L’operació compta amb el suport de diversos tallers per a persones amb discapacitat de la comarca, des dels quals 30 persones subministren components senzills. Mentre que el volum de producció a principis dels anys 2000 era de 125.000 estrelles per any, el 2021 ja rondava les 780.000 peces. A principis de maig de 2011, Herrnhuter Sterne GmbH va inaugurar la seva nova fàbrica a Herrnhut.
En molts llocs de missió dels germans de Moràvia, com a Genadendal i Elim a Sud-àfrica o a Jinotega a Nicaragua, les estrelles de Herrnhut encara es fan a mà per a la decoració durant l’Advent. Als països de parla anglesa, l’estrella es coneix com l’ estrella de Moravia .
Una o més estrelles de Moravia pengen a moltes esglésies, no només a les protestants ; algunes d’elles es remunten als primers dies de producció i tenen fins a 80 anys. Moltes comunitats protestants van comprar les estrelles per donar suport a l’Església de Moràvia i promoure la seva tasca missionera.
La moneda de col·leccionista de 25 euros “Herrnhuter Star” es va llançar el 24 de novembre de 2022 . La moneda de plata és la segona moneda de la sèrie de cinc parts “Nadal”, pesa 22 g i té un diàmetre de 30 mm.
Aspecte i espècie
L’estrella Herrnhut és un cos estel·lar matemàtic amb un cuboctaedre rombi com a cos base. La seva superfície consta de 26 superfícies, que estan formades per 18 quadrats i vuit triangles equilàters. A cadascuna d’elles s’uneixen unes espigues en forma de piràmide amb les bases corresponents quadrades i triangulars. El divuitè punt quadrat de la part superior normalment s’omet per a la il·luminació i la suspensió, de manera que l’estrella en realitat només té 25 punts.
L’estrella es lliura desmuntada. A més de les puntes triangulars i quadrades de la versió en paper, el paquet també conté clips de muntatge com a elements de connexió i una barra per penjar. A més dels connectors de plàstic, la versió de plàstic per a ús a l’aire lliure també inclou una tapa final amb un portalàmpada.
Hi ha estrelles Herrnhut fetes de paper i plàstic, així com una cadena de llums amb deu petites estrelles de plàstic. Les estrelles de paper per a ús interior estan disponibles en diàmetres de 13 cm (edició limitada anual, cadascuna amb un color diferent), 40 cm, 60 cm, 70 cm i 80 cm. L’estrella de plàstic, també per a ús exterior, està disponible en diàmetres de 8 cm (estrella en miniatura), 13 cm, 40 cm, 68 cm i 130 cm.
També es fan de manera individual estels d’1,90 metres de diàmetre per a esglésies i edificis públics, i molt rarament fins i tot exemplars més grans amb un diàmetre de 2,50 m. Adornen la fàbrica de fabricació de Herrnhut, la Cancelleria Federal de Berlín, l’ estadi dels lleons de gel de Dresden, la catedral de Berlín, l’hotel Intercontinental a la Königsallee de Düsseldorf i, novetat per al Nadal de 2019, l’ església de Sant Mateu de Munic.
LLUÍS TORRES| Una bona representació de famílies de Bellaterra, amb l’assistència de Josep M. Riba, el president de la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra, es varen aplegar ahir al vespre, 24 de desembre, a les 18:00 hores, per gaudir d’una acollidora representació nadalenca celebrada a l’escalinata de la Parròquia de la Santa Creu de Bellaterra.
Ignasi Roda Fàbregas, director de teatre bellaterrenc, dirigint el Pessebre Vivent a l’església de Bellaterra
El director de teatre Ignasi Roda va dirigir els adults i infants actors voluntaris que interpretant amb il·lusió i entrega, un sentit passatge bíblic escollit especialment per aquest Nadal de 2023: “El retaules dels evangelistes”. Abans de passar a la Missa del Pollet. Totes les famílies presents van interpretar nadales populars com per exemple “El noi de la mare” o “Fum, fum fum”, sempre sota la direcció i entrega del prestigiós professional Ignasi Roda.
Cal destacat el bonic detall de la distribució entre totes les famílies assistents, de petites espelmes, que encenent-les crearen un càlid ambient de pau i armonia, tant necessàris en aquests moments, aquí i en zones tant properes a casa nostra i terra santa.
Ignasi Roda Fàbregas, és escriptor, actor, director i pedagog de teatre, també cantautor i promotor cultural català, fill de Frederic Roda i Pérez i M. Rosa Fàbregas i Rovira. La seva creació i posta en escena “El retable dels evangelistes”, és una part del Pessebre Vivent organitzat pel Taller de Famílies de la Parròquia de Bellaterra, una coordinació de la veïna Anna Romero.
Puri Rivelles i Rosa Maria Garcia presentant la 16;representació Els Pastorets 2023 del Turó de Sant Pau (Bellaterra)
LLUÍS TORRES |Coincidint amb el seu 16è Aniversari, l’Associació del Veïnat del Turó de Sant Pau (Bellaterra), i amb la presència de Josep Maria Riba, president de la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra, s’ha representat l’obra de teatre infantil “Els Pastorets del Turó”, una acollidora i familiar adaptació de Puri Ribelles i Rosa Maria García, amb la participació estelar del jovent del Turó de Sant Pau.
El Palau de la Música Catalana va ser construït entre el 1905 i el 1908 per l’arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner com a seu de l’Orfeó Català, finançat amb fons procedents de subscripció popular. L’edifici està situat al barri de Sant Pere, una de les zones més boniques de Barcelona.
Sala de Concerts del Palau de la Música Catalana, dibuix original d’Aurora Altisent Balmàs (Barcelona, 2 desembre 1928 – 8 juny 2022), dedicat als bellaterrencs Angi i Francesc
El Palau de la Música Catalana és una perla arquitectònica del Modernisme català, l’única sala de concerts declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO (4 de desembre de 1997), i constitueix actualment un punt de trobada ineludible de la vida cultural i social de Catalunya. A més, s’ha erigit en patrimoni simbòlic i sentimental de tot un poble que s’identifica amb la seva història.
La Sala de Concerts
Sala de Concerts|Palau de la Música Catalana
La Sala de Concerts −una de les més singulars del món− és des de fa més de cent anys escenari privilegiat de la vida concertística, nacional i internacional, de la ciutat de Barcelona. Ha acollit estrenes mundials i és un referent de la música simfònica i coral del país. Presidida per l’orgue sobre l’escenari i amb una lluerna central que representa el sol, la sala gaudeix de llum natural.
Sala mística i paradoxal, conté múltiples figures i representacions, com les muses que envolten l’escenari, les valquíries de Wagner que sorgeixen del sostre, un bust d’Anselm Clavé a una banda i un de Beethoven a l’altra, i elements de la natura, com flors, palmeres i fruits.
Sala d’Assaig de l’Orfeó Català
Sala d’assaig de l’Orfeó Català| Palau de la Música Catalana
Un altre petita joia del Palau de la Música és la Sala d’Assaig de l’Orfeó Català.
Un espai íntim i acollidor on tenen lloc concerts de petit format, conferències, presentacions i on assagen els cors de l’Orfeó Català. Aquí es troba la primera pedra que es va col·locar el 1905 durant la construcció del Palau. Amb un arc semicircular de butaques, que es correspon amb la mitja lluna de l’escenari de la Sala de Concerts que hi ha just a sobre, està caracteritzada per unes grans columnes, vitralls i decoració de l’època típica del Modernisme català.
La façana del Palau
Façana del Palau de la Música Catalana
La façana del Palau, situada al carrer de Sant Pere Més Alt, únic accés fins a l’any 1989, fa cantonada amb el carrer d’Amadeu Vives, que es resol amb la inclusió del grup escultòric La cançó popular catalana, de l’artista Miquel Blay i reproduïda a mida superior al natural per Frederic Bechini, on estan representats un sant Jordi, sota una figura femenina al centre com un gran mascaró de proa, que és una al·legoria de la música, envoltada d’un grup de personatges que representen el mariner, els camperols, l’ancià i els nens. És considerada l’obra cabdal de l’escultor Blay, amb una sensibilitat social i un conjunt de gran harmonia. Tal com consta en una inscripció al peu de l’escultura, va ser pagada pel marquès de Castellbell (Joaquim de Càrcer i d’Amat) i va ser inaugurada el dia 8 de setembre de 1909. La complexitat de la façana angular a dos carrers estrets fa difícil la visió completa del conjunt. Altres elements d’aquesta façana són els arcs amb grans columnes de maó vermell i ceràmica.
Les Columnes del Palau
Columnes de la balconada Lluís Millet|Palau de la Música Catalana
Dins de dues d’aquestes columnes es trobaven les taquilles originals. Al primer pis hi ha un balcó que recorre la façana amb catorze columnes en grups de dues, cobertes amb mosaic, totes amb dibuix diferent; i al segon pis els busts dels músics, sobre columnes, realitzats per Eusebi Arnau: d’esquerra a dreta són Palestrina, Bach i Beethoven; passat el grup escultòric de la cantonada es troba el bust de Wagner, ja al carrer d’Amadeu Vives. A la part superior d’aquesta façana, un gran frontó en mosaic de Lluís Bru simbolitza la senyera de l’Orfeó, obra d’Antoni Maria Gallissà, i al centre una reina presidint una festa amb una filosa, en al·lusió a La Balanguera, poema de Joan Alcover i Maspons, amb música del compositor Amadeu Vives, una de les peces més interpretades per l’Orfeó i que des del 1996 és l’himne oficial de Mallorca.
Sala Lluís Millet| Palau de la Música Catalana
Sala Lluís Millet| Palau de la Música Catalana
Un altre espai representatiu del Palau és l’emblemàtica Sala Lluís Millet, un gran saló –sala de descans i trobada– dedicat al mestre Millet, fundador de l’Orfeó Català. La sala, d’una altura de dos pisos, la tanquen uns grans vitralls ornats amb motius florals, d’un efecte extraordinari. I més excepcional encara és la balconada que es veu a través d’aquests vitralls, amb una doble columnata amb coloració i ornamentació característiques.
El Foyer del Palau
El Foyer|Palau de la Música Catalana
També és un escenari privilegiat el Foyer del Palau, el qual admet una nombrosa concurrència que ocupa cadires i taules, tant quan hi ha audicions com quan s’utilitza de restaurant-cafeteria independent. Els amplis arcs de maons combinats amb ceràmica vidriada de color verd i flors també ceràmiques, rosades i grogues, confereixen a aquest espai una tonalitat singular i molt pròpia.
BELLATERRA.CAT 