LLUÍS TORRES | Assumpta Nebot Roig, ex veïna de Bellaterra, va ser professora de l’Institut Egara Arraona, il·lustradora oficial de la revista L’Esquirol de Bellaterra i Teatre La Inestable, fent tots els programes i follets que calia per promocionar-ho. Creadora del dibuixos còmics dedicats a Martina i en Domènec, els gegants de Bellaterra.
La bellaterrenca Gloria Pasias davant la Martina i en Domènech, els Gegants de Bellaterra
Els noms de Martina i Domènec és perquè Bellaterra està construït sobre la solana de Can Domènech i Martí és el patró de Cerdanyola del Valles. Van fer un concurs per triar el vestuari, i finalment es va donar a la Unió de Veïns i al Grup Escolta Bellaterra. Estàn depositats permanent a la seu del Centre Cívic de l’EMD de Bellaterra.
Dibuixos còmics de Martina i Domènech per Assumpta Nebot Roig 📷 L’Esquirol de Bellaterra
L’origen ve d’una celebració de Sant Agustí l’any 1990 en què el veí, Agustí de Uribe, va organitzar una festa amb l’objectiu de celebrar la seva onomàstica i col·laborar en la creació dels Gegants de Bellaterra. La iniciativa popular prové de l’artista bellaterrenc Ignasi Roda, i la construcció dels caps dels gegants de l’Amadeu Farré, constructor de màscares i escenògraf de Vilafranca del Penedès. Els convidats, van pintar els caps dels gegants, fent l’estructura i dissenyant un primer vestuari en paper.
Dibuixos còmics de Martina i Domènech per Assumpta Nebot Roig 📷 L’Esquirol de Bellaterra
📍La tercera i última proposta arriba el dijous, 18 de juliol, a les 22 hores a l’Amfiteatre dels Jardins del Vallès, on es representarà NEVARES (Text i música: Ignasi Roda. Direcció: Dolors Vilarasau)
📍”Nevares, drama musical basat en un conte de Pere Calders”
Vídeo promoció Nevares al Teatre Grec de Barcelona 2014 👇
Aquest drama musical ja va ser presentat el 2012 en una de les edicions del nostre festival teatral de carrer amb motiu del centenari del naixement de l’escriptor Pere Calders. El motiu és que el musical està basat en la novel.la breu “Aquí descansa Nevares” d’en Calders.
Vaig iniciar la composició del musical el 1984 i el 1988 n’havia escrit el pròleg i la primera part. El projecte era molt ambiciós i, una mica espantat, vaig aparcar-lo fins el 2000.
Represa la composició el musical va quedar enllestit el 2003. Aleshores va començar el llarg peregrinatge per buscar una productora que volgués peoduir-lo. Va ser endevades tot i l’actualitat del tema i la seva força dramàtica.
El 2012 se’m va oferir la possibilitat de fer una lectura dramatitzada dins les Lectures a la Fresca i així es va donar a conèixer per primera vegada. Va ser una experiència inoblidable.
Dos anys més tard, el 2014, una nova oportunitat es presentava, muntar una versió en format concert i presentar-ho al Festival Grec. Era una idea agosarada i poc habitual ja que les versions en concert se solen fer després de presentar el muntatge en versió escenica.
La idea, però era fer una targeta de presentació del drama i buscar de nou una productora que el volgués muntar. Aquella nit del 30 de juliol de 2014 va ser màgica i junt amb la Sinfònica de Sant Cugat i un equip d’acors i actrius de primera línia i amb uns arranjaments d’en Pep Pladellorens, es van sentir les notes de com havia sé sonar aquell espectacle.
Però de nou el desinterès de les productores va fer que aquell gran esforç no servis per a res. Bé, per res no, perquè d’allí en va sortir una maqueta musical prou vàlida perquè algun interessat es pugui fer una idea de com ha de sonar aquest NEVARES.
Ara la Dolors Vilarasau es llença a l’aventura de fer una nova versió en format lectura, amb entusiasme i decisió i fins i tot fa que el protagonista, Lalo Nevares, cedeixi el seu somni a la seva dona, la Lupe.
Així, doncs, aquesta representació formarà part del llarg camí del NEVARES, un musical que, qui sap, un dia o altre veurà la llum damunt d’un escenari tal i com el vaig concebre ara fa 40 anys.
“22 h Plaça de l’Om devant del claustre del Monestir de Sant Cugat del Vallès”
📷 Gausachs de Sant Cugat
LLUÍS TORRES|Avui dissabte, Diada de la Llotgeta, les famílies de Bellaterra tenen una activitat cultural més a Sant Cugat, Els Gausacs, els Castellers de Sant Cugat, participen a la Diada de la Llotgeta, que organitzen conjuntament amb l’Ajuntament amb motiu de la Festivitat de Sant Cugat (25 de juliol). Aquesta Diada se celebra des de fa uns quants anys, però enguany canviaran una mica el format per “acostar-la al poble” i fer-la més present al veïnat de la ciutat.
La Diada serà dins la Llotgeta del Monestir, i comptarà amb els Castellers de Sabadell i els Castellers de Mollet.
En acabar aquesta l’actuació castellera, els Castellers de Sant Cugat organitzaran l’habitual sopar popular d’aquesta diada. Després hi haurà música amb DJ i barra a la plaça d’Octavià.
🎭 Et caldrà esperar 40 anys més per veure l’obra “Estat d’Alerta”?
Tu pots i avui és el moment📍
LLUÍS TORRES|Avui, dijous dia 11 juliol, a les 22 h a la plaça de l’Om de Sant Cugat, la programació de Lectures a la Fresca ens ofereix “Estat d’alerta”, es tracta d’un muntatge molt especial perquè commemora els 40 anys de la Universitat Internacional de la Pau i els 100 anys del naixement del fundador, Frederic RodaPérez. L’obra la dirigeix el seu propi fill Ignasi RodaFabregas, una reinterpretació del Taller de Teatre que ell mateix va dirigir el 1984 amb motiu de la fundació de l’Unipau.
“Aquest 2024 es compleix el 16è aniversari de la creació de la Coral del Turó de Sant Pau de Bellaterra”
“Amb motiu de la inauguració del centre Cívic del Turó, es va formar inicialmente la Coral amb un grup d’entusiastes veïns del Turó i la seva activitat es va allargar durant 2 o 3 anys. Actualment, la Coral Turó de Sant Pau la formen 19 persones amb un repertori proper a 120 cançons“
Integrants de la Coral del Turó de Sant Pau de Bellaterra a la XLI Mostra Internacional de Dansa de Cerdanyola del Vallès
LLUÍS TORRES|En una plaça Abat Oliba plena de gom a gom, la Coral de Sant Pau de Bellaterra va participar ahir a la clausura de la XLI Mostra Internacional de Dansa de Cerdanyola. El públic assistent va acompanyar la Coral amb la seva interpretació de la cançó Hey Jude The Beatles. Aquest any 2024 es compleix el 16è aniversari de la creació de la Coral del Turó de Sant Pau de Bellaterra
2008, CREACIÓ DE LA CORAL DEL TURÓ DE SANT PAU DE BELLATERRA
Era l’any 2008 quan el Turó de Sant Pau, un barri petit de Bellaterra, (amb un traçat de carrers numerats de l’1 al 13, a l’estil del Manhattan de Nova York), un veïnat molt integrat i amic de les activitats festives i culturals, va celebrar el Nadal de 2008, amb un concert de la Coral Camins de Cerdanyola. Els qui estàven entre el públic van romandre tan captivats per la música vocal que van decidir donar vida i crear una coral pròpia: La Coral del Turó de Sant Pau, que enguany compleix el seus 16 anys.
Entre el veïnat que es varen trobar aquell dia hi havia el Jordi Félez, que va ser el primer director i el motor d’alguns dels projectes més ambiciosos. Després va dirigir la Verònica Hernández, amb qui van iniciar en el llenguatge musical, i finalment l’Álvaro Lafuente, l’actual director, que sap treure el millor amb enorme professionalitat i sempre entre somriures i rialles.
Alguns dels cantaires hi som des de l’inici, altres han anat arribant i marxant al llarg d’aquests anys, però la Coral del Turó de Sant Pau ha tingut continuïtat des d’aleshores i ha assajat rigorosament tots els dilluns de l’any llevat dels períodes de vacances. Canten junts, es diverteixen junts i ens alegren junts, amb el pianista en Joel González al teclat elèctric.
Intèrprets de la Coral ahir a la Mostra Internacional de Dansa de Cerdanyola del Vallès:
CARLA OBACH (Directora)
JOSEP MAYA (Teclat)
SUSANA SAINZ-TRÁPAGA
IRENE LINUESA
MARGA DE PEDRO
ROSER FÉLEZ
MA HELENA PACHECO
MATI NAVARRO
MIRIAM RAVENTÓS
MERCÈ SANTACANA
SANTI BADIA
JESÚS GRÁCIA
VICENÇ SERRA
TONI ARIAS
JOSEP SALA
QUIM GUEROLA
ANGEL SUÁREZ
CARMEN GUALLAR
ALICIA RABASSA
EVA VIRGILI
LAURA RUIZ
La Coral del Turó de Sant Pau (Bellatera) a la Mostra Internacional de Dansa de Cerdanyola del Vallès
Una coral oberta, amb un repertori variat (des de Bernstein fins a John Lennon) i amb moltes ganes de créixer, per això animen sempre al veïnat a venir a cantar els dilluns a les 20:30h al Centre Cívic del Turó de Sant Pau de Bellaterra.
LLUÍS TORRES|El diumenge dia 17 de maig de 1980, a les 13 hores, amb l’assistència de representants de l’Ajuntament de Cerdanyola, Club Bellaterra Parròquia de la Santa Creu, Unió de Veïns de Bellaterra i Veïnat de Bellaterra, es celebraren a la Plaça Joan Maragall les Festes del 50 Aniversari de Bellaterra, inaugurant l’escultura Els Esquirols, una obra de l’artista bellaterrenc en Emili Colom Comerma (barcelona, 1924-Bellaterra, 2007).
Emili Colom Comerma, el dia 17 de maig de 1980 inaugurant la seva escultura Els Esquirols a la Plaça Joan Maragall 📷 CEDIDA
(1) PROGRAMA D’ACTES OFER PER JOAN GARRIGA MANICH
(2) 13.30 hores: Anna Güelli Ignasi Rosa reciten poemes de Joan Maragall
(3) CLOENDA DE L’ACTE PER JORDI MARAGALL.
L’URBANITZACIO I AJARDINAMENT DE LA PLAÇA MARAGALL HA ESTAT POSSIBLE GRACIES A LA COL.LABORACIÓ DE:
Emili Colom (Escultor), Ramón Codinach (Dissenyador), Martin Rubi (Jardiner), Josep Anton Corbera, Felix Estrada Saladich i Escola Tagore.
Secretaria d’Organització:
UNIÓ DE VEINS DE BELLATERRA, Avinguda Josep M. Marcet, 17-Tel. 692 1997 (Bellaterra).
La Mostra de Dansa viatja de la Mediterrània a Amèrica passant per Polònia Grup folkloric Warszawianka de Polònia.
Avui diumenge 7 de juliol, a les 19.30 hores i a la plaça de l’Abat Oliba de Cerdanyola, la Mostra s’acomiada amb el Concert de Música i Dansa amb les actuacions de Batúcamela, Coral Sant Pau, Escuela de baile flamenco de la Casa de Andalucía, Cuarentuna de Barcelona i la formació musical de l’Esbart Sant Marçal. Tots els actes són gratuïts.
La presidenta de l’Esbart Dansaire Sant Marçal, Laura Bros, explica que la Mostra concentra en tres dies molta varietat artística i una sorpresa final que no es pot desvetllar. L’Esbart ha convidat a ballar a antics dansaires per oferir divendres 5 de juliol un espectacle que serà un recorregut pels 45 anys d’història de l’Esbart.
LLUIS TORRES|Avui compartim l’entrevista publicada a la revista L’Esquirol de Bellaterra, fet l’estiu de 1997, que l’Oriol Gisbert va realitzar a l’escultor bellaterrenc en Emili Colom i Comerma (Creador dels Esquirols de Bellaterra, única escultura situada a l’espai públic del poble, i que cap administració s’ha dignat s restaurar, tot i que hi han peces trencades i és plena d’òxid). Colom i Cormena (Barcelona 1924-Bellaterra 2007), fill i net d’escultors, va estudiar a la Llotja i després va continuar els seus estudis a la Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi.
El matrimoni Emili Colom Comerma i M. Carme Sala Matas . 📷 L’ESQUIROL DE BELLATERRA
EMILI COLOM: “Les arts plàstiques van cap per avall”
L’escultor Emili Colom no para. El creador dels esquirols de la Plaça Joan Maragall afirma que està jubilat (va néixer l’any 1924), però en el seu taller de Bellaterra ja projecte dues escultures noves per a l’església de Sant Miquel del Port i un altar per a la Col.legiata de Cardona. Tot just fa un mes que es va presentar públicament una talla seva a l’església barcelonina de Sant Pau del Camp, talla que s’afegeix al gran nombre d’escultures que d’ell es poden veure arreu de Catalunya. Durant molts anys ha treballat en el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, fent-hi rèpliques de les obres d’art religioses custodiades als museus catalans. A causa del seu domini de les tècniques escultòriques, en un llibre suís sobre el romànic català van confondre una de les seves obres amb una escultura de l’època.
La talla policromada a l’església barcelonia de St. Pau del Camp és fruit d’un encàrrec.
Se sent còmode treballant per encàrrec?
Sí, força. Però també tinc obres de creació lliure: he fet dues exposicions a Austria, tres a Ginebra. M’han comprat escultures a l’estranger… i tanbé tinc molts dibuixos en col.leccions particulars.
Perd algun grau de llibertat quan treballa per encàrrec?
No exactament. El que passa és que sovint topo amb els mals arquitectes que no tenen gens en compte el projecte escultòric: per exemple, vaig fer una estàtua del timbaler del Bruc, per a Santpedor, que s’havia de posar damunt d’un pedestal de dos metres i la van instal.lar dins d’un bassalet, a nivell d’aigua. Ara bé, de vegades passa tot el contrari: l’arquitecte de la Catalana Occident aquí a Sant Cugat, va donar moltes voltes buscant una escultura que s’adeqüés al seu edifici fins que va trobar el meu “Cavall de la llibertat” i el va instal.lar allà amb molt de compte i encara hi és.
La talla que ha fet a Sant Pau segueix una línia molt propera a les talles romàniques de fa un mil.leni; es pot considerar vigent el treball escultòric actual amb tècniques de l’antigor?
I tant! Què més voldríem que dominar totes les tècniques escultòriques del passat! Jo he treballat tots els estils d’art religiós català, des del romànic fins el neoclàssic, passant pel gòtic i el barroc. L’escultura de Sant Pau del Camp s’inspira en les talles ròmàniques de fusta policromada. El romànic català és pobret però impressionant. Sempre m’ha interessat bastant i l’he estudiat a fons.
Com prepara les escultures des que rep un encàrrec fins que les presenta en públic?
Jo tinc dues personalitats: d’una part hi ha el poeta, el creador que s’ha d’inspirar, però per altre banda tinc l’ofici que m’ajuda a estudiar les obres d’art del passat, a fer molts dibuixos i esbossos i a adaptar les escultures a l’espai on seran instal.lades. Per exemple, Sant Pau del Camp l’he analitzat de dalt a baix.
Amb quins materials se sent més còmode a l’hora de fer escultures?
Jo treballo amb tot tipus de materials. En escultura, a més a més de l’art hi ha d’haver l’ofici. Si algú vol ser escultor cal que domi- ni les diverses tècniques d’aquest ofici: bronze, marbre, fusta … però per començar, cal anar al taller d’un escultor i escombrar-lo, com he fet jo.
Les Lectures a la Fresca celebren el 4, 11 i 18 de juliol la seva 20a edició amb tres obres commemoratives: “La Filla del Mar” d’Àngel Guimerà en el centenari de la seva mort, “Estat d’alerta” en homenatge al fundador de la Universitat Internacional de la Pau, Frederic Roda, i el musical “Nevares”, la novetat d’aquesta edició, basat en un conte de Pere Calders.
Presentació de la 20a edició de les Lectures a la fresca a l’Ateneu Sancugatenc 📷 (Lali Puig)
Dijous 4 de juliol a les 22 h als Jardins del Monestir (Espai dels Castanyers) es durà a terme el muntatge “La Filla del Mar”, adaptada i dirigida per Dolors Vilarasau. Una obra que s’ha seleccionat en commemoració al centenari de la mort d’Àngel Guimerà que es celebra aquest 2024.
La segona setmana de juliol, dijous 11 a les 22 h a la plaça de l’Om, les Lectures a la Fresca han programat “Estat d’alerta”. Es tracta d’un muntatge molt especial perquè commemora els 40 anys de la Universitat Internacional de la Pau i els 100 anys del naixement del fundador, Frederic Roda. L’obra la dirigeix el seu propi fill Ignasi Roda i és una reinterpretació del taller de teatre que ell mateix va dirigir el 1984 amb motiu de la fundació de l’Unipau.
Frederic Roda Pérez (1924-2006) 📷 CEDIDA
Les Lectures a la Fresca 2024 es tancaran amb el musical “Nevares”, també d’Ignasi Roda i dirigit per Dolors Vilarasau. Aquest muntatge és la novetat d’aquesta edició i es basa en el conte “Aquí descansa Nevares” de Pere Calders. El muntatge compta amb la direcció musical d’Albert Santiago i es durà a terme dijous 18 de juliol a les 22 h a l’Amfiteatre dels Jardins del Vallès.
El Vano
Aquest any, el disseny del Vano que en cada edició any s’ha encarregat a un artista plàstic de la ciutat, s’ha volgut seleccionar d’una forma diferent i s’ha col·laborat amb l’Escola d’Art i Disseny de Sant Cugat, que ha realitzat un concurs intern d’on ha sortit guanyadora l’alumna Àmbar Caspari.
Vano d’Àmbar Caspari dissenyat per Lectura a la fresca 2024 de Sant Cugat
Exposicions
Aquest any, per commemorar aquestes 20 edicions de les lectures, els Amics de Pedra i Sang també han organitzat una sèrie d’activitats paral·leles, com l’exposició “Vint anys llegint a la fresca” composta per 20 fotografies de gran format que penjaran dels balcons dels espais més emblemàtics on s’han celebrat les lectures al llarg de la seva història, que han estat un total de 64 places. També es durà a terme del 26 al 10 de setembre a l’Ateneu Santcugatenc l’exposició “20 anys ventant-nos a la fresca” que recull tots els vanos originals realitzats per vint artistes plàstics de la ciutat al llarg d’aquests anys.
Documental
Televisió Sant Cugat també col·labora amb la commemoració d’aquestes 20 edicions de les Lectures a la Fresca amb la realització d’una entrevista amb la seva directora i fundadora, Dolors Vilarasau, on es va un repàs de la història del cicle amb imatges úniques dels muntatges de l’arxiu històric de la televisió. Un programa que podreu veure durant tot aquest estiu al nostre canal de TDT i també a la carta a YouTube.
Dolors Vilarasau i Eduard Jener al seu programa Molta Comèdia de Ràdio Sant Cugat 📷 CEDIDA
Lectures a la fresca, Sant Cugat 2024
DIA 4 – LA FILLA DEL MAR d’Angel Guimerà Direcció: Dolors Vilarasau Lloc: pla dels castanyers, darrere el monestir.
Portada del llibre La filla del mar d’Àngel Guimerà (1845-1924)
DIA 11 – ESTAT D’ALERTA d’Ignasi Roda Direcció: Ignasi Roda Lloc: plaça de l’Om, davant del claustre.
El bellaterrenc Ignasi Roda Fàbregas, creador d’ Estat d’Alerta
DIA 18 – NEVARES (Músical) d’Ignasi Roda Direcció: Dolors Vilarasau Lloc: Jardins del Vallès
Anna Güell, actriu bellaterrenca 📷 L’ESQUIROL AMICS DE BELLATERRA
Andrea Pascual entrevista a l’actriu bellaterrenca Anna Guell
Anna Güell sedueix amb la veu. Perfectament modulada, expressiva i segura, és la seva carta de presentació. Suau i densa com un glop de xocolata, la veu d’Anna expressa amb mil matisos els registres d’una actriu que disfru- ta recreant personatges a dalt de l’escenari.
-Vaig néixer a Sabadell, però es pot dir que sempre he viscut a Bellaterra. El pare de Sabadell i la mare de Barcelona, van viure un temps a cada ciutat, però a mig camí van trobar un camp de vinyes, que era Bellaterra, i s’hi van quedar!
– Quan vas començar a estimar el Teatre?
– Ja des de l’escola. Estudiava aquí a Bellaterra, a l’Escola Tagore, envoltada per la família Roda, i es respirava molt teatre. Vaig entrar al món del teatre més per la part literària que per la interpretativa. Quan estudiava Secretariat de Direcció a l’acadèmia Taulé Viñas de Sabadell, volíem fer una obra per parlar de determinats temes i amb uns companys vam començar a escriure-la. Es deia «La màquina de sommiar». La vam estrenar i una companyia d’aficionats de Barcelona la van muntar i va tenir una llarga vida. A partir d’aquí vaig començar a fer més coses.
– Vas treballar amb la Companyia de Belles Arts de Sabadell.
– Amb ells vaig fer moltes coses, entre elles, la funció número cent de <<The Manchester of Catalonia», que s’havia estrenat tres o quatre anys abans, i es va re-programar diverses vegades; «Totilimundi»; «Un pessic al melic», sobre textos de Pere Quart, i més coses…
– Has tingut molts premis de teatre. Ho trobes important?
– Sí, uns quants. Ho trobo gratificant. Sempre que et donen un premi és perquè algú, a part de tu, pensa que has fet un esforç per aconseguir una cosa, Però no serveix de gaire. Sí, per donar-te ànims. Però no és el que més m’interessa o el que més m’agrada. I alguna vegada he pensat que no me’l mereixia, i em fa ràbia.
– I al revés no t’ha passat?
Sí, i això em fa més ràbia! Però quan treballo no penso mai en si em donaran o no em donaran premis. Bé, una vegada sí. Un espectacle que jo pensava que havia estat una passa endavant important, molt treballat, molt maco, era «El somni d’una nit d’estiu que es va estrenar fa un parell d’anys al Teatre Grec. Em semblava que hauria d’haver estat nomenat d’alguna manera i no va ser així.
Quin ha estat l’últim premi?
– El muntatge que vam estrenar la temporada passada al Teatre Lliure, <<<Dansa d’Agost», de Brian Friel. Explica la vida de cinc germanes en el món rural irlandès, molt tancat, d’abans de la guerra. Les cinc <<germanes» vam tenir el Premi de la Crítica a la millor interpretació femenina. Va ser molt maco treballar amb actrius de la categoria d’AnnaLizaran, Muntsa Alcañiz, Emma Vilarasau i Esther Formosa.
Ara has dirigit «La Dam de Pic», d’Ignasi Roda, amb els actors del Teatre Inestable de Bellaterra. Com ha estat aquesta experiència?
– No vaig veure l’obra, perquè estava molt nerviosa. Vaig acceptar de fer-ho perquè trobo que l’obra és interessant. Jo tenia ganes de
“Treballant amb aficionats s’obren nous camins”
treballar amb una companyia de gent que conec des de fa molt, però que no són professionals i amb els quals es pot treballar d’una forma molt distesa, amb tranquil.litat. Els actors professionals a vegades som molt maniàtics i molt puristes. Treballant amb aficionats s’obren nous camins, són com cera verge, amb menys prejudicis, perquè s’hi juguen res. Però jo sempre faig el meu examen de consciència i veig el que ha estat positiu i en què m’he equivocat. Ara estic fent aquesta reflexió. A part, que el tema de la Sida és molt actual s’ha de tocar. i –
-Havies dirigit altres obres?
Sí, la meva primera incursió en la direcció va ser fa uns tres anys. Al Centre Dramàtic de València vam muntar «Vides privades» de Noel Coward. Tenia allà uns companys actors que volien formar companyia i em van demanar una obra per a cinc personatges. Com que jo viatjo bastant per veure teatre a Londres i a París i llegeixo molt, sempre tinc acumulades peces que m’agradaria fer. Vides Privades els va agradar molt, i vaig anar a València amb una sabata i una espardenya, perquè no teníem res de res, però el projecte de muntatge, per casualitat, va guanyar el premi de la Diputació de València.
No seria pas per casualitat.
Bé, es que no ens ho esperavem, i el que havia de ser una experiència molt lliure es va convertir en un muntatge molt oficial. Es va estrenar per les Falles de fa tres anys, i vam fer una temporada de dos mesos. Va ser una petita incursió en una obra de categoria molt important.
– Què és el que empeny a una persona a pujar dalt d’un escenari? A tu, què et crida a fer teatre?
-Hum, a veure. Per una banda hi ha una necessitat de conèixer més coses de les que jo sóc capaç de conèixer per mi sola. Crec que puc aprendre moltes coses de mi mateixa que desconec. El posar-te dins la pell d’un personatge i veure que ets capaç de dir coses que tu no diries i de fer coses que tu no faries, veus que ets capaç de jugar-les. El teatre és un joc. És un estímul per a conèixer coses a través d’una nova pell o descobrir el món des d’altres ulls.
“El teatre em fa descobrir el món des d’altres ulls“
També hi ha un repte amb tu mateix. Treballar en directe és com llençar-se al buit cada vegada que surts a escena. I en algun moment pot haver- hi una part d’exhibicionisme.
– Moltes vegades es diu que, en general, els actors són gent tímida.
– Sí, i tant! Fa anys, parlant precisament amb Frederic Roda, em deia que molts psiquiatres, a pacients amb problemes de timidesa, els aconsellen apuntar-se a grups de teatre, o estudiar a l’Institut del Teatre, per superar moltes barreres personals. Sempre m’ha quedat gravat això. Un altre aspecte molt importat és que l’actor té necessitat d’explicar coses, de comparar la seva societat, d’explicar-la. L’actor té una gran necessitat de comunicació.
– Tu com vius les nits d’estrena?
– Jo ho visc fatal! Cada vegada pitjor! Ja m’ho havien advertit, que cada vegada era més dur i realment és així. Hi ha moltes coses que has de defensar, has de demostrar-ho tot. Són moltes coses que depenen de tu i això és horrorós… perquè és una professió que si en un moment estàs fent una cosa ben feta, molt bé! I en el moment que t’equivoques, fora! Això és molt radical. Ja no et criden i desapareixes. I seria maco poder tenir el risc d’equivocar-te i el repte d’arriscar-te per equivocar-te, si és necessari, però sense patir aquestes pors a allò que diran… Si et pots treure tot això del cap és quan pots treballar bé. Es viu una època en què encara no tens tot això posat al cap; una altra època en què ho has de passar tenint-ho al cap i patint per aquest “què diran”; i després una època de treure’t tot això del cap i viure-ho amb més tranquil.litat i poder disfrutar.
– I després de catorze anys de teatre, en quina estàs tu?
Jo, a la del mig! Però almenys sóc conscient que sóc a la del mig i espero que ara ja ve l’etapa de maduració i creixement personal, d’anar-se creant un nom i, amb molta tranquil.litat, anar-se posant, anar treballant, anar tenint sort. La sort hi té molt a veure però també l’esforç personal, la dedicació, l’interès. Gràcies a Déu ho he pogut compagi- nar tot bastant.
“Fer teatre és un joc“
Quins directors t’han aportat més?
Destacaria molt a un primer mestre, en Joan Castells, que em va ensenyar a disfrutar de l’art de la interpretació. Em va ensenyar que fer teatre era un joc. I en Joan Oller, que em va ensenyar a no conformar- me mai amb les coses fàcils, sinó a buscar sempre més i més. Destacaria també en Sergi Belbel, que és un gran coneixedor de la força de la paraula a dalt l’escenari, i té unes idees molt modernes. I en Calixte Bieito, perquè és un apassionat del teatre, és un boig amb el que m’hi entenc perfectament. Ara estic fent una ajudantia de direcció amb ell.
Quin serà el teu pròxim treball?
Aquesta ajudantia de direcció en una obra que és un poema a tres veus, de Sylvia Plath, una noia nord-americana que es va suïcidar als trenta dos anys i ens ha deixat uns poemes “tremendos”, meravellosos, duríssims. Està programada pel 13 de gener a la Sala Beckett. Es titularà “Tres dones”.
Són tres dones embarassades que reflecteixen tres processos molt diferents: una vol tenir el fill i el té; l’altra vol tenir el fill i el perd; i l’altra no el vol, perquè és fruit d’una violació i l’abandona. És una excusa per fer un repàs dels sentiments, i les sensacions, i de la vida… a través dels tres punts de vista, introspectius al màxim. És una meravella. La interpreten tres actrius de la meva generació, Lluïsa Mallol, Francesca Piñón i Marta Millà.
Anirem a veure el teu treball a “Tres dones”. Compta amb tots nosaltres. Andrea Pascual
Portada de L’Esquirol Amics de Bellaterra, 1993 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
Font: Andrea Pascual, L’Esquirol Amics de Bellaterra
BELLATERRA.CAT 