“La natura al cor”, de Letícia Guitarte Catalán, guanyadora del concurs del cartell Festa Major Bellaterra 2024 📷 CEDIDA
LLUIS TORRES|Segons ha anunciat recentment Bellaterra Televisió, ja tenim guanyadora del concurs de cartells de la Festa Major de Bellaterra 2024. És tracte Leticia Guitarte Catalán, gaditana establerta a Bellaterra, és il·lustradora i dissenyadora gràfica per l’Escola Superior de Disseny i d’Arts Plàstiques (ESDAP)
Letícia ha sigut la guanyadora del concurs del cartell de la Festa Major de Bellaterra 2024, amb la creativa i colorida obra “La natura al cor“, obtenint el premi de 200 €. Letícia ha destacat entre els 15 finalistes participants.
Segons Letícia, la seva inspiració per al dibuix del cartell va sorgir de la bellesa natural de Bellaterra, transmetent alegria i vitalitat al dibuix.
El jurat ha seleccionat l’obra guanyadora seguint diferents criteris, entre els quals destaquen l’originalitat de l’obra, la qualitat estètica i l’adequació de l’obra per fer difusió a la Festa Major de Bellaterra. El gruix de la Festa Major serà del 12 al 15 de setembre de 2024.
Intèrprets “El màrtir Cugat” amb el seu creador, en Josep Maria Jaumà
LLUIS TORRES|Ahir dissabte dia 20 de juliol de 2024, el Claustre del Monestir de Sant Cugat del Vallès va acollit, un any més, la representació de la lectura dramatitzada ‘El màrtir Cugat’, una obra escrita per Josep M. Jaumà que apropa la història, la llegenda, la vida i la mort de Sant Cugat, que dona nom a la ciutat. El grup Companys d’en Cugat, amb text de Josep Maria Jaumà i sota la direcció de Xavier Tot, recoll amb ‘El màrtir Cugat’ tant la història com el mite del soldat romà.
Segons aquesta llegenda, el seu naixement es situa al nord d’Àfrica, i que va ser perseguit pel governador romà en temps de Dioclecià a causa de la seva fe i que va ser empresonat al camí de Bàrcino a Ègara. Sense renegar de la seva fe, el màrtir va ser degollat a Barcelona l’any 304. La memòria del màrtir es va mantenir a la Barcelona de l’època fins arribar a donar nom a un Monestir de la zona, on ja hi havia l’antic campament militar Castrum Octavianum i que amb els anys ha esdevingut la ciutat de Sant Cugat del Vallès.
Públic assistent al Claustre del Monestir de Sant Cugat
QUI ERA SANT CUGAT?
El 2004 es van celebrar els 1.700 anys de la mort de sant Cugat. Amb santa Eulàlia (la “Laia”, és a dir, la laiętana) van ser de les últimes víctimes de Dioclecià, poc abans que Constantí tolerés el cristianisme a l’Imperi. Hi ha un testimoni escrit, uns trenta anys més tard de la seva execució, que menciona “Cugat, l’esclarit màrtir de Barcelona”.
Cugat era berber (com la majoria dels immigrants magribins d’avui dia). Segons el professor Millàs Vallicrosa, el llatí Cucufàs deriva del mot berber “estel”. La llegenda els fa, a ell i a Sant Feliu, provinents de Cartago, la part del nord d’Àfrica on el cristianisme s’havia estès (entre els esclaus, les dones, els soldats i els més pobres) força abans que a casa nostra. Molts dels nostres primers sants van ser legionaris al servei de Roma: sant Celoni, sant Marcel, sant Víctor.
Podem dir que, directament, no en sabem res; les seves llegendes no van ser escrites fins a tres segles més tard, quan el poder era en mans dels visigots (cristians) i els sants havien de ser gent socialment important. Cugat és presentat com un mercader ric, i la seva vida i mort estan farcides de miracles i fets fantasiosos. La tradició i la llegenda situen la seva mort i sepultura a Octavià, on posteriorment es construí el monestir sota la seva advocació. La troballa al subsòl del monestir d’una fortificació romana (castellum) i d’una basílica paleocristiana semblaría avalar aquesta tradició. Però el cert és que l’anàlisi crítica de totes les dades no permet confirmar-la.
Al segle XII, sant Cugat havia esdevingut tan important que unes relíquies seves van ser dipositades al lloc d’honor, a la dreta de l’altar de la primera catedral gòtica: la de sant Denís, al pavelló dels reis de França, a París. I moltes parròquies de Catalunya, Castella i Lleó, Galícia, Portugal i França, encara porten el seu nom. I, com origen de totes elles, la nostra ciutat.
Xavier Tor i Jaume Pla en plena interpretació d’El màrtir Cugat👇
LLUÍS TORRES|Si aneu a fer turisme per Suïssa, Bellaterra.Cat us recomana visitar el poble de Gstaad, ple de xalets de fusta amb botigues de marques internacionals, però sobre tot no us podeu perdre de fer la ruta cultural filosòfica llegint les plaques de les 12 frases històriques del gran músicYehudi Menuhin, un romàntic passeig amb una durada aproximada de 60 minuts. No t’oblidarem mai!
Vida i obra de Lord Menuhin (1916-1999) El 12 de març de 1999, el seu impetuós compromís amb un món millor es va veure interromput bruscament per la seva sobtada mort a Berlín. El seu missatge profundament humà el transmeten músics i estudiants, amics i persones de tot el món. El treball i l’exposició al Centre Menuhin Saanen (Suïssa) està dedicat a aquest missatge i a la beneïda obra de Yehudi Menuhin i els seus grans seguidors.
Prospecte de promoció de la ruta filosòfica de Yehudi Menuhin 📷 Turisme de Saanen Gstaad
El camí del filòsof Yehudi Menuhin
Lord Menuhin (1916-1999), el músic, educador i humanista venerat mundialment, va deixar enrere un magnífic llegat. Fins i tot abans de morir, un admirador va proposar dedicar un camí de filosofia al ciutadà honorari de la comunitat de Saanen. Les autoritats municipals van acceptar i el Rotary Club de Gstaad-Saanenland va acceptar planificar i finançar aquest camí del filòsof Yehudi Menuhin amb el suport de la municipalitat.
És un camí senyalitzat des del centre de Gstaad fins a Saanen. A les taules exposades al llarg del camí de la Saane, les reflexions i pensaments del famós músic, que va posar a disposició per a aquest projecte, es presenten en tres idiomes.
Ruta filosòfica Yehudi Menuhin entre Gstaad i Saanen 📷 Menuhin Centre Saanen
El camí porta a l’església de Maurici a Saanen, on Yehudi Menuhin ha donat i dirigit concerts des de 1956 i va fundar el seu festival el 1957.
El camí d’aquest filòsof recorda al gran artista i ésser humà i pretén animar-nos a pensar amb calma.
Descripció
Des de Kapalliplatz a Gstaad passegeu cap a Saanen. Passeu el pas inferior del ferrocarril cap a “Gschwend” i seguiu la Saane. Un camí tranquil i ombrívol condueix des d’allà vora el riu fins a la Fundació Alpenruhe, una llar per a persones amb discapacitat amb una cafeteria i un zoològic. A continuació, aneu fins al Chouflisbach, que us porta de tornada a la Saane. Seguiu per això fins arribar al poble de Saanen. Després d’una visita recomanada al Menuhin Centre Saanen, la vostra caminada acaba a la propera església de Maurici. Temps aproximat de caminada 1 hora.
Les 12 frases filosòfiques de Yehudi Menuhin de la ruta des de Gstaad a Saanen 📷 Menuhin Centre Saanen
Menuhin Centre Saanen
A Saanen, a l’antic xalet històric “Sahauson, al primer pis de l’Oficina de Turisme, unes petites sales amb fotos, imatges i documents del mestre músic presenten una perspectiva sobre la vida i el treball, la família i els amics de Lord Menuhin. Una presentació dels seus pensaments i activitat educativa com a fundador. de l’Escola Menuhin de Stoke d’Abemon 1963 i l’Acadèmia Internacional de Música de Menuhin 1977 i la història del Menuhin Festival Gstaad des dels primers concerts 1967 exposicions rotatives i també per al festival Menuhin i una petita biblioteca completen aquesta exposició. no hauria de ser un museu de lehudi Menuhin, sinó un punt de trobada de Menu hin frands, músics i souristes, reflectint com a lloc moral actiu la vida i l’obra d’aquest gran músic, professor humanista i cosmopolita.
Informació turística De Yehudi Menuhin 📷 Menuhin Centre Saanen
Una animada presentació a l’històric Chalet Salzh, al centre de Saanen (a 1 hora de l’oficina de turisme, situada al Menuhin Philosophenweg, pretén posar de manifest el gran llegat artístic i gestual del músic, poeta i humanista, fundador i venerat mundialment). bibliotecari del Festival Menuhin durant 40 anys Saanentand també es conservarà per al futur. Les acollidores sales són condicions ideals per a trobades creatives i discussions de Lord Menu, la seva família i el seu entorn, els seus amics i el treball de tazmerenden de Seaner. ciutadà d’honor El centre commemoratiu s’amplia amb bio, biblioteca Brefund Textarchann i mediateca, exposicions temporals temàtiques, actual Bande Festiva i Menuhini, sala de debats i sessions amb presentacions fotogràfiques.
Placa filosòfica Yehudi Menuhin número 1 entre Gstaad i Saanen 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
LLUÍS TORRES | Assumpta Nebot Roig, ex veïna de Bellaterra, va ser professora de l’Institut Egara Arraona, il·lustradora oficial de la revista L’Esquirol de Bellaterra i Teatre La Inestable, fent tots els programes i follets que calia per promocionar-ho. Creadora del dibuixos còmics dedicats a Martina i en Domènec, els gegants de Bellaterra.
La bellaterrenca Gloria Pasias davant la Martina i en Domènech, els Gegants de Bellaterra
Els noms de Martina i Domènec és perquè Bellaterra està construït sobre la solana de Can Domènech i Martí és el patró de Cerdanyola del Valles. Van fer un concurs per triar el vestuari, i finalment es va donar a la Unió de Veïns i al Grup Escolta Bellaterra. Estàn depositats permanent a la seu del Centre Cívic de l’EMD de Bellaterra.
Dibuixos còmics de Martina i Domènech per Assumpta Nebot Roig 📷 L’Esquirol de Bellaterra
L’origen ve d’una celebració de Sant Agustí l’any 1990 en què el veí, Agustí de Uribe, va organitzar una festa amb l’objectiu de celebrar la seva onomàstica i col·laborar en la creació dels Gegants de Bellaterra. La iniciativa popular prové de l’artista bellaterrenc Ignasi Roda, i la construcció dels caps dels gegants de l’Amadeu Farré, constructor de màscares i escenògraf de Vilafranca del Penedès. Els convidats, van pintar els caps dels gegants, fent l’estructura i dissenyant un primer vestuari en paper.
Dibuixos còmics de Martina i Domènech per Assumpta Nebot Roig 📷 L’Esquirol de Bellaterra
📍La tercera i última proposta arriba el dijous, 18 de juliol, a les 22 hores a l’Amfiteatre dels Jardins del Vallès, on es representarà NEVARES (Text i música: Ignasi Roda. Direcció: Dolors Vilarasau)
📍”Nevares, drama musical basat en un conte de Pere Calders”
Vídeo promoció Nevares al Teatre Grec de Barcelona 2014 👇
Aquest drama musical ja va ser presentat el 2012 en una de les edicions del nostre festival teatral de carrer amb motiu del centenari del naixement de l’escriptor Pere Calders. El motiu és que el musical està basat en la novel.la breu “Aquí descansa Nevares” d’en Calders.
Vaig iniciar la composició del musical el 1984 i el 1988 n’havia escrit el pròleg i la primera part. El projecte era molt ambiciós i, una mica espantat, vaig aparcar-lo fins el 2000.
Represa la composició el musical va quedar enllestit el 2003. Aleshores va començar el llarg peregrinatge per buscar una productora que volgués peoduir-lo. Va ser endevades tot i l’actualitat del tema i la seva força dramàtica.
El 2012 se’m va oferir la possibilitat de fer una lectura dramatitzada dins les Lectures a la Fresca i així es va donar a conèixer per primera vegada. Va ser una experiència inoblidable.
Dos anys més tard, el 2014, una nova oportunitat es presentava, muntar una versió en format concert i presentar-ho al Festival Grec. Era una idea agosarada i poc habitual ja que les versions en concert se solen fer després de presentar el muntatge en versió escenica.
La idea, però era fer una targeta de presentació del drama i buscar de nou una productora que el volgués muntar. Aquella nit del 30 de juliol de 2014 va ser màgica i junt amb la Sinfònica de Sant Cugat i un equip d’acors i actrius de primera línia i amb uns arranjaments d’en Pep Pladellorens, es van sentir les notes de com havia sé sonar aquell espectacle.
Però de nou el desinterès de les productores va fer que aquell gran esforç no servis per a res. Bé, per res no, perquè d’allí en va sortir una maqueta musical prou vàlida perquè algun interessat es pugui fer una idea de com ha de sonar aquest NEVARES.
Ara la Dolors Vilarasau es llença a l’aventura de fer una nova versió en format lectura, amb entusiasme i decisió i fins i tot fa que el protagonista, Lalo Nevares, cedeixi el seu somni a la seva dona, la Lupe.
Així, doncs, aquesta representació formarà part del llarg camí del NEVARES, un musical que, qui sap, un dia o altre veurà la llum damunt d’un escenari tal i com el vaig concebre ara fa 40 anys.
“22 h Plaça de l’Om devant del claustre del Monestir de Sant Cugat del Vallès”
📷 Gausachs de Sant Cugat
LLUÍS TORRES|Avui dissabte, Diada de la Llotgeta, les famílies de Bellaterra tenen una activitat cultural més a Sant Cugat, Els Gausacs, els Castellers de Sant Cugat, participen a la Diada de la Llotgeta, que organitzen conjuntament amb l’Ajuntament amb motiu de la Festivitat de Sant Cugat (25 de juliol). Aquesta Diada se celebra des de fa uns quants anys, però enguany canviaran una mica el format per “acostar-la al poble” i fer-la més present al veïnat de la ciutat.
La Diada serà dins la Llotgeta del Monestir, i comptarà amb els Castellers de Sabadell i els Castellers de Mollet.
En acabar aquesta l’actuació castellera, els Castellers de Sant Cugat organitzaran l’habitual sopar popular d’aquesta diada. Després hi haurà música amb DJ i barra a la plaça d’Octavià.
🎭 Et caldrà esperar 40 anys més per veure l’obra “Estat d’Alerta”?
Tu pots i avui és el moment📍
LLUÍS TORRES|Avui, dijous dia 11 juliol, a les 22 h a la plaça de l’Om de Sant Cugat, la programació de Lectures a la Fresca ens ofereix “Estat d’alerta”, es tracta d’un muntatge molt especial perquè commemora els 40 anys de la Universitat Internacional de la Pau i els 100 anys del naixement del fundador, Frederic RodaPérez. L’obra la dirigeix el seu propi fill Ignasi RodaFabregas, una reinterpretació del Taller de Teatre que ell mateix va dirigir el 1984 amb motiu de la fundació de l’Unipau.
“Aquest 2024 es compleix el 16è aniversari de la creació de la Coral del Turó de Sant Pau de Bellaterra”
“Amb motiu de la inauguració del centre Cívic del Turó, es va formar inicialmente la Coral amb un grup d’entusiastes veïns del Turó i la seva activitat es va allargar durant 2 o 3 anys. Actualment, la Coral Turó de Sant Pau la formen 19 persones amb un repertori proper a 120 cançons“
Integrants de la Coral del Turó de Sant Pau de Bellaterra a la XLI Mostra Internacional de Dansa de Cerdanyola del Vallès
LLUÍS TORRES|En una plaça Abat Oliba plena de gom a gom, la Coral de Sant Pau de Bellaterra va participar ahir a la clausura de la XLI Mostra Internacional de Dansa de Cerdanyola. El públic assistent va acompanyar la Coral amb la seva interpretació de la cançó Hey Jude The Beatles. Aquest any 2024 es compleix el 16è aniversari de la creació de la Coral del Turó de Sant Pau de Bellaterra
2008, CREACIÓ DE LA CORAL DEL TURÓ DE SANT PAU DE BELLATERRA
Era l’any 2008 quan el Turó de Sant Pau, un barri petit de Bellaterra, (amb un traçat de carrers numerats de l’1 al 13, a l’estil del Manhattan de Nova York), un veïnat molt integrat i amic de les activitats festives i culturals, va celebrar el Nadal de 2008, amb un concert de la Coral Camins de Cerdanyola. Els qui estàven entre el públic van romandre tan captivats per la música vocal que van decidir donar vida i crear una coral pròpia: La Coral del Turó de Sant Pau, que enguany compleix el seus 16 anys.
Entre el veïnat que es varen trobar aquell dia hi havia el Jordi Félez, que va ser el primer director i el motor d’alguns dels projectes més ambiciosos. Després va dirigir la Verònica Hernández, amb qui van iniciar en el llenguatge musical, i finalment l’Álvaro Lafuente, l’actual director, que sap treure el millor amb enorme professionalitat i sempre entre somriures i rialles.
Alguns dels cantaires hi som des de l’inici, altres han anat arribant i marxant al llarg d’aquests anys, però la Coral del Turó de Sant Pau ha tingut continuïtat des d’aleshores i ha assajat rigorosament tots els dilluns de l’any llevat dels períodes de vacances. Canten junts, es diverteixen junts i ens alegren junts, amb el pianista en Joel González al teclat elèctric.
Intèrprets de la Coral ahir a la Mostra Internacional de Dansa de Cerdanyola del Vallès:
CARLA OBACH (Directora)
JOSEP MAYA (Teclat)
SUSANA SAINZ-TRÁPAGA
IRENE LINUESA
MARGA DE PEDRO
ROSER FÉLEZ
MA HELENA PACHECO
MATI NAVARRO
MIRIAM RAVENTÓS
MERCÈ SANTACANA
SANTI BADIA
JESÚS GRÁCIA
VICENÇ SERRA
TONI ARIAS
JOSEP SALA
QUIM GUEROLA
ANGEL SUÁREZ
CARMEN GUALLAR
ALICIA RABASSA
EVA VIRGILI
LAURA RUIZ
La Coral del Turó de Sant Pau (Bellatera) a la Mostra Internacional de Dansa de Cerdanyola del Vallès
Una coral oberta, amb un repertori variat (des de Bernstein fins a John Lennon) i amb moltes ganes de créixer, per això animen sempre al veïnat a venir a cantar els dilluns a les 20:30h al Centre Cívic del Turó de Sant Pau de Bellaterra.
LLUÍS TORRES|El diumenge dia 17 de maig de 1980, a les 13 hores, amb l’assistència de representants de l’Ajuntament de Cerdanyola, Club Bellaterra Parròquia de la Santa Creu, Unió de Veïns de Bellaterra i Veïnat de Bellaterra, es celebraren a la Plaça Joan Maragall les Festes del 50 Aniversari de Bellaterra, inaugurant l’escultura Els Esquirols, una obra de l’artista bellaterrenc en Emili Colom Comerma (barcelona, 1924-Bellaterra, 2007).
Emili Colom Comerma, el dia 17 de maig de 1980 inaugurant la seva escultura Els Esquirols a la Plaça Joan Maragall 📷 CEDIDA
(1) PROGRAMA D’ACTES OFER PER JOAN GARRIGA MANICH
(2) 13.30 hores: Anna Güelli Ignasi Rosa reciten poemes de Joan Maragall
(3) CLOENDA DE L’ACTE PER JORDI MARAGALL.
L’URBANITZACIO I AJARDINAMENT DE LA PLAÇA MARAGALL HA ESTAT POSSIBLE GRACIES A LA COL.LABORACIÓ DE:
Emili Colom (Escultor), Ramón Codinach (Dissenyador), Martin Rubi (Jardiner), Josep Anton Corbera, Felix Estrada Saladich i Escola Tagore.
Secretaria d’Organització:
UNIÓ DE VEINS DE BELLATERRA, Avinguda Josep M. Marcet, 17-Tel. 692 1997 (Bellaterra).
La Mostra de Dansa viatja de la Mediterrània a Amèrica passant per Polònia Grup folkloric Warszawianka de Polònia.
Avui diumenge 7 de juliol, a les 19.30 hores i a la plaça de l’Abat Oliba de Cerdanyola, la Mostra s’acomiada amb el Concert de Música i Dansa amb les actuacions de Batúcamela, Coral Sant Pau, Escuela de baile flamenco de la Casa de Andalucía, Cuarentuna de Barcelona i la formació musical de l’Esbart Sant Marçal. Tots els actes són gratuïts.
La presidenta de l’Esbart Dansaire Sant Marçal, Laura Bros, explica que la Mostra concentra en tres dies molta varietat artística i una sorpresa final que no es pot desvetllar. L’Esbart ha convidat a ballar a antics dansaires per oferir divendres 5 de juliol un espectacle que serà un recorregut pels 45 anys d’història de l’Esbart.
BELLATERRA.CAT 