Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Catalunya’

@ForcadellCarme: Ja ha arribat! Ja la tenim aquí! Demà presentem la Gigafoto! Prepareu-vos per trobar el vostre lloc a la història. Caminem junts cap al 9N

Read Full Post »

20140221-105251.jpg

Read Full Post »

20140218-092807.jpg

Publicat avui a http://www.vilaweb.cat
La polèmica que ha aixecat darrerament el president de la Comissió Europea per la pertinença o no d’Escòcia i Catalunya a la Unió Europea ha tornat a suscitar interès per l’EFTA. Tot i que ahir la portaveu de la Comissió va desqualificar Durão Barroso, el cansament per l’actitud de la Unió ja es fa notar en amplis sectors de la societat catalana i creix ensems l’interès per una associació com l’EFTA.
—Què és l’EFTA?
—L’Associació Europea de Lliure Comerç (European Free Trade Association) és una organització que agrupa Islàndia, Noruega, Suïssa i Liechtenstein. És un bloc alternatiu a la Unió Europea, però que hi té una vinculació plena. Bàsicament, s’hi apleguen estats que no volen formar part de la UE però que, sense ser-ho, formen part del mateix espai econòmic i social. Temps endarrere també n’havien format part la Gran Bretanya, Portugal, Àustria, Dinamarca i Suècia.
—Quina relació tenen l’EFTA i la Unió Europea?
—Tres països dels quatre que formen l’EFTA són part de l’Àrea Econòmica Europea i, per tant, formen part del mercat intern, exactament igual que qualsevol estat membre de la Unió. El quart, Suïssa, va preferir de no entrar-hi i signar acords particulars amb la UE quan calgués.
—Què és l’Àrea Econòmica Europea?
—L’Àrea Econòmica Europea és un acord entre vint-i-set estats de la UE (tots, llevat de Croàcia) i tres estats dels quatre de l’EFTA (excepte Suïssa) que permet a aquests tres estats de participar en el mercat intern de la Unió Europea, sense formar-ne part.
—Què vol dir ‘participar en el mercat intern’?
—Els països de l’EFTA es beneficien de les quatre llibertats de la Unió Europea com si en fossin membres: les llibertats de circulació de persones, béns, serveis i capitals. Així doncs, aquests països funcionen com si fossin de la UE perquè en tenen tots els avantatges. En contrapartida, han d’adoptar la majoria de les lleis de la UE, per bé que n’hi ha un percentatge petit que no cal que l’adoptin. Del punt de vista del pressupost comunitari, els països de l’EFTA no reben fons europeus, però tampoc no han de pagar com paguen els membres de la UE. L’EFTA, com a tal, contribueix, això sí, al finançament del mercat únic.
—Els ciutadans dels països membres de l’EFTA poden viatjar arreu sense restriccions?
—Dels quatre països de l’EFTA, tres formen part de l’acord de Schengen i per tant no passen fronteres dins la UE. Però és que cal recordar que dotze països membres de la Unió Europea no són membres de l’acord i, doncs, mantenen les fronteres tant per als membres de l’EFTA com per als altres estats de la Unió.
—Les empreses radicades als països de l’EFTA, quin estatut tenen respecte de la Unió Europea?
—Les empreses dels països de l’EFTA es comporten com si fossin membres de ple dret de la Unió Europea.
—Per què permet aquests privilegis a l’EFTA la Unió Europea?
—No són privilegis. Els països membres de l’EFTA no volen formar part de la Unió Europea. Noruega, per exemple, s’hi ha oposat en dos referèndums. Però el fet és que la Unió té interès a fer el mercat europeu com més gran millor. Per això creu que cal donar aquest tracte a uns països indubtablement europeus que compleixen els estàndards comunitaris.
—Com es governa l’EFTA?
—L’EFTA té una autoritat de supervisió i una cort de justícia pròpia, que són els òrgans de decisió. Amb un esquema molt més àgil que no el de la Unió Europea.
—L’EFTA té un parlament o forma part del parlament europeu?
—Ni l’una cosa ni l’altra. I aquesta és la mancança principal, perquè a la pràctica significa que un país membre d’aquesta aliança ha d’adoptar normes legals decidides pel Parlament Europeu, a desgrat de no formar-ne part. El Parlament Europeu, això sí, té l’obligació de consultar permanentment l’EFTA sobre la legislació que elabora.
—Catalunya podria ser membre de l’EFTA?
—Els articles 56 al 60 del conveni constitutiu de l’EFTA expliquen que per a ser-ne part només cal ser un estat i que el consell de l’EFTA l’accepti. No hi ha, per tant, cap impediment perquè Catalunya en sigui membre, tret de la voluntat política. Sobre això, cal recordar que un dels seus responsables, George Baur, que precisament s’encarrega de les relacions entre la UE i l’EFTA, ha parlat amb molt d’interès sobre Catalunya.
—Espanya podria impedir l’entrada de Catalunya a l’EFTA?
—No, perquè no n’és membre. I, a més, tampoc no podria vetar la relació actual entre la Unió Europea i l’EFTA.
Notícies relacionades

Cinc situacions en les quals Europa cedeix i s’adapta
26.08.2013
L’Associació Europea de Lliure Comerç veu viable la Catalunya independent

Read Full Post »

20140125-113306.jpg

Avui i demà, el PP de Catalunya celebra el seu congrés i molts dels ministres i el mateix president del govern espanyol fan un desembarcament, anunciat a tort i a dret, prometent que exposaran les dades econòmiques que desmuntaran els arguments dels independentistes. Unes dades que, si ens atenem als antecedents, ja sabem que estaran tergiversades, però que faran servir com a única veritat. El PP, doncs, continua fent joc brut perquè actua amb la mentalitat patrimonialista de l’Estat.

Per altra banda, avui mateix, la seva líder a Catalunya ha relacionat el procés català, absolutament democràtic, pacífic i inclusiu, amb el patiment derivat de la violència d’ETA, en una mostra obscena de tergiversació i manipulació.

El PP desitja provocar un clima de tensió entorn del Palau de Congressos. Continuant amb la seva política de dir que a Catalunya no es donen les condicions democràtiques mínimes i que l’independentisme està fracturant la societat catalana.

Doncs no ho aconseguiran. No caurem en aquesta provocació. L’ANC no serà present a les portes del seu congrés. No serem a les portes del seu congrés, perquè no volem perdre ni un sol minut del nostre temps ni un sol gram de la nostra energia en respondre al discurs de la por del PP. Aquest discurs, les amenaces i la tergiversació és l’únic pla que tenen per a Catalunya. El mateix pla que estan aplicant barroerament a les Illes i al País Valencià, amb absoluta mala fe, arraconant la llengua catalana i tancant mitjans de comunicació.

Ja des d’ara, els exigim que facin públics els ingressos reals de l’Estat que provenen de Catalunya i dels seus ciutadans. Tampoc ho faran, perquè llavors podríem demostrar la viabilitat del nou Estat català.
No caiguem, doncs, en la seva provocació. Demostrem el nostre civisme i, sobretot, que res no ens distregui de seguir treballant en la construcció del nou Estat català, la millor eina i oportunitat per a sortir del pou al que ens han abocat les polítiques incompetents i antipopulars del PP.

I avui també, els diem ben fort que els estats democràtics actuen democràticament. En el nostre cas, l’únic camí possible per saber què vol realment el poble català és la celebració de la Consulta, o referèndum, al més aviat possible. Nega aquest dret és propi de règims autoritaris, d’aquells que utilitzen la mentida i tenen por a les urnes.

Els catalans decidirem lliurement el nostre futur aquest 2014, democràticament i pacífica, amb o sense permís de l’Estat espanyol. És el nostre dret com a poble.

Comitè Permanent de l’ANC

Barcelona, 24 de gener de 2013

Read Full Post »

20140118-094340.jpg

Us presentem el projecte ‘1714, El preu de la llibertat’, la mini-sèrie de la Diada de l’Onze de setembre del 2014.

Es tracta d’una producció de Prodigius Cinema, TV3 i La Xarxa de Comunicació Local, que compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat i la Diputació de Barcelona i de Euskal Telebista (la televisió pública del País Basc). També compta amb la col·laboració de l’ANC, Òmnium, l’AMI, Plataforma per la Llengua, Plataforma Pro Seleccions Catalanes, Acció Cultural del País Valencià, i l’Obra Cultural Balear, entre altres entitats i associacions.

‘1714’ recrearà el món i la societat de principis de segle XVIII i explicarà els darrers vuit anys del conflicte fins arribar al setge a Barcelona. Serà la primera vegada que, des del món audiovisual, es farà un exercici d’imaginació semblant, i pretén constituir un document que ens ajudi, tanmateix, a donar a conèixer aquest fets al món.

Tot i el suport econòmic institucional, el projecte necessita encara cobrir una part rellevant del pressupost i és per això que us encoratgem a que participeu, tant a nivell particular com institucional.

Amb el suport de tots ho aconseguirem.

http://www.1714.tv

Read Full Post »

20140118-011258.jpg

Read Full Post »

20140112-021452.jpg

Teclejant l’enllaç de sota, podeu veure complet, l’acte inagural transmès per TV3:
http://www.tv3.cat/videos/4851691/Recupera-tot-l-acte-inaugural-del-Tricentenari-de-1714

20140112-021557.jpg

Read Full Post »

20140105-185122.jpg

Hotel Les Trois Rois de Basel (Suïssa)

LA NIT DE REIS
Dins d’un piset xic i pobre
que hi ha a peu pla d’un terrat,
treballa una pobra dona,
treballa sense parar.
Si algun cop minven ses forces,
no desmaia, no, que sap
que al mirar a sa filleta,
les tornarà a recobrar.

Diuen tots quants la coneixen
que hermosa ha estat sens igual:
avui d’aquella hermosura
sols per record li han quedat,
unes trenes ondejades,
negres, sedoses, brillants,
que, a l’estendre’s damunt d’ella
a besar ses plantes van.

La nit de Reis n’és vinguda,
i sembla que amb més afany,
treballa la pobra mare,
tot mirant-se el seu infant.
—Mareta, li diu la nina,
fiqueu-me al llit, que és prou tard,
i tinc por vindran los Reis
i encara no hi hauré anat.
—Qui sap si vindran, filleta!
lo nostre pis, és tan alt!
—Prou, com que baixen del cel,
ja els hi ve bé de passar!
i a fe mare que els espero
amb gran desig aquest any.
Vull que em portin una nina
com aquella que hi ha a baix!
—Les nines, són per les nenes
que ja res falta els hi fa;
tu fill meu, que estas descalça
los hi tens que demanar
que et portin sabates noves.
—Ai, mare, no em feu plorar!
ja n’estic aconhortada
de caminar a peu descalç,
de portar robeta vella,
de morir-me treballant;
però que em dugan la nina
que jo sempre he demanat!
Des de l’any que van portar-la
a la nena que està a baix,
jo hi he pensat cada dia,
jo de nit l’he somniat.
Ai, mare, i que n’és d’hermosa!
i que bonica que va!
Té una careta tan fina,
que sembla de setí blanc,
té una boqueta petita,
que fins dentetes hi ha!
Obre els ulls quan està dreta,
i, per dormir, els té tancats,
té uns cabellets com de seda
i els té rossos i rissats,
porta lo vestit amb róssec
i amb serrells i farbalans,
i fins mitges i polaques,
i fins sombrero, i fins guants!
Jo en vull una com aquella,
que tot l’any l’he demanat!
puix si demà quan me llevi,
la nina no haig de trobar,
com que de nit la somnio,
la toco i la duc a braç,
pregaré a Déu que al dormir-me
mai me torne a despertar!

Un gran crit llancí la mare,
del fons del cor arrencat,
i agafant a sa filleta
i estrenyent-la amb fort abraç:
—Vés-te’n al llit, amor meva
li digué amb febrós afany,
vés, mes a Déu no demanis
que no et vulla despertar,
que la nina que tu esperes,
com la desitges tindràs.
Quan tot just lo dia apunta,
ja la nena s’ha llevat;
plora i riu i salta i brinca,
i el que li passa no sap.
Li han portada aquella nina
que ella tant ha demanat:
li han portada i té la cara
que sembla de setí blanc,
té una boqueta petita
que fins dentetes hi ha!
porta vestidet amb róssec
i amb serrells i farbalans,
i fins mitges i polaques,
i fins sombrero; i fins guants!
Res li manca, res li manca
de quant ella ha demanat;
sols li falten a la mare,
les trenes negres, brillants,
que fins a terra arribaven,
que hermosejaven son cap,
que entre mig de sa pobresa
les havia tant guardat!

Dolors Monserdà i Vidal
(Barcelona, 1845-­1919)
«La Nit de Reis»

L

Read Full Post »

20131219-103532.jpg

20131219-103038.jpg

Read Full Post »

20131213-185938.jpg

Benvolguts,

com sabeu, fa uns dies us havíem anunciat amb molta satisfacció la celebració dissabte 14 d’una fira de jocs per nens, Juga per la Marató, per col•laborar amb la Marató d’aquest anys en contra de les malalties neurodegeneratives.

En primera instància la EMD ens va informar que no es podria tallar el trànsit per la plaça del Pi com en principi vàrem sol•licitar, però vàrem decidir fer-ho a la part de plaça que queda davant les botigues, on hi ha espai suficient. Dimecres ens han notificar que això tampoc és possible.

Davant aquests inconvenients vàrem valorar la possibilitat de fer-ho en un altre indret, però la pèrdua de condicions favorables era molt evident, per la qual cosa, i a contracor, ens veiem abocats a anul•lar aquest acte.

Lamentem moltíssim aquesta decisió que va en contra de la nostra voluntat i del que pensem que ha de ser la nostra tasca al poble i prendrem mides per tal que aquests inconvenients no es tornin a produir per raons alienes a la nostra voluntat.
Rebeu una cordial salutació

La Junta territorial
ANC Bellaterra

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »