Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Alicia Sanchez Camacho’

20140125-113306.jpg

Avui i demà, el PP de Catalunya celebra el seu congrés i molts dels ministres i el mateix president del govern espanyol fan un desembarcament, anunciat a tort i a dret, prometent que exposaran les dades econòmiques que desmuntaran els arguments dels independentistes. Unes dades que, si ens atenem als antecedents, ja sabem que estaran tergiversades, però que faran servir com a única veritat. El PP, doncs, continua fent joc brut perquè actua amb la mentalitat patrimonialista de l’Estat.

Per altra banda, avui mateix, la seva líder a Catalunya ha relacionat el procés català, absolutament democràtic, pacífic i inclusiu, amb el patiment derivat de la violència d’ETA, en una mostra obscena de tergiversació i manipulació.

El PP desitja provocar un clima de tensió entorn del Palau de Congressos. Continuant amb la seva política de dir que a Catalunya no es donen les condicions democràtiques mínimes i que l’independentisme està fracturant la societat catalana.

Doncs no ho aconseguiran. No caurem en aquesta provocació. L’ANC no serà present a les portes del seu congrés. No serem a les portes del seu congrés, perquè no volem perdre ni un sol minut del nostre temps ni un sol gram de la nostra energia en respondre al discurs de la por del PP. Aquest discurs, les amenaces i la tergiversació és l’únic pla que tenen per a Catalunya. El mateix pla que estan aplicant barroerament a les Illes i al País Valencià, amb absoluta mala fe, arraconant la llengua catalana i tancant mitjans de comunicació.

Ja des d’ara, els exigim que facin públics els ingressos reals de l’Estat que provenen de Catalunya i dels seus ciutadans. Tampoc ho faran, perquè llavors podríem demostrar la viabilitat del nou Estat català.
No caiguem, doncs, en la seva provocació. Demostrem el nostre civisme i, sobretot, que res no ens distregui de seguir treballant en la construcció del nou Estat català, la millor eina i oportunitat per a sortir del pou al que ens han abocat les polítiques incompetents i antipopulars del PP.

I avui també, els diem ben fort que els estats democràtics actuen democràticament. En el nostre cas, l’únic camí possible per saber què vol realment el poble català és la celebració de la Consulta, o referèndum, al més aviat possible. Nega aquest dret és propi de règims autoritaris, d’aquells que utilitzen la mentida i tenen por a les urnes.

Els catalans decidirem lliurement el nostre futur aquest 2014, democràticament i pacífica, amb o sense permís de l’Estat espanyol. És el nostre dret com a poble.

Comitè Permanent de l’ANC

Barcelona, 24 de gener de 2013

Read Full Post »

Roser Mallol Francoli (Foto: bellaterra.cat)

Carta oberta de Roser Mallol Francoli a la Presidenta del PPC, Alicia Sanchez-Camacho

Distinguida Senyora:

El motiu d’aquestes lletres és per dir-li que ahir a la nit, els vaig veure per TV3 i no comprenc de cap manera la posició tant de Vostè com d’Albert Ribera, sobre el què els dos creuen: que Catalunya té dues llengües. A vostès els tinc per persones amb cultura suficient per saber que fins a finals del segle XIV es parlava solament català, tant a Barcelona com a totes les poblacions de Catalunya. Res de dues llengües.

Això va ser així, fins que va morir el nostre rei català, l’últim de la dinastia de Catalunya. Poc temps abans moria en combat el seu únic fill i des d’aleshores es van voler repartir el pastís tots els reis castellans, inclús els europeus. A la fi, el rei Ferran “el católico”, de la Corona Catalano-Aragonesa es casà amb la reina Isabel “la católica” de Castella. i aquí es va acabar la llengua catalana a totes les institucions oficials, diminant des d’aleshores la llengua castellana:

Aquesta nissaga de reis castellans va durar més de tres segles, fins arribar a finals del segle XVII. Llavors va pujar al poder Felip V (de trista memòria), net del rei de França i va començar el gran calvari per tots els catalans, destruint i cremant moltes ciutats i pobles de Catalunya i deixant milers de morts, ferits, pobresa i fam. Fins arribar al segle XVIII, que començà la destrucció total de Barcelona. Els catalans varen defensar com feres la ciutat durant cinc mesos. El dia 11 de setembre de 1714 (el setge era esgarrifòs) ja no quedaven homes i varen defensar la ciutat les dones i nens de quinze anys i hagueren de rendir-se a les tropes borbòniques. Després, tal com era i és la nostra manera de ser: treballadora per excel-lència, al cap de pocs anys ja portàven mercaderia per tota Europa. La resta ja ho saben de sobres.

I encara Vostè Senyora, ens està dient que Catalunya hi ha d’haver el bilingüisme a parts iguals? És possible que pensin així, sabent la nostra història mil-lenària? Vostè ens deia l’altra nit que és catalana i el seu fill també, igual que el Senyor Rivera, però vostès no tenen arrels catalanes, tenen pares i familia andalusa o castellana. Sinó fos així no defensaria mai una cosa tan idefensable. Nosaltres, els catalans de debò i que ho portem al cor, no podem perdonar tot el que ens fa Espanya. Així pod´`a comprendre que després de mitigar asprors amb Madrid, veiem amb indignació que som la Comunitat Autònoma que més aportem i menys rebem. Així li estranya, Sra. Sanchez-Camacho, que cada dia hi hagi més catalans que vulguin la independència? Tenim el dret a decidir i decidirem!!

Si em permet, Senyora, un consell i amb tota modèstia, li adverteixo que per el camí que va vostè i el Senyor Rivera, demanant el bilingüisme al 50 % i en contra de la independència, ho tenen molt malament, i no obtindran aquí a Barcelona, vots del catalans de cor. Sí en tindràn dels castellans del PP i també d’aquells catalans que per desgràcia n’hi ha bastants, que reneguen del seu propi idioma i parlen castellano perquè fa “mas fino”.

Rebi una salutació.

Roser Mallol

 

Read Full Post »