Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Catalunya’

El nostre veí, Joan Manuel Tresserras, entrevistat avui, a El País de Catalunya

No estamos ante una de aquellas batallas que se libran para que todo siga igual”, asegura Joan Manuel Tresserras, un tipo de razonamiento implacable y sonrisa tranquilizadora; un marxista de libro, ideólogo de cabecera de ERC y enemigo declarado de los lampedusianos, aquellos que gustan de fuegos de artificio para que todo siga igual. Su revolución habrá de ser exquisita en la forma pero radical en el fondo; una guerra pacífica pero mortal para los partidos de la burguesía catalana y para el Estado depredador, sus dos formidables adversarios a los que pretende batir de un solo golpe y ahora mismo.

De muy joven se hizo sacristán, de los de Manuel Sacristán, militante de las Plataformas Anticapitalistas y luego de los CCC, Col·lectiu Comunista Català, con Francesc Espinet, Gil Matamala, Julià de Jòdar y Montserrat Tura, entre algunos otros. En su casa guarda como un tesoro un ejemplar de Fet Nacional Català i LLuita de Classes, un opúsculo de referencia y reverencia, editado por ellos mismos en 1977, en el que los jóvenes militantes de la extrema izquierda obrerista desarrollaron la equiparación teórica de los dos conceptos, el nacional y el de clase. A los 22 años, ya había llegado a la convicción independentista, vía marxismo, y adoptado su tesis referencial: el proceso de liberación nacional debería tener un contenido de clase, pero esta no podría ser la burguesía, la impulsora tradicional de los Estados nación, porque se había vendido al franquismo por una promesa de orden y de acceso al mercado español.

Resistió con sus camaradas la decepción de la Transición y la realidad del independentismo, muy alejada de las posiciones hegemónicas soñadas: “entonces éramos un testimonialismo grupuscular”. Su cuartel de invierno fue la Facultad de Ciencias de la Información de la UAB, allí, con su amigo y cómplice de toda la vida, Enric Marin, escribieron a cuatro manos sobre materialismo y comunicación de masas, imaginaron un espacio de comunicación catalán y mantuvieron alguna actividad política esporádica. Apoyaron a Herri Batusana en las elecciones europeas de 1987 y se arrepintieron al poco, cuando el atentado de ETA en Hipercor, firmando los dos un artículo en EL PAÍS de rechazo a la violencia como instrumento de política democrática. Guarda todavía las cartas amenazadoras de remitentes partidarios de lo contrario. También estuvo en la Crida, hasta su disolución.

Tuvo un flechazo con Carod Rovira y trabajó para convertirlo en “el tercer hombre” entra Pujol y Maragall
Durante muchos años, hasta finales de los 90, no supo ver en ningún partido nada que le despertara interés. Un día conoció en una comida a Josep Lluís Carod Rovira y al salir llamó a su amigo: “Enric, tenemos líder”. Fue un flechazo político, de inmediato se puso manos a la obra para convertir al secretario general de ERC en el tercer hombre de la política catalana, entre Pujol y Maragall. La campaña hizo posible el pacto del Tinell y descarriló en Perpiñán. De todas maneras no militó en ERC hasta el año 2010, después de haber sido consejero de Cultura en el segundo tripartito y cuando el desastre electoral de su partido, y de la izquierda en general, ya se había consumado.

“CiU ganó aquellas elecciones con el programa de ERC de hacía diez años, el concierto económico; habíamos perdido las elecciones pero estábamos ganando la batalla conceptual”. Con esta tesis por bandera, recorrió las sedes republicanas del país para contagiarles su optimismo natural: la aparición en escena de Oriol Junqueras, con su versión republicana de la teología de la liberación, era la señal divina de la recuperación. En 1992, escribió en El Viejo Topo: “hay un independentismo catalán tranquilo, democrático, progresista, culto y solidario…que engloba sectores de formación y tradición diversa y ejerce cada vez más de núcleo hegemónico”. Veinte años después, creyó llegada la hora de aquella profecía.

En la primavera de 2012, tras la formación de la ANC, de la que él participó de forma muy discreta, se reafirmó en su tesis. “La Asamblea es una propuesta nacida directamente de las clases populares, con voluntad hegemónica, un desbordamiento de la política institucional”. El adelanto electoral decidido por el presidente Mas aquel año, permitió la recomposición del espacio soberanista en beneficio de ERC, hasta el punto que Tresserras intuyó que las condiciones objetivas fijadas 35 años antes estaban prácticamente cumplidas. “La hegemonía social se había desplazado de las clases tradicionales hacia un nuevo bloque histórico, formado básicamente por los sectores sociales que pretendía representar ERC desde la renovación de Junqueras; se había confirmado la inexistencia de una oferta por parte del Estado español, así como la falta de iniciativa de las clases dirigentes autóctonas y era evidente que los partidos iban a remolque de la sociedad movilizada”.

Considera Tresserras que la ANC surge de las bases y desborda la política institucional
El paso de los meses no hace sino reafirmarlo en su prospectiva. En un acto en la sede de Òmnium exalta “el carácter revolucionario del llamado Proceso y la responsabilidad de los catalanes de ser originales, dado que lo que estamos protagonizando no tiene precedentes en Europa”. Desde el verano del Tricentenario, el marxista persistente que se explica como un profesor educado y apasionado está on fire. Desarrolla su propuesta de la doble revolución catalana, la nacional y la social: “Allí donde hay un Estado fuerte, como en España, que ejerce una dominación con mano de hierro, el cambio es muy difícil; por el contrario, en Cataluña, si rompemos con este Estado, las puertas de la revolución social se nos abren de par en par”. Habla de “un Estado transformador desde el mismo instante de su creación, con una arquitectura institucional no dominante sino protectora de los derechos y libertades de los ciudadanos”; de una nación que “no será hecha a medida de las minorías tribales que quieren un país de barretina”, de una república catalana “mestiza como nuestra nación”.

Dos revoluciones en una sola rebelión exigen un esfuerzo que él sabe “deberá ser monumental” y claramente rupturista respecto del Estado, una vez obtenido el correspondiente mandato democrático. No teme que el desafío institucional vaya a impedir la negociación posterior para hacer efectiva la independencia, dado que considera al Estado español prisionero de la deuda a negociar. Tampoco expresa la más mínima aprensión por las consecuencias de una posible desobediencia civil y fiscal, todo lo contrario, se diría que está ansioso por vivir un episodio tan emocionante. “Creo que sí, que la gente desobedecerá al Estado del expolio y de la negación del derecho a votar”.

/home/wpcom/public_html/wp-content/blogs.dir/821/10657841/files/2015/01/img_4519.jpg
Joan Manuel Tresserras vota al Centre Cívic de Bellaterra, Foto: Bellaterra.Cat

Read Full Post »

«El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, després de la mobilització del 9 de novembre passat i en la perspectiva de la properacelebració d’unes eleccions anticipades que prenguin el caràcter deplebiscitàries i donin l’aval definitiu a la constitució de l’Estat Catalàindependent, vol fer pública aquesta

DECLARACIÓ DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT

ANTECEDENTS

1.- El Full de ruta de l’ANC

Quasi vuit mesos després de l’aprovació del Full de ruta a l’Assembleageneral de Tarragona (05/04/2014), les etapes incloses en la Via A del Full de Ruta ja han estat superades.

L’escenari c) preveu la celebració d’unes eleccions de caràcter plebiscitari sino ha estat possible celebrar una consulta amb plenes garanties democràtiques. És en la fase on ens trobem ara.

2.- La valoració del 9N

La jornada del 9 de novembre ha representat un punt de no retorn en elprocés d’independència nacional. Aquesta nova mobilització s’hamaterialitzat en una votació que ha superat les xifres de qualsevol mobilització precedent i en la signatura massiva de la denúncia contral’Estat espanyol davant les principals institucions internacionals. L’actitudintransigent del Govern espanyol i una utilització política del poder judicial més pròpia de règims passats, ha contribuït a la mobilització massiva delpoble català d’aquest 9N que ha plantat cara als intents involucionistesimpulsats per les elits espanyoles.

La forma en què s’ha hagut de celebrar aquest 9N, fa necessari que elresultat aconseguit hagi de ser confirmat. Com que no ha estat possible fer-ho mitjançant un referèndum o una consulta legal, caldrà fer-ho mitjançant unes eleccions que es dotin d’un caràcter plebiscitari i que ofereixin un resultat amb una lectura inequívoca. Cal, doncs, centrar l’oferta en els punts comuns i evitar la lluita partidista, que podria portar al desànim d’una part important de l’electorat o, pitjor encara, a la impossibilitat d’una lectura clara dels resultats per part de les institucions internacionals i dels altres estats a qui demanarem el reconeixement.

El 9N, per com es va desenvolupar, ens ha ofert una lliçó inesperada: una part important de la ciutadania catalana ha estat conscient que, votant,desconnectava de l’Estat espanyol i que començava a construir una nova legalitat, la catalana. Alhora, el 9N ha mostrat que la ciutadania ha pres, definitivament, el protagonisme del procés.

3. El paper de l’ANC

A partir de les eleccions que cal celebrar al més aviat possible, cal construir els espais de sobirania que ens permetin avançar en la construcció del nou Estat i les estructures socials i polítiques necessàries per disposar de les eines que facin possible fer un país molt millor, on valgui la pena viure-hi, que combati la corrupció, la precarietat i la pobresa.

És en aquest marc que el Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana ha fet un procés intern per decidir el posicionament de l’ANC enrelació amb les eleccions previstes en aquesta fase del procés, la valoraciódel 9N i el paper de l’ANC en aquest futur immediat. Com a resultat d’aquest procés de debat intern i del posterior debat del Secretariat Nacional fem pública aquesta

PRESA DE DECISIÓ

1.- Després del 9N el camí per obtenir un mandat democràtic clar i definitiu, que avali que la majoria social del poble català vol la constituciód’un Estat català, passa per la celebració d’unes eleccions “autonòmiques”de caràcter plebiscitari. Aquestes eleccions han de ser la constatació definitiva del suport majoritari del poble català a la constitució del nou Estat, el seu resultat ha de ser inequívoc i ha de poder ser llegit, internacionalment, com a base suficient per iniciar les converses per al reconeixement internacional de l’Estat català.

2.- Aquestes eleccions han de permetre la formació d’un Parlament i d’unGovern que garanteixin el funcionament de l’administració pública d’acord amb criteris de regeneració democràtica i de justícia social i per crear lesestructures del nou Estat, mentre es generen els espais de sobirania necessaris que demostrin els beneficis de la independència.

3. La data de celebració d’aquestes eleccions ha de fer-se pública al mésaviat possible, amb l’objectiu de tenir constituït el nou Parlament durant laprimavera de l’any vinent. La proposta de l’ANC de celebrar-les el propermes de febrer és possible si les forces polítiques i socials que donem suport a aquest procés ens posem a treballar immediatament.

4.- Considerem que la proposta feta pel President de la Generalitat el passat dia 25, representa un important salt endavant en el procés de constitució del nou Estat català. Aquesta proposta és un bon punt de partida per fer possible la construcció d’una àmplia unitat política i socialentorn d’una candidatura transversal que tingui com a principal objectiu l’assoliment de la independència nacional en el termini més breu possible.

L’ANC assumeix el repte i es compromet a implicar-se a fons perquè siguipossible la configuració d’una candidatura d’aquestes característiques, que respon a les propostes recollides en el nostre Full de ruta i que representi i inclogui totes i cadascuna de les diverses sensibilitats socials i polítiques del sobiranisme.

5.- Una candidatura així només serà possible des de la unitat política i social que ha anat construint-se durant aquest procés i que cal enfortir a partir d’ara. Aquest enfortiment ha de ser el resultat d’un treball col·lectiuque persegueixi la cerca dels punts de coincidència i comenci per definir el “què” i el “com” per decidir, a continuació, el “quan” i només en última instància el “qui”.

6.- De la mateixa manera que hem treballat unitàriament per superar les dificultats sorgides en el moment en què la celebració del 9N va perillar, cal mantenir els espais unitaris de treball per avançar en aquest procés i per construir els acord necessaris que assegurin la celebració de les eleccions com a mitjà per assolir els objectius abans esmentats.

7.- Durant aquesta fase del procés d’independència és fonamental continuar ampliant la majoria social i consolidar la cohesió social.

L’Assemblea reforçarà els instruments, recursos i estructura per assolir aquests dos objectius i per ampliar les aliances necessàries per aconseguir- los.

Els eixos principals del nostre treball seran: l’acció política, la pedagogia sobre els beneficis de la independència, la creació permanent i progressivad’espais de sobirania i la mobilització.

Cornellà de Llobregat, 29 de novembre de 2014.»

IMG_3945.JPG

Read Full Post »

El periodista Enric Juliana constata avui en un article a ‘La Vanguardia’ que la querella que el Fiscal General de l’Estat ha decidit interposar contra el president de la Generalitat, Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega, i la consellera Irene Rigau per posar les urnes el 9-N, “reforça políticament” al president. En l’article, Juliana fa referència a aquest fet, a les declaracions del cap de l’Estat Major de l’Exèrcit i a les paraules del cardenal Antonio Cañizares sobre Espanya: “La relació de l’Estat amb Catalunya es diu querella, el cap de l’Exèrcit veu la metròpoli en perill i el cardenal més amic del Govern escriu que Espanya està que crema”.

El periodista explica que “la querella pretén ser, en primera instància, un gest d’autoritat davant el públic conservador espanyol, el nucli dur, atònit, nerviós i irritat després del 9-N català: gent votant malgrat la suspensió del Tribunal Constitucional. Després d’un octubre terrible per a la credibilitat del sistema polític espanyol, sobre el president del Govern comença a pesar l’estigma del governant lent, que confia massa en el pas del temps com a mètode per afrontar els problemes més complexos i delicats”.

A més, recorda que “les enquestes són molt negatives per al PP i falten set mesos per a unes eleccions locals i regionals que es presenten enverinades”. Sobre la querella, afirma que “el primer efecte serà una onada de solidaritat catalanista, que anirà més enllà dels 2,3 milions de persones que van participar en la consulta succedània” i avisa que convida Mas “a convocar eleccions anticipades a Catalunya abans que arribi la primavera”.

Segons Juliana, aquestes tres estampes coincideixen amb el tercer aniversari de la victòria del Partit Popular en les eleccions del 20 de novembre del 2011: “Avui fa tres anys, Mariano Rajoy va aconseguir convèncer a 10,8 milions d’electors que la solució a la crisi passava per les seves mans. Va obtenir una contundent majoria absoluta i va decidir afrontar en solitari la greu situació, sense pactes polítics, sense pactes socials, sense pactes territorials”.

IMG_3856.JPG

Read Full Post »

IMG_3855.PNG

IMG_3854.PNG

IMG_3853.PNG

Read Full Post »

Bellaterra vota al Institut Pere Calders dins el campus universitari UAB

IMG_3640.PNG

IMG_3622.JPG

IMG_3629.JPG

IMG_3620.JPG

Read Full Post »

A Europa avui dia no hi ha cap moviment democràtic de l’abast, la força i la radicalitat del moviment català per la independència. Els tribunals espanyols van modificar fa quatre anys l’estatut d’autonomia aprovat en referèndum pel poble de Catalunya i sancionat pels parlaments català i espanyol. Va ser un cas únic i insòlit, un autèntic colp d’estat judicial que trencava l’acord a què havien arribat les forces democràtiques catalanes i espanyoles al final del franquisme. D’ençà que José Maria Aznar va pujar al poder, el Partit Popular, hereu ideològic i biològic del franquisme, ha degradat la democràcia fins a extrems insuportables. No únicament a Catalunya, però especialment a Catalunya.

N’és la prova més clara precisament la prohibició del referèndum sobre la independència exigit per les forces polítiques catalanes. El Parlament de Catalunya va aprovar una llei de consultes populars amb 106 vots a favor i només 28 en contra, que havia de fer possible el 9-N amb normalitat. Abans d’això la cambra havia demanat oficialment al parlament espanyol o bé que organitzàs un referèndum a Catalunya o bé que, com a Escòcia, cedís a Catalunya la possibilitat d’organitzar-lo. Aquella demanda va ser resposta amb un no rotund del PP i del PSOE. I la llei de consultes va ser impugnada pel Tribunal Constitucional a les ordres del govern d’Espanya. Quan, finalment, el govern català va optar per convertir la consulta en un procés participatiu, com una manera de superar els entrebancs, l’estat el tornà a prohibir.

Espanya simplement diu que no de tot i es pensa que així ens rendirem. Diu i repeteix que la constitució espanyola no permet la independència i, en un exercici de cinisme difícil de superar, desafia els catalans a canviar-la. Però l’actual comunitat autònoma de Catalunya representa el 16% de la població de l’estat espanyol. I, per tant, encara que el 100% dels catalans ho volguessen, no se’n sortirien.

Potser en algun altre lloc la gent s’hauria resignat. Però els catalans no. Els catalans ens hem alçat i fa quatre anys que sostenim una autèntica epopeia política. Tot el món ens ha vist agafant-nos les mans i manifestant-nos pels carrers de Barcelona. L’estelada és avui una bandera reconeguda a l’instant per qualsevol lector de diaris d’arreu. Hem pintat el nostre país en el mapa informatiu i també en el mapa polític. Governs de tot arreu segueixen amb gran atenció tot allò que passa ací.

Però hi ha una cosa que de fora estant és difícil de veure: el dia a dia d’aquesta revolta democràtica. A cada poble, a cada ciutat, a cada barri, milers i milers de voluntaris dediquen hores i hores a impulsar el moviment. Homes i dones de totes les condicions socials, de tots els orígens i de totes les ideologies treballen des de fa quatre anys amb un somriure a la cara, conjurats per a crear un nou país.

I és precisament la feina extraordinària que fa el moviment social per la sobirania que dibuixa un futur diferent per a aquest país. Hem après a dialogar i a superar les diferències. Hem après a criticar-nos sense pietat, però amb la intenció de millorar. Hem analitzat fins al darrer detall cadascun dels nostres defectes i maldem per superar-los. Hem creat una nova cultura en què el poble ordena als polítics i els polítics treballen per encarrilar legalment les demandes del poble.

Europa viu una dècada terrible. I faria bé de demanar-se com és que a Catalunya la gent somriu al carrer. Ho fem perquè sabem que construïm un país millor amb la nostra lluita democràtica, radicalment lliure. Defensem sempre la pluralitat, des d’una posició inclusiva i dialogant. Per això tota la campanya dels partidaris del sí inclou sempre la crida a votar en llibertat, a pensar si no és millor votar que no. Per això el 9-N votaran també els immigrants, amb els quals compartim joiosament el nostre país. I per això, des de la democràcia cristiana fins a l’anticapitalisme d’esquerres, els partits catalans són capaços de pactar i avançar plegats, donant una lliçó de dignitat democràtica i de fidelitat al país.

Quan George Orwell va escriure el seu ‘Homage to Catalonia’ ho va fer sota l’impacte d’una ‘Catalan Revolution’ que era diferent de qualsevol altre esdeveniment de la seua època. Europa ha de saber avui que els catalans hem tornat. I que hem tornat per crear un país molt més democràtic que no això que tenim avui. Hem tornat per situar-nos, els ciutadans, al centre de la vida política i per fer-nos amos del nostre futur. Hem tornat per recordar al món una obvietat que no estem disposats a passar per alt: que els drets i les llibertats no es poden amenaçar ni —encara menys— negar per sempre.

Aquest combat d’avui, aquest esforç que ens portarà aviat a la independència, és l’homenatge que els catalans fem a una tradició de segles de lluita per la decència personal i col·lectiva. D’alguna manera, doncs, podeu pensar que és un homenatge a nosaltres mateixos. A la nostra passió eterna per la llibertat.

http://www.vilaweb.cat

IMG_3608.JPG

Read Full Post »

Colita ha renunciado al Premio Nacional de Fotografía y le envía la siguiente carta al ministro de cultura José Ignacio Wert. La fotógrafa catalana se suma al músico Savall, mostrando malestar y rechazo hacia un gobierno que no gestiona la cultura como debería. “La situación de la cultura y la educación en España, como expresarlo, es de pena, vergüenza y dolor de corazón”, escribe Colita en una carta dirigida a Wert.

Sr. José Ignacio Wert

Ministro de Educación, Cultura y Deportes

Gobierno de España

7-11-2014

Distinguido señor ministro:

Quiero dirigirme en primer lugar al jurado del premi Nacional de Fotografía y darles las más expresivas gracias por haber pensado en mí para la distinción más importante que se concede en este país.

En segundo lugar, manifestarle, sr. Wert, que proviniendo dicho premio Nacional de Fotografía del MINISTERO DE CULTURA, EDUCACIÓN Y DEPORTES, me veo en la obligación de rechazarlo. Ignoro donde reside este ministerio, e incluso si existe como tal. En cualquier caso, yo lo desconozco.

La situación de la cultura y la educación en España, como expresarlo, es de pena, vergüenza y dolor de corazón. No es posible que exista dicho ministerio. Es una quimera. Habrá que esperar con ilusión, otros tiempos, otras gentes, otros gobiernos, que nos devuelvan a nosotros el orgullo y a ellos el honor.

Así pues, de momento, sr. Wert, no me apetece salir con vd. en la foto.

Atentamente,

P.D. Mi condición de ciudadana catalana y la situación actual, nada tiene que ver con mi renuncia. No hagan inventos.Yo creo y milito en la Cultura Universal.

IMG_3600.JPG

Read Full Post »

IMG_3593.JPG
Els veïns amb DNI amb una adreça a Bellaterra, tenen assignat el Institut Pere Calders, a l’entrada de la UAB, des del Turó de Sant Pau. També ho podeu consultar a la web: http://www.participa2014.cat/on-puc-votar.html

Read Full Post »

Feu clic per accedir a libreblanc_totred72ok.pdf

Read Full Post »

‘Votaré per tu’: l’espot que prepara ‘Ara és l’hora’ per animar la participació del 9 N.
• • • • • • • • • • • • • •
Vint figures del món de la cultura i representants polítics com Oriol Junqueras, David Fernàndez i Artur Mas han estat enregistrant aquest dissabte l’espot ‘Votaré per tu’, l’últim anunci de la campanya que vol aconseguir animar a la participació el 9-N. Lluís Danés dirigeix l’anunci, que busca recordar personalitats desaparegudes que han lluitat també per la democràcia i la catalanitat. Per això, cada participant apareix amb una fotografia i pronuncia la frase ‘Votaré per tu’. El president de la Generalitat, amb una imatge de Pau Casals, obre una peça que tanca simbòlicament un nadó de només 3 setmanes. ”Estem vivint els somnis dels nostres avis, i els nostres néts viuran els nostres”, ha dit Danés.

Artur Mas, amb una fotografia de Pau Casals, obrirà l’espot ‘Votaré per tu’, que ‘Ara és l’hora’ està ultimant de cara a les votacions del 9-N de diumenge vinent. El tancarà, simbòlicament, un nadó de 3 setmanes. Segons ha explicat el seu director, Lluís Danés, l’objectiu és recordar totes les persones que votarien ”si avui fossin aquí”. Per Danés, estem en un moment de la història gràcies a aquestes persones que s’han quedat al camí i per tant ”som el que som gràcies a la gent que ens ha precedit”. Danés creu que tenim ”el goig i el deure” de continuar defensant la democràcia ”pels qui vindran”.

Danés ha penjat les fotos de l’espot al seu Facebook.

Fins a 20 personalitats del món de la cultura s’han posat davant la càmera i recordaran figures com Carles Sabaté, Teresa Pàmies i Guillem Agulló. Les portaran principalment figures del món de la cultura però també polítics que s’han volgut posar davant la càmera com ara Josep Rull, amb Francesc Macià, o Oriol Junqueras, amb Lluís Companys. Altres personalitats que hi participaran són Lluís Gavaldà, Eduardo Reyes, Anna Sallés, Oriol Broggi, Joan Lluís Bozzo i Manuel Huerga.

Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural, i Carme Forcadell, presidenta de l’ANC, han participat també en el rodatge de l’anunci i ho han fet amb Antonio Gutiérrez Díaz i Martí Gasull, respectivament. Casals considera que el líder comunista lluita per la ”democràcia i la catalanitat del nostre país” i va ensenyar que ”ser demòcrates està per damunt de les ideologies concretes”. Per Forcadell, Gasull, fundador de la Plataforma per la Llengua, era un lluitador i el recordarà el 9-N.

L’anunci s’emetrà dies abans del 9-N per incentivar els ciutadans a participar-hi.

IMG_3558.JPG

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »