La Generalitat de Catalunya vol impulsar la construcció d’una planta de prefabricació de xips, ubicada al costat del Sincrotró Alba, a Cerdanyola del Vallès.
Ho ha anunciat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en el discurs d’aquest dimarts al Cercle d’Economia
Sincrotró Alba al municipi de Cerdanyola del Vallès
El projecte, que tindria un cost de més de 300 milions d’euros, és damunt de la taula del govern espanyol, perquè l’execució depèn de l’adjudicació dels fons europeus Next Generation. Aragonès, però, ha assegurat que els diners necessaris “hi són”.
“Catalunya té l’ambició de jugar un paper protagonista en la imprescindible reindustrialització europea”, ha apuntat Aragonès, que creu que aquesta iniciativa és clau per reforçar l’ecosistema de xips i permetria prototipar els semiconductors al país.
Els terrenys on s’hauria de desenvolupar el projecte, segons apunta el govern, estan localitzats, però fa falta el pas de l’executiu espanyol.
El Parc de l’Alba es troba al 2.8 km de Bellaterra i 500 metres de la UAB
El Parc de l’Alba és un dels projectes més estratègics de Catalunya i té l’objectiu d’esdevenir un potent motor de la competitivitat científica, tecnològica i empresarial del sud d’Europa. És una iniciativa promoguda conjuntament per la Generalitat de Catalunya –a través de l’Institut Català del Sòl– i l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, en col·laboració amb institucions d’àmbit local, estatal i internacional.
Aquesta actuació està creant un pol de coneixement d’escala internacional –amb capacitat per concentrar 40.000 llocs de treball d’alt valor afegit– al centre de la Regió Metropolitana de Barcelona, en una àrea estratègica que reuneix un equipament científic de referència europea –el sincrotró Alba–, un campus universitari de primer nivell estatal –la Universitat Autònoma de Barcelona–, i una excepcional concentració d’infraestructures de coneixement i de parcs industrials i empresarials.
El Parc de l’Alba gaudeix d’una ubicació privilegiada: està situat a la ciutat de Cerdanyola del Vallès, al peu del principal pulmó verd de la regió de Barcelona –el Parc Natural de Collserola–, i compta amb una excel·lent connectivitat a nivell local i internacional.
Aquest territori està sent transformat en un espai d’alta qualitat urbana i mediambiental, que incorpora serveis urbans d’última generació i inclourà també un barri residencial sostenible, una àmplia oferta d’equipaments i serveis, i una extensa xarxa de zones verdes i ecosistemes naturals.
El candidat a la presidència de l’EMD pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Àngel Vázquez, subratlla que Bellaterra necessita un canvi a una EMD que ha de gestionar bé les competències de què disposa, cosa que ara no passa, per poder avançar, al temps que es negocia un nou conveni que les ampliï amb el finançament corresponent. Un Pla Integral d’Enjardinament per tornar a l’esperit de la Bellaterra Ciutat Jardí seria una de les propostes factibles d’un Vázquez que denuncia les promeses sobre temes que depenen d’altres institucions i que acaben incomplertes.
Àngel Vázquez García (PSC Bellaterra)
El PSC presenta per primer cop un candidat a la presidència de l’EMD, un Àngel Vázquez, que explica que els socialistes no tenen tradició a Bellaterra i ara volen canviar això treballant directament des de la Junta Veïnal de l’Entitat, però també fent polítiques des de l’Ajuntament que millorin la situació a Bellaterra i de la seva ciutadania.
Vázquez denuncia que hi ha altres candidatures que “prometen coses que no depenen d’ells”, per exemple el Consultori mèdic, que no és ni competència de l’EMD ni de l’Ajuntament. El presidenciable socialista manifesta que no diu que ho facin amb mala fe però si que creu que és enganyós i que quan aquestes promeses no es compleixen la culpa sempre és d’altres.
Àngel Vázquez indica que Bellaterra necessita un nou conveni i assegura que l’actual govern municipal està disposat a parlar del tema, però creu que l’EMD ha de demostrar que sap gestionar les competències de les que ja disposa. Vázquez manifesta que no és parla de Cultura, Esports o Joventut, matèries en què pràcticament no actua quan té les competències, i planteja projecte que amb l’actual conveni es poden tirar en davant com un Pla Integral d’Enjardinament de Bellaterra per tornar a l’esperit de Ciutat Jardí dels seus orígens. El candidat socialista creu que “el verd de Bellaterra s’està esmicolant, s’està perdent” i està provocant que deixi de ser “Bellaterra per ser només terra”.
De tota manera, Àngel Vázquez destaca que la majoria de forces polítiques aposten per un nou conveni i l’actual govern municipal està disposat a parlar “així que aprofitem-ho”. Vázquez manifesta que l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat no és factible, però que tampoc és l’aposta del seu grup que creu que cal treballar per un nou encaix amb Cerdanyola, cosa amb la que està d’acord amb l’actual govern socialista de l’ajuntament, que passaria per fer polítiques que afavorissin aquest millor encaix. En aquest sentit, Àngel Vázquez recorda que hi ha pressupostades tres fases de millora de l’enllumenat a Bellaterra i actualment aquest procés es troba en licitació per ser realitat en pocs mesos.
Vázquez considera que el debat sobre l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat serveix perquè l’actual govern de l’EMD “amagui sota una catifa la seva inoperativitat” quan al 2019 va perdre l’oportunitat de firmar un nou conveni que suposava un milió d’euros anuals per poder avançar en millores a Bellaterra. El presidenciable socialista indica que no s’ha fet política juvenil, per exemple, i “no es parla” però si es parla de Sant Cugat: “ho trobo trist”, apunta.
Vázquez creu que Bellaterra és un sumatori de barris en què cadascú té les seves especificitats i això reclama potenciar una major participació per escoltar les problemàtiques que hi ha al Turó de Sant Pau, Terranova o Can Domènec.
Sobre temes dels que es parla i no són competència de l’EMD, Vázquez creu que cal potenciar l’atenció domiciliària a Bellaterra sabent tothom vol dispensari mèdic a Bellaterra però “no ho puc posar al programa perquè tot i que l’EMD ho vulgui i l’Ajuntament també, és competència de la Generalitat”. El candidat recorda que amb el projecte del Centre Direccional en pocs anys hi haurà un nou CAP al Parc de l’Alba que estarà al costat de Bellaterra.
En matèria de seguretat ciutadana, Vázquez planteja l’increment de patrullatge policial nocturn, l’ampliació de càmeres, fer pinya amb la població i potenciar la figura d’agents cívics nocturns a la manera dels antics “serenos”.
Vázquez considera que Bellaterra ha viscut d’esquenes a la UAB i cal reconduir aquestes relacions ja que “es veu com una barrera quan ha de ser un pont”, però això no es pot fer prenent decisions unilaterals quan afecten la Universitat. El presidenciable aposta per allargar el Camí Verd per la zona interior de la UAB fins al nucli de Cerdanyola.
En temes de mobilitat, amb la carretera BV1414, el Camí Antic de Sant Cugat i el carrer Pin i Soler com a punts especialment conflictius pel trànsit existent, cal trobar alternatives que pacifiquin aquestes vies.
La realització d’activitats culturals com conferències, actuacions musicals, presentacions literàries o la creació d’un arxiu que reculli la memòria oral de Bellaterra, el replantejament de la Festa Major que eviti que sigui espai d’absències en comptes de trobades o la potenciació dels esports són altres de les iniciatives que reclama Vázquez.
Perfil personal d’Àngel Vázquez Garcia
Àngel Vázquez va venir a aquest món descomunal fa 55 anys i es presenta en aquestes eleccions amb les sigles del PSC, en uns comicis on la família està contenta perquè saben que és una aventura que li agrada, la canalla es pregunta pels cartells amb la seva cara als carrers i la seva mare, sàvia com totes les mares, li reclama que no faci promeses que no pugui complir.
Llicenciat en Humanitats, al món laboral s’ha especialitzat en Recursos Humans i ara treballa a la UAB
El seu color és el vermell i no deu ser gaire supersticiós perquè el número és el 13. L’arròs caldós que fa la dona i una bona mariscada són els seus plats preferits i la seva dita és una frase real com la vida mateixa: vísteme despacio, que tengo prisa.
El seu personatge històric favorit és, precisament, el conegut com a pare de la història, el grec Heròdot, i l’últim llibre que ha caigut en les seves mans ha estat una relectura, la d’Amor Líquido, llibre que desenvolupa un concepte del sociòleg polonès Zygmunt Baumann que descriu les relacions personals de la globalització, cada cop més superficials i amb menys compromís.
No són aquestes les relacions a les que canta Antonio Vega a qui sentim de fons amb un dels dos temes que ens recomana Àngel Vázquez, aquest Lucha de gigantes i el Bohemian Rapsody de Queen, que s’emportaria el títol de cançó més votada en aquests perfils personals dels candidats. Tampoc són aquestes relacions a les que canta el músic que més escolta en aquests moments el nostre convidat: Dani Martín a temes com aquest Cómo me gustaria contarte, una carta d’amor a la seva germana desapareguda ja fa uns anys.
El seu racó preferit de Bellaterra és el Turó de Sant Pau, abans fins i tot, apunta, que des de l’EMD impulsi la millora de carrers perquè estiguin macos i florits, i la ciutat que ens recomana és Granollers, però el darrer viatge ha estat una mica més al nord: a Normandia.
Encara més al nord l’hauríem de buscar si hagués de complir el seu desig final: en una cabanyeta al Yukon, a Alaska, prop de la Ciceli del Doctor Fleischman i la pilot Maggie O’Connell. I és que viatjar l’apassiona, de fet, alguns d’ells, a Tanzània, a Egipte, a Síria, han estat episodis que l’han marcat profundament, i, a més, el seu superpoder seria viatjar en el temps, com fan en una de les seves sèries preferides, El Ministerio del Tiempo. Altres que ens recomana cobreixen alguns dels seus gustos: la història de Vikings, la política de Borgen, la ciència-ficció de Los 100… però és més clàssic al recomanar-nos una pel·lícula. Això és ràdio i no podem oferir-vos l’escena final, que ens converteix a tots en un Jaques Perrin emocionat a la foscor d’una sala de cinema mentre veiem petons i més petons, censurats durant dècades, sota els acords d’una de les millors bandes sonores de la història, firmada per Ennio Morricone. Us acostem una escena menys visual, un diàleg entre Totó i el seu amic, cap, pare, Alfredo, un cec que veu millor que ningú. Cinema Paradiso
És defineix com extravertit i dialogant- i també amb un alt grau de compromís i no suporta la prepotència. No li agrada l’enfrontament constant i la falta d’entesa que de vegades veu a la política, ja que hi ha temes que es podrien solucionar ràpidament amb una mica de diàleg i interès. La seva conclusió: cal més diàleg.
Precisament per això creu que seria un bon president de l’EMD de Bellaterra perquè reuneix dues capacitats que considera necessàries en aquests moments: capacitat de diàleg, començant per saber escoltar per arribar a consensos, i capacitat per prendre decisions. Àngel Vázquez creu que és urgent dialogar i actuar perquè Bellaterra ho necessita.
Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965) s’ho passa tan bé enviant els seus personatges a temps remots i realitats insòlites que quan acaba les novel·les passa una temporada de dol. “Quan vaig arribar al final de Pregària a Prosèrpina [La Campana] em va saber molt de greu, perquè vaig pensar que havia de deixar aquell món del qual em quedaven tantes coses per explicar –comenta–. Potser algun dia hi torno, no ho descarto”. Des que era adolescent, els llibres han estat “portes dimensionals” per a l’escriptor.
La que els lectors creuaran a l’inici d’aquesta novel·lael porta fins a la Roma del segle I aC, una societat corrupta i esclavista en què Marc Tul·li Ciceró el jove –fill del conegut orador i polític– viatja fins als confins de la República per capturar-hi una criatura llegendària, la mantícora, que apareix sempre que una civilització està a punt d’ensorrar-se.
Hi ha pocs autors del panorama literari català actual que plantegin històries tan agosarades i sorprenents com Albert Sánchez Piñol. “Sempre tinc la sensació d’estar fent bretolades –admet–. Quan publico el llibre seria el moment de fugir corrents, com si tornés a ser una criatura”. En l’època en què transcorre la novel·la hi ha dues grans figures polítiques en pugna, Juli Cèsar i Gneu Pompeu. “La corrupció a la Roma del segle I aC era estructural –diu l’autor–. El sistema no afavoria els més justos i honestos. Hi havia un petit percentatge de romans, una elit que ho controlava tot. A Roma hi havia més biblioteques que a la Barcelona d’ara. Per què? Hi havia un públic benestant que es podia permetre l’oci. Era una societat molt semblant a la de l’Aràbia Saudita actual. Rere aquesta minoria que acumulava riqueses fenomenals hi havia una majoria d’explotats que sostenien la societat”.
El poder d’un soroll persistent
El protagonista, Marc Tul·li Ciceró, forma part de l’elit privilegiada, però el viatge a la província romana africana –que coincideix amb l’actual Tunísia– li capgira la vida. “L’acompanyen, entre d’altres, una guerrera, Sitir Tra, i un esclau, Servus, que acaba sent un revolucionari –explica Sánchez Piñol–. En aquest punt he de dir que em permeto un anacronisme, perquè els esclaus de l’època no tenien consciència de classe. Espàrtac, un dels més coneguts, volia ser lliure per arribar a tenir els seus esclaus”.
La mantícora que l’expedició cobeja existeix, però no és un monstre amb cos de lleó, cua de serp i cara humana, sinó que és molt pitjor. “Resulta ser tan intel·ligent com els humans. Al principi es plantegen caçar-la. Després s’adonen que és ella qui els vol caçar a ells –admet–. El monstre ve de les profunditats de la terra i no està sol. Darrere seu n’emergeixen molts més, i es converteixen en una amenaça que pot destruir tota la civilització romana”. Aquestes criatures subterrànies reben el nom de tectons. Fan companyia a l’autor des de fa dècades. “Tota la meva literatura ve d’un problema que tinc des de petit, els tinnitus, un soroll persistent que no deixo mai de sentir –explica–. Quan me n’anava a dormir, l’única manera que tenia de distreure’m del soroll era inventar-me històries. Va ser així com se’m van acudir els tectons”.
Els monstres han aparegut en moltes de les novel·les d’Albert Sánchez Piñol: hi havia els granotots de La pell freda (2002), els bolets gegants de Fungus (2018) i l’enorme bigcripi d’El monstre de Santa Helena (2022). De fet, no és la primera vegada que els tectons apareixen a la narrativa de Sánchez Piñol: eren l’enemic subterrani de Pandora al Congo (2005). “El tema d’aquella novel·la eren els límits entre realitat i ficció –diu–. Aquí hi ha el dilema entre canviar o no. Una societat no canvia si no està obligada a fer-ho. En el cas de Pregària a Prosèrpina, en què tota la civilització romana està amenaçada, el canvi esdevé ineludible si es vol sobreviure”. El problema és que potser ni així és possible. “Amb els tectons no hi pot haver diàleg –adverteix–. No tenen lligams familiars, no són jeràrquics i només s’uneixen quan han d’atacar algú”.
L’individualisme i egoisme d’aquestes criatures subterrànies es pot relacionar fàcilment amb l’actualitat.
“L’individualisme extrem ens convertirà en monstres –assegura–. És l’última evolució del capitalisme. Anem cap a una societat sense escrúpols i sense creences”. L’autor fa notar que bona part de la narrativa nord-americana actual se centra en la família i la seva desintegració: “Ells van sempre una generació avançada a nosaltres. La família era l’última resistència que teníem i gairebé ja no existeix”. Amb els anys, Albert Sánchez Piñol s’ha anat desencisant de la realitat on viu. “No veig moviments gaire exitosos per canviar la realitat. Ho estem veient, entre altres temes, amb tota la crisi climàtica –recorda–. Si tot continua així, no vull viure en el món en què moriré”.
L’escriptor Albert Sánchez Piñol 📷 Guillem Roset/ACN
Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965) és antropòleg i escriptor. Autor dels assaigs Pallassos i monstres (2000) i Les estructures elementals de la narrativa (2020), ha publicat elsllibres de relats Compagnie difficili (2000), amb Marcello Fois, Les edats d’or (2001), Tretze tristos tràngols (2008) i Homenatge als caiguts (2019). La seva primera novel·la, La pell freda (2002), premi Ojo Crítico i finalista del premi Llibreter, ha estat traduïda a trenta-set idiomes, amb més de 800.000 exemplars venuts en tot el món. Posteriorment ha publicat les novel·les Pandora alCongo (2005), Victus (2012), Vae Victus (2015), Fungus (2018) i El monstre de Santa Helena (2022).
Veí incívic de Bellaterra es va amagar sota l’anonimat, i va instal·lar i conservar durant anys les portes de ferro d’accés al bosc a través del Camí de l’Escultor Vilanova, però des de aleshores segueix pendent que l’EMD faci la mateixa actuació al Passatge Noucreus, que també surt al nomenclàtor oficial de Bellaterra.
Vella instal·lació de portes de ferro que evitava l’accés al bosc a través del Camí Escultor Vilanova
El govern municipal de l’EMD de Bellaterra va obrir al nord del nostre poble un nou Itinerari en forma de ferradura d’un kilòmetre de longitud aproximat (entre els carrers Vázquez de Mella/ Escultor Vilanova i Can Llobet, que ens permet descobrir aquesta bonica i natural ruta verda que va bordejant els límits amb Sant Quirze del Vallès. Aquest pulmó verd de Bellaterra és ple de gran pins, alzines i romaní, entre romàntics caminets per endinsar-se al cor del bosc.
Gemma Ruiz Palà, La Sotana, Sáenz de Urturi i Marian Rojas: els rànquings dels llibres més venuts d’aquest Sant Jordi 2023, a la Llibreria Papers de Bellaterra
Passejar, badar, remenar i comprar llibres, i regalar i rebre roses. La Diada de Sant Jordi va tornar amb tota la seva força i omple carrers i places d’arreu Catalunya. Compartim algunes imatges que vàrem recollir ahir a primera hora del matí.
A la Plaça del Pi de Bellaterra, van participar unes poques Entitats Veïnals, però cap presència oficial de l’EMD de Bellaterra, ni partits polítics locals.
Víctor de la Llibreria Paper’s de Bellaterra, desitjant una Feliç Diada de Sant Jordi
Ignasi Roda Fàbregas (Barcelona, 11 de març de 1953), Cronista de Bellaterra, escriptor, actor, director i pedagog de teatre, cantautor i promotor cultural català, fill de Frederic Roda i Pérez i M. Rosa Fàbregas i Rovira. Entre 1967 i 1973 va formar part del grup musical Tricicle, juntament amb els seus germans Frederic i Àlvar. Ignasi va obsequiar al veïnat un punt de llibre personalitzat pel Sant Jordi 2023
Petita Galeria de fotos de les Entitats Veïnals que varen participar ahir, Diada de Sant Jordi, a la Plaça del Pi de Bellaterra
A Bellaterra, la Llibreria Paper’s situa la seva parada a la Plaça del Pi, amb la venda de llibres amb el tradicional descompte del 10%, i joves del poble ofereixen roses i llibres econòmics d’ocasió trets de les biblioteques de les seves cases.
Sant Jordi amb el llibre i la rosa
La diada del patró nacional de Catalunya, Sant Jordi, és un dia que se celebra amb especial entusiasme als carrers i places de tota Catalunya. Es poden trobar llibres i roses a tots els racons dels pobles i milers de persones surten a passejar pels seus carrers. També és tradició penjar als balcons la senyera de Catalunya.
A Bellaterra, la Llibreria Paper’s situa la seva parada a la Plaça del Pi, amb la venda de llibres amb el tradicional descompte del 10%, i joves del poble ofereixen roses i llibres econòmics d’ocasió trets de les biblioteques de les seves cases i familiars.
Parada de la Llibreria Paper’s a la Plaça del Pi de Bellaterra
La Diada de Sant Jordi a Catalunya és una festa que se celebra el 23 d’abril amb el Dia del Llibre i la Fira de les Roses, símbols de la cultura i l’amor, i és també una jornada que reivindica la cultura catalana i també, a través del blat, l’esforç de tot un poble. És el dia dels enamorats, i per això des del segle xv és costum regalar una rosa vermella «com la sang del drac» a l’estimada. A la dècada de 1930 s’hi afegeix el costum de regalar un llibre al noi, amb motiu del dia del llibre. El mateix dia també és la Diada Nacional de l’Aragó.
Punt de llibre de Sant Jordi 2023 ofert per Ignasi Roda, Cronista de Bellaterra
Ignasi Roda Fàbregas (Barcelona, 11 de març de 1953), Cronista de Bellaterra, és un escriptor, actor, director i pedagog de teatre, cantautor i promotor cultural català, fill de Frederic Roda i Pérez i M. Rosa Fàbregas i Rovira. Entre 1967 i 1973 va formar part del grup musical Tricicle, juntament amb els seus germans Frederic i Àlvar.
El Circ Raluy Legacy porta una de les seves produccions més sorprenents a Sabadell. “In art we trust” és un homenatge a l’art que, justament per això, comprimeix múltiples disciplines en dues hores d’espectacle. Es podrà gaudir fins el diumenge dia 9 d’abril.
Cal tenir en compte que, a banda de diferents promocions puntuals, les persones amb discapacitat, carnet jove o jubilats, així com les famílies monoparentals o nombroses, tenen descompte.
“In art we trust” és un show que recupera la fascinació, sorpresa i adrenalina tan característica del circ. Torna a la seva més pura essència perquè és, justament, un homenatge a l’art. El Circ Raluy fa més de cent anys que viu entre trapezis, cordes, anelles i vertigen i aquesta és la sisena generació de la família que continua el projecte. D’aquí el nom ‘In art we Trust’, que en anglès vol dir ‘Confiem en l’art’. Així ho admet Niedziela Raluy, artista i membre de la nissaga.
“És un homenatge al que hem fet durant sis generacions i al que ens ha donat de menjar i tantes alegries. Hem confiat en el que fem i en com ho fem, i el resultat sempre ha sigut molt bo”
En aquest sentit, comprimeixen un ampli ventall de disciplines, des de monòlegs fins a acrobàcies, en dues hores. De moment, ja ho varen veure més de 130.000 espectadors fent ‘sold out’ a Manresa i omplint la carpa de Barcelona. És per això que no dubten en assegurar que és un dels productes més sorprenents que han fet.
“Des que hem començat, hem anat de menys a més. És com un fenomen que s’està consolidant. A Barcelona hem estat tot el Nadal i omplíem cada dia. És molt difícil omplir durant tres mesos. La gent venia i repetia, i això és el que t’endús”
A Sabadell s’hi estaran una setmana llarga, des de ahir dijous fins diumenge que ve. L’última vegada que van venir va ser el 2021, amb Todo Locura, un espectacle que buscava restaurar el sotrac de la pandèmia, i en van marxar amb molt bon regust.
“Quan vam venir, la gent es va quedar amb ganes de més. Inicialment, hi havíem de ser dues setmanes, però vam acabar estant-hi sis. La gent repetia, en parlava… el públic de Sabadell sempre ens rep amb els braços oberts”
Les sessions seran a la tarda, a excepció dels diumenges, que també hi haurà un passi al migdia, i les entrades ja estan disponibles.
BELLATERRA.CAT 