Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Bellaterra’

MINI VIDEO DE BELLATERRA.CAT

Posta de sol de Bellaterra d’aquesta tarda, a les 17:30 hores.

Desitgem us agradi!!

Read Full Post »

A Bellaterra ja fa uns mesos que s’ha creat la comissió veïnal “Bellaterra és Sant Cugat”, que s’ha mogut per aconse-guir que Bellaterra deixi de formar part de Cerdanyola i passi a formar part de Sant Cugat del Vallès.

Les reivindica-cions, però, vénen de lluny i no sempre han tingut el mateix objectiu.

Històricament, Bellaterra ha tingut una identitat pròpia molt arrelada i va ser l’any 1992 que ja es va presentar una recollida de signatures a favor de ser un municipi independent de Cerdanyola. La petició, però, va ser denegada. I a partir de llavors es va iniciar tot un moviment veïnal que a poc a poc lluitaria per tenir més autonomia.

Un segon intent d’independència va ser recentment, l’any 2015, que Cerdanyola va aprovar fer una consulta però malau-radament després no va acceptar els resultats obtinguts.

Curiosament, tots aquests fets de fa tres anys van coincidir amb un moment en què alguns sectors de la política catalana lluitaven amb força per la idea de la independència de Catalunya respecte a Espanya, però Espanya els hi negava aquest diàleg.

El govern cerdanyolenc d’aquell moment es posicionava políticament a favor de la independència de Catalunya, però alhora no acceptava la de Bellaterra.A més a més, des de Bellaterra tampoc es va entendre que des de la Generalitat de Catalunya no es defensés la voluntat expressada pels veïns, tenint en compte totes les circumstàncies: Una reivindica-ció històrica, que acaba transformada en una consulta legal i acordada, amb uns resultats clars i que no es respecta el dret a decidir, un reclam, que a nivell nacional, es reivindica i es reclama als quatre vents. Una incoherència difícil de digerir.

Tot aquest entramat sense explicació al finalment ha portat a lluitar per una annexió amb Sant Cugat. El motiu ha estat que al canviar la legislatura i actualment no complir els requisits per a ser municipi independent, s’ha optat per annexionar-se al municipi amb què s’hi té més vincle de manera demostrada.

A continuació repassem amb una crono-logia, tots els fets ocorreguts des de la consulta del 1992 👇👇👇

Read Full Post »

“No està prevista cap millora ni inversió per Bellaterra”

Pere Solà presentant el PDU de Cerdanyola al Centre Cívic de l’EMD |BELLATERRA. CAT

Pere Solà, director del Parc Alba, va presentar ahir vespre al Centre Cívic de Bellaterra, el Pla director urbanístic (PDU) que ha d’ordenar el Centre direccional de Cerdanyola i es troba en període d’exposició pública obert a presentació d’al·legacions -fins el 9 de desembre. 5.377 habitatges; centre comercial al costat de l’estació de tren; 1’5 milions de metres quadrats de sostre per a zones d’activitat econòmica i de la ciència; i 178 hectàrees d’espais lliures són algunes de les dades destacades.

Govern de l’EMD, entre veïnes i veïns a la presentació del PDU de Cerdanyola|BELLATERRA.CAT

A l’acte, amb la presència de 30 veïnes i veïns (1% dels habitants de Bellaterra), van assistir Ramon Andreu, president de l’EMD, Carlos Cordón, alcalde de Cerdanyola, i la seva regidora d’Urbanisme, Eulàlia Mimó. Entre el públic es va veure la presència de tot el govern municipal de l’EMD, el vocal Convergent Jordi Macarulla i la vocal Laura Batalla, d’ERC

Pere Solà va començar dient que sense tancar tots els estudis i resolucions dels diferents abocador de la zona, no podrá iniciar-se la urbanització dels 5.377 habitatges. Que es tracta de crear i construir l’Eixample de Cerdanyola, que conectará amb la UAB a través de dos barris nous dividits per l’Avinguda Eix de la Ciència; la zona que toca al Sincrotró estaría dedicat a la construcció d’empreses tecnològiques i la zona tocant els abocadors i castells de Sant Marçal, per habitatges d’uns 120 metres quadrats, zones verdes, equipaments i comerç. Pere Sola va dir que el gas que produiexen els abocador sería conectat a la red existent de Naturgy, i que aquests terrenys lliures de construccions, passarien a ser zona verde de passeig.

Pel que es va exposar Pere Solà, en cap moment van sortir posibles repercusions o millores per Bellaterra, només va recordar la reserva de terrenys per la futura llargada dels FGC, des de l’estació Univetsitat Autònoma fins el futur nou Eixample de Cerdanyola. Al final, amb preguntes de veïnes i veïns de Bellaterra, això es va fer veure en profunditat. Pere Solà, en conversa informal amb veïnes va dir que desconeixia la distància existent entre Bellaterra i Cerdanyola.

Zona del Parc Alba de Cerdanyola|CEDIDA

El futur Parc de l’Alba en xifres

408 hectàrees (uns 400 camps de futbol): correspon a tot el territori situat entre els límits de Sant Cugat i els límits actuals de Cerdanyola d’una banda i entre el Parc de Collserola i l’autopista, d’altra banda
3 grans zones: zones verdes, una zona d’activitat econòmica i una futura zona residencial
73% de sòl públic (zones verdes i equipaments), 27% de sòl privat (empreses, comerços i habitatges)
41% de zones verdes amb un corredor biològic d’1 km d’amplada
5.377 habitatges (uns 15.000 habitants) a la Plana del Castell entre els quals 2.534 pisos (el 47%) de protecció oficial
30.000 llocs de feina a la zona d’activitat econòmica al voltant del Sincrotró Alba amb empreses innovadores i centres de recerca.

Per fer al·legacions, es poden presentar tant al Departament de Territori com a qualsevol registre públic, de la Generalitat o municipal. Important: identificar bé l’expedient, en aquest cas el 2017/064145/M (Pla Director Urbanístic del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès).

Read Full Post »

El Club Bellaterra va celebrar ahir al vespre una Assamblea General Ordinaria dirigida als seus socis, però no autoritzada a mitjans de comunicació, segons va anunciar a Bellaterra. Cat el soci Aureli Mas Raldiris, en nom de l’actual Junta Directiva.

Seu del Club Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Segons informacions privades, els socis del Club Bellaterra han estat sotmesos durant anys a moltes informacions contradictòries sobre la gestió i la situació del Club. L’anterior Junta Directiva ho negava tot, i ara resulta que han embargat l’edifici valorat en 5.000.000€, que va sortir a subhasta l’any 2018.

El president Jordi Fau Risques es va molestar moltíssim perquè Bellaterra. Cat va descobrir en plenes vacances d’estiu el seu anunci aparegut a Milanuncios, sobre el traspàs del Bar del Club, gestionat per la seva societat privada Powengram SL, diferent a la del Club Bellaterra 2005 S.L.

Tot s’ha conegut a través de les publicacions del mensual Tot Bellaterra.

Diuen que s’ha perdut tot el patrimoni i aquí no passa res, que hi ha un clima de “normalitat”, i que fins i tot s’han comprat noves maquines de musculació. Ara resulta que només s’ha pagat 1 Quota d’Hipoteca des del 2006 i per això la decisió de La Caixa d’embargar tot l’edifici. La Junta Directiva del Club va fer públic que és a causa de la baixada d’ingressos dels lloguers dels locals, però aquests sempre han estat llogats (Condis paga 8.000 € mensual). Quin tipus de planificació és aquesta? Quina és la gestió dels més de 180.000€ anuals que es cobren de lloguer dels locals comercials?

Els socis són molt responsables i paguen puntualment les seves quotes.

Més de la meitat de la Junta anterior va sortir per la porta de darrere, sense donar explicacions, i veient els resultats obtinguts, s’haurien de passar comptes.

Bellaterra.Cat va oferir al president Jordi Fau Risques d’organitzar una trobada pública al Centre Cívic de Bellaterra, perquè totes les veïnes i veïns del nostre poble, no solament els socis, poguessin preguntar i saber tota la veritat sobre l’autèntica situació del Club Bellaterra. Finalment no es va volguér fer perquè diuen és una entitat privada i es deu només als socis. Llàstima!

Els anys 30, el Club Bellaterra es va construir sobre un terreny que l’Ajuntament de Cerdanyola no va voler recepcionar com a públic. Es va regalar als veïns per destinar-lo a equipaments amb finalitat pública, aixi ho va dir el president Jordi Fau Risques en una carta publicada. Per tant, el que passa al Club, creiem també és un assumpte d’interès general de tota Bellaterra.

Des de Bellaterra. Cat desitgem, al igual que tot el poble, es faci realitat la normalització d’aquest històric Club de Bellaterra. Ningú va contra, sinó que es demana informació i responsabilitats per la mala gestió que l’han portat a la ruina. Quan es farà realitat la solució definitiva?

Read Full Post »

Pla Director Urbanístic del Parc de l’Alba (PDU), es presentarà demà dimarts 26 de novembre, a les 19h. al Centre Cívic de Bellaterra.

L’acte i exposició pública amb participacio ciudadana del nou Pla Director Urbanístic del Parc de l’Alba es presentarà demà dimarts 26 de novembre, a les 19h. al Centre Cívic de Bellaterra. Tenen prevista l’assistència l’alcalde Carlos Cordon, i el director del Parc de l’Alba, Pere Solà.

VÍDEO PROMOCIONAL PARC ALBA

El nou Pla Director Urbanístic (PDU) del Parc de l’Alba (o del Centre Direccional o del Consorci: són tres noms diferents per parlar del mateix…) va ser aprovat de forma inicial per la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona. Ara, des del passat 2 d’octubre, i fins al 9 de desembre es troba en període d’exposició pública obert a la presentació d’al·legacions.

Durant aquest temps, la ciutadania pot visitar les exposicions informatives instal·lades de forma permanent a tres espais: al vestíbul de l’Ateneu, i als dos mercats municipals: al de Serraperera i al de Lesqqqqqqq Fontetes. Aquestes exposicions mostren les idees principals del PDU.

A més, durant el període d’exposició pública hi ha previstos tres actes de participació ciutadana amb l’alcalde, Carlos Cordón, i el director del Parc de l’Alba, Pere Solà.

Dimecres 20 de novembre, a les 19h, al Museu d’Art de Cerdanyola

Dimarts 26 de novembre, a les 19h, al Centre Cívic Bellaterra

Dissabte 30 de novembre, a les 11h, a la sala Enric Granados de la Biblioteca

El futur Parc de l’Alba en xifres

408 hectàrees (uns 400 camps de futbol): correspon a tot el territori situat entre els límits de Sant Cugat i els límits actuals de Cerdanyola d’una banda i entre el Parc de Collserola i l’autopista, d’altra banda
3 grans zones: zones verdes, una zona d’activitat econòmica i una futura zona residencial
73% de sòl públic (zones verdes i equipaments), 27% de sòl privat (empreses, comerços i habitatges)
41% de zones verdes amb un corredor biològic d’1 km d’amplada
5.377 habitatges (uns 15.000 habitants) a la Plana del Castell entre els quals 2.534 pisos (el 47%) de protecció oficial
30.000 llocs de feina a la zona d’activitat econòmica al voltant del Sincrotró Alba amb empreses innovadores i centres de recerca

El document complet es pot consultar al web del Parc de l’Alba. El document en versió paper es pot consultar també a l’exposició instal·lada al vestíbul de l’Ateneu.

Read Full Post »

“Diari de Sabadell entrevista a l’empresari bellaterrenc Miquel Martí”

Miquel Martí, president de Moventia|ÓSCAR ESPINOSA

Per Miguel Angel Luque

El Grup Moventia acaba de guanyar un concurs de 100 milions d’euros de transport regular al sud de l’illa de Mallorca.

També està present al nord-est de França i opten a tres concursos a París. A Finlàndia i al Perú ha posat en marxa projectes de bicicleta compartida. La companyia, que està formada per Moventis –transport col·lectiu– i Movento –concessionaris i tallers–, ha passat de ser empresa familiar nascuda a Sabadell el 1923 a una companyia amb un creixement constant. El seu president, Miquel Martí, rebrà avui el Premi Tenacitat 2019 del Rotary Club Sabadell.

L’expansió de Moventis s’ha centrat a Europa?

Sí. També fem algunes cooperacions puntuals. Ara estem posant en marxa el transport a la ciutat de la Meca. Ens venen a buscar els països que necessiten un transport urbà competitiu, que funcioni i amb els mitjans tecnològics a l’abast de l’usuari. L’Aràbia Saudí està fent una aposta pel transport públic i vam guanyar una licitació en què demanaven el nostre expertise de la posada en marxa de 450 autobusos a la ciutat de la Meca.

I quan serà realitat?

Fa un any i mig que estem treballant amb gent desplaçada a la Meca amb l’objectiu de posar en marxa el transport allà a mitjans o finals del 2020. Estem construint la base logística, la recepció dels autobusos i posant en marxa l’empresa d’autobusos.

Pel que fa a Movento, també està en creixement?

En els últims anys sí que hi ha hagut una expansió rellevant. En aquests moments, estem més en una situació d’estabilitat i consolidació del creixement. Això no significa que no estiguem atents al mercat, i si hi ha una alguna oportunitat estratègica, estem vigilant i sabem què passa al mercat. L’última que hem fet ha estat una nova concessió d’Hyundai que posarem en marxa a Granollers a principis d’any. Pel que fa a Hyundai, ja estem presents a Mataró i Badalona.

En quina situació està el sector de l’automoció?

Sempre dic que de les amenaces se n’ha d’intentar fer oportunitats. Si estàs ben posicionat i la feina la fas ben feta, seràs capaç d’adaptar-te a les noves necessitats de la teva clientela, tant de transport públic com de privat. Tots els modus han de ser compatibles, un no eliminarà l’altre. Les dues formes de moure’s són necessàries i es complementen. Hi haurà fase de transició, no pots tenir ruptures brutals en les maneres de moure’s i en els mitjans.

I, concretament, què passarà amb el vehicle privat?

Els futuròlegs diuen que l’any 2025 un 20% dels vehicles que es vendran seran elèctrics. Encara tenim un llarg recorregut. S’han de seguir venent els vehicles privats amb combustió fòssil. L’any 2025, l’altre 80% continuarà sent de combustible fòssil. Per tant, és una llarga transició en què tampoc hi haurà una energia que prevalgui sobre les altres. Totes es compatibilitzaran i totes sumaran. No tot podrà ser elèctric, ni benzina, ni gasoil, ni híbrid, ni híbrid endollable, ni gas. De totes aquestes alternatives, la que vagi tenint més sentit i sent més competitiva en preu anirà agafant més quota de mercat més o menys rellevant.

Aquestes mesures milloraran l’impacte mediambiental, doncs?

Crec que és bo llençar un missatge: el que es necessita bàsicament per tot el tema mediambiental i tenir un ecosistema millor, el gran repte, és la renovació del parc automobilístic. Avui un vehicle dièsel d’última generació no contamina, perquè les seves emissions de CO2 i partícules són mínimes. El problema el tenim amb els vehicles d’antiguitat llarga. A Espanya tenim un dels parcs de vehicles més antics d’Europa, de 14 anys. Aquí s’ha de fer una renovació perquè té un poder de contaminació important. Aquest és el repte. No tant en el debat de dièsel, benzina contra electrificació. El gran canvi ha de substituir el parc antic que tenim.

Per fer aquest canvi caldrà que hi hagi ajudes de les administracions?

Sempre que hi ha hagut canvis tecnològics, el primer que ha de fer el pas són les administracions públiques. Si es volen impulsar els nous vehicles mediambientalment més correctes han d’anar acompanyats d’inversions en infraestructures. No podem pensar en una electrificació del parc si la infraestructura de la ciutat no està preparada. La gent ha de saber on el pot endollar. Per tant, la renovació i l’electrificació del parc han d’anar acompanyades d’inversions.

Es diu que ara els concessionaris han de vendre serveis. Hi està d’acord?

Que el model de concessionaris ha d’evolucionar, és evident. Ara està en el debat públic que ens transformarem en prestadors de serveis de mobilitat. Amb això hi estic d’acord. Però quan i en quin moment? Perquè la població anirà canviant. Serà un model de transició. Ens haurem d’adaptar; una part de la població demanarà uns serveis determinats i una part important continuarà utilitzant el vehicle privat de la mateixa manera que sempre. No hi haurà ruptures.

En aquest context, on se situa Moventia? L’any 2017 vostè va dir que volia assolir els 1.000 milions de facturació en 5 anys.

Més o menys anem en aquest camí. Al final t’has de posar un reptes que generin il·lusió. Des del moment que ho vaig dir fins ara, estem a la meitat de camí i aquest any estarem al voltant dels 700 milions d’euros de facturació. Ens anem apropant a poc a poc a l’objectiu.

“Aquest any estarem al voltant dels 700 milions d’euros de facturació”

Com veu Sabadell?

Sabadell ha d’aprofitar els elements positius d’estar a prop de Barcelona, amb els avantatges que això comporta i que no s’han aprofitat gaire. Les ciutats han intentat competir entre elles. Però cada ciutat aporta uns valors i situació estratègica determinada. Sabadell hauria de repensar quin és el seu model de ciutat. Estem en una àrea geogràfica superpotent de l’eix mediterrani i tenim unes infraestructures que han estat poc utilitzades: la UAB i l’aeroport, que es podrien aprofitar més.

I en l’àmbit econòmic?

Sabadell necessita un revulsiu. Alguna cosa que digui què serem d’aquí a 10 anys. L’aposta hauria de ser el riu. Caldria una remodelació d’usos del riu Ripoll per veure quins són els sectors que es podrien instal·lar allà. Veure si hi poden haver projectes de coneixement, start-ups, les noves economies i nous sistemes d’emprenedoria. Sabadell tindria una oportunitat molt clara de competir.

Tothom sembla que està d’acord en aquesta aposta, què cal per tirar-la endavant?

S’han de posar d’acord tots els agents. Els privats i els públics. Les ciutats funcionen quan hi ha col·laboració publicoprivada. Si tenim un govern estable a la ciutat, entre la col·laboració publicoprivada fer un pla a 10 anys vista. L’espai que ens queda seria el riu Ripoll. S’ha d’acompanyar d’altres infraestructures com la B-40 per tenir la ciutat comunicada i fer-la capital de comarca.

Read Full Post »

Entrada al barri de Terranova de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA.CAT

Davant les denúncies oficials de l’Associació de Veïns de Terranova i d’altres particulars, Bellaterra.Cat ha visitat in situ la zona baixa del barri bellaterrenc de Terranova, per conèixer de prop aquest bassal d’aigües putrefactes, aixi com el seu deixat entorn, on hem trobat 50 cotxes aparcats, segurament del polígon de negocis Sant Joan.

Si passegeu pel barri de Terranova i us arribeu al Camí del Picador (el que va a l’estació Sant Joan dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya), veureu que l’Ajuntament de Sant Cugat está canalitzant les aigües negres al Torrent de Ferrussons, i han deixat al descobert un toll d’aigües putrefactes, que les están canalitzant per sota de la via del tren dels FGC.

Fa un temps que uns veïns de la zona es van reunir amb l’alcadesa de Sant Cugat i es va fer una visita técnica a la zona per aportar solucions, i d’aquí venen les obres que s’estan fent ara mateix.

Aquestes aigües venen de cases de Bellaterra, i és el clavagueram d’algun carrer de Terranova i potser de més amunt, que no està connectat a la xarxa bàsica”.

Fa uns anys el pla E de Zapatero va finançar una estació de bombeig per reconduir les aigües i mai va arribar a funcionar bé. S’hi van gastar moltíssims diners, tant l’Ajuntament com l’Estat, per a una obra del tot inoperant. Com sempre succeeix, els responsables no apareixen per cap lloc, per molt que hagi estat una obra pagada amb diners públics.

Toll d’aigües putrefactes provinents del Col·legi Àgora de Sant Cugat i les cases altes del barri de Terranova de Bellaterra|BELLATERRA.CAT

Des de l’Associació de Veïns de Terranova i també particulars, s’han queixat via instància a l’Ajuntament de Sant Cugat però el fet és que el bombeig no funciona bé.

Camí del Picador, divisió entre Sant Cugat i Cerdanyola|BELLATERRA.CAT

Clarament és un tema de salut pública i molt greu, provocant molèsties als veïns i escoles, focus de mosquits, niu de rates, etc.

Aigües putrefactes de Sant Cugat i Bellaterra |BELLATERRA.CAT

Afecta en primer lloc a l’Ajuntament de Cerdanyola i el que està fent una acció és el de Sant Cugat, però el que convindria és resoldre abans el problema aigües amunt de Bellaterra.

Read Full Post »

BELLATERRA COMPLEIX 4 ANYS DE LA CONSULTA PER INDEPENDITZAR-SE DE CERDANYOLA

Els promotors argumenten la secessió en la desconnexió física i social del nucli respecte de Cerdanyola

Bellaterra vota si vol esdevenir municipi|CRISTÓBAL CASTRO

PER IVANNA VALLESPÍN

Bellaterra vota si vol esdevenir un municipi i independitzar-se de Cerdanyola del Vallès.

Unes 2.800 persones d’aquest nucli estan cridades fins dimarts a una consulta per decidir si posen en marxa el procés per convertir-se en el municipi número 949 de Catalunya, després que Medinyà decidís el juny passat segregar-se de Sant Julià de Ramis. A la consulta poden votar totes les persones de més de 16 anys empadronades a Bellaterra. Les votacions es fan avui, demà i els propers dilluns i dimarts en un únic punt, a la seu de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD), que és com un petit ajuntament. Els participants es troben amb una butlleta amb la pregunta: “Vol que Bellaterra esdevingui un municipi?”. A part del sí i no, hi ha una tercera resposta, on els veïns poden fer les seves propostes sobre el futur del poble.

L’EMD de Bellaterra, sorgida el 2010, va aprovar la creació de la Comissió Bellaterra Municipi per posar en marxa el procés per a la creació del municipi. Els impulsors justifiquen la segregació en el fet que se senten “desconnectats” físicament i socialment de Cerdanyola del Vallès. “La carretera i el tren ens porta a Sabadell i a Sant Cugat. Els veïns només van a Cerdanyola per fer tràmits, però els costums i les relacions socials es concentren a Sabadell i Sant Cugat”, explica Ramon Andreu, president de l’EMD de Bellaterra. “Les coses del nostre municipi ens les decideix una comunitat que no és la nostra”, afegeix.

Andreu explica que aquestes xarxes de relacions fora del municipi ja es comencen a teixir de ben joves. Bellaterra té escola bressol i col·legi, però els joves aviat opten per estudiar a centres de Sant Cugat i Sabadell per les facilitats de mobilitat.

Això és el que li ha passat a Albert Xercavins, de 19 anys, que aquest dijous votava sí a la consulta. El jove compara la relació de Bellaterra i Cerdanyola amb la de Catalunya i l’Estat espanyol. “Nosaltres paguem molts impostos, però els diners es queden a Cerdanyola i no s’inverteix gairebé res aquí”. Xercavins admet que no se sent com un veí de Cerdanyola i quan li pregunten d’on és, contesta “de Bellaterra”. “Si no ho coneixen dic ‘del costat de Sant Cugat’, però mai dic ‘Cerdanyola’”. El jove pensa que amb un ajuntament propi, milloraran els serveis als veïns. “Des de la creació de l’EMD ja s’ha notat en la recollida d’escombraries, la regulació de transit o les càmeres de seguretat. Tenir un ajuntament permetrà una atenció més propera i individualitzada”.

En cas que Bellaterra s’independitzi, sorgiria un nou municipi bàsicament residencial

Els resultats de la consulta es publicaran dimarts que ve a la nit. Tot i que la consulta no és vinculant, si el resultat és favorable a la independència es posarà en marxa una ronda de contactes amb els diferents partits presents al Parlament perquè es creï una llei a mida per crear el nou municipi. Els impulsors han optat per aquesta via perquè admeten que no compleixen tots els requisits que marca la llei per esdevenir nova població. “Es demana que hi hagi més de tres quilòmetres de distància amb els altres municipis, i això no ho complim amb Sant Cugat. Però tot és una qüestió de voluntat política i els partits poden fer una llei a mida per a nosaltres, com ja s’ha fet en altres casos”, apunta Andreu. Bellaterra ja va intentar separar-se de Cerdanyola el 1992, però no va ser possible per manca de població.

Els impulsors de la iniciativa defensen que una Bellaterra independent és viable i ho sustenten en un informe econòmic que han elaborat amb dades proporcionades per l’Ajuntament de Cerdanyola. “Hem vist que Bellaterra com a municipi hauria d’assumir 2,8 milions per cobrir les despeses dels serveis que hauria d’oferir i ara generem quatre milions d’ingressos, que quedarien en tres en el pitjor escenari si reduïm el valor cadastral dels municipis”, incideix Andreu.

En cas que Bellaterra s’independitzi, sorgiria un nou municipi bàsicament residencial però amb un nivell alt de renda, que s’assemblaria força a poblacions benestants veïnes com Matadepera o Sant Cugat del Vallès. Això sí, no tindria la Universitat Autònoma de Barcelona, ja que, com recorda Ramon Andreu, el campus ja va decidir el 2010, quan es va crear l’EMD, continuar sota el paraigua de Cerdanyola.

Des de l’Ajuntament de Cerdanyola admeten certa fredor de relacions amb Bellaterra, tot i que neguen la desconnexió i esperen que la segregació no es produeixi. Igualment expressen el seu respecte pel procés participatiu endegat a Bellaterra. “Si el poble de Bellaterra decideix que vol marxar es respectarà la seva decisió”, apunten des del Consistori.

Read Full Post »

BELLATERRA DONA MOLT DE JOC:

Be. Bel. Bella. La. Lla. Ella. Llat. Aterra. Er. Erra. Ter. Terra. Aterra. Ra. Rar. Rra…

Read Full Post »

“Cal dir la veritat a Bellaterra i no marejar la perdiu amb informacions falses”

Una nova caseta d’aigües de Sabadell es construeix al costat de la vella|CASSA

Segons han informat Cassa a Bellaterra.Cat, des de mitjans del mes d’octubre d’aquest 2019, Aigües de Sabadell (CASSA), va iniciar les obres de construcció d’una nova caseta de bombament d’aigua a Bellaterra, no pas una eliminació total, com ha publicat algú mitjà.

Aquesta nova caseta al Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell millorarà el servei d’aigües dels veïns i veïnes del poble de Bellaterra. Cal dir la veritat al poble i no marejar la perdiu amb informacions falses.

CASSA

Carrer de Sant Llorenç, 29

08202 Sabadell, Barcelona

Avaries i reclamacions:

☎️ 900878583

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »