Bellaterra, 10 de setembre de 2025
Posts Tagged ‘Bellaterra Gourmet’
BELLATERRA GOURMET 🧑🍳Dinar de Food Trucks a la Plaça del Pi de Bellaterra
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Gourmet on 10 Setembre 2025|
BELLATERRA GOURMET 🧑🍳 Tast de vins i formatges amb el Sommelier Enric Català
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Gourmet on 10 Setembre 2025|
Bellaterra, 10 de setembre de 2025
BELLATERRA GOURMET🧑🍳 Menús de Festa Major El Somni del Boig i Umami
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Gourmet on 10 Setembre 2025|
Bellaterra, 10 de setembre de 2025
Els 7 restaurants de Bellaterra estan situats a cases amb jardí, el que els fa molt atractius pels amants de la natura i la bona gastronomia de mercat.
Compartim dos Menús de Festa Major que han preparat els Chefs dels restaurants Umami i El Somni del Boig
Font: Umami, El Somni del Boig
BELLATERRA GOURMET🧑🍳 Chartreuse vol tornar a Tarragona, envellir el seu licor i construir un museu
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Gourmet, Chartreuse de Tarragona on 3 Setembre 2025|
Bellaterra, 3 de setembre de 2025
Segons ha pogut saber el Diari Més de Tarragona, la firma francesa així ho ha proposat a la Generalitat de Catalunya
Chartreuse vol tornar a Tarragona. Segons ha pogut saber el Diari Més, la firma francesa ha proposat a la Generalitat de Catalunya la creació d’un museu a la fàbrica del barri del Port on els monges cartoixans van destil·lar, entre el 1903 i el 1989, aquest emblemàtic licor. No només això, sinó que l’empresa es planteja tornar a envellir el seu producte en aquestes instal·lacions i embotellar-lo com a Chartreuse de Tarragona.
L’Ajuntament n’és conscient i ho veu amb bons ulls. «És una companyia que té interès a potenciar i cuidar aquesta vinculació que té amb la ciutat», afirmen des del consistori. Aquest mitjà s’ha posat en contacte amb l’empresa, però els seus responsables no han volgut pronunciar-se al respecte.
Actualment, ja existeix un espai de divulgació dedicat al Chartreuse a la ciutat de París, així com un museu sobre la història d’aquest elixir a la localitat francesa de Voiron i un altre a Saint-Pierre-de-Chartreuse
La fàbrica del Chartreuse està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) per la seva importància en la història tarragonina. Els orígens de l’edifici se situen en una antiga fàbrica tèxtil de vapor —l’única que hi va haver a la ciutat—, que es va inaugurar l’any 1857 amb el nom de La Fabril Tarraconense. Aquesta va cessar la seva activitat el 1869.
Posteriorment, el complex es va convertir en una destil·leria i magatzem d’ampolles, donada la seva proximitat a la fàbrica de l’empresari francès August de Muller, dedicada a l’elaboració i exportació de vins i alcohols. El 1882, l’orde monàstic dels cartoixans va comprar l’edifici amb la voluntat de fabricar licors fora de França, però hi va haver un incendi i es va haver de reformar l’edifici. No va ser fins al 1903 quan es van poder instal·lar i van començar a destil·lar Chartreuse fins al 1989, quan va tancar la fàbrica.
Tot i això, el vincle entre el licor i la ciutat mai es va trencar i, de fet, està més viu que mai. A les cases dels tarragonins és habitual trobar ampolles de Chartreuse; així com als bars, locals i restaurants, en format de còctel o també digestiu. Aquest lligam entre el present i el passat es fa encara més evident durant la celebració de Santa Tecla amb la beguda típica de les festes: la mamadeta, una combinació de granissat de llimona i Chartreuse groc i verd que enamora. A més, els exemplars del Chartreuse de Tarragona tenen un gran valor i són dels més desitjats entre els col·leccionistes.
Font: John Bugarin, Diari Més
BELLATERRA GOURMET 🧑🍳 Moreno-Antolinos, frec a frec de Bellaterra
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Gourmet, Mercat de Badia del Vallès on 1 Setembre 2025|
Bellaterra, 1 de setembre de 2025
LLUIS TORRES✍️Hem visitat el Mercat de Badia del Vallès i ens ha sorprès la bona presentació de les seves parades amb una qualitat preu molt honest.
Moreno-Antolinos(*) entre altres productes ibèrics, ofereix una Botifarra Ibèrica de les millors que hem menjat mai, sense oblidar la Chistorra i el Chorizo picant suau o dolç. L’atenció és molt professional. El seu telèfon és el 937185515
També ens ha agradat la parada De Fruta Madre, amb uns productes seleccionats de bona qualitat i preu. El seu telèfon és el 699116511
Queviures Joan Carles ofereix una gama de productes i una presentació de vitrines impecable, és d’agrair seva professionalitat i atenció. El seu telèfon de contacte és el 617 206 489
(*) Moreno-Antolinos és una empresa familiar dedicada a l’elaboració i venda d’embotits, carns frescos, pernils i productes delicatessen, destacant els de producció pròpia de línia ibèrica.
El primer establiment es va obrir el 10 d’abril de 1951 a un petit local situat al carrer Elcano de Sabadell, i des d’aleshores hem evolucionat cap a una elaboració artesanal, amb menys grasses, aditius i al·lergències. Tots els embotits, les picades i les hamburgueses que elaborem actualment són aptes per a persones celíaques.
Elaboren i ofereixen els seus productes a tres botigues pròpies a Sabadell i als Mercats Municipals de Badia i Barberà del Vallès.
BELLATERRA GOURMET🧑🍳 Reobre, amb la marca METT Barcelona el centenari Hotel La Florida del Tibidabo
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Gourmet on 30 Agost 2025|
Bellaterra, 30 d’agost de 2025
La cadena hotelera de Dubai, Sunset Hospitality, gestionarà l’emblemàtic Gran Hotel La Florida, al Tibidado
La reobertura de l’hotel coincideix amb el centenari de la inauguració del Gran Hotel La Florida. Originalment concebut pel Doctor Andreu com l’hotel més exclusiu de la ciutat, l’edifici combina una rica història amb una arquitectura singular que el converteix en un referent d’estil i elegància.
El dilluns 1 de setembre, la cadena hotelera de Dubai, Sunset Hospitality Group, serà l’encarregada d’iniciar la nova etapa de l’emblemàtic Gran Hotel La Florida, un actiu patrimonial de la ciutat que serà transformat per operar sota la marca METT.
El projecte de reforma integral de l’establiment combina la recuperació d’actius patrimonials singulars amb una proposta experiencial vibrant, sofisticada i connectada amb la capital catalana, de la qual l’hotel és un referent per la seva excel·lent ubicació al cim de la muntanya del Tibidabo.
“En aquest cinc estrelles gran luxe s’han allotjat personalitats internacionals de la talla de Bruce Springsteen, Steven Spielberg, Barack Obama i Tom Hanks, entre altres“.
Després d’una reforma de vuit mesos i quinze milions d’euros, Sunset Hotels & Resorts s’encarregarà de reposicionar aquest allotjament entre la clientela internacional i nacional. Per fer realitat el nou La Florida, ens hem de remuntar al gener del 2024, quan Atom Hoteles —la socimi hotelera llançada el 2018 per Bankinter i Global Myner Advisors Capital Investment (GMA)— va realitzar una inversió de 50 milions a Barcelona per adquirir l’hotel La Florida i l’hotel Miramar —aquest, a la muntanya de Montjuïc—, dos equipaments singulars i molt emblemàtics per als residents.
Albarada de l’Hotel La Florida és un restaurant contemporani que reinventa la cuina mediterrània amb sensibilitat, bellesa i autenticitat locals. Situat als tranquils turons sobre Barcelona, és un santuari refinat on ingredients de qualitat, vistes privilegiades i càlida hospitalitat es combinen en harmonia.
A l’Albarada cada plat s’elabora com una expressió de la terra, la temporada i la cultura, oferint als clients una experiència gastronòmica serena però sofisticada amb una perspectiva global. Destinat a ser una destinació culinària líder tant per a locals com per a visitants, Albarada presenta una nova perspectiva per a Barcelona.
En el cas de l’Hotel La Florida, Sunset destaca que “cada projecte a Espanya neix des del compromís, el respecte i la il·lusió de contribuir a un model d’hospitalitat que generi valor real com a destí i per a la seva comunitat”, afirma Jaime Buxó Clos, conseller delegat de Sunset Hotels & Resorts.
Amb gairebé un segle d’història, aquest immoble patrimonial reobre sota la firma de METT Hotels & Resorts, després d’una inversió de 15 milions d’euros orientada a convertir-lo en un cinc estrelles lifestyle que combina herència, disseny i experiència. La transformació, liderada per SHG en col·laboració amb Atom Hotels i GMA Corporate, dona lloc a un hotel de cinc estrelles amb setanta habitacions, dues piscines, spa, gimnàs, club privat, espais gastronòmics oberts a la ciutat i salons per a esdeveniments.
La Vermutería 1925 és un homenatge modern a la tradició i la història que ret homenatge a les seves arrels amb un nom que fa un gest a l’any històric en què es va construir l’icònic edifici que ocupa. Inspirat en la manera tradicional catalana de menjar, 1925 convida els clients a compartir taula amb un flux continu de tapes refinades i autèntiques, elaborades amb ingredients procedents de mercats i productors locals.
L’hotel serà un nou punt de trobada per a residents i viatgers, amb aliances com Lladró, amb un gran protagonisme de les seves peces icòniques a Florida Lounge by Lladró (lobby) de l’hotel, i METT Barcelona Valmont Red Carpet Spa en la proposta de spa. Es calcula que es crearan més de vuitanta llocs de treball directes, a més d’un impacte positiu en el turisme de qualitat, amb especial atracció per a visitants del Regne Unit, França, Alemanya, els Estats Units i l’Orient Mitjà.
La reobertura de l’hotel coincideix amb el centenari de la inauguració del Gran Hotel La Florida.
Originalment concebut pel Doctor Andreu com l’hotel més exclusiu de la ciutat, l’edifici combina una rica història amb una arquitectura singular que el converteix en un referent d’estil i elegància.
El Gran Hotel La Florida ha viscut capítols històrics notables. Durant la Guerra Civil Espanyola, l’hotel va ser transformat en un hospital militar, i no va ser fins al 1950 que va recuperar la seva essència com a allotjament de luxe. En les dècades següents, es va consolidar com el refugi preferit de l’alta societat i de personalitats internacionals, inclosos Ernest Hemingway, James Stewart, Rock Hudson i la princesa Fabiola de Bèlgica.
En la reforma dels espais, els impulsors del nou establiment han preservat els elements arquitectònics originals, conservant la façana i altres detalls estructurals reconeguts amb el distintiu Hotel Monument, que atorga el Gremi d’Hotels de Barcelona.
Amb un model d’expansió asset-light i aliances estratègiques, Sunset Hotels & Resorts preveu operar almenys vint hotels el 2026. En aquest context, Espanya s’ha consolidat com un dels mercats clau del grup, no només pel seu lideratge turístic, sinó també pel vincle personal dels seus fundadors amb el país.
Font: MATT Barcelona
BELLATERRA GOURMET🧑🍳 Recepta dels Supplì Mirella Saltarelli de Marino (Roma)
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Gourmet, Supplì MIRELLA Saltarelli on 19 Agost 2025|
Bellaterra. 19 d’octubre de 2025
Els supplì són pura poesia! Condimentats com dicta la tradició del Lazio i Roma, són excepcionals, cruixents i filants com aquests: supplì de mozzarella i tomàquet de Mirella Saltarelli de Marino (Roma).
Buon appetito!
LLUIS TORRES✍️Avui compsrtim la recepta casolana de Supplì de Mirella Saltarelli de Marino (Roma), -la nostra inolvidable i estimada família italiana-. Més senzilla però igual de deliciosa. Al cap i a la fi, n’hi ha que els estimen també en les seves variants més modernes i originals, com els Supplì de pernil i formatge Escamorsa o els Supplì a la carbonara o amb verdures… perquè aquestes bombes-croquetes d’arròs fregides amb art sempre són boníssimes i no gaire conegudes a Catalunya.
Per a un efecte súper filant et recomanem fer servir mozzarella per a pizza, encara que també un fior di latte anirà bé!
L’arròs sobrant, com per als Arancini (una de les receptes tradicionals de la cuina italiana, específicament de Sicília. És tracten d’unes croquetes d’arròs farcides, una meravella de la cuina siciliana) és perfecte per preparar els Supplì de mozzarella i tomàquet, prova’ls i comparteix aquesta especialitat de sabors tradicionals romans!
SUPPLÌ MIRELLA DE MARINO (ROMA)
Dificultat: Media
Temps de preparació: 30 min
Temps de cocció: 30 min
Nota: Més el temps de refredament de l’arròs (aproximadament 2 h)
Ingredients per a 20 peces de Supplì (de 110 g cadascun, aprox)
500 g d’arròs
1/2 ceba
200 g de mozzarella 200 g
2 Ous ecològics del número 0
120 g de formatge Grana Padano
30 g de mantequilla + 50 g per mantegar
100 ml de vi blanc sec
2 culleres d’oli d’oliva verge extra
Sal fina
Pebre negre al gust
Per empanar i fregir
Pan ratllat, quantitat suficient
2 Ous ecològic del 0
Oli de gira-sol, quantitat suficient
Comencen la preparació dels Supplì d’arròs, mozzarella i tomàquet
Deixeu daurar la ceba picada uns 5 minuts i després afegiu-hi el puré de tomàquet. Salpebreu-ho, afegeiu el vi i deixeu cuidnar a foc moderat fins que la salsa s’hagi reduït i espessit.
Quan la salsa estigui llesta, afegeixir l’arròs i, remenant sovint, portar a cocció l’arròs fins que el risotto es vegi sec i compacte.
Apagueu el foc i incorporeu-hi la mantega i el formatge grana ratllat; barregeu bé i després afegiu els dos ous batuts. Remeneu-ho fins a incorporar i amalgamar bé tots els ingredients, després aboquem la barreja en un gran plat pla i deixem refredar completament.
Mentrestant, talleu la mozzarella a trossos o tires i poseu-la a escórrer en un colador, perquè perdi l’excés d’aigua. Quan l’arròs estigui fred, formin els suppli prenent amb les mans mullades una mica de la barreja a la qual donaran forma rodona i de croqueta: inseriu internament i al centre del Supplì un parell de trossos de mozzarella, després tanquem bé. Feu així fins esgotar els ingredients.
Fregeixim els Supplì en abundant oli calent (almenys 180°) donant-los la volta diverses vegades a tota la superfície, que haurà de quedar més que daurada. Els Supplì hauran de surar a l’oli, que haurà de ser per tant abundant. (Si volen evitar utilitzar grans quantitats d’oli, facin servir un cassó bastant petit i alt)
Poseu els Suppli a escórrer en un full de paper absorbent i serveixin ben calents.
Buon appetito i bona cuina!
BELLATERRA GOURMET🧑🍳 Les begudes refrescants de mitjan segle XX, per Josep Espunyes Peramolí
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Gourmet on 18 Agost 2025|
Bellaterra, 19 d’agost de 2025
“Som al cor d’estiu, al pet de la calor. I immersos en la calor, dos dels gaudis gustatius que més cerquem els humans són la beguda fresca i els gelats. Tot i que se’n pot consumir tot l’any, de beguda fresca i de gelats, el seu consum augmenta a l’estiu, el temps que més ve de gust prendre’n”.
Josep Espunyes ✍️ Als segles XVI, XVII i XVIII, el poble català gaudia del benefici del fred gràcies a la indústria del gel. Una indústria potent i molt estesa al país —amb pous de gel a Cortiuda, Peramola, Arfa, Oliana, Lavansa, Isona, Talarn, Solsona, Pinell, Guissona, Torà…—, però que s’acaba quan desapareix la dita «petita edat de gel», a mitjan segle XIX.null
Aleshores, als pobles no tenen cap altre remei que refrescar les begudes —aigua, vi, gasosa, cervesa— a la serena de la nit o al celler de cada casa, l’indret més fresc. De vegades, però, si la beguda era aigua per a dinar o bé sopar, s’agafava un càntir —els de Verdú manaven— i s’anava a cercar directament a la font, si era a prop de casa. La frescor natural que aquestes begudes regalaven al paladar produïa una sensació de plaer deliciosa. Una sensació de plaer que avui, avesats com estem al fred artificial, el nostre paladar ja no cuida notar.
A les grans ciutats, en canvi, quan s’hi acaba el gel natural cuiten a fabricar-ne d’artificial —la nevera hi arribarà alguns anys més tard, coneguda primerament com «cambra frigorífica»— i a comercialitzar-lo. Una de les primeres indústries catalanes que va començar a fabricar gel en quantitat, a la darreria del segle XIX, va ser l’empresa Folch, Albiñana i Companyia, instal·lada al Poble Nou de Barcelona.
A la nostra comarca, l’Alt Urgell, el gel s’hi torna a fer servir, pel que fa a refrescar la beguda, quan cap a la dècada 1930-1940 en comencen a fabricar a la Seu d’Urgell l’empresa RILSA i en Josep Boniquet. L’empresa RILSA, que ha de menester el gel per a refrescar la llet i conservar el formatge, també distribuirà gel, mitjançant els camions de recollida de la llet, als pobles de la rodalia de la Seu i als més allunyats, com ara Taús, Oliana o Peramola. El gel hi arribava encabit en gruixudes caixes de fusta de pi, amb palla a dins a tall d’aïllant, i destinat a fondes, cafès i tavernes. En Boniquet, en canvi, proveirà de gel la Seu d’Urgell mitjançant la venda directa al client o bé distribuint-lo casa per casa amb un ruquet i un carro que menava el Carboner —renom d’un ex-carboner—.
A la nostra comarca, l’Alt Urgell, el gel s’hi torna a fer servir, pel que fa a refrescar la beguda, quan cap a la dècada 1930-1940 en comencen a fabricar a la Seu d’Urgell l’empresa RILSA i en Josep Boniquet
Cap al 1950, el Pepe del Carnisser —renom de Josep Reig— també va muntar una fàbrica de gel a Oliana. En aquells dies, aquesta població era tot un esclat de vida, amb un cens que s’acostava als 1.800 habitants, arran de la gent que hi havia vingut d’arreu de l’Estat per treballar en la construcció del pantà.
Un gel artificial que tot seguit donarà volada al consum de nous refrescos estiuencs, com ara els famosos Danzón, Sandaru i Trinaranjus, que arriben de fora. El Danzón, que en un anunci de La Vanguardia es qualifica «de resfresco delicioso y agradable por su aroma y sabroso paladar», tenia diversos gustos —de cirera, de llimona, de taronja, de pinya, de préssec—, mentre que el Sandaru només era de tomata, de llimona i de taronja. Fa anys que han desaparegut del mercat, tant l’un com l’altre. En canvi, de Trinaranjus encara se’n despatxa, per bé que en un envàs diferent de l’inicial, molt original. El nom de la beguda provenia del seu contingut: el suc de tres taronges.
Ara bé, un refresc estiuenc molt demanat als cafès i tavernes de la Catalunya de mitjan segle XX va ser el suau —potser més conegut i tot per «soldat»—, que tant consumia un jove de vint anys com un padrí de setanta. Avui, tanmateix, d’aquest refresc no se’n serveix gaire perquè ben poca gent en demana. Consisteix en cafè, sucre i gasosa fresca, amb molta bromera en barrejar-se, a causa de la reacció del sucre amb el bicarbonat sòdic de la gasosa, que desprèn diòxid de carboni. Hi havia qui donava un toc final al refresc amb un polsim de cacau, canyella o vainilla.
Ara bé, un refresc estiuenc molt demanat als cafès i tavernes de la Catalunya de mitjan segle XX va ser el suau —potser més conegut i tot per «soldat»—, que tant consumia un jove de vint anys com un padrí de setanta
La gasosa, que acabem d’esmentar, va ser la primera de les begudes refrescants carbonatades que comercialment va fer forat de debò. Se’n bevia a casa i se’n bevia als cafès i les tavernes. Un consum elevat que va donar peu a la creació d’una fàbrica de gasoses, juntament amb sifons, a moltes poblacions catalanes mínimament grans. A l’Alt Urgell, hi van treballar la del Ramon Nadal i la del Joan Argerich, totes dues a la Seu —l’Argerich era d’Organyà, on també envasava sifó—; la del Domingo Flotats, a Nargó, i la de l’Enric Barber —renom d’Enric Bullich, barber d’ofici i pare del conegut cuiner Josep Bullich—, a Oliana, que envasava gasosa i sifó per concessió del Nadal de la Seu. En Flotats, a Nargó, a més d’envasar gasosa i sifó també va crear dos refrescos, un de taronja i l’altre de llimona. «Un Flotats de taronja» —o «de llimona»—, deien els nargonins quan en demanaven.
Unes indústries que tot i ser locals oferien al client un producte —gasosa, sifó o refrescos— d’una gran qualitat, reconeguda per la mateixa gent de la comarca i per la que venia de fora i el tastava. Avui no creiem que poguessin oferir aquell producte. La primera matèria, l’aigua, no té la mateixa qualitat ara que llavors.
Afegitó I
En la foto que il·lustra l’article, l’ampolla de gasosa porta la llegenda, gravada al vidre: «Argerich. Seo de Urgel». La prova inqüestionable, doncs, que l’Argerich fabricava a la Seu i que a la foto no s’aprecia.
Afegitó II
Un altre refresc estiuenc casolà que es consumia força a la Catalunya proletària —és a dir, d’extracció pobra—, tant a les grans ciutats com a qualsevol poble de la ruralia, era un got d’aigua fresca, una culleradeta de sucre i un raget de vinagre. Una gent pobra, sí, però que sabia molt bé què es feia. Una de les propietats del vinagre és la de ser refrescant.
Pel que fa al nom de «suau» de la beguda de cafè, sucre i gasosa que hem esmentat suara, pot ser que provingui de l’associació amb el terme Zuavo, el nom amb què es va comercialitzar la beguda inicialment. Però com que «zuau» també era el nom d’un soldat algerià al servei de França, el nom del refresc ben aviat va passar, probablement per associació d’idees, de ser «suau» a ser «soldat», que és el que en realitat era un «zuau».
BELLATERRA GOURMET🧑🍳 Le Negresco de Niça, molt més que un hotel
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Gourmet, Le Negresco, Niçe on 18 Agost 2025|
Bellaterra, 18 d’agost de 2025
“Le Negresco és famós per ser un hotel museu que acull més de 6.000 obres d’art de Niki de Saint Phalle, Victor Vasarely o Salvador Dalí entre molts altres artistes, i per haver allotjat un gran nombre de personalitats i famosos que al llarg de més de cent anys han protagonitzat divertides anècdotes”
Henri Negresco (en romanès, Henri Negrescu), fill d’un hostaler de Bucarest, va deixar la seva casa amb quinze anys i va anar primer a París i després a la riviera francesa, on va tenir molt d’èxit. Quan era director del Casino Municipal de Niça, va tenir la idea de construir un luxós hotel de qualitat que atragués els clients més rics. Després d’obtenir el finançament, va contractar el gran arquitecte de la cafè society, Édouard-Jean Niermans perquè dissenyés l’hotel i la seva famosa cúpula rosa. L’espectacular llum d’aranya de 16.309 cristalls de Baccarat situada al Royal Lounge del Negresco va ser encarregada per al Tsar Nicolás II.
Al contrari del que afirma la creença popular, la gran finestra del Royal Lounge (catalogada com monument històric) no és obra de Gustave Eiffel, sinó de Edouard-Jean Niermans; Eiffel no va treballar al Negresco.
Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, Henri Negresco es va enfrontar a un declivi dels negocis, just dos anys després d’obrir l’hotel, que es va transformar en hospital durant el conflicte. Al final de la guerra, el nombre de visitants rics de la Riviera havia disminuït fins al punt que l’hotel estava en severes dificultats financeres. Confiscat pels creditors, Le Negresco es va vendre a una empresa belga. Henri Negresco va morir uns anys després a París, a l’edat de 52 anys.
Amb el passar dels anys, l’hotel va tenir els seus alts i baixos, i el 1957 va ser venut a la família Augier. Jeanne Augier va renovar l’hotel amb luxoses decoracions i mobles, incloent una excepcional col·lecció d’art i habitacions amb cobrellits de visó. Conegut pels seus porters vestits amb les robes dels empleats de les cases burgeses elitistes del segle xviii, amb barrets amb ploma vermella, l’hotel també ofereix sopars de gourmet al restaurant Le Chantecler, d’estil Regence.
Però sobretot Le Negresco és famós per ser un hotel museu que acull més de 6.000 obres d’art de Niki de Saint Phalle, Victor Vasarely o Salvador Dalí entre molts altres artistes, i per haver allotjat un gran nombre de personalitats i famosos que al llarg de més de cent anys han protagonitzat divertides anècdotes.
Va ser al seu elegant bar Le Relais, d’estil anglès, on Richard Burton, una nit, després d’uns quants còctels, va oblidar el collaret de maragdes que li regalaria a Elizabeth Taylor i també on Salvador Dalí es passejava amb els seus guepards abans de sopar al restaurant Chantecler, que encara és d’avui. En una ocasió Madame Augier va elogiar l’amor que Dalií sentia pels animals, però l’excèntric artista li contestà «no ho faig perquè m’agradin sinó perquè em donen publicitat».
Tant li agradava Le Negresco a Montserrat Caballé que es va arribar a allotjar durant més de 500 nits, avui la seva suite preferida ostenta l’honor de portar el nom de la diva.
Le Negresco, potser per tenir una ànima bohèmia, ha estat refugi de grans artistes i músics com Michael Jackson que assajava en una pista de ball que es va fer instal·lar a la seva habitació; Charles Aznavour que cada any celebrava el seu aniversari a l’hotel o Paul McCartney que durant la seva estada a Niça va perdre el passaport el que el va obligar a perllongar la seva estada que aprofito per compondre l’exitosa cançó The Fool on the Hill.
Bill Gates, va voler fer-se amb la propietat del Negresco i va enviar a Madame Augier un xec en blanc que deia: «Indiqueu la quantitat que voleu rebre», l’oferta va ser amablement rebutjada amb una nota que deia, “Ho sento Mr. Gates, hi ha records que valen molt, i vostè no és prou ric”
Le Chantecler té una estrella a la Guia Michelin, i està dirigit per Virginie Basselot des de 2018. Ha estat sota la direcció de xefs famosos com Bruno Turbot i Alain Llorca, qui el va deixar per fer-se càrrec de l’igualment llegendari Moulin de Mougins. El restaurant té un fabulós interior amb gobelins i mobiliari rococó en colors no tradicionals com els colors rosa, llima, llimona…
El 2003, l’Hotel Le Negresco va ser catalogat pel Govern Francès com monument historique. És membre del consorci The Leading Hotels of the World. El Negresco té un total de 119 habitacions més 22 suites.
Font: Wikipèdia, Javier Lozano
BELLATERRA GOURMET🧑🍳 Recepta de flam de castanya
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Gourmet on 10 Agost 2025|
Bellaterra, 10 d’agost de 2025
LLUIS TORRES✍️El flam de castanyes és una delícia que combina la textura suau del flam amb el sabor ric i intens de les castanyes, un ingredient estrella de la tardor, que ara ho farem amb castanyes confitades. Aquesta recepta és perfecta per aprofitar productes de temporada i sorprendre amb un postre casolà diferent i exquisit. El toc aromàtic de la vainilla arrodoneix aquest flam, convertint-lo en una opció irresistible per a qualsevol ocasió. Seguiu els passos i gaudiu d’un resultat espectacular!
INGREDIENTS:
250 g de castanyes
1/2 l de llet
3 ous ecològics
100 g de sucre
1 canó de canyella
400 g de crema de llet
mantega (per untar el motlle)
Guarnició: Una castanya confitada
PREPARACIÓ:
Per començar, bulliu les castanyes fresques o congelades, durant 1 hora i 1/2 amb la llet, el sucre i el canó de canyella.
Un cop bullides les castanyes, tritureu-les amb la crema de llet amb l’ajuda de la batedora.
Bateu 2 ous en un bol i barregeu-los amb les castanyes triturades. (Us ha de quedar una pasta que tingui una textura semblant a la d’un puré de patates suau).
A continuació, unteu el motlle amb mantega i ompliu-lo amb la barreja.
Coeu-ho al forn al bany maria, uns 3/4 d’hora a 180 graus.
Finalment, deixeu refredar el flam i desemmotlleu-lo.
Serviu-lo en un plat i decoreu amb una castanya confitada.
Bon profit i bona cuina!
