BELLATERRA.CAT

Bellaterra, 13 de juliol de 2025

“Catalunya com a Regió Mundial de la Gastronomia 2025 promou la gastronomia com a forma d’expressió cultural i ofereix un conjunt de fires, exposicions i experiències que vinculen el menjar amb un paisatge únic”.

– Roses ofereix una àmplia gamma de tallers, tasts i presentacions per promocionar el menjar i la gastronomia locals

– El projecte pretén crear sinergies entre les confraries de pescadors locals i els restauradors dels pobles de la zona del Cap de Creus

✍️ A Catalunya, cuinar és un esdeveniment social, un espai de trobada de sabors, costums i persones. En els darrers anys, els professionals de la gastronomia catalana han apujat el llistó i han convertit el país en un referent mundial de la cuina. Aquest any, Catalunya ha estat reconeguda com a Regió Mundial de la Gastronomia i això situa les seves receptes i costums al mapa per als amants del bon menjar d’arreu. En pocs anys, el menjar i el vi s’han convertit en un gran atractiu per als visitants que busquen alguna cosa més que sol i platja. A més, les experiències gastronòmiques són una manera excel·lent de conèixer la cultura d’un poble. En aquest article detallem una mostra de les moltes fires, exposicions i experiències que vinculen la gastronomia a un paisatge i un territori únics.

El millor marisc de Llançà

La vila de Llançà, a la Costa Brava, aposta per consolidar-se com a centre de la bona gastronomia i el bon vi amb diverses propostes destinades a promocionar els productes locals i les delícies tradicionals. Destaquen els esdeveniments Street Food, els tallers Espai Gastromar i la campanya Music & Wine.

Sens dubte, el producte estrella local d’alta qualitat és l’ escamarlà . Aquest marisc s’està promocionant en el marc d’un projecte per crear sinergies entre les confraries de pescadors locals i els restauradors de diversos municipis del Cap de Creus.

Mentrestant, els esdeveniments gastronòmics de carrer s’han consolidat com a trobades imprescindibles per als amants del menjar. Tenen lloc de febrer a juny i ofereixen una àmplia varietat de tapes d’establiments locals acompanyades de vins i cerveses artesanes de la DO Empordà.

Pel que fa a l’Espai Gastromar, que recentment ha obert les portes juntament amb la nova oficina de turisme de la Casa del Mar, serà un centre dedicat a difondre la cultura culinària amb arrels marineres. Al llarg de l’any, organitzarà tallers, com ara un sobre la salaó d’anxoves, en què els participants aprendran a elaborar aquest peix conservat emblemàtic de la costa catalana.

El festival Música i Vi també serà un punt culminant, combinant concerts de música en directe amb tasts de vins de la DO Empordà i acompanyats de menjar durant l’estiu.

atret un públic divers, tant local com visitants, i s’ha convertit en un esdeveniment de referència en la projecció de la riquesa gastronòmica del país. La campanya posa en valor l’arròs únic i d’alta qualitat de Pals gràcies a la participació de diversos restaurants locals que hi participen. L’arròs de Pals, que es conrea als fèrtils arrossars de l’Empordà, és el resultat de més de 500 anys d’història i tradició arrossera. Els restaurants participants oferiran menús especials que inclouran creacions culinàries com el plat principal tradicional, l’arròs a la cassola .

La campanya gastronòmica inclourà activitats associades, com ara visites guiades temàtiques als arrossars que expliquen el procés històric de cultiu, collita i processament de l’arròs, cursos de cuina que expliquen les tècniques tradicionals de preparació de l’arròs, xerrades i tallers, i mercats de productes locals en què també participaran cellers de la zona.

En resum, la campanya ofereix una sèrie d’esdeveniments que actuen com a porta d’entrada per descobrir el patrimoni cultural i natural d’aquesta ciutat medieval emmurallada, amb els seus carrers empedrats, antigues torres de guaita costaneres i vistes panoràmiques dels arrossars, totes experiències que complementen perfectament les delícies gastronòmiques que s’ofereixen.

Quatre estacions de gastronomia, paisatge i vi a Roses

Durant tot l’any, l’Aula Gastronòmica de Roses, un espai de promoció de la gastronomia i la pesca de la vila marinera, ofereix una àmplia varietat de tallers, tasts i presentacions que tenen com a objectiu promocionar la cuina i els productes alimentaris locals. A més, hi ha la campanya Tastets de Roses, la campanya Suquet de Peix de Roses, el festival d’estiu Sons del Món a la Ciutadella de Roses, que combina espectacles musicals amb experiències gastronòmiques i vinícoles a l’estiu, i el Festivalet de Roses, que combina gastronomia i música vora el mar a finals de la tardor. En definitiva, una àmplia gamma d’esdeveniments gastronòmics i culturals que consoliden Roses com una destinació imprescindible durant tot l’any per als amants de la gastronomia, el vi i la cultura per submergir-se en els sabors més genuïns de la Costa Brava.

Fira ÀPAT– Costa Daurada i Terres de l’Ebre

Els dies 10, 11 i 12 de maig es celebrà la fira ÀPAT Costa Daurada i Terres de l’Ebre a la ciutat sud de Reus. És un esdeveniment que reuneix professionals del sector agroalimentari, productors locals i amants de la bona cuina. L’objectiu principal de la fira va ser donar visibilitat als productes locals i promoure sinergies entre els diferents actors dels sectors gastronòmic i agroalimentari. Els visitants hi trobaren productes locals per descobrir i tastar, des de vins i oli d’oliva fins a embotits secs, formatges i peix fresc.

La fira ÀPAT també és una excel·lent oportunitat per veure xefs de renom en acció, en showcookings en directe, compartint amb el públic les seves tècniques i receptes elaborades amb productes locals. Aquestes demostracions permetran als assistents aprendre noves tècniques culinàries, descobrir receptes innovadores i inspirar-se en la creativitat dels professionals de la cuina. A més, els millors cellers de la zona oferiran experiències úniques per gaudir de la riquesa vitivinícola que presumeix la zona.

Font: Catalunya Today

Read Full Post »

Bellaterra, 27 de juny de 2025

“Les fulles de l’olivera contenen un glucòsid anomenat oleuropeïna. A més, tenen glucosa, matèries tàniques i resines”.

Fulles d’olivera 

LLUIS TORRES🌿L’Olivera és un arbre que es cria silvestre a províncies del litoral mediterrani i pra Les seves fulles tenen unes propietats beneficioses hipotensores i hipoglucemiants.

Característiques de l’olivera

L’olivera és un arbre petit que pertany a la família de les oleàcies. Posseeix un tronc gruixut, irregular i retorçat a mesura que es va fent més gruixut.

Les fulles són el·líptiques, senceres, estretes i punxegudes, verdes i llustroses pel feix i blanquinoses pel revers. Les flors són blanques i petites i es disposen en ramets axil·lars.

Es cria silvestre, bé de forma aïllada, bé formant ullastrars a les terres baixes properes al mar de les províncies del litoral mediterrani i atlàntic de la península, així com a les illes Balears. Se suposa que és originari de la mediterrània oriental.

Les fulles de l’olivera contenen un glucòsid anomenat oleuropeïna. A més, tenen glucosa, matèries tàniques i resines.

Les fulles, sempre que no hagin estat fumigades, es preparen en infusió per beneficiar-se de les seves propietats.

Beneficis de les fulles d’Olivera

Les fulles d’Olivera aporten grans beneficis per a la salut, tant internament com externament.

Les seves propietats contribueixen a reduir la tensió arterial i actua d’hipoglucemiant, de manera que contribueix a mantenir els nivells de sucre a la sang equilibrats.

També té propietats antifúngiques i antiinflamatòries per la qual cosa ajuda a eliminar diferents tipus de fongs intestinals.

A més, de forma externa, és un excel·lent hidratant per a la pell, afavoreix l’elasticitat i ajuda a prevenir i alleujar l’artritis.

Utilització:

Es poden consumir a infusió i preparar infusions d’ús extern.

Com es prepara la infusió de fulles d’olivera?

Infusionar directament en aigua calenta. Hi afegim una cullerada de postres per preparar una infusió amb aigua. Concretament, l’aigua ha d’estar a 75ºC-80ºC. El temps de repòs ha de ser de 5 a 10 minuts abans de prendre.

“Es poden prendre tres tasses al dia”

Contraindicacions:

Igual que la majoria de plantes medicinals, no cal fer un consum excessiu i descansar cada cert temps de prendre-la.

Font: La Bona Salut

Read Full Post »

Bellaterra, 18 de juny de 2025

LLUÍS SIMON|La cui­nera Ana Mota Cortés, cone­guda com l’Anita de la Casa Anita, va morir diven­dres als 89 anys a Cadaqués, una vila on va ser una per­sona clau no només en la vida gas­tronòmica de la comarca sinó també en l’acti­vi­tat social i cul­tu­ral dels seus anys de glòria.

El seu mític local va ser un dels més freqüentats per Dalí i el preferit de Kirk Douglas quan va visitar la vila

Amb 18 anys es va casar amb Gui­llermo Martín Barra, natu­ral de Teba (Màlaga), que va morir el 2004. Sense gran experiència, el 1960 va obrir el seu res­tau­rant, con­si­de­rat un dels més antics del muni­cipi. L’esta­bli­ment va ser un dels més freqüentats per Sal­va­dor Dalí, que va insis­tir sem­pre en el seu lloc i la seva taula. L’excel·lència dels seus plats es va escam­par amb el mètode més tra­di­ci­o­nal, el boca-ore­lla.

El res­tau­rant, que con­ti­nua en mans fami­li­ars, ha esde­vin­gut un autèntic tes­ti­moni de la vida bohèmia i artística de la vila. La llista de per­so­nat­ges que van que­dar enci­sats per la cuina de l’Anita és memo­ra­ble. Pel seu local del cen­tre –car­rer Miquel Roset, 16– hi van pas­sar Kirk Dou­glas, durant el rodatge d’El faro del fin del mundo, Yul Bryn­ner, Jean Louis Trin­tig­nant i fins i tot el mític gui­tar­rista dels Rolling Sto­nes Ron Wood. També el freqüenta­ven Lluís Llon­gue­ras i el poeta català Àngel Pla­nells. Les foto­gra­fies a la paret en són tes­ti­moni.

Amb els anys, l’Ana i la família van saber con­ser­var tot el sabor del local. La seva cuina era caso­lana i mari­nera, però no hi fal­ta­ven plats sen­zills, com els macar­rons. La millor opció, amb tot, era fer cas als con­sells de la cui­nera, més enllà dels plats tra­di­ci­o­nals de la seva carta. En el res­tau­rant sem­pre han des­ta­cat les seves grans vol­tes i una deco­ració dife­rent a la com­petència, un punt des­con­cer­tant, on els cli­en­tes com­par­tei­xen gai­rebé tot l’espai.

A par­tir dels anys vui­tanta , el seu oncle Jua­nito va posar-se al cap­da­vant de l’esta­bli­ment. Bona part d ela família ha seguit la tra­dició gas­tronòmica que va començar l’Ana. En Rafa Martín, un dels seus qua­tre fills, i la Carme Faixó van obrir el res­tau­rant Can Rafa del pas­seig Marítim. La família també va obrir altres esta­bli­ments que ja són de referència, com el Celler Martín Faixí, l’Eno­teca, el Raviyu, Can Tito i l’hotel Arrels entre d’altres.

La cerimònia de comiat, que va aple­gar un nombrós grup de veïns i amics de la cui­nera, va tenir lloc diu­menge a l’església de Cadaqués.

Font: El punt Avui

Read Full Post »

Bellaterra, 7 de juny de 2025

Quina diferència hi ha entre un guindo i un cirerer?
Concretament, el cirerer es coneix com l’espècie “Prunus avium”.  Per la seva banda la cirereta és el fruit del guindo, un arbre que conforma una altra espècie coneguda com a “Prunus ceasarum”.  El guindo és molt proper al cirerer i de fet se’l considera un cirerer silvestre, predecessor de les varietats cultivades

LLUIS TORRES🍒A casa nostra moltes persones no saben el que és la guinda, (Cirera àcida). Sovint només pensen en la cirera confitada que troben als pastissos, etc., això demostra que aquí no la tenim present en la nostra cultura gastronòmica, tot el contrari que Itàlia, que l’anomenen Amarena, Griotte a Franca, Cherry Sour a la Gran Bretanya, Visine a Romania,  Sauerkirsche a Alemanya i Visnia a Polònia. Al Valle del Jerte hi ha un gran cultiu de guindes i produeixen un aiguardent de la mateixa fruita fresca.

A Catalunya, el guinder, també és conegut com a cirerer amarg o bord, cirerer de guilla o guineu, cirerer de moixó o gatzerí (Prunus cerasus) és un arbre de la família de les rosàcies i subgènere Cerasus. És conreat rarament com a arbre fruiter a la península Ibèrica, al contrari que la resta d’Europa.

Amarena Fabbri és la icona d’una empresa que té una gran història per explicar.  És una fruita apetitosa expressada de moltes maneres diferents, que t’ajudarà a expressar creativitat i passió a cada moment de la teva jornada.

El clàssic gust d’Amarena Fabbri és un producte que no perd la vigència des de fa cinc generacions.  És un dels sabors més versàtils de la gamma, es combina amb qualsevol recepta i és l’ingredient perfecte per tenyir de passió qualsevol invenció teva.

Una fruita de consistència crocant que es capbussa en un almívar dolç i aromàtic, per a una experiència sensorial que no podràs oblidar.  Amarena Fabbri, amb el seu inconfusible plaer envoltant, et conquistarà amb prou feines la proves.

Una tradición de familia que con los años se convirtió en un símbolo valioso. La elaboración de la famosa fruta nació en 1905 gracias a la intuición de Rachele Buriani, esposa de Gennaro Fabbri. Una idea genial y deliciosa que transformó un simple producto de la naturaleza en un ícono de gusto y estilo. Un éxito debido a su exquisitez.

Amarena Fabbri es sinónimo de «Made in Italy». De la pasión culinaria a la investigación artística, el paso es breve. En 2005, año del centenario de la empresa, Amarena Fabbri es protagonista absoluta del «Premio Fabbri para el Arte». Edición tras edición, artistas internacionales ofrecen un tributo a Amarena Fabbri, experimentando lenguajes artísticos diferentes para manifestar la belleza y la exquisitez.

Font: Amarena Fabri

Read Full Post »

Bellaterra, 6 de juny de 2025

LLUIS TORRES|Cal recordar que Suïssa no dona cap llicència de d’hostaleria si els demandants no tenen estudis hostalers o no presenten un acreditat CV, -única manera de formar bé el personal i aportar un servei de qualitat a la ciutat i clients.

“Ferran Adrià alerta de la manca de formació empresarial en el sector de la restauració”

El xef Fer­ran Adrià va aler­tar ahir en una con­ferència a Roses de la manca de for­mació empre­sa­rial en el sec­tor de la res­tau­ració. La jor­nada pro­fes­si­o­nal “Cuina, talent i ter­ri­tori” va ser orga­nit­zada per l’Asso­ci­ació d’Hos­ta­le­ria de l’Alt Empordà i en ella Adrià va rebre la jaqueta com a soci d’honor del col·lec­tiu gas­tronòmic La Cuina del Vent.

Davant d’un audi­tori d’empre­sa­ris i pro­fes­si­o­nals del sec­tor, el reco­ne­gut xef va adver­tir que “falta una revo­lució en el món de la gestió” en la res­tau­ració.

“Una cosa és obrir un res­tau­rant, i una altra de molt dife­rent és saber-lo ges­ti­o­nar”, va asse­nya­lar el pre­si­dent de elBu­lli­foun­da­tion, que va posar l’accent en la manca de for­mació empre­sa­rial i finan­cera entre molts res­tau­ra­dors. “És vital fer un pres­su­post anual i por­tar-ne un con­trol rigorós. Més del 90% no ho fa”, va remar­car, citant un estudi de Cai­xa­Bank que revela que cinc de cada deu res­tau­rants tan­quen abans dels cinc anys.

Adrià també va aler­tar que l’actual pressió fis­cal pot aca­bar ofe­gant molts nego­cis si no hi ha una bona pla­ni­fi­cació econòmica. En la seva ponència, titu­lada “Qua­li­tat, bona gestió i acti­tud inno­va­dora”, va defen­sar aquests tres pilars com a essen­ci­als per garan­tir l’èxit i la sos­te­ni­bi­li­tat dels pro­jec­tes gas­tronòmics.

La seva inter­venció també va abor­dar altres rep­tes que afec­ten el sec­tor, com la manca de per­so­nal qua­li­fi­cat, l’incre­ment dels cos­tos de les matèries pri­me­res i el canvi de para­digma en les jor­na­des labo­rals. En aquest sen­tit, va rei­vin­di­car el dret dels pro­fes­si­o­nals de la cuina a tenir hora­ris dig­nes: “Per què s’ha de tre­ba­llar més de vuit hores? Ens merei­xem tenir un horari com qual­se­vol altra pro­fessió.”

L’acte va comp­tar amb la par­ti­ci­pació de l’alcalde de Roses, Josep Maria Martínez, el dipu­tat i vice­pre­si­dent segon del Patro­nat de Turisme Costa Brava Girona, Joan Plana, el pre­si­dent de la FOEG, Ernest Plana, i el pre­si­dent de l’Asso­ci­ació d’Hos­ta­le­ria de l’Alt Empordà, Miquel Gota­ne­gra També hi ha inter­vin­gut el direc­tor i guio­nista David Pujol, cone­gut per la sèrie docu­men­tal El Bulli: Història d’un somni (2009), que actu­al­ment pre­para una sèrie de ficció sobre el mític res­tau­rant de Cala Mont­joi.

Font: El Punt Avui

Read Full Post »

Bellaterra, 3 de juny de 2025

Ingredients:

4 trossos de costella de porc
4 trossos de botifarra blanca i negra
150 g rovellons botons
150 g de sípia
1 pebrot verd
1 pebrot vermell
200 g d’arròs bomba
800 ml de fumet de peix
1 ceba de Figueres
2 grans d’all
2 tomàquets madurs

Preparació:

Daureu lleugerament la costella, la botifarra blanca i negra i reserveu-ho.
Daureu la sepia i reserveu-la.
En el mateix oli, daureu els alls i la ceba de Figueres picada.
Deixeu coure la ceba uns 30 min, a foc molt lent, fins que es caramel·litzi.
Afegiu-hi els pebrots i el tomàquet ratllat.
Quan el tomàquet sigui ben cuit, afegiu-hi la sípia, la costella, la botifarra blanca i negra, els rovellons botons i enrossiu-hi l’arròs.
Aboqueu el fumet bullent damunt de l’arròs.
Repartiu-ho bé i no ho torneu a tocar; poseu-ho a punt de sal.
Feu-ho coure al forn 10 min, a 200 ºC.
Traieu-ho del forn i deixeu-ho reposar.

Bon profit i bona cuina!

RESTAURANT LA TAULA

Carrer Sant Màrius, 8-12

08017 Barcelona

RESERVES ☎️ 934172848

Read Full Post »

Bellaterra, 1 de juny de 2025

“El Reial decret que regula aquest extrem, el 1021/2022, explicita que els bars i restaurants espanyols podran utilitzar ous frescos a les cuines per a l’elaboració de receptes de consum immediat si compleixen unes condicions clares en termes d’higiene en la producció i comercialització.  La llei no s’actualitzava des del 1991”.

LLUIS TORRES ✍️ Durant molts anys hem vist com als restaurants es preparava els Steack Tàrtar, utilitzant el rovell d’ou fresc, tot i estar prohibit per llei, per evitar la temuda salmonel·losi. També els programes de cuines de les televisions ho transmetien sense respectar normatives sanitàries.

L’estiu, amb la calor castigant els carrers, és un dels moments en què més preocupen les mesures sanitàries que bars i restaurants prenen a les cuines.  Alguns aliments arrosseguen la gramalleta de ‘perillosos’ a la seva associació amb les altes temperatures. 

Una qüestió que arriba a la categoria de debat públic a l’ou.  El risc associat a aquest bàsic de la dieta mundial no és fútil si no es prenen les mesures adequades tant en l’àmbit domèstic com en el professional per evitar la temuda salmonel·losi.

Està prohibit? 

Des del mes de desembre del 2022, va entrar en vigor un canvi normatiu que deixa molt clar com i quan està permès emprar aquest aliment sense tractament previ.


El Reial decret que regula aquest extrem, el 1021/2022, explicita que els bars i restaurants espanyols podran utilitzar ous frescos a les cuines per a l’elaboració de receptes de consum immediat si compleixen unes condicions clares en termes d’higiene en la producció i comercialització.  La llei no s’actualitzava des del 1991.

L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició ha estat la que, a través d’un informe molt detallat, ha definit aquestes cures especials amb l’ou fresc i amb closca.  Així, tots els bars i restaurants d’Espanya els poden fer servir per elaborar plats com els ous fregits o passats per aigua.

Calor i alimentació: està prohibit fer servir ou fresc en bars i restaurants?
 

Institut d’Estudis de l’Ou

«Amb la norma anterior, els ous frescos no es podien fer servir en preparacions cuinades per sota dels 70°C al centre de l’aliment.  S’havien de substituir per ‘ovoproductes’, que no poden reemplaçar l’ou fresc a les receptes que no barregen clara i rovell», expliquen des de l’Institut d’Estudis de l’Ou –una entitat sense ànim de lucre creada el 1996 amb l’objectiu de recolzar la investigació, la formació i la divulgació sobre aquest aliment–.

Què es pot cuinar amb ou fresc?

Els establiments que preparin menjars amb ou fresc a les receptes han de sotmetre’l sempre a un tractament tèrmic.  Han d’assolir una temperatura igual o superior a 70°C durant dos segons al centre del producte.  «O qualsevol altra combinació de condicions de temps i temperatura amb què s’obtingui un efecte equivalent», matisen.

«També es poden fer servir ous frescos si es cuinen a una temperatura de 63°C durant vint segons al centre del producte i se serveixen per al seu consum immediat, el cas dels ous fregits, cuinats a baixa temperatura, escalfats, truites poc quallades i preparacions similars en què l’ou no arriba a coagular-se del tot».

En cas que no es compleixin les condicions anteriors, s’obliga a substituir l’ou fresc per ‘ovoproductes’ com l”ouevina’.  Tot i això, tant els aliments elaborats amb ou, com els ‘ovoproductes’ que no es consumeixin immediatament i que «no siguin estables a temperatura ambient» s’han de conservar per sota de 8°C i consumir-se en un màxim de 24 hores a partir de la seva elaboració.

Font: Institut d’Estudis de l’Ou

Read Full Post »

Bellaterra, 28 de maig de 2025

“Maria Rosa Buïgas i Suárez, filla de Joaquim Buïgas i Garriga i d’Emilia Suárez i Torres, va venir a viure a Can Brillas d’Esplugues de Llobregat, arrel del seu matrimoni el 1948, amb Robert Brillas Juncosa, i varen construïr una gran casa d’estiueig de fusta, a l’Avinguda Bertomeu, 46 de Bellaterra, on passaven llargues temporades”.

JOSEP ALCALDE AMAYA✍️Cap al 1888, Pere Brillas i Sanllehi juntament amb el seu fill Josep Brillas i Batllori crea una empresa de vins i olis, amb seu a uns locals a la ciutat de Barcelona i bodega situada a Esplugues, on ja hi ha constancia de la participació de la empresa a la Exposició Universal de Barcelona del 1888.

Anys més tard, Josep Brillas i Batllori, continuador del negoci de vins, es va associar amb el seu cunyat Gabriel Ribó, fabricant de licors, i al 1902 van sol·licitar al Registro de Marcas y Patentes de Madrid, la inscripció de la marca Cave de Sainte Magdalenne, que van fer servir fins al 1912.

Posteriorment, al 1905, Brillas i Ribó, van demanar una marca d’aiguardents i anissats anomenada Trinidad, que van utilitzar fins al 1917.

El fundador de les caves va ser Josep Brillas i Batllori, ja que coneixedor de la producció de vins i licors i al tenir noticies del procés d’elaboració del xampany que hi havia a França i com que disposava de la finca d’Esplugues, va ser el primer que es va aventurar a iniciar la elaboració del xampany i va començar a excavar les caves que hi ha sota l’actual edifici del Casal de Cultura.

Tot i que Josep Brillas i Batllori no va arribar a fabricar vi escumós (només va fer algunes proves), va ser el seu fill, Josep Brillas i Socias, qui va donar la empenta definitiva a les caves i a la producció de xampany. Josep va viatjar per Europa per tal de conèixer bé la producció del xampany, i passà tempo-rades a Epernay i Reims, centres importants de producció en la regió de la Champagne, per tal de poder crear el seu propi cava

De tornada a Esplugues, i amb la col•laboració d’un tècnic especialitzat de Sant Sadurni d’Anoia, n’Agusti Parera, es llançà a la fabricació de cava amb la finalització de la construcció de les caves.

Va sol·licitar al Registro de Marcas y Patentes la utilització de la marca Caves Marguery, a l’any 1920, però donat que a la imatge de la marca que va presentar sortia una corona, tres anys més tard la marca va ser declarada en suspens per l’ús injustificat de la corona, d’aquesta manera, al 1923 Josep Brillas va tenir que crear un nou disseny on la corona va ser substituïda per una cistella de fruita. Així doncs, la primera referència de l’activitat a l’arxiu municipal data de 1923, quan paga la contribució industrial com a “criadero de vinos espumosos”, situat al carrer Àngel Guimerà, 44. La producció de caves a Can Brillas, va comportar la marxa de l’entitat l’Avenç, que ocupava els espais des de 1901, i es traslladà a la seva actual ubicació.

Va ser a partir d’aquells anys que la marca va situar la nostra població com a capdavantera en la producció de cava, i el nom de cava Marguery era sinònim de qualitat i professionalitat.

Desprès de molts anys d’èxits comercials e industrials, a partir de 1953 el continuador del negoci familiar va ser el fill de Josep Brillas, en Robert Brillas i Juncosa, que va continuant mantenint la marca Caves Marguery i el nom del seu pare, Josep Brillas. En aquells anys, la producció podia arribar fins a les 60.000 ampolles l’any, tot i que s’ha de recordar que era un procés totalment artesanal, i tot i aquest caràcter mes manual de la producció, cap als anys 50-60, caves Marguery servia ampolles a Catalunya, Mallorca, Saragossa, València i Madrid. Cap als anys seixanta, la dificultat de tirar endavant la empresa va fer que el seu propietari, Robert Brillas, hagués de prendre una decisió: per una banda, el caràcter artesanal de fabricació de les caves no podia competir amb la actual modernització i automatització de la competència, i per altra la creixent urbanització de la villa va impossibilitar l’expansió del negoci, aixi a l’any 1968, les caves van deixar de produir, i al 1973 es van cedir a l’Ajuntament a canvi d’una compensació económica simbólica.

L’any 1984, l’Ajuntament va construir l’actual Casal de Cultura, al que se li va posar el nom del seu últim propietari, Robert Brillas, com a reconeixement de la nissaga impulsora de la producció de cava a Esplugues.

Com a anècdota, a Josep Brillas i Socias no li agradava el nom de Brillas com a marca comercial, i buscava un nom que tingués molt més impacte i es va decidir per Marguery, nom d’origen francès que va prendre del restaurant Chez Marguery de Paris, en el que havia estat durant els seus viatges a França.

Fins aquí una breu referència a la història d’una de les marques més conegudes del nostre municipi, bressol de tantes i tantes iniciatives empresarials e industrials, i que des del Grup d’Estudis anirem redescobrint en futurs articles.

Fonts:

AMEL. Exposició “Can Brillas, de casa a casal”, 2010.

AMEL. Colecció Cartells, donació Mont-serrat Sastre

Imatges del llibre publicitari de Marguery.

AMEL. Col·lecció M. Del Carme Brillas Juncosa

Grup d’Estudis D’Esplugues. Caves Marguery, entrevista a Robert Brillas Juncosa, dins Miscelánia II, 2006.

Read Full Post »