LLUÍS TORRES | El dia 3 de juliol de 2024, Bellaterra TV, comunicava la notícia que els actuals gestors de l’EMD tenen previst l’obertura d’un “itenirari de vianants” a l’espai públic del Camí Antic, (entre els carrers Til·ler i Terranova), una obra que volen estigui enllestida fins a finals d’aquest 2024.
Error que els gestors de l’EMD de Bellaterra projecti un itinerari de vianants des del carrer Til·lers, quan de moment no existeix el terreny públic, només a partir de Sant Llorenç
Sorprèn i molt que l’EMD estigui plantejant fer-ho des del carrer Til·ler, just davant del gran terreny tocant les pilones, on hi ha el projecte Bellanova, (amb la construcció d”un màxim de 130 cases), ja que no existeix l’espai públic per iniciar l’anomenat Itinerari de vianants.
“El projecte correcte és fer-ho des dels carrers Sant Llorenç a Terranova, (NO pas de Til·ler a Terranova), on sí es disposa d’aquest terreny públic, encara que plens de setos i aparcaments ocupats privadament des de fa un munt d’anys“
Aquesta és la primera fase del itinerari oficial presentat per l’EMD de Bellaterra:
Creació d’un itinerari de vianants entre els carrers del Til·ler i Terranova. Aquest tram mantindrà el doble sentit de circulació però s’aplicaran mesures per reduir la velocitat i garantir la seguretat. L’itinerari es farà amb sauló compactat a la zona pública fora de la calçada. Execució prevista per al 2024, finançades per la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Cerdanyola.
“Et liberté ne se dit plus en espagnol On peut toujours rêver, d’Athènes et Barcelone”
El bellaterrenc Francesc Pérez Torres amb Georges Moustaki al seu últim concert al Palau de la Música Catalana de Barcelona 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
FRANCESC PÉREZ TORRES|El 8 de gener del 2009, Georges Moustaki va pujar per última vegada a un escenari, va ser una vegada més en el Palau de la Música Catalana de Barcelona. Ho recordaré tota la vida, perquè aquella nit vaig poguer saludar-lo i comentar-li que jo, amb 19 anys, vaig gaudir d’aquell primer concert seu de 1971, pocs dies abans de desplaçar-me a Ginebra (Suïssa), per residir 2 anys. Inoblidables cançons: Ma liberté, Les Temps de Vivre, Il y avait un jardin, La Métèque, La Mediterranée, etc., va ser fantàstic!!, un del meus millors records musicals, més després d’haver gaudit de les meves classes de français a l’acadèmia Berlitz del carrer Pelai de Barcelona, on vaig coincidir amb Jordi Sabater, amic i company de feina del Restaurant Via Veneto.
Moustaki va debutar a Espanya el 1971, un concert dins del Festival de Primavera organitzat per Oriol Regàs Pagès, alma mater del restaurant Via Veneto, Bocaccio, etc.,etc., precisament va ser al Palau de la Música Catalana, en un moment en què a la censura franquista no li feia cap gràcia la seva cançó ” En Méditerranée”, que conté uns versos que diuen ‘el cel està de dol i la paraula llibertat ja no es diu encastellà”
EN MEDITERRANÉE, 1971 (Georges Moustaki/Areski Belkacem)
Dans ce bassin où jouent des enfants aux yeux noirs Il y a trois continents et des siècles d’histoire Des prophètes, des dieux, le Messie en personne Il y a un bel été qui ne craint pas l’automne En Méditerranée….
Il y a l’odeur du sang qui flotte sur ses rives Et des pays meurtris comme autant de plaies vives Des îles barbelées, des murs qui emprisonnent Il y a un bel été qui ne craint pas l’automne En Méditerranée….
Il y a des oliviers qui meurent sous les bombes Là où est apparue la première colombe Des peuples oubliés que la guerre moissonne Il y a un bel été qui ne craint pas l’automne En Méditerranée….
Dans ce bassin, je jouais lorsque j’étais enfant J’avais les pieds dans l’eau, je respirais le vent Mes compagnons de jeux sont devenus des hommes Les frères de ceux-là que le monde abandonne En Méditerranée….
Le ciel est endeuillé par-dessus l’Acropole Et liberté ne se dit plus en espagnol On peut toujours rêver, d’Athènes et Barcelone Il reste un bel été qui ne craint pas l’automne En Méditerranée….
Tomba de Georges Moustaki (1934-2013), sempre florida i plena de colors 📷 Cementiri Montparnasse de Paris
LLUIS TORRES| El dia 27 de juliol el Tot Sant Cugat publicava un article d’opinió d’en Jordi Casas, resident a Sant Cugat des de l’edat de un any. Les seves dues grans passions intel.lectuals són la política i la història, la qual cosa explica el seu currículum. 6 anys presidint el comitè d’empresa de CCOO i ex regidor (sempre a l’oposició) del PSUC i ICV a l’Ajuntament de Sant Cugat, etc., etc., Tot fa veure que Casas té la mateixa opinió que la família Roda, amb la circumstància que algú d’aquests han canviat de PSUC a ICV i després a JUNTS, segons els propis interessos del moment, i seguint el camí de Toni Morral, ex alcalde de Cerdanyola.
Sempre és d’agrair les opinions personals en llibertat i transparència per saber el què pensa la ciutadania, però mai es pot generalitzar, ja que políticament, Bellaterra i Sant Cugat, es donen majoritàriament la mà per seguir un mateix camí social.
Bellaterra, no. Gràcies!
‘Davant d’una opció que fa un tuf classista que tira d’esquena, el meu no és rotund. No vull un Sant Cugat més elitista’
El 19 de maig de 1956, la Junta de l’Associació de propietaris acordà sol·licitar una Entitat Local Menor per a Valldoreix, amb l’argument que el nucli no nasqué com una extensió de Sant Cugat, sinó «como villa satélite de Barcelona, bajo las directivas urbanísticas que inspiran los conceptos de Ciudad-Jardín». El 30 de setembre de 1958 el BOE publicà l’autorització del Ministeri de Governació.
Ja se sap que en el franquisme valien més els contactes que el compliment de la legalitat, que era clara al respecte. Des d’aleshores hem superat algunes vel·leïtats independentistes. Valldoreix, si deixem al marge alguna urbanització amb ferma voluntat elitista, ha esdevingut el districte amb més glamur de Sant Cugat. La història es repeteix, però al revés. Bellaterra truca a la porta per ser santcugatenca, sigui en forma d’EMD, de districte o de barri; sembla que això és secundari, l’important és ser santcugatenc.
Tot plegat, un cop impossibilitada l’opció de ser un municipi independent. Sembla que la cosa només depèn del que digui l’Ajuntament de Sant Cugat, un cop la majoria de bellaterrencs s’han pronunciat a favor de ser un apèndix nostre. Dono per descomptat que els santcugatencs no serem consultats al respecte. És per això que potser val la pena que ja ens hi anem pronunciant. Davant d’una opció que fa un tuf classista que tira d’esquena, el meu no és rotund. No vull un Sant Cugat més elitista. Ja tenim fama de ser uns pijos, només faltaria afegir-hi Bellaterra!
Qui és en Jordi Casas?
Té 57,va néixer a Barcelona però viu a Sant Cugat des que tenia un any, encara que per alguns segueix essent un nouvingut. Les seves dues grans passions intel.lectuals són la política i la història, la qual cosa explica el seu currículum.
És doctor en Història per la Universitat Pompeu Fabra, i doctor amb una tesi sobre la hisenda local catalana del segle XIX, un totxo de vuit-centes pàgines que té l’esperança que no s’hagi llegit ningú, exceptuant el tribunal i encara. No ha exercit mai d’historiador, però té quelcom publicat, tot i que no justifica aquest títol. És un lector a voltes voraç, l’agrada tot el que fa referència a les ciències socials. Acaba de llegir Els Castellans, de Jordi Puntí.
Ha treballat durant 41 anys en una empresa important del sector de l’automoció, l’acaben de prejubilar i, naturalment, no em queixa. Ha estat president del seu Comitè de treballadors durant sis anys, en representació de CCOO. Ha estat regidor de l’Ajuntament de Sant Cugat durant deu anys, sempre a l’oposició: 1981-1983 (PSUC), 1987-1991 (ICV) i 1991-1995 (ICV) i conseller comarcal del Vallès Occidental (1991-1995). Ha participat activament en la vida política, sindical, veïnal i cultural de Sant Cugat: Grup de Jovent de la Unió Santcugatenca (mitjans anys setanta), Associació de Veïns del Sector del Monestir (segona meitat dels anys setanta), Ateneu d’Esquerres de Sant Cugat (segona meitat del anys vuitanta), Grup d’Estudis Locals, Fundació Sant Cugat, Fundació Universitat Internacional de la Pau i, des de fa uns anys, és membre del Consell Municipal de Cultura i de la Comissió de la Festa de Tardor. Col.labora setmanalment amb la premsa local, com molt bé saben els que pateixen les seves columnes.
LLUÍS TORRES | L’amic Víctor, el professional titular de l’única Llibreria que tenim a Bellaterra: PAPER’S, us recomana per aquestes vacances d’estiu 2024: Memòries del Senyor Boccaccio i Via Veneto, llibre de l’home que va sintonitzar amb les ànsies de transgressió i llibertat de tota una generació sota la dictadura franquista.
Portada del llibre Los años divinos d’Oriol Regàs Pagès 📷 DESTINO
Sinopsis De LOS AÑOS DIVINOS Oriol Regàs puso música y cine, aventura y deporte, moda y diseño, espectáculos, restaurantes, arte y arquitectura, revistas y libros a un período irrepetible de nuestra historia reciente. Un periodo que se inicia en la Barcelona opaca, cerrada y gris de la posguerra, y del que Regàs recrea el entusiasmo de las competiciones deportivas y los apasionantes viajes que organizó, ya adulto, a África y China. También la apertura de emblemáticos locales ¿quién no ha oído hablar de los Bocaccio, de Barcelona y de Madrid, o del Up & Down que catalizó las noches de los ochenta en la capital catalana?, expresión de las ansias de libertad, de transgresión y de cambio de aquellos años, divinos a pesar de todo. A través de sus innumerables iniciativas, Regàs revive las relaciones con personajes de todos los ámbitos (cantantes, modelos, actores, cineastas, deportistas, empresarios, editores, restauradores, periodistas, escritores…) que componen el calidoscopio de un tiempo y un país intensamente vivido por Oriol Regàs, el que para muchos fue y seguirá siendo el señor Bocaccio.
LLUÍS TORRES | L’EMD de Bellaterra presidida per Josep Maria Riba Farrés, ha tirat pel dret i ha provocat un terratrèmol veïnal al demanar a l’AMB la requalificacions d’algunes propietats privades locals de Bellaterra, -sense haver-lo consensuat amb els interessats, ni entitats locals con la Unió de Veïns de Bellaterra, tota una decisió personalista i antidemocràtica realitzada d’esquenes al veïnat de Bellaterra.
AL-LEGACIONS A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PDUM EN RELACIÓ A LES DETERMINACIONS SOBRE LA INFRAESTRUCTURA VERDA I ELS EIXOS ESTRUCTURANTS QUE AFECTEN L’ÀMBIT DE L’ENTITAT MUNICIPAL DESCENTRALITZADA DE BELLATERRA
Desembre de 2023
Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra
Serveis Tècnics EMD de Bellaterra Comissió consultora d’urbanisme
Queralt Martín Pardo, és la propietària del local llogat on es troba ubicada actualment l’escola bressol La Llar d’en Pitus, Avinguda Bertomeu, 25 de Bellaterra, que a més, és vivenda habitual, s’ha posat en contacte amb Bellaterra.Cat per fer públic el malestar i preocupació per les actuacions personalistes de Josep Maria Riba (partit polític Bellaterra Endavant) i president de l’EMD de Bellaterra des de l’any 2023.
“L’escola bressol La Llar d’en Pitus és simplement la llogatera del local”
Terreny on està situada l’escola bressol La Llar d’en Pitus 📷 GOOGLE MAPS
La bellaterrenca Queralt, va comprar el terreny que li va permetre construïr un local en fins comercials i una vivenda habitual i així és com es va fer legalment.
“Actualment aquest local està llogat a una escola bressol, però demà podria ser una floristeria o un forn de pa, per exemple“.
Queralt Martin Pardo denúncia que l’EMD de Bellaterra no té dret a sol.licitar la requalificació del meu terreny, repeteixo, DE PROPIETAT PRIVADA i ja ho he posat en mans d’advocats.
“En general, segons la majoria de reglaments municipals per a una zona residencial com és el cas de Bellaterra (sense normativa pròpia aprovada per l’EMD), des de les 8 fins a les 22h no es poden superar els 35 decibels, mentre que des de les 22 fins a les 8h el límit és de 30. Incomplir aquesta normativa pot suposar multes de fins a tres mil euros”.
LLUÍS TORRES|El soroll és actualment una de les principals causes de preocupació ciutadana a Bellaterra, ja que incideix en la qualitat de vida de les persones i, a més, pot provocar efectes nocius en la salut i en el comportament, tant individuals com socials.
En aquest sentit, el soroll es considera arreu com un agent contaminant més, des que així es va reconèixer oficialment per primera vegada en la Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient Humà, reunida a Estocolm l’any 1972.
En l’àmbit de la Unió Europea, la Directiva 2002/49/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de juny de 2002, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental, ha obligat a un procés de transposició de les seves normes al Dret intern dels estats membres.
Els articles 43 i 45 de la Constitució estableixen el manament de tots els poders públics de protegir la salut i el medi ambient, en la qual s’inclou la protecció davant la contaminació acústica. Així, a escala estatal s’han promulgat la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll, el Reial decret 1513/2005, de 16 de desembre, que la desplega pel que fa a l’avaluació i gestió del soroll ambiental i el Reial decret 1367/2007, de 19 d’octubre, que la desplega pel que fa a zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques.
A Catalunya, els articles 27 1 46 de l’Estatut d’Autonomia estableixen el dret de totes les persones a la protecció davant les diferents formes de contaminació i que les polítiques ambientals dels poders públics han de dirigir, entre d’altres finalitats, a la reducció de les diferents formes de contaminació, mitjançant l’adopció de les corresponents polítiques públiques.
En aquest marc s’insereixen la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, el Decret 245/2005, de 8 de novembre, pel qual es fixen els criteris per a l’elaboració de mapes de capacitat acústica i el Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, i se n’adapten els annexos.
Finalment, pel que fa a l’Administració local, l’article 84 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya garanteix als ens locals competències pròpies en la formulació i gestió de polítiques per a la protecció del medi ambient, i aquesta atribució també es fa als articles 25 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de bases del règim local i 66 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril.
Per la seva banda, la contaminació odorífera s’està constituint, al llarg dels últims anys, com un dels tipus de contaminació de major impacte envers la ciutadania. Donada la manca de desenvolupament normatiu a nivell legislatiu al voltant d’aquesta branca, correspon als ens locals, de conformitat amb les competències anteriorment esmentades, la regulació d’aquesta problemàtica.
L’ordenança que hauria d’aprovar l’EMD de Bellaterra ha de concretar els instruments jurídics, i també tècnics, necessaris perquè es pugui donar una resposta adequada a les inquietuds del veïnat vers la contaminació acústica, millorant la seva qualitat de vida, en un procés d’una creixent conscienciació ambiental.
“Caldria que la vella Bellaterra respectés les consultes veïnals legals i democràtiques i deixés de posar sempre pals a les rodes, perquè el 61 % va signar per l’annexió a Sant Cugat” LLUÍS TORRES
Presentació de la Comissió Promotora per l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat del Vallès, 28 desembre 2018 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
I ARA ES VOL SER DE SANT CUGAT? Novembre de 2018
La intervenció del president de l’EMD Ramon Andreu en el Ple Municipal de l’Ajuntament advertint al Consistori que s’ha creat una comissió de veïns per annexionar Bellaterra al terme municipal de Sant Cugat entra en contradicció amb tot allò que el seu partit ha reclamat des de la seva creació, i que és que Bellaterra sigui un municipi. Quina mena de maniobra barroera és aquesta?
Com és de tots sabut i ho he dit abastament, la meva posició no és gens favorable a la creació del municipi de Bellaterra, no pas perquè vulgui ser Cerdanyolenc sinó perquè crec que un poble ha de néixer d’un esperit humanista i no pas per uns interessos econòmics i partidistes.
Doncs bé, si jo fos dels partidaris de la segregació en sentiria ofès, traït per aquesta maniobra del President Ramon Andreu que, fent ús del seu càrrec, un càrrec, no ho oblidem, que es deu a la tutela de l’Ajuntament, promou de manera unilateral una plataforma annexionista a un altre municipi.
Que no ens duguin a engany! La proximitat d’unes eleccions municipals obliga a fer gestos simbòlics de poca, per no dir baixa, entitat política. Promoure una comissió? Per ventura va dir el senyor Ramon Andreu en el Ple si s’han fet gestions properes a l’Ajuntament de Sant Cugat? I si s’han fet, a esquenes de qui? De tots els veïns, és clar.
Gent per Bellaterra li té agafat el gust a les consultes estèrils i fins ara li han donat bons rèdits electorals, però un dia o altre la gent de Bellaterra s’adonarà que, en els més de 8 anys del seu mandat, a Bellaterra s’han empobrit les relacions humanes, s’ha oblidat la cultura com a motor de cohesió i s’han destinant esforços i diners públics a litigar de manera constant amb l’Ajuntament.
Caldria veure si el Consistori pot cridar a l’ordre a un càrrec electe per la circumscripció de Cerdanyola que traeix l’objectiu d’un organisme, I’EMD, destinat a gestionar amb encert i bona voluntat les seves competències.
Font: Llibre Nova Crònica de Bellaterra, 2000-2023, Ignasi Roda Fàbregas
LLUÍS TORRES | Compartim la proposta de Glòria Sabaté (Presidenta d’UVB) i Margarita Torrent (Vocal espai públic d’UVB) han enviat el dia 22 de juliol de 2024 a l’Ajuntament de Cerdanyola sobre l’asssumpte de la problemàtica de la recollida d’escombraries a Bellaterra, i la seva proposta de solucions.
Recollida porta a porta a Bellaterra des de l’any 2010📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
UNIÓ DE VEÏNS DE BELLATERRA (en endavant UVB), associació sense ànim de lucre, amb número d’inscripció al Registre d’associacions 7195, fa constar els fets que a continuació es detallen i tramet una sol·licitud.
FETS:
1. El sistema de recollida d’escombraries actualment aplicat, de “porta a porta”, és el més indicat per a Bellaterra, en comparació amb el de contenidors, ateses les característiques urbanístiques i del terreny de poble, caracteritzat per carrers amb desnivells i cases disperses, amb àmplies zones verdes.
2. Això no obstant, el sistema funciona actualment amb deficiències molt rellevants. Si bé hi ha cases que disposen d’armari a la façana de la finca, moltes altres no en disposen, i és usual trobar cubells encadenats a faroles o pals a la via pública, que ocupen l’espai públic de forma permanent i contenen deixalles a totes hores. També és usual trobar bosses amb escombraries al carrer a qualsevol hora del dia. En l’annex 1 mostrem fotografies.
3. Els darrers mesos el problema s’ha agreujat per la presència de porcs senglars, que a la nit recorren els carrers de Bellaterra i rebenten bosses, bolquen cubells i deixen els carrers amb escombraries escampades, cada dia.
4. Des d’UVB hem fet una campanya de sensibilització amb nom “Benvinguts a la Bellaterra cívica”, de març a juliol de 2024. En l’annex 1 s’adjunta el full difós als veïns de Bellaterra.
5. Hem detectat alguna millora, però continuen les deficiències.
6. A UVB hem estudiat quins són els motius que contribueixen al mal funcionament. També hem analitzat el funcionament del “porta a porta” en altres municipis en els que no s’observen les deficiències de Bellaterra. Entre d’altres: Matadepera, Sant Esteve de Palautordera, Vilabrareix, Albons, Corçà, Verges, Caldes de Malavella.
7. Detectem els següents aspectes diferencials, que en molts dels municipis amb sistema “porta a porta” contribueixen a l’èxit:
Recollida al vespre, amb horari per treure els cubells de 20 a 22 hores (amb obligació de recollir el cubell un cop ha passat el camió): L’horari de recollida nocturna permet que durant el dia els carrers puguin estar alliberats de deixalles; Facilita el compliment de la norma de recollir el cubell/saca un cop finalitzat el servei, ja que s’adequa millor als horaris de treball dels veïns. Particularment necessari a les zones amb porcs senglars, que no trobaran cubells i bosses plenes d’escombraries durant la nit.
Horaris: Treure cubells: 20:00-22:00h
Recollir cubells: un cop ha passat el camió i fins les 10:00h
Recollida de restes vegetals: Es preveu la recollida de poda, en municipis on es genera restes de jardineria domèstica, ja sigui amb recollida en data específica i saques especials, ja sigui amb contenidors mòbils, col·locats setmanalment al poble, només per abocar-hi restes de jardineria domèstica. Implantat en municipis on hi ha aquesta demanda. És el cas de Bellaterra. Molt necessari implementar-ho.
Armari-magatzem de contenidors de brossa, situat al mur de façana del carrer: Per a nous habitatges, es recomana o s’obliga a instal·lar-lo.
Es reparteix un kit de reciclatge, en molts casos amb xip identificatiu, que acredita el vei i el contingut del cubell. Aixi, les deixalles deixen de ser anònimes.
A la vista dels fets exposats, SOL·LICITEM:
1. Que es modifiqui l’horari de recollida “porta a porta”, instaurant:
Horaris: Treure cubells: 20:00-22:00h
Recollir cubells: un cop ha passat el camió i fins les 10:00h
El sistema ha d’anar acompanyat de vigilància i seguiment del grau de compliment, amb conseqüències en cas d’incompliment reiterat (advertiments, sancions). Que s’instauri un sistema de recollida de restes vegetals, per a la poda i restes
2. de jardineria domèstica, adient a les necessitats dels veïns.
3. Que s’introdueixi l’obligació, per a nous habitatges, de col-locar un armari- magatzem per a brossa, situat al mur de façana del carreг.
4. Que es reparteixin kits de reciclatge, que facilitin la recollida selectiva
En una fase següent, convindrà incorporar els xips identificatius i adequar la taxa, de manera que el sistema incentivi a separar i reciclar correctament, fent que la taxa depengui del comportament de cada usuari i permeti gravar un menor cost als usuaris amb un comportament òptim i uns càrrecs més elevats a qui en faci un mal ús i contamini més.
Coneixem que alguns dels municipis referenciats han obtingut una subvenció de l’Agència de Residus de Catalunya, finançada amb fons Next Generations EU en el marc del “Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia” del Govern espanyol, per tal d’introduir millores en la recollida de residus.
Per això: Instem a l’EMD de Bellaterra i a l’Ajuntament de Cerdanyola d’optar als ajuts i subvencions possibles, per implantar millores al sistema porta a porta de Bellaterra, actualment molt deficitari.
Ens alegrem de la creació de la plataforma “Trànsit per Bellaterra” que va en la mateixa direcció del que, durant molts anys, ha reivindicat la nostra Associació BV-1414, davant les administracions: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Cerdanyola i els diferents governs de l’EMD.
Dibuix d’Assupta Nebot 📷 L’Esquirol de Bellaterra
L’objectiu és “PROU TRÀNSIT PER BELLATERRA”. Això inclou la carretera, el Camí Antic i la resta de carrers. Si volem anar teixint un poble, cal treure els cotxes i prioritzar els drets dels vianants. Cal tenir places on pugui jugar la canalla i trobar-se amb els veïns, cal poder anar a peu o en bicicleta pels nostres carrers, però tot això no és possible si no s’elimina el perill, la contaminació i el brogit que comporta el pas de vehicles forans, com molt bé coneixem els veïns de la carretera. Fa més de trenta anys que es demana que s’elimini el trànsit de pas per la carretera (recordem el parany de la Via Interpolar com a solució) i des de la nostra associació sempre hem demanat que els cotxes que envaeixen el nostre poble siguin desviats a les moltes autopistes que envolten Bellaterra, tot seguint el mateix criteri emprat a la resta de pobles i ciutats. Nosaltres defensem que la carretera (que cap administració ha volgut reconvertir-la en carrer) i tots els altres carrers siguin per la gent de Bellaterra i no pel trànsit de pas. Ni “els de dalt”, ni “els de baix de la carretera” volem que els cotxes passin per davant de casa. Si ara s’hi afegeixen “els del mig”, doncs benvinguts. Ja ha arribat l’hora de parlar amb una sola veu, com a poble, i de reclamar una solució global a les tres administracions implicades. La qualitat de l’entorn és un motiu molt important pels que residim a Bellaterra i que cal recuperar i preservar davant l’agressió del trànsit.
El president Puigdemont amb el president del Parlament Josep Rull 📷 CEDIDA
Són dades impresentables i inacceptables. Que a Catalunya s’executi el 45% del que s’aprova i a Madrid més del 210% és immoral, no té res de progressista i és tenir molta barra. És el que passa cada any, però empitjorat de molt.
Una Generalitat presidida pel mateix partit que incompleix amb Catalunya i engreixa la comunitat de Madrid aplanaria el camí del desastre. Quan prometen un augment del finançament autonòmic després ho compensen amb una inexecució de les inversions, de manera que la quantitat sempre queda igual: el que puja per un costat, baixa per l’altre.
L’alternativa és tenir la clau de la caixa per quedar-nos tots els impostos i decidir, després d’una negociació bilateral, quina quantitat aportem pels suposats serveis que ens presta de l’Estat. Sense això, Madrid continuarà vivint del que extreu de l’esforç dels catalans. La solidaritat territorial l’hem de decidir i acordar, no ens la poden imposar.
En aquest context se’ns demanava que aprovéssim el sostre de despesa però no se’ns accepta que les comunitats autònomes tinguin més del miserable 0,1% sobre el 2,5% total. L’Estat es queda el 2,2%, la Seguretat Social el 0,2% i les CCAA el 0,1% (a repartir entre totes, és clar). Què vol dir això? Doncs que vista la inexecució dels pressupostos quan es tracta dels catalans, tot sostre de despesa que vagi a l’Estat serà utilitzat en contra nostra i a favor de Madrid. Si l’Estat té més diners per gastar ja sabem que no els gastarà mai amb els catalans. Per tant, els vots dels catalans que ens han fet confiança no poden anar a consolidar aquesta injustícia.
BELLATERRA.CAT 