Feeds:
Entrades
Comentaris

Properament, les veïnes i veïns de Bellaterra podrán aportar els seus suggeriments per fer realitat el somni històric de fer peatonal l’actual Plaça del pi (Sense pi), la futura Placa Jordi Savall. Orgull de la bona feina del govern municipal de la nostra EMD de Bellaterra. “La feina ben feta no té fronteres”

“El govern municipal de la nostra EMD de Bellaterra exposarà durant 30 dies aquest gran projecte perquè tot el poble aporti propostes i suggeriments”.

Ple de Veïnes i Veïns d’aquest vespre|BELLATERRA. CAT

L’EMD de Bellaterra ha aprovat aquest vespre en Ple la tramitació devant la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, les obres de remodelació de la Plaça del Pi, que recentment han estat presentades i aprovades per l’Ajuntament de Cerdanyola, amb el correspondent vistiplau de Generalitat i Diputació.

Vista aérea del gran projecte de la zona peatonal de Bellaterra|EMD BELLATERRA

La futura Plaça Jordi Savall de Bellaterra, és el punt més cèntric on s’enllacen dos carrers, la carretera BV-1414 i l’Avinguda Joan Fàbregas. La primera absorbeix un elevat volum de trànsit històric en hores puntes, i aquesta actuació urbanística és bàsica per apaivagar la circulació. El gruix del projecte aprovats avui per la Junta de Veïnes i Veïns de Bellaterra, i que oficialment es tramitarà demà divendres, se centra en la creació d’una gran zona peatonal (des de Joan Fàbregas fins a Lluís d’Àbalo), i desviament de la BV-1414 que pasará pel carrer Joan Fàbregas i Lluís d’Àbalo, per agafar de nou la carretera, una vegada pasat el carrer Ramon Llull.

Les places d’aparcament existents pasarán a desviar-se en forma de bateria, a la curva propera de l’Avinguda Josep Maria Marcet, com les que actualment té la Rambla del Celler de Sant Cugat del Vallès. Així s’aconsegueix que la plaça sigui més accessible i segura per als vianants, amb una gran zona peatonal permanent, neuràlgica per organitzar tota mena d’activitats cíviques. La reforma subvencionada per la Generalitat i la Diputació compten amb un pressupost total aproximat de 400.000€ i es farà realitat durant l’any 2020, previa presentació pública a les veïnes i veins de Bellaterra, i amb l’estimable col·laboració dels arquitectes residents al nostre poble.

La gran zona peatonal de la futura Plaça Jordi Savall de Bellaterra|EMD BELLATERRA

Ramon Andreu, president de l’EMD de Bellaterra destaca que amb la reforma “es transforma una plaça que ja estava pensada i concebuda per als vianants, des de l’any 2010”. Les persones que caminaven per la Plaça del pi es trobaven que, en arribar al centre de la plaça, havien de creuar-la amb el semàfor actual, “perquè no hi havia continuïtat de voreres i no estaven unides”, exemplifica el president Ramon Andreu. A més, tal i com recorda el President de Bellaterra, “la plaça és un punt molt important en els diferents camins escolars, ja que es travessa per agafar els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya”.

“La reforma inclou la creació d’una petita rotonda a l’encreuament dels carrers Lluís d’Àbalo, Narcis Oller i la BV-1414, per pacificar i regular el trànsit”

Finalment, es culminarà la gran obra peatonal de la futura nova Placa Jordi Savall de Bellaterra, anivellant peatonalment tot el sector afectat, instal·lant nou allumenat led i bancs de fusta de la Diputació de Barcelona. Projecte de la pacificació de la BV-1414 al seu pas pel centre de Bellaterra|EMD BELLATERRA

Geografia de Catalunya 1908/Volum Provincia de Barcelona

Sant Cugat del Vallès

Vila de 720 cases ab 1846 de fet y 1856 de dret, a 8 kilòmetres al S. O. del cap de partit y a 131 metres d’altitut. Es a la esquerra de la riera del séu nom, tributaria de la dreta del riu Ripoll y a 5 kilòmetres de la estació de Cerdanyola, que es la que té més prop.

Sant Cugat del Vallès. – La Plaça/Clixé de Llaureá Coll y Soler

Hi passa la carretera de Gracia a Terrassa; hi ha 8 mossos d’esquadra manats per un cabo, dels quals n’hi ha una parella destacada a Cerdanyola; una fonda; fanals de gas aceitilè, y servey diari de carruatges pera anar a Barcelona, a la estació de Cerdanyola y al funicular del Tibidabo.

Sant Cugat del Vallès.- Vista general de la població/ Clixé de Llaureá Coll i Soler

Ab lo séu agregat Valldoreix y algunes cases escampades pèl séu terme, reuneix aquest ajuntament 798 edificis, ab 2120 habitants de fet y 2129 de dret. Hi ha carrabiners.

Sant Cugat del Vallès. – Part lateral del Claustre (Monestir)/Clixé de Albert Rifá

Es del bisbat de Barcelona; té una esglesia parroquial dedicada a Sant Cugat, servida per un rector, una costura y dos estudis municipals y un’ altra costura dirigida per Germanes Franceses, que hi tenen convent; dues societats de recrèu, y la festa major lo 27 de Juny, y fires, per la Asenció y lo 8 de Setembre.

Sant Cugat del Vallès. – Mas Torra Blanca/Clixé de Llaureá Coll i Soler

La seua industria se reduehix a una fabrica de texits de cotó y altra de curtits, quatre forns d’obra y un de gerres.

Sant Cugat del Vallès.- Absís del monestir / Clixé de Juli Vintró

Lo séu terme es montanyós y de clima temperat y saludable; s’hi cull blat, llegums, verdures, oli y en especial ví, y confronta: al N., ab los de Rubí y Cerdanyola; al E., ab lo de Montcada; al S., ab los de Barcelona y Sarrià, i al O., ab los de Papiol y Cadtellbisbal.

Lo monestir de Sant Cugat del Vallès, un dels més ben conservats dels que-ns quedan dels primers temps del monaquisme a Catalunya, data del segle XI, y es una vera joya arquitectònica, sobre tot lo séu claustre romànich, quins cent quaranta cinch capitells constituexen una bona prova de feconda imaginació del artista qui-ls va fer. Per sort una làpida que hi ha a una de les parets del claustre nos ha conservat lo nom d’aquest artista, Arnal Gatell, que no pot pas ésser més català.

Es fama que lo primer llibre imprès ca Espanya (any 1468) ho va ser dins d’aquest monestir de Sant Cugat, mes axò no passa d’ésser una suposició.

Sant Cugat del Vallès.- Frontal romànich / Clixé de Juli Vintró

A Valldoreix hi havía al segle IX un monestir de frares benets. Destruit pèls moros al principi de segle XII, va ser reconstruit en lo lloch que avuy ocupa per compte del abat de Sant Cugat, de quin monestir va dependre durant mólts anys. L’altar major de la esglesia actual està dedicat a Sant Cebrià bisbe de Cartago y màrtir, y porta la data de 1709, en quin any va ser fet.

Sant Cugat del Vallès. – Vista parcial del claustre/Clixé de Albert Rifá

La jurisdicció de Sant Cugat y lo séu terme pertanyian al Paborde del Monestir de Sant Cugat del Voallès.

“L’últim gran tresor fotogràfic de la Guerra Civil espanyola, les fotografies inèdites del conflicte fetes per Antoni Campañà”.

El reporter bellaterrenc Plàcid Garcia-Planas, l’historiador Arnau Gonzàlez Vilalta i el fotògraf David Ramos han treballat sobre aquell llegat inabastable per presentar-ne la millor tria i posar Campañà al lloc d’honor que li correspon.

SIPNOSI DE LA CAPSA VERMELLA

Fitxa tècnica, notícies i ressenyes
Amagades al fons d’una casa de Sant Cugat del Vallès que s’ha d’enderrocar hi apareixen dues capses vermelles. Què deuen contenir? Un descobriment del tot inesperat: més de 5.000 fotografies que Antoni Campañà Bandranas (1906-1989) va fer durant els tres anys de Guerra Civil. Un enorme fris de la vida en guerra d’un dels grans fotògrafs pictorialistes del país es desplega davant nostre. Republicà, catalanista i catòlic practicant, Campañà retrata una realitat tràgica i contradictòria, rica en matisos, amb contrastos que sovint són dolorosos. Des d’arcs d’esglésies víctimes de la iconoclàstia revolucionària fins a retrats d’àcrates tan atractius que els mateixos anarquistes en van acabar fent postals. Des de protestes per la manca d’aliments davant la Pedrera fins a soldats del Tercer Reich desfilant per la Diagonal. Acabada la tempesta, Campañà va enterrar les seves fotografies. No va voler que les veiés ningú, però no les va destruir. Un fotògraf no pot renunciar a allò que els seus ulls han vist i interpretat. Per a qui era aquell testimoni? Avui, sortosament, és per a tots nosaltres.

A la atenció de Jordi Fau, president del Club Bellaterra,

Contactem per saber si aquesta Convocatoria de la Assemblea General Ordinària del Club Bellaterra prevista pel dia 25 de novembre, a les 19,30 hores, es podría transmetre en directe per Bellaterra.Cat, per interès general, per totes les veïnes i veïns de Bellaterra o bé la considereu privada, i només dirigida per les sòcies i socis?

Moltes gràcies i esperem la vostra resposta, perquè així tota Bellaterra pugui conèixer el proper futur de l’ històric Club que vostè dirigeix.

Ramon Andreu Atik, president de l’EMD i Bea Ripol, secretaria de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA. CAT

LLUIS TORRES

Ramon Andreu Atik, president de l’EMD ha convocat la Junta de Veïnes i Veïns de Bellaterra Extraordinaria i Urgent per demà dijous, dia 14 de novembre, a les 21:15 hores, a la Sala Gran de l’EMD de la Plaça Joan Maragall.

Aquí sota teniu la convocatòria del Ple Extaordinari Urgent👇

Es tracta d’una decisió molt important pel nostre poble de Bellaterra, ja que s’aprovarà unes obres per millorar l’actual Plaça de l’Estació, un espai neuràlgic per casa nostra.

L’execució peatonal de la futura Plaça Jordi Savall i la pacificació de la carretera BV-1414 están previstes des de que Ramon Andreu va guanyar les primeres eleccions a l’EMD, l’estiu de l’any 2010.

Aquestes obres están subvencionades per la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, dedicades especialment per a poblacions de fins a 5.000 habitants.

Zona céntrica de Bellaterra on es farà realitat el projecte urbanístic peatonal de l’EMD|GOOGLE MAPS

Aquesta actuació será aprovada pel Ple de Bellaterra de demà dijous, i es presentarà sense falta, aquest mateix divendres, una vegada ja ha estat també aprovada i supervisades per l’Ajuntament de Cerdanyola i la Diputació de Barcelona.

A preguntes de Bellaterra. Cat, el president Ramon Andreu ha assegurat que aquest gran espai peatonal no farà perdre el número d’aparcaments actuals, que pasarán molt a prop, a ser en forma de batería, com les disponibles a la zona de la Rambla del Celler de Sant Cugat.

Esperem a demà al vespre per saber quelcom més concret sobre aquesta gran actuació, que amb seguretat marcarà el nou espai del centre del nostre poble de Bellaterra.

En marxa el Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya 2020-2024

El Pla, aprovat per l’executiu el passat 21 de maig, està dotat amb 250 milions d’euros

“L’objectiu és impulsar accions que afavoreixen la generació d’oportunitats i el desenvolupament econòmic al territori”.

El Govern ha aprovat les bases reguladores de la convocatòria de les línies de subvenció del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) corresponent als anys 2020-2024. L’objectiu del Pla és impulsar accions que afavoreixen la generació d’oportunitats i el desenvolupament econòmic al territori.

La nova convocatòria del PUOSC per al període 2020-2024, aprovada pel Govern el passat 21 de maig, està dotada amb 250 milions d’euros destinats a cobrir les necessitats inversores del món local.

Aquest Pla és el principal instrument de cooperació econòmica per portar a terme obres i serveis de competència municipal.

Aquest PUOSC s’estructura en dues línies de subvenció. 160 milions es destinen a un programa general d’inversions i els altres 90 milions serviran per finançar projectes de municipis i nuclis de població de fins a 5.000 habitants.

Feu clic per accedir a Guia-presentacio-PUOSC-2020-2024.pdf

BELLATERRA DONA MOLT DE JOC:

Be. Bel. Bella. La. Lla. Ella. Llat. Aterra. Er. Erra. Ter. Terra. Aterra. Ra. Rar. Rra…

“Cal dir la veritat a Bellaterra i no marejar la perdiu amb informacions falses”

Una nova caseta d’aigües de Sabadell es construeix al costat de la vella|CASSA

Segons han informat Cassa a Bellaterra.Cat, des de mitjans del mes d’octubre d’aquest 2019, Aigües de Sabadell (CASSA), va iniciar les obres de construcció d’una nova caseta de bombament d’aigua a Bellaterra, no pas una eliminació total, com ha publicat algú mitjà.

Aquesta nova caseta al Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell millorarà el servei d’aigües dels veïns i veïnes del poble de Bellaterra. Cal dir la veritat al poble i no marejar la perdiu amb informacions falses.

CASSA

Carrer de Sant Llorenç, 29

08202 Sabadell, Barcelona

Avaries i reclamacions:

☎️ 900878583

Centre dArt Maristany de Sant Cugat

Exposició “Polítiques del sol” a cura de Christian Alonso, del 13 de desembre de 2019 al 3 de març de 2020

“El projecte curatorial Polítiques del sòl investiga, des de la imaginació artística, diferents maneres d’ocupar l’espai terrestre per diferents sistemes socials”.

Perejaume | Helen Torres | Eduardo Ruiz | Lara Almárcegui | Sitesize (Elvira Pujol Masip i Joan Vilapuig) | Martin Llavaneras | Alba Feito | Ramon Martí Alsina | Vicky Benítez | Kevin Buckland | Sergi Selvas

Els habitants de Bellaterra i Sant Cugat van fer frenar l’abocador Can Fatjó dels Aurons, inpulsat pel batlle de Cerdanyola Toni Morral|ARXIU BELLATERRA. CAT

El projecte curatorial Polítiques del sòl investiga, des de la imaginació artística, diferents maneres d’ocupar l’espai terrestre per diferents sistemes socials. Partint de la idea de que les crisis mediambientals, polítiques i socioeconòmiques remeten a una crisi de les maneres de ser, de sentir, de pensar i d’actuar, proposem que per fer front a les pertorbacions dels territoris mentals, socials i físics, cal que imaginem la natura, la cultura i la tecnologia en una mateixa terra, on els humans només constituïm una petita part d’una gran multiplicitat no humana. Per mitjà de diferents pràctiques eticoestètiques que entenen la crítica no com a negació sinó com a afirmació, la mostra es pregunta de quina manera l’art pot contribuir a imaginar una reinvenció de la vida, dels sistemes de valor i de les formes de relació, per poder fer front als reptes multifacètics que encarem en les primeres dècades del segle XXI

Exposició seleccionada a la Convocatòria de Projectes Curatorials d’Art Contemporani

CENTRE D’ART MARISTANY
Carrer d’ Àngel Guimerà, 2
08172 Sant Cugat del Vallès
☎️ 93 165 85 89
maristany@santcugat.cat


Maciej Szpunar, advocat general del Tribunal de Justicia de la Unió Europea (TJUE) per Polonia

L’informe de l’advocat general de la Unió Europea que dona la raó a Oriol Junqueras en la qüestió prejudicial presentada pel Tribunal Suprem sobre la seva immunitat i condició d’eurodiputat torna a posar en quarantena la imparcialitat i el rigor de la justícia espanyola en allò que afecta el procés sobiranista català. El citat informe, que no és vinculant però que quasi sempre és confirmat pel Tribunal de Justícia de la UE (TJUE), afirma que els eurodiputats ho són pels vots dels ciutadans i des de la proclamació de resultats, sense dependre de cap tràmit formal posterior, i això desacredita la decisió de la Junta Electoral d’excloure de la llista d’eurodiputats Junqueras, Puigdemont i Comín, i també la decisió del jutge Marchena d’impedir al president d’ERC prendre possessió de l’acta d’eurodiputat en la sessió inaugural a Estrasburg el 2 de juliol passat i gaudir de la immunitat des d’aquell mateix dia.

Si el TJUE confirma aquest criteri, no només aixecarà acta pública de les irregularitats comeses pels jutges del Suprem espanyol i de la impunitat amb què han violat els drets polítics dels tres eurodiputats independentistes i dels quasi dos milions de ciutadans que els van votar, sinó que visualitzarà altre cop la distància abismal que separa la justícia europea de la justícia espanyola en termes de rigor, professionalitat i despolitització, tal com ja es va comprovar amb les euroordres. És aviat per saber si aquest nou cop judicial tindrà influència en la sentència de l’1-O o en la resolució de les euroordres pendents; el que és segur és que posa el més alt tribunal espanyol davant del mirall europeu amb la necessitat de decidir si la justícia a Espanya actua dins els estàndards de l’Europa democràtica o dels d’un estat totalitari.