Feeds:
Entrades
Comentaris

FGC registra 91,2 milions d’usuaris, la majoria dels quals han viatjat amb les línies metropolitanes del Vallès

Estació Bellaterra dels FGC|BELLATERRA. CAT

Segons l’ACN, els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) ha finalitzat l’any amb un increment del 4,4% en el nombre de viatges respecte el 2018. Concretament, ha augmentat el nombre fins els 91,2 milions, segons ha informat aquest dilluns l’operadora. D’aquesta manera, Ferrocarrils ha aconseguit un nou rècord històric d’usuaris. En les línies metropolitanes del Vallès, la demanda ha arribat fins als 66,3 milions de viatges, això és un 3,5% més que l’any passat.

Es tracta del quart any consecutiu que s’aconsegueix un rècord, després dels perllongaments a Terrassa i Sabadell. Aquest 2019, on més s’ha notat l’increment d’usuaris ha estat al conjunt de les estacions del municipi de Sant Cugat del Vallès (La Floresta, Valldoreix, Sant Cugat, Mira-Sol, Hospital General, Volpelleres i Sant Joan), on la demanda ha crescut un 9,4%. A les de Terrassa ha pujat un 5,4% i a les de Sabadell, un 8,8%.
A les estacions de la zona urbana de Barcelona, entre Plaça Catalunya i Gràcia, l’increment d’usuaris ha estat de l’1,7%; al ramal Tibidabo del 0,7% i a la resta d’estacions de Barcelona, concretament de Sant Gervasi a Reina Elisenda, del 0,6%. A les estacions de la corona 1 (Peu Funicular, C. Aigües, Vallvidrera Superior, Baixador de Vallvidrera i Les Planes) en conjunt l’augment de passatgers ha estat de l’1,2%.

D’altra banda, a la línia Llobregat-Anoia, es van produir 24,7 milions de validacions, un 7% més respecte el 2018. Els increments més importants s’han produït a la segona corona (de Colònia Güell a Martorell Vila), amb un creixement d’usuaris del 18,9%, molt per sobre de la mitjana de la línia. Pel que fa els ramals de Manresa i Igualada també han crescut, un 7,2% i un 1,8%, respectivament.

Cada vegada hi ha més demanda de biomassa, un tipus d’energia que produeix aigua calenta i calefacció sense haver d’utilitzar, per exemple, gasoil.

En forma de pèl·lets o estelles, aquest combustible s’utilitza per a l’aigua calenta i la calefacció

És, a més, i sobretot, una bona manera de regenerar i gestionar la fusta dels boscos.

A Catalunya hi ha sis plantes de producció que fabriquen pèl·let amb la màxima certificació europea de qualitat.

Per produir-los, s’aprofiten, per exemple, les serradures que es generen amb la construcció de palets de fusta per fabricar el pèl·let, un combustible que no para de créixer.

En els darrers set anys la producció a Catalunya ha crescut més d’un 800%, segons les dades de l’Observatori Forestal Català, i ha superat les 80.000 tones anuals.

Pèl·lets (Wikipèdia)

Alfons Porro, administrador de Palets J. Martorell, assegura que la qualitat amb què es treballa fa preveure un futur esperançador.

“Cada vegada el producte s’està fent millor. Les normatives i les certificacions fan que aquest producte pugui ser més reconegut i, per tant, pensem que el creixement, tant d’instal·lacions com de conscienciació, faci que aquest mercat continuï progressant.”

Estella de fusta

L’altre gran recurs de la biomassa és l’estella que s’obté d’arbres que es descarten per a altres utilitats.

En els darrers deu anys la seva producció també ha registrat un augment espectacular, del 628%, i es preveu que el 2019 s’hauran superat de llarg les 327 mil tones del 2018.

Un estudi fet als Estats Units preveu que en aquell país hi hagi cada any entre 1.600 i 2.100 morts addicionals per lesions degut a l’escalfament global

Posta de sol a Bellaterra (Vallès Occidental) |BELLATERRA. CAT

Els investigadors han analitzat un efecte poc estudiat de l’augment de temperatura comporti més accidents|

Per Xavier Duran/TV3

L’escalfament global també pot fer augmentar les morts per accident, suïcidi o agressió, segons un estudi fet als Estats Units. Es preveu que en aquell país hi pot haver entre 1.600 i 2.100 morts addicionals degut a la crisi climàtica.

Els resultats es publiquen a la revista “Nature Medicine”.

Vídeo d’una posta de sol de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Fins ara, la relació de l’augment de temperatures amb la salut s’ha centrat en més risc de mort prematura per malalties cardiovasculars i respiratòries i d’expansió de malalties infeccioses transmeses per animals, com ara mosquits. Però no s’ha prestat gaire atenció a altres causes, com ara accidents o agressions.

Però cada any moren més de cinc milions de persones a causa de ferides -un 9% de totes les morts que es registren al món. Això significa 1,7 vegades més que les morts per sida, tuberculosi i malària juntes. A més, es preveu que n’hi hagi un augment els anys vinents.

Els autors de l’article ara publicat van voler esbrinar quantes morts per lesions es podrien produir degut a l’augment de la temperatura mitjana. L’equip ha estat liderat per Robbie Parks, de la Universitat de Colúmbia, i Majid Ezzati, de l’Imperial College de Londres.

Projeccions amb augment d’1,5 i de 2 graus

Els investigadors van utilitzar el nombre oficial de morts anuals per lesions a tots els estats i comtats -tret de Hawaii i Alaska- entre 1980 i 2017. Les van classificar com a involuntàries -per accidents de trànsit, caigudes o ofegaments- i voluntàries -agressions o suïcidi. A continuació van estudiar la relació entre el nombre de morts i canvis inusuals o anòmals de temperatura en anys determinats.

Aquesta relació els va servir per fer les prediccions amb l’augment de la temperatura mitjana de 1,5 o de 2 graus.

Aquesta és la diferència màxima respecte als nivells preindustrials que s’hauria d’assolir, segons els acords de París i nombrosos estudis científics.

Proposta veïnal per pacificar Bellaterra: Camí Antic direcció unica cap a les pilones, i Pin i Soler direcció única cap a la benzinera

Ramon Andreu, president EMD, i Bea Ripol, secretària|ARXIU BELLATERRA. CAT

Un grup de veïnes i veïns de Bellaterra molt actius al grup de WhatsApp “Temes de Bellaterra” que viuen sobre tot a les zones amb més trànsit del poble, han demanat una reunió urgent amb Ramon Andreu, president de l’EMD, per proposar el canvi de sentit dels carrers Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell i Pin i Soler, unes molt reivindicades propostes per acabar amb el multitudinari trànsit en hores puntes que aporten molta inseguretat per motius de velocitat i per la manca de voreres en gran part d’aquest carrers convertits en drecera per evitar el pas per l’AP-7, B-30 i la C-58.

Gairebé totes les voreres de Bellaterra estàn plenes de fanals, pals de telèfon i electricitat que no ajuda per res la posibilitat de passejar, pasar amb gossos, carrets de compra o cotxes de bebés, amb el perillós risc de baixar a la calçada i pogui arribar un lamentable greu accident.

Els veïnat de Bellaterra no soporta més veure que les administracions no aporten solucions i està al límit de paciència, es per això que s’està organitzant per aportar mogudes i actuacions que provoquin una solució definitiva per aquest problems d’inseguretat i de trànsit.

BV-1414, Camí Antic i Pin i Soler, són les tres zones a pacificar de Bellaterra|PLÀNOL OFICIAL EMD

És desitjable que els partits de Cerdanyola no posin més pals a les rodes, i no denuncien mai més les decisions majoritaries del veïnat i l’EMD, com van fer amb les pilones, càmeres de trànsit i l’aparcament de zona verda propera a l’estació de Bellaterra dels FGC.

El veïnat de Bellaterra está molt preocupat veient que durant més de 20 anys, l’Ajuntament de Cerdanyola no ha fet cap inversió per millorar l’espai públic de Bellaterra.

La recollida selectiva de brossa porta a porta, i de trastos vells és el servei més importat que està practicant l’Ajuntament de Cerdanyola.

L’EMD ha recordat sovint que amb els gairebé 5.000.000 d’euros que el veïnat aporta anualment a Cerdanyola en concepte impostos, cada any es podria fer una important millora com per exemple seria el soterrament de cables, canvi d’allumenat per leds de baix consum, uns fanals il·luminant el caminar de les persones i no a l’alçada de la lluna.

El no respecte democràtic de Cerdanyola per la consulta del 2015 guanyada per formar el municipi propi de Bellaterra o el 60% de signatures per l’annexió a Sant Cugat del Vallès, és la base de tanta inquietut pel veïnat de casa nostra, sense oblidar les nules inversions de Cerdanyola a l’espai públic de Bellaterra, ja que amb el 20% del pressupost que administra l’EMD, poques millores poden fer, es per això que ha presentat projecte peatonal de la Plaça del Pi i desviament de la BV-1414 a la Generalitat de Catalunya, perquè aporti els diners necessaris.

“Més del 60% de la comunitat utilitza el transport públic per desplaçar-se fins al Campus de Bellaterra”

El 64,3% de la comunitat universitària utilitza el transport públic per desplaçar-se fins la UAB, una xifra amb la qual s’arriba al punt més alt dels darrers gairebé 20 anys analitzats (segons l’Enquesta d’Hàbits de Mobilitat de la UAB, que ha publicat recentment la seva desena edició). Els FGC són els més usats (el 33,9%), i també els més ben valorats pels usuaris (amb una nota de 7,8). Alhora es constata que l’ús del cotxe segueix una tendència a la baixa.

Al 2001 el 43,4% de la comunitat universitària utilitzava el vehicle privat per venir a la universitat mentre que actualment només ho fa el 29%%.
L’Enquesta d’Hàbits de Mobilitat de la UAB 2019 –que es realitza periòdicament cada dos anys des del 2001 i que s’ha fet a una mostra de 4.241 persones sobre un univers de 38.433 persones- constata que el transport públic és l’opció majoritària per desplaçar-se a la UAB, i arriba ara al seu punt àlgid d’entre els darrers gairebé 20 anys analitzats. Avui dia és el 64,3% de la comunitat la que utilitza el transport públic: el més usat són els FGC (33,9%), seguit de la RENFE (19,4%) i de l’autobús (11,1%).

Des del 2006 -en el que l’utilitzava un 53,1% de la comunitat-, s’observa un augment continuat del transport públic. S’ha mantingut estable l’ús de FGC al llarg dels darrers gairebé 20 anys (d’entre 32 i 36%), mentres que el de RENFE s’ha gairebé doblat, passant de l’11,6% al 2001 al 19,4% que l’utilitza al 2019. Un dels transports públics que més augmenta respecte la darrera enquesta, la del 2017, és l’autobús interurbà, que passa del 8,6% a l’11,1%.

Els FGC, el més ben valorat

Els FGC són, segons les persones usuàries, el transport més ben valorat (7,8) seguit del bus interurbà (6,5) i de RENFE (5,2), en una escala del 0 al 10. El 29,0% de la comunitat opta pel transport privat, i el restant 6,7% ve en mitjans actius, caminant o en bicicleta

Dels que utilitzen el transport privat, majoritàriament utilitzen el cotxe en solitari (19,1%), mentre que el cotxe amb acompanyants només és el 8,4% del total. L’índex d’ocupació del vehicle és d’1,30 persones per vehicle. El 47,1% dels que trien vehicle privat com a mode de transport per accedir a la UAB ho fa en cotxe de gasolina i el 41,2%, de dièsel, invertint-se les proporcions respecte el 2017.

Disminueix la tinença de cotxe i del carnet de conduir

Una altra dada destacable és que del 29% de la comunitat que usa el cotxe, es pot veure una clara tendència a la baixa des del 2006, quan l’ús d’aquest vehicle era del 41,1%. Cal afegir que la tinença de carnet de conduir cotxe ha disminuït lleugera però consecutivament des de l’any 2009, en que els que tenien carnet de conduir cotxe eren el 72,5% mentre que ara són només el 63%. Alhora s’observa una reducció important en la tinença de cotxe per part dels estudiants de grau els darrers anys: del 46,7% l’any 2009 al 34,6% el 2019.

Augment considerable de la T-Jove

L’ abonament T-Jove és l’opció més freqüent (65%) d’entre els que opten pel tranport públic, seguit a molta distància de la T-10 (17,4%). S’observa com augmenta de manera important l’ús de la T-Jove en aquests darrers anys (del 10,3% el 2006 es passa al 65% actual).

El 62,8% de la comunitat universitària declara que voldria arribar a la UAB en un mitjà de transport diferent del que utilitza en l’actualitat. Entre els que els hi agradaria canviar, l’opció més freqüent és que es desitgi passar del transport públic al privat, i d’entre aquests, els arguments principals se centren en l’estalvi de temps que el suposaria aquest canvi i la comoditat que comportaria. Mentre que els arguments de les persones que utilitzen el transport privat i voldrien passar a públic són, principalment, econòmic; seguits de comoditat.

Més d’una quarta part (26,1%) de la població que forma la comunitat universitària al campus UAB resideix a Barcelona ciutat, seguida de Cerdanyola (13%), Sabadell (8,9%) i Terrassa (6,3%).

L’enquesta, que s’ha fet a una mostra de 4.241 persones sobre un univers de 38.433 persones, porta ja 10 edicions i la realitza la Unitat de Planificació i Gestió de la Mobilitat de la UAB en col·laboració amb el Grup d’Estudis de Mobilitat, Transport i Territori (GEMOTT) de la UAB.

Sardanes a la Plaça Octavià de Sant Cugat|BELLATERRA.CAT

Aquest matí solejat de diumenge ens hem desplaçat des de Bellaterra amb els FGC fins a Sant Cugat per gaudir a la Plaça Octavià de la jornada de sardanes organitzada per
l’Entitat Sardanista de Sant Cugat,
que va néixer arran de la inquietud de promoure audicions de sardanes de forma periòdica a la vila de Sant Cugat del Vallès (km0 de Bellaterra), amb la fita de fomentar la sardana com a fet cultural i tradicional.

Aquí sota teniu el petit vídeo de la sardana La Santa Espina (1907) que hem gravat a la part final. Esperem us agradi i penseu de passar els diumenges per gaudir-la en directe.

Sardana La Santa Espina (Morera i Viura, Enric)
Lloc estrena: Cassà de la Selva
Data estrena: 1907
Sardana: La Santa Espina
Autor de la música: Morera i Viura, Enric
Autor de la lletra: Guimerà i Jorge, Àngel

Lletra Sardana La Santa Espina

Som i serem gent catalana
tant si és vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.

Déu va passar-hi en primavera,
i tot cantava al seu pas.
Canta la terra encara entera,
i canta que cantaràs.

Canta l’ocell, lo riu, la planta,
canten la lluna i el sol.
Tot treballant la dona canta,
i canta al peu del bressol.

I canta a dintre de la terra
el passat jamai passat,
i jorns i nits, de serra en serra,
com tot canta al Montserrat.

Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.

NOTA: Segons l’equip tècnic de la celebració del cinquantenari de la mort d’Enric Morera, la darrera part del poema original de Guimerà:

I canta a dintre de la terra
el passat jamai passat,
i jorns i nits, de serra en serra,
com tot canta al Montserrat.

Foren canviat per en Morera, per uns altres de contingut més nacionalista:

Fill meu de Catalunya
vull veure’t gran i fort.
Fes cara als que l’ultragin
i per ella viu i mor.

ENTITAT SARDANISTA SANT CUGAT

Carrer Castellví, núm. 8 (Casa de Cultura)
08173 Sant Cugat del Vallès
e.sardanista.sc@gmail.com
Elvira Anglès | T.649615504
Jordi Sardeny | T.660861909

Des del pastís Dobos amb caramel i crema de vainilla, trobareu a continuació els pastissos clàssics hongarèsos més gustosos de les pastisseries històriques de Budapest

Dolços tradicionals hongaresos de la Pastisseria Ruszwurm de Buda, la histórica de l’emperatriu Sisí| ARXIU BELLATERRA GOURMET

Els pastissers hongaresos reflecteixen avui moltes influències: els forners i productors de dolços italians treballaven a la cort real d’Hongria a l’època medieval; Les postres turques es van popularitzar durant l’ocupació otomana del segle i mig; Tècniques i ingredients per elaborar pastissos d’Europa occidental es van filtrar al país a través de la veïna Àustria. Però va ser durant l’Imperi austrohongarès, a la segona meitat del segle XIX, quan les pastisseries d’Hongria van entrar a les seves, inventant una àmplia gamma de pastissos i figuretes de massapà que encara avui en dia són populars.

L’any 1884 va marcar tres fites. Dos forners, Emil Gerbeaud i Vilmos Ruszwurm, van començar cadascun el seu patrocini amb èxit per a una pastisseria que després va transformar la rebosteria de Budapest i que encara avui porten el seu nom (Café Gerbeaud i Ruszwurm). Va ser també quan el József C. Dobos va inventar el Dobos, el pastís més famós d’Hongria.

A Hongria, haureu de visitar una pastisseria dedicada –hongaresa cukrászdain– per provar els pastissos locals perquè els restaurants no els serveixen (aquests són els meus preferits). Hi ha una cultura pastissera a Budapest que és poc probable que experimenteu a la majoria de llocs: les cukrászdas es fan arreu a la ciutat i cada barri ofereix almenys un parell. A més d’una gamma de pastissos, també serveixen cafè, te i galetes salades.

El Top 11 dels millors pastissos d’Hongria

1 – Dobos torte: creada per la confitería local József C. Dobos el 1884, es tracta de la pintoresca bossa hongaresa que practica capes de crema de mantega de xocolata. Després de patètics intents de competidors per replicar la seva preparació, Dobos va decidir fer pública la recepta i, encara avui, trobareu Dobos torte a la majoria de la pastisseria de Budapest. La característica signatura del pastís és la brillant i tapa trencada de caramel.

2 – Esterházy torte: anomenat després d’una important família reial hongaresa, Esterházy torte és una de les més conegudes dins i fora del país. Comprèn capes alternes de nous o ametlles mòltes i mantega inflectada amb rom amb un recobriment fondant blanc. En el seu millor moment, el torte Esterházy és ric, però no clou.

3 – Somlói galuska: Tot i ser una invenció relativament recent, que data dels anys cinquanta, el galuska somlói és un postre profundament estimat a tota Hongria. Consisteix en un pa de pessic en remull amb crema de vainilla, crema de xocolata i nata batuda, i un ruixat de nous i panses. A més de la pastisseria, també la serveixen molts restaurants.

4 – Gerbeaud: aquest pastís de mida mossegada, creat per l’icònic Café Gerbeaud, és un element bàsic de totes les pastisseries hongareses. Sota unes glaçades de xocolata es troben les capes d’un farcit dolç fet de nous i melmelada d’albercoc.

5 – Strudel (rétes): els strudels van evolucionar a partir dels pastissers de pasta filo que els hongaresos van adoptar als turcs otomans que van governar el país als segles 16-17 Més tard, els strudels es van estendre per tot l’Imperi austrohongarès. La gran varietat de farcits, tant dolços com salats, fan que els strudels a Hongria siguin únics. Heu tingut prou strudels de poma a Viena? Cap problema, proveu-ne un amb formatge cottage, llavors de rosella o col a Budapest.

6 – Krémes: Semblant a un pastís napolità , krémes és un milfulles de natilles a tota Europa central, cada país presenta una versió lleugerament diferent. A Hongria, a part dels de crema regulars (el farcit de crema de vainilla), també hi ha els krémes de “França”, que porten una capa addicional de crema batuda i un esmalt de caramel a la part superior.

7 – Rákóczi túrós: Fins i tot la majoria dels hongaresos creuen que aquest pastís de merengue amb confitura d’albercocs porta el nom del famós príncep i líder revolucionari del país, Ferenc II Rákóczi, però la veritat és més banal: János Rákóczi, és el monjo que el va inventar els anys trenta.

Flodni, pastís jueu hongarès fet per Angi de Bellaterra|BELLATERRA GOURMET

8 – Flódni: Aquest ric pastís farcit amb melmelada de pruna, nous, poma i llavors de rosella entre fines capes de pa de pessic és original de la població jueva d’Hongria i s’ha convertit en un tradicional, ho serveixen tant a les pastisseries com als restaurants d’estil jueu.

9 – Galetes de Linzer i Isler: Totes dues galetes farcides amb confitura de fruites van anar cap a Hongria des d’Àustria amb algunes voltes i voltes. Històricament, el linzer i l’isler han estat els dolços estereotipats servits durant un te a la tarda. La diferència principal entre tots dos és el glaç de vidre de xocolata.

10 – Bejgli: Durant el Nadal, cap taula de menjador hongaresa està completa sense aquests panets dolços farcits de llavors de rosella mòlta i nous. Les persones solen col·locar-les en un plat al costat, perquè hi ha creences populars que les llavors de rosella aporten prosperitat i les nous mantenen problemes. Bejgli es remunta al seu origen a Silèsia, a Polònia actual.

11 – Rigó Jancsi: Aquest bescuit en forma de cub rep el nom del cèlebre violinista gitano hongarès la història del qual va escandalitzar Europa a finals del segle XIX: Rigó va seduir a la princesa Chimay, una nord-americana belga, que va fugir amb ell, deixant enrere un marit i dos fills. El seu romanç no va durar gaire, a diferència del pastís ple de crema de xocolata inspirat per Rigó, que es va convertir en un clàssic, tot i que no totes les pastisseries ho serveixen avui dia.

Per Roger Molinas (Arqueòleg Glamurós)

Os invitaría a reflexionar sobre si resulta más progresista respetar el derecho a decidir de los habitantes de Bellaterra a no compartir sus impuestos o si, por el contrario, es más de izquierdas una soberanía fiscal más ámplia, como la del Ayuntamiento de Cerdanyola, que redistribuye los ingresos de los ricos entre las calles menos favorecidas y que, por tanto, necesitan más servicios públicos

Roger Molinas, 7è a la llista de l’Hospitalet de Llobregat, municipals de 2015, dins de ICV-EUiA-Pirates i companyia.

Hoy os contaré la breve y épica historia de una pequeña localidad oprimida catalana, Bellaterra, que lucha heroicamente desde hace unos años para conseguir la libertad e independencia de sus represores vecinos de la población de Cerdanyola del Vallès.

Bellaterra es una localidad creada en 1929, cuando un rico farmacéutico, llamado Bartomeu, parceló unos terrenos de su suegro y consiguió que la empresa privada de los Ferrocarriles de Catalunya S.A. hiciera una parada en la misma línea que unía los barrios altos de Barcelona (Sarrià), con Sant Cugat y Sabadell.
A partir de los años 30, esta zona se convirtió en una urbanización de lujo, ideal para las segundas residencias de la burguesía catalana y que contaba con jardines novecentistas. Por el contrario, el municipio del que forma parte, Cerdanyola del Vallès, se convertía en un núcleo industrial y obrero con el establecimiento de fábricas, como Uralita o la de sifones Sarroca, y recibía flujos migratorios del resto de la península en los años 60 y 70, cuando pasó de 3.000 a 50.000 habitantes.

Actualmente Bellaterra tiene una renta anual por persona de 25.799 euros, mucho más del doble que un barrio del centro de Cerdanyola (10.464 euros). Si Bellaterra fuera un municipio independiente, sería la población más adinerada de Catalunya, superando los 22.463 de Matadepera y se convertiría también la segunda población más rica de toda España, a muy poca distancia de Pozuelo de Alarcón (25.957 euros anuales por cabeza).

Bellaterra también tiene el récord catalán en la media de metros cuadrados de sus casas, 699m2, cinco veces más que la media española. Entre sus 2.724 oprimidos vecinos han vivido destacadas figuras del deporte, la música o el periodismo como Shakira y Piqué, David Civera o Mònica Terribas. Obviamente, estas circunstancias han forjado una identidad local diferenciada de sus vecinos que viven en bloques de pisos de 10 plantas, con los que muy posiblemente no coinciden nunca en ninguna parte.

¿Cuándo comenzó el Procés de esta aldea hacia su independencia local? Pues bien, en 1992 los vecinos de este barrio pidieron, por la vía administrativa, convertirse en un municipio independiente, pues estaban hartos de que el Ayuntamiento socialista de Cerdanyola les robara. De los 4 millones de euros que percibía la administración local en este vecindario, sólo medio millón era invertido en sus chalets adosados, el resto de los millones robados iba a parar a las calles llenos de obreros, proletarios y trabajadores. El expediente, sin embargo, fue denegado por la Generalitat, ya que no cumplía con la formalidad de tener 3 kilómetros de terreno no urbanizable.
Pero la revolucionaria lucha por la liberación fiscal y local de Bellaterra no había hecho más que empezar. En 2008, después de muchas movilizaciones vecinales, consiguieron que la Generalitat y Cerdanyola les concediera una cierta autonomía, mediante de una Entidad Municipal Descentralizada (EMD). Esta entidad sería dependiente, sin embargo, del Ayuntamiento de Cerdanyola, que en ese momento estaba gobernado por ICV y CIU, con el alcalde eco-socialista Toni Morral, actualmente Secretario General de Crida Nacional, el partido de Puigdemont.
Esta EMD está gobernada por un partido independentista local, Gent de Bellaterra, aunque en el resto de elecciones votan masivamente a Convergència y a sus nuevas marcas (Junts per Catalunya, PDeCAT, etc). Este ente municipal, sin embargo, sigue sufriendo un elevado déficit fiscal respecto a los barrios proletarios de Cerdanyola: de los 4 millones de euros recaudados, sólo gestiona 750.000 euros, de los que destina 160.000 a sueldos de cuatro concejales y una cantidad similar en litigar judicialmente contra el Ayuntamiento para conseguir su liberación local.
Tan sólo un 60% del presupuesto recae finalmente en los ciudadanos. Y ¿en qué se ha gastado? Pues en la creación de patrullas ciudadanas, una policía propia sin armamento, que vigila sus inmensos chalets adosados y sus piscinas, pues Bellaterra no se fía de la policía local del Ayuntamiento opresor, que los trata como una colonia.

Pero los incansables luchadores de Bellaterra no se arrodillaron ante esta autonomía de feria, que no devolvía la plena soberanía fiscal y no ponía fin al expolio fiscal por parte de los rateros barrios obreros. Ellos querían su pastel entero. Así pues, decidieron dar la voz al pueblo, poniendo las urnas y convocando un referéndum para convertirse en un municipio libre y soberano en septiembre de 2015.

El Ayuntamiento de Cerdanyola, gobernado entonces por Carles Escolà de Compromís per Cerdanyola, una marca blanca de la CUP, permitió la celebración de esta consulta, que sólo se topó con el voto contrario de Ciudadanos. Participó el 53,57% del censo y el «Sí» a la independencia llegó al 94% de los participantes.

La Generalitat, gobernada entonces por Artur Mas de CiU con el apoyo de ERC, decidió que aquel referéndum no tenía ninguna validez y no respetaron el resultado. El único partido político del Parlament que defendió aplicar el mandato de las urnas fue el Partido Popular (PP).

Haciendo gala de su heroica resistencia y astucia, los dirigentes de Bellaterra han propuesto recientemente una nueva jugada maestra: recoger firmas para pedir que Bellaterra pase a formar parte del municipio de Sant Cugat del Vallés, una población con quienes comparten un nivel de riqueza similar (18.326 euros, casi el doble que Cerdanyola sin Bellaterra) y, por tanto, una identidad local más cercana que no con los proletarios que van a la piscina municipal.

Como apunte final, simplemente os invitaría a reflexionar sobre si resulta más progresista respetar el derecho a decidir de los habitantes de Bellaterra a no compartir sus impuestos o si, por el contrario, es más de izquierdas una soberanía fiscal más amplia, como la del Ayuntamiento de Cerdanyola, que redistribuye fiscalmente los ingresos de los ricos entre aquellas calles menos favorecidas y que, por tanto, necesitan más servicios públicos.

4 Comments en El ‘Procés’ de Bellaterra para su liberación fiscal:

Ubaldo Plaza // 20/11/2019 en 15:15 // Responder
Magnífico (e irónico) artículo de Molinas. Debería ser de lectura obligatoria en las escuelas y asambleas de barrios populares para que los señoritos de la burguesía, y algunos charnegos acomplejados que aconmpañan el expolio de las clases dirigentes, algunos ignorándolo, se enteraran de que cuando van a quemar Barcelona o a cortar autopistas, a quien favorecen es a estos insolidarios reaccionarios de las clases muy ricas. Los ricos quieren la independencia porque eso les permitiría que ningún alcalde de izquierdas se atreviera a semejante desfachatez, como hace el alcalde de Cerdanyona. Porque de eso se trata. Y todos aquellos que acompñan a los neofalangistas cortando calles, si llegara el momento,serían sacrificados por la «patria catalana» en limpieza étnica; porque su sangre charnega no podría mezclarse con la aria de los ricos. Dice la sabiduría popular «no hay más tonto que un obrero que vota a la derecha». Ahora hay que añadir, «Y tonto, muy tonto p´a ciempre, si ademas de votar a la derecha, vota al nacionalismo, es decir, a la base del fascismo, la intolerancia, y las desigualdades por las que toda la derecha suspira, y se quieja de que los obreros tenga algo más que la simple manutención para que estén en condiciones de ser explotados.

Mohamed // 20/11/2019 en 18:01 // Responder
Bellaterra es un localidad central del marco que forman las localidades de cedanyola del Vallés, sant cugat,Sabadell,sant quirze del Vallés ,bosques y montaña impresionante belleza del territorio catalan.
Sus habitantes tienen derecho a tener parques , aceras calles limpios que dan una imagen equivalente a los chalets preciosos patrimonios de los habitantes de Bellaterra.
Sin embargo en una democracia los habitantes de bellaterra tienen derecho tener su localidad bien vistda de mejores parques,calles y plazas de toda Cataluña que es fruto de los impuestos que pagan sus habitantes.

Miguel // 20/11/2019 en 20:17 // Responder
El principal motivo para querer cambiar de municipio no es el economico, es la falta de integracion con Cerdanyola, cultural, de ocio, colegios, sanidad, etc porque los habitantes de Bellaterra hacemos vida en Sant Cugat, segun demuestran estudios recientes de habitos sociales. Tambien intervienen motivos economicos, no hay duda. La Comision de vecinos que gestiona este proyecto hemos elaborado una memoria que lo explica todo, y se la hemos entregado al alcalde de Cerdanyola.

Toni // 20/11/2019 en 22:15 // Responder
Este artículo rezuma una demagogia muy sospechosa! Desconozco si el Sr. Molinas conoce Bellaterra. Imagino que no, porque si hubiera intentado pasear por sus calles se hubiera dado cuenta de lo abandonadas que están. A la mayoría de vecinos de Bellaterra nos gustaría poder salir a la calle sin riesgo de que nos atropelle uno de los miles de vehículos que circulan cada día en calles en las que las muchas aceras apenas tienen medio metro de ancho. Lo que reclamamos es poder disponer en nuestro barrio de los servicios públicos mínimos como cualquier barrio de Cerdanyola, como por ejemplo un centro médico para no tener que desplazarnos a Sant Cugat. La reacción mayoritaria de los vecinos es simplemente consecuencia de la dejadez del ayuntamiento de Cerdanyola durante tantos años en la prestación de unos servicios públicos básicos.

Sobre Roger Molinas (Arqueòleg Glamurós) “Busco en el passat eines per entendre el present i transformar el futur. També sóc treballador precari, activista social, polític i digital en mill lluites i autor del llibre ‘Patrimonicidi’”

Andrés Rueda, és el bellaterrenc creador de grups veïnals Temes Bellaterra, Emergencies i Protec de WhatsApp, reflexiona i fa propostes per pacificar el molt transitat carrer Pin i Soler de Bellaterra, una zona que travessen milers de cotxes en hora punta, sense respectar la velocitat i aportant molta inseguretat, més quan una bona part d’aquestes vies no disposen de voreres.

El bellaterrenc Andrés Rueda, foto d’arxiu intervé al Parlament de Catalunya|CEDIDA

De la mateixa manera que en seguretat hem fet un salt qualitatiu i passem d’un “QUASI” abandonament a tenir els Agents Cívics, i possiblement, per no dir segur, més dotació de vigilància que la resta de zones a càrrec d’aquesta comissària de mossos.

De la mateixa manera que els veïns de la carretera BV-1414, amb la seva expressió decidida d’afartament pel trànsit, van a tenir un nou semàfor, i piruetes circulatòries per la Plaça del Pi que amb seguretat millorarà la seguretat i disminució de trànsit a la zona.

Plànol oficial de l’EMD de Bellaterra

Proposo:

“Avançar en la idea de deixar un vehicle al carrer arbitràriament aparcat en un o altre costat en Pin i Soler i Camí Antic per obligar zizaguear als circulants i alentir o saturar el tràfic rodat fins que s’emprengui amb serietat la invasió circulatòria i es pacifiqui el desmesurat trànsit local de Bellaterra”.

Col. locar pancartes pro pacificació del trànsit Camí Antic i Pin i Soler

És clar que si no exercim el nostre dret de pressió cívica amb contundència, seguiran traient-nos els diners i atropellar els nostres drets, fins i tot en els plens municipals, deixant-nos la via pública a les fosques, i rient-se de les nostres instàncies … i així objectiu rere objectiu ..

Doneu-li una volta a la proposta amics ..

Per Jordi Sedó

En la primera parte de este artículo, intenté explicar algunas de las razones que mueven a los catalanes a considerar que el Estado español no nos sirve y que es por eso que una parte muy sustancial de los ciudadanos queremos que se respete nuestro derecho a la autodeterminación.

En esta segunda parte, intentaré apuntar algunas razones más en esa misma dirección.

A todo lo que expliqué en la primera parte, que ya es mucho, podemos sumar unas cuantas cosas más, como, por ejemplo, lo que nos muestra, al echar un simple vistazo, un mapa de resultados electorales, donde, sufragio tras sufragio, queda bien claro que partidos que suelen ser mayoritarios en la España de lengua castellana, devienen residuales en ciertos territorios. Alguna cosa debe de fallar en esta democracia cuando, sistemáticamente, como consecuencia de la aritmética parlamentaria, los catalanes tenemos que tragarnos unos gobiernos cuyos partidos, en Cataluña, tienen un apoyo muy minoritario cundo no, pírrico.

Pero hay más. También está la cuestión fiscal. Que un territorio que representa el 20% del PIB estatal muestre su solidaridad con los otros territorios me parece razonable. Cuando esa solidaridad implica que el primero caiga en la balanza fiscal hasta profundidades inimaginables y que, a causa de eso, muestre unos déficits en infraestructuras que luego le pasan factura en forma de deficiencias en los servicios que otras comunidades no sufren, me parece inasumible.

La cuestión de las balanzas fiscales es muy controvertida y los economistas no se ponen de acuerdo en cuál es el método más justo para presentar los números, pero aun en el caso de que utilicemos el método que dé el resultado menos lesivo para Cataluña, incluso así, las diferencias son tan sustanciales que no se puede por menos que rechazar de plano esas cotas de solidaridad tan elevadas.

Si además de eso, resulta que el aparato del Estado persigue con un encono absolutamente febril todas y cada una de las leyes, resoluciones y reglamentos que aprueba el Parlamento catalán, haciendo una interpretación fraudulenta de la Constitución, de tal manera que leyes tan razonables como la de pobreza energética, por ejemplo, y tantas otras son impugnadas y anuladas; si se atreve a entrar en el Parlamento catalán para intervenir de manera directa en la elección del presidente de la Generalitat como hizo con Carles Puigdemont cesándole, luego con Jordi Sánchez y, más tarde con Jordi Turull impidiendo que se produjeran las correspondientes investiduras encarcelándoles y, últimamente, con Joaquim Torra, a quien tarde o temprano decidirán inhabilitar por algo tan banal como haberse negado a retirar una pancarta; si se imponen durísimas penas de cárcel a los miembros de nuestro gobierno democráticamente elegido por cargos que, en ninguna parte de Europa, han sido considerados suficientes como para conceder la extradición de los que optaron por el exilio; si, además, la judicatura se muestra tan reacia a acatar, como es su obligación, la sentencia del TJUE sobre el nombramiento de Oriol Junqueras como diputado europeo; si se produce todo eso y muchas otras cosas más que no detallaré porque sería imposible ser exhaustivo, es cuando, definitivamente, concluimos que no vale la pena pertenecer a ese Estado y que, con la construcción de uno nuevo, sólo podemos salir ganando.

http://www.diario16.com