Menú Migdia dels Restaurant Marcs. Dimecres, 8 abril 2020 (10€, per emportar)
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Bellaterra, RESTAURANT MARCS |
Tots els experts coincideixen en un punt.
Bellaterrenca passejant la seva mascota|BELLATERRA. CAT
Un cop el confinament comença a donar resultats i ha aconseguit frenar l’expansió del coronavirus (l’aplanament de la famosa corba de contagis), ara ve un repte igual de difícil: assegurar que el desconfinament es fa de manera ordenada i molt ben planificada per no tirar per terra tots els esforços que s’han fet fins ara. En efecte, un desconfinament desordenat i sense les mesures apropiades podria produir un rebrot de l’epidèmia que, aquesta vegada sí, provocaria de ben segur el col·lapse del sistema sanitari, que ara ja està al límit.
El govern espanyol va anunciar aquest dimarts que ha demanat a les comunitats autònomes que nomenin un responsable per planificar aquest desconfinament. És un bon senyal que d’entrada es tingui en compte els governs autonòmics, sobretot després del fiasco de la centralització de les competències de sanitat. La Generalitat ha nomenat l’epidemiòleg Oriol Mitjà, un dels primers experts que va alertar de l’abast que podia tenir el covid-19 i molt crític amb la gestió de Fernando Simón, director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries del ministeri. Es tracta d’una aposta personal del president Quim Torra, que ha prescindit dels professionals del departament de Salut.
Tots els experts coincideixen en un punt. Un cop el confinament comença a donar resultats i ha aconseguit frenar l’expansió del coronavirus (l’aplanament de la famosa corba de contagis), ara ve un repte igual de difícil: assegurar que el desconfinament es fa de manera ordenada i molt ben planificada per no tirar per terra tots els esforços que s’han fet fins ara. En efecte, un desconfinament desordenat i sense les mesures apropiades podria produir un rebrot de l’epidèmia que, aquesta vegada sí, provocaria de ben segur el col·lapse del sistema sanitari, que ara ja està al límit.
Mitjà i els seus col·laboradors ja han dissenyat un pla genèric per fases que ara s’haurà d’aplicar al cas concret de Catalunya. Seria desitjable, però, que el desconfinament es fes de manera coordinada, fins i tot a nivell europeu, i que no es repetís el campi qui pugui de l’inici de la crisi. Això sí, caldrà tenir en compte moltes variables i les especificitats de cada territori. La consellera Alba Vergés ja va advertir ahir que segurament el desconfinament no seria igual a tot el territori català, sinó que hi hauria zones que podrien tornar a una certa normalitat abans que altres.
En tot cas, és evident que per a la fase del desconfinament serà clau poder practicar tests de forma massiva, ja que en cas contrari no es podrà actuar ràpidament per aïllar els focus i hi hauria el perill d’haver de tornar a ordenar el tancament de la població a casa. La Generalitat va anunciar ahir la posada en marxa d’un pla per poder fer 170.000 tests amb PCR, que són més fiables que els ràpids, en sis setmanes. Serà clau triar molt bé a quins col·lectius s’escull per fer aquests tests si es vol minimitzar el risc d’un rebrot del virus. El govern espanyol també posarà en marxa un estudi per conèixer millor l’abast de l’epidèmia.
El que és important ara és que no es reprodueixi el caos que va presidir l’inici de la crisi i els dies posteriors a l’aprovació del decret sobre l’estat d’alarma. La prioritat és assegurar que la corba continua baixant. Ara no és el moment de la politiqueria sinó de l’altura de mires, aquí, a Madrid i sobretot a Brussel·les, on la Unió Europea està decidint aquests dies el seu futur. El món ja no serà mai com abans, i segurament la política tampoc.
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Bellaterra confinada, Covid-19 |
A causa de la pandèmia del COVID-19, l’EMD de Bellaterra haurà de tornar les quotes dels Talller a la seva seu.
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Bellaterra, Covid-19, Tallers de l'EMD |
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Bellaterra confinada, UAB |
Per Laura Rosel
Laura Rosel|ANOIA DIARI
L’herència culinària d’almenys dues generacions reduïda a uns macarrons amb tomàquet fregit de pot, l’arròs blanc amb qualsevol fregit d’acompanyament i alguna sopa de verdures que s’esforça per caure simpàtica. Sóc la baula perduda de la bona cuina. I això que la cadena era de transmissió directa i m’arribava amb tanta energia com la que es concentra en un tub del Sincrotró. Des de la meva àvia, a través de la meva mare, cap a mi. Tota la vida m’he assegut en taules de casa per on han desfilat sense descans un plat rere l’altre, tots amb la combinació exacta d’ingredients, sempre tan salats com toca, equilibrats amb la resta del menú, guardians de la cultura familiar i de les tradicions de temporada. Excessius en la quantitat, per posar-hi alguna pega. De casa els avis, diumenge sí diumenge també, el bacallà fregit, les gírgoles, els canelons, totes les varietats de potaje, les del caldo, els fideus o l’arròs en paella.
S’ha mort la meva àvia i li recordo el menjar. La safata de polvorons, la capsa de bombons per estrenar, la fruitera fins dalt de pomes, peres, taronges, prunes i figues. La llet amb Nesquik, que només era bona si la preparava ella, perquè a casa sempre hem estat de Cola Cao. Com els flams de sobre (el xino) amb galeta Maria i un polsim de canyella a sobre, en flameres de plàstic Tupper. L’armari del moble del menjador, amb calaixos i racons per a tots els paladars, sota els retrats dels casaments, batejos i comunions de tota la tropa. El compartiment dels licors, amb aquella olor enganxosa que flairava cada cop que l’obrien els homes, amb les capses de puros al fons. L’armari de les fruits secs, fins dalt de pipes amb i sense sal, cacauets, pistatxos, barreja, quicos i alguna bossa de Boca-Bits. Al costat, la porta dels dolços. Sempre a punt. Com els sugus del pot de vidre damunt la taula del menjador, sobre els estalvis de fer bonic de color blanc per no fer malbé la fusta.
S’ha mort la meva àvia i recordo el reproductor de cintes de cassette amb funció de gravar que vam fer servir per jugar fins que ja no anava ni endavant ni endarrera. Hi sonava només la discoteca del pis dels avis, mai vam pensar a portar les cintes de casa, i això reduia el repertori a un sol nom: Manolo Escobar. A la meva àvia no li vaig sentir mai taral·lejar una sola estrofa, però l’adorava. No es perdia ni una actuació per televisió, ni consentia que se’n parlés malament, i li sabia tota la vida, perquè cada setmana n’explicaven un detall o un altre a la revista Semana que llegia amb devoció. Encara no entenc com va gosar a deixar-nos els cassettes a la meva germana i a mi. Un altar llevo en mi pecho ardiente a la madre que me dio a mí el ser. Ara sóc capaç de recordar les lletres de Manolo Escobar, però no tinc ni fava de si la ceba es posa abans que el rap o després per fer el plat de sarsuela. Ni se compra ni se vende el cariño verdadero ni se compra ni se vende no hay en el mundo dinero para comprar los quereres.
S’ha mort la meva àvia i recordo la foto de Mònaco, amb un palau al fons i una jardins en primer pla, que penjava d’una paret del menjador. L’estucat de les parets. Les bates sense mànigues, de quadres I de flors. El sofà al costat del balcó, amb la finestra oberta i la cortina de cintes deixan-t’hi passar la fresca. Les plantes tan verdes. El vano a prop. I amb el temps, també una tovallola petita per eixugar la suor que apareixia a tota hora.
S’ha mort l’àvia i li recordo els roscos de Setmana Santa. Farina, llevat, llimona, ou i alguna cosa més que no em va dir. O que jo no li vaig preguntar. Com tampoc li havia preguntat últimament com estàs, com et sents, què has fet avui, vols que et porti res, et venim a veure, et porto la fruita. Sempre amb presses. I ella contenta només de veure’ns des del balcó. De parlar dos minuts per telèfon. O de dinar a la mateixa taula un diumenge de cada dos. Quina sort tenir algú que sempre tingui ganes de veure’t. Que sempre s’alegri quan ets a prop. Que no esperi res de tu. Quin greu no haver-li tornat, ni tan sols al final.
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Laura Rosell, No sé cuinar |
Katharine Hepburn serà per sempre una diosa del cinema que ens ha regalat pel·lícules meravelloses. I també ens ha deixat la seva llegendària recepta de brownies per recordar-la. És senzilla, bàsica, ràpida i molt fàcil, una d’aquestes receptes que val la pena tenir al calaix quan volem complimentar als convidats o necessitem un mos dolç amb molt gust de xocolata.
Recepta de la bellaterrenca Angi|BELLATERRA GOURMET
La recepta va ser publicada a The New York Times mitjançant una carta a l’editor signada per Heather Henderson, veïna de l’actriu. En ella explicava com el seu pare va portar uns brownies a l’estrella en una ocasió en què estava a l’hospital, però ella va protestar per la seva mala qualitat i no va dubtar a donar-li la seva recepta. La clau de les seves brownies: molt poca farina, poca temperatura al forn i una textura humida interior.
INGREDIENTS PER A 10 UNITATS:
60 g Cacau en pols sense sucre
113 g Mantega sense sal
2 Ous
175 g Sucre (200 g si els volem molt dolços)
30 g Farina de rebosteria
5 mg Essència de vainilla
Un bon pessic de sal
125 g Nous o pecans picades al gust.
ELABORACIÓ:
Preescalfar el forn a 165ºC i greixar o cobrir amb paper sulfuritzat un motlle quadrat d’uns 20 centímetres de costat.
Fondre la mantega amb el cacau en pols, remenant a foc lent fins aconseguir una barreja homogènia i suau. Retirar i deixar refredar uns minuts. Tirar en un recipient mitjà i afegir els ous un a un, i la vainilla, batent amb unes varetes.
En un altre recipient barrejar la farina amb el sucre, la sal i les nous.
Incorporar a la barreja de cacau i remenar bé però amb suavitat, fins a tenir una massa homogènia, sense grumolls secs. Omplir el motlle i enfornar durant uns 35-40 minuts. Cal esperar que es refredi abans de tallar.
Bona cuina i bon profit compartit!
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Angi, Bellaterrra Gourmet, Recepta Brownies |
Ens caba d’arribar a Bellaterra. Cat un missatge URGENT: A una veïna gran li cal una estufa de gas butà per escalfar-se. Qui pugui ajudar-la, si us plau comuniqui per telèfon o el mail info@bellaterra.cat
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Bellaterra solidària |
Bellaterra. Cat ha contactat amb la família amiga de pagesos de Can Gual, situada a l’Ametlla del Vallès
Aquí sota teniu l’entrega que us farà directament a casa vostra de Bellaterra. Podeu pagar per transferència bancària o efectiu (diners introduïts a un sobre)
També us deixem el contacte directe de l’Uri per si el voleu trucar directament: ☎️ 639749139
Cada setmana, dimecres o divendres servirà a casa vostra de Bellaterra una bossa assortida de productes del seu camp, de dos mides i preus diferents: 15€ o 25€
Can Gual s/n
L’Ametlla del Vallès
info@cangual.net
☎️639749139
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat ametlla del valles, Bellaterra recomana, Can Gual, Servei a domicili |
Hem vist unes ampolles d’aigua mineral reciclades per crear unes pràctiques jardineres. Bona idea!
Jardineres reciclades|BELLATERRA. CAT
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Bellaterra recicla |
La Bellaterra florida tancada en els seus 1.000 jardins sense poguer abraçar i petonejar les seves famílies i éssers estimats
El món segueix el seu ritme i la primavera fa neixer els seus brots verds i perfums de les seves colorides flors.
De sobte, Disney va perdre la seva màgia, París ja no és romàntic, Nova York ja no està en peu, el mur xinès ja no és una fortalesa, i la Meca està buida.
Les abraçades i els petons s’han convertit en armes i no visitar els pares i amics es converteix en un acte d’amor.
De sobte t’adones que el poder, la bellesa i els diners no tenen cap valor i no puc oferir-te l’oxigen que lluites.
El planeta continua la seva vida natural i continua sent bonic.
Només cal posar la gent a les gàbies. Crec que ens envia un missatge:
“No cal. L’aire, el sòl, l’aigua i l’aire estan bé. Quan torneu, recordeu que sou els meus convidats, no el meu amo. ”
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Bellaterra confinada, Covid-19 |
