Feeds:
Entrades
Comentaris

Segons estimacions independents, es calcula que el brot de coronavirus a la Xina estaria entre 50.000 i 97.000 morts. Les xifres són evocades en un article publicat pel diari Libération, un article a partir del qual s’assabenta que les autoritats xineses han recorregut a tot un arsenal repressiu per imposar una “veritat oficial” d’uns 4.000 morts.

Xi Jinping en un hospital de Wuhan el 10 de març del 2020|Xie Huanchi / Xinhua / Reuters

Actualment, hi ha una tendència mediàtica a declarar la Xina com a “guanyadora absoluta” de la guerra contra el nou virus Covid-19. Segons aquests editors, la Xina s’imposaria ara com a veritable primera potència del món i la seva gestió en el context de l’epidèmia seria una prova clara de la superioritat del sistema xinès, és a dir, de la superioritat de l’autoritarisme.

Tot i això, l’organització xinesa Defensors dels Drets Humans ha documentat 900 casos d’arrests, intimidació i censura destinats a ocultar l’epidèmia.

El diari Libération afirma que el president Xi Jinping fins i tot va aconseguir convèncer l’Organització Mundial de la Salut que retardés la declaració de la pandèmia en unes setmanes.

A la Xina, la festa va ser més important que la salut dels ciutadans, que es va veure millor a Wuhan el 18 de gener, quan 40.000 famílies van ser convidades a un banquet oficial que va glorificar Xi Jinping. Els convidats també van menjar dels plats amb l’efígie del president xinès. Periodistes de la Secció Xinesa de la RFI van informar més tard que alguns dels participants, per exemple diversos artistes, ja estaven infectats amb el virus i portaven màscares sanitàries.

Libération demostra que el 18 de gener van tenir lloc les respectives celebracions a Wuhan mentre la morga a la ciutat ja rebia les primeres víctimes. Tot i que ara la Xina vol exercir el paper de salvador del planeta i practica la diplomàcia de màscares, no s’ha d’oblidar la seva responsabilitat en el desencadenament de la pandèmia. La propaganda comunista xinesa és reductible, però no és el cas que tot el món comenci a agrair el règim de Pequín per la seva efectivitat en la lluita contra el coronavirus, tal com suggereix un diari oficial xinès.

Des del principi de la crisi del covid-19 els epidemiòlegs van assenyalar la necessitat de fer proves massives de detecció del virus per identificar i aïllar els infectats i els seus contactes amb rapidesa.

És l’estratègia que es va seguir en països com Corea del Sud o Singapur amb un èxit notable. Per fer-ho calia procedir a la compra també massiva de tests ràpids, ja que el sistema sanitari espanyol i català només tenia una capacitat limitada de fer proves amb els anomenats PCR, que necessiten ser comprovats en un laboratori.

Després d’haver centralitzat les competències, el primer intent del govern espanyol per adquirir aquests tests ràpids, que en un primer moment es van vendre com una peça clau de la lluita contra el virus, va acabar amb un fiasco, perquè les primeres remeses que van arribar no tenien la fiabilitat mínima necessària, segons els experts de l’Instituto de Salud Carlos III de Madrid. Val a dir que aquest problema de remeses defectuoses l’han tingut altres països, cosa que prova el caos actual a tot el món a l’hora d’aconseguir recursos sanitaris.

Aquests tests ràpids, del tipus serològic, han començat a arribar ja a Espanya i també a Catalunya, 180.000 segons ha confirmat el departament de Salut. El problema és que no s’ha dissenyat encara una estratègia clara ni s’ha aclarit per a què serviran. Se sap que aquests tests permeten saber si l’individu ha estat en contacte amb el virus i ha desenvolupat anticossos, és a dir, si s’ha immunitzat. Per tant, poden ser útils a l’hora de determinar qui pot anar a treballar quan acabi el confinament. En canvi, no són útils per detectar qui té el virus ara mateix, cosa que és, segons els experts, la prioritat màxima. Salut ha dit aquest dilluns que encara s’estan avaluant per comprovar-ne l’eficàcia.

La Generalitat, per la seva banda, ha optat per una altra estratègia i ha comprat tests ràpids basats en antígens, que són com uns PCR però que no necessiten passar pel laboratori. Són molts menys, uns 40.000, però serveixen justament per al que ara és important: saber si algú està infectat o no.

El problema no és que cada administració compri un model de test diferent, sinó que no hi hagi una estratègia conjunta per fer front a l’epidèmia, ni una informació clara sobre per a què servirà cada tipus de test. Fa l’efecte que les administracions, i principalment el govern espanyol que n’ha assumit les competències, estan més pendents d’aconseguir titulars efectistes que de dissenyar un pla coherent per a l’ús d’aquests tests.

Ara mateix la prioritat és fer tests massius a les persones que estan en contacte amb els malalts o amb grups de risc, és a dir, personal sanitari i de les residències d’avis. Després caldria afegir-hi els treballadors essencials. I finalment el gruix de la població per poder conèixer l’abast exacte de la infecció i també poder prendre mesures efectives per frenar els brots un cop s’acabi el confinament. Cal un pla definit i una estratègia clara que ara mateix no existeix

El veïnat de Bellaterra us agraeix la vostra dedicació diaria, per recollir “porta a porta” tota la nostra brossa, mentres estem confinats a casa per la pandèmia del COVID-19 Sou els nostres herois 👋👋👋👋

FOTOS DE BELLATERRA. CAT

Menú Migdia del Restaurant Marcs, dilluns, 6 març 2010 (10€, per emportar)

SOLIDARITAT VISTA A BELLATERRA:

Veïns solidaris amb els professionals de recollida de brossa “porta a porta” |BELLATERRA. CAT

La Brigada de recollida d’escombreries porta a porta de Bellaterra també són els nostres herois|BELLATERRA. CAT

Unió de Pagesos engega ‘Pagesia a casa’: compra directa d’aliments de proximitat als productors

Unió de Pagesos ha posat en marxa el projecte ‘Pagesia a casa’, que permet posar en contacte pagesia i consumidors (a través de l’apartat Societat del lloc web d’Unió de Pagesos: https://uniopagesos.cat/societat/), en el marc de la situació de confinament com a conseqüència de la covid-19 i per facilitar, tant a productors com a consumidors, la comercialització i la compra d’aliments de proximitat. A l’enllaç pagesiaacasa.cat els consumidors disposen d’uns 250 productors per fer les comandes, i tenen a disposició uns 90 productes d’alimentació, segons la temporada, dividits en els apartats de fruita (mandarines, taronges, peres, pomes), verdura (albergínies, bledes, carbasses, carxofes, espinacs…), carn (conill, pollastre, porc, vedella, xai…) i altres (aquesta última categoria inclou productes com llet i derivats làctics, mel, ous, fruita seca, embotits, cerveses artesanes i vi, entre altres).

A pagesiaacasa.cat els consumidors poden contactar amb els productors seleccionant-los per comarques en l’apartat desplegable que els mostra la pantalla i, posteriorment, poden escollir el productor entre les fitxes dels inscrits en cada comarca, que quedaran visibles. La fitxa de cada productor inclou el seu nom i el de l’empresa, el municipi i els productes de què disposa per vendre, així com les possibilitats de pagament (efectiu, targeta…).

Els productors subministren als consumidors cistelles o caixes a domicili amb els productes sol·licitats; d’aquesta manera, la transacció comercial es fa exclusivament entre el consumidor i el productor. Molts dels productors compten amb una llarga experiència en la venda directa a distància.

El sindicat recorda que aquest servei comporta, obligatòriament, el compliment de les normes de seguretat alimentària corresponents, i també les comercials, davant dels consumidors. De la mateixa manera, les normes contemplades per les autoritats competents en l’estat d’alarma actual.

Cal remarcar que Unió de Pagesos ofereix aquest nou servei, de manera altruista, en el marc absolutament anòmal en què es troba la societat, per facilitar la venda a la pagesia i per responsabilitat social i facilitar l’accés als aliments a la ciutadania.

D’altra banda, Unió de Pagesos segueix treballant per aconseguir que els ajuntaments catalans permetin restablir els mercats de fruita i hortalisses a l’aire lliure, tenint en compte que la normativa no només ho permet, sinó que exigeix que es preservin els canals d’abastiment alimentari. Moltes explotacions de la pagesia catalana donen sortida a la seva producció per mitjà d’aquests mercats d’aliments frescos.

Unió de Pagesos de Catalunya aplega homes i dones de totes les comarques catalanes que es dediquen a l’agricultura, a la ramaderia o a l’activitat forestal per compte propi, i que defensen de manera solidària el sector agrari per millorar les condicions de vida i treball. Amb més de 6.000 afiliats i afiliades, és el sindicat majoritari del camp català i el més representatiu a Catalunya.

UNIÓ DE PAGESOS DE CATALUNYA
Carrer d’Ulldecona, 21, Planta 2
08038 Barcelona
☎️ 932 680 900

http://www.uniopagesos.cat

Els ministres de Sanitat de la UE es van reunir el 6 de març a Brussel·les, fa just un mes, amb la crisi, llavors incipient, del coronavirus sobre la taula.

De la reconstrucció de les intervencions dels participants es desprèn que la gran majoria no eren conscients de la magnitud de la crisi que venia, a excepció del ministre alemany, que va fer una crida a preparar-se per al pitjor.

La reunió havia de servir per coordinar una resposta a la crisi a nivell europeu, però només en va sortir un feble compromís per intercanviar informació. Després de la trobada, cada estat va fer el que va considerar, sense esperar a veure què feia el veí. Així van ser possibles situacions ridícules com que partits de Champions que es van jugar el mateix dia en un cas fossin amb públic i en altres no, o que algun país prohibís les manifestacions del 8-M, com Itàlia, i la resta no. La reunió es va convertir en la metàfora perfecta de la inoperància de la UE, que quan era més necessària que mai va desaparèixer del mapa. Per cert, que les intervencions del ministre espanyol, Salvador Illa, van passar sense pena ni glòria.

Salut europea?

Però on de veritat es juga el seu futur Europa és en la resposta a la crisi econòmica que vindrà després del coronavirus. Els països del nord han d’entendre que aquesta no és una crisi com les altres, que és una emergència sanitària en què està en joc la vida de milers de ciutadans europeus. Si en aquestes circumstàncies no és possible una solució mancomunada com la dels eurobons, l’emissió de deute públic avalat pel conjunt de la UE, quan serà possible? Quan si no ara serà possible fer polítiques fiscals o d’atur comunes i no dependre només de la bona voluntat del BCE?

Evidentment, aquesta solidaritat ha de ser exigent i Brussel·les ha de vetllar perquè els recursos es dediquin als llocs necessaris, però el que no es pot és culpar d’entrada uns països per una crisi, la del coronavirus, que no han provocat ells i de la qual són víctimes. La UE va néixer com un mercat comú, però amb la voluntat de convertir-se amb el pas del temps en una comunitat de solidaritat, de prosperitat i de defensa dels valors democràtics i els drets humans. Doncs bé, ha arribat el moment de decidir de veritat què vol ser Europa.

Dimarts que ve es reuneixen els ministres d’Economia de la zona euro amb el repte de començar a donar resposta a aquesta pregunta. Si s’avança en una solució conjunta i solidària, encara hi haurà esperança. Si no és així, la UE podria convertir-se en la principal víctima geopolítica del coronavirus.

El nostre veí de Bellaterra, el poeta català Francesc Garriga i Barata, va neixer a Sabadell, el 26 d’abril de 1932, i va morir a Sant Cugat del Vallès, el 4 de febrer de 2015). Era fill de Joan Garriga i Manich, farmacèutic i membre de la Colla de Sabadell, i oncle del també escriptor Francesc Prat Garriga (1958–1989).

Francesc Garriga Barata, poeta bellaterrenc|ARXIU BELLATERRA. CAT

QUATRE POESIES

————–1

aquesta és la sentència:

plantar paraules.
regar-les amb paraules,
collir-les amb els dits de pell més tendra.

dallar les canyes del silenci,
barranc inútil, galliner de somnis.

sembrar, després, paraules
líquides,
per disfressar la vida
de mort, la mort de vida.

cap pausa.
no em pregunteu per què.

————–2

excavo amb mans de pànic
la deu del temps.

enterro i desenterro
l’arrel d’una aigua vella,
perduda i retrobada, fràgil.
desert i pluja
quietud i fúria.

cistell de dits,
teixeixo un pom de vímets,
memòria i oblit
i malentesos.

la vida que hem de dir-nos
podria encara cabre
dins tot el que ja hem dit?

————–3

ha arribat l’hora de la pluja.

Posaré el món sobre la taula.
L’ofegaré amb un vers.
Coixí de mots
Sobre la boca de la terra,
Geografia de la fam.

Si em sobren lletres,
El meu taüt.

————–4

tot és i no
serà
si jo no hi sóc
camins i no
camí
per no anar enlloc

sempre és enlloc a tot arreu

la pell s’esquerda
tremolen els turmells.
les mans, on són les mans ?

tot és i no.

quan el que ve no ve
s’escurça el temps
de pluges
en terres mal llaurades

cançons de pa sense llevat ni sal.
tot el dibuix ha pres la forma exacte
del blanc de plana de llibreta.
només ens manca l’última sorpresa.
tot és i no.

“Amb tan sols vint anys, Paolo Giordano s’ha convertit en el fenomen editorial més rellevant dels últims temps a Itàlia”.

La solitud dels nombres primers, primera novel·la d’aquest llicenciat en Física Teòrica, ha estat guardonada amb el Premi Strega 2008 -el més important d’Itàlia- i ha aconseguit un èxit sense precedents per a un autor novell: més d’un milió d’exemplars venuts . Així mateix, ha despertat un gran interès internacional i serà traduïda a vint-i idiomes. ”

“Hi ha entre els nombres primers alguns encara més especials. Són aquells que els matemàtics anomenen primers bessons, ja que entre ells s’interposa sempre un nombre parell. Així, nombres com el 11 i el 13, el 17 i el 19, o el 41 i el 43, romanen propers, però sense arribar a tocar-se mai.

Aquesta veritat matemàtica és la bella metàfora que l’autor ha escollit per narrar la commovedora història d’Alice i Mattia, dos éssers les vides han quedat condicionades per les conseqüències irreversibles de sengles episodis ocorreguts en la seva infantesa. Des de l’adolescència ”

“Fins ben entrada l’edat adulta, i malgrat la forta atracció que indubtablement els uneix, la vida s’erigirà entre ells barreres invisibles que posaran a prova la solidesa de la seva relació.

La subtilesa dels trets psicològics dels personatges, així com la fondària i complexitat d’una història que suscita en els lectors les reaccions més variades, ressalten l’admirable maduresa literària d’aquest jove autor a l’hora de treure el cap, ni més ni menys, a l’essència de la soledat “.

Un llibre perfecte, construït amb la saviesa d’un narrador expert […] Tothom reconeixerà alguna cosa de si mateix en el llibre de Giordano, ja que el veritable protagonista d’aquesta meravellosa història és la soledat. Il Giornale

Giordano narra amb mà ferma i gran maduresa estilística una matèria candent, amb denses ramificacions emocionals. Corriere della Sera

«Res escapa a l’atenció de Giordano, que observa als seus personatges amb la delicadesa ferotge de qui sap que la vida es compon de fragments, tots preciosos”. La República

PAOLO GIORDANO va néixer a Torí, Itàlia en 1982. És llicenciat en Física Teòrica i treballa a la universitat amb una beca de doctorat. “Actualment viu a San Mauro Torinese. El seu pare, Bruno, és ginecòleg, mentre que la seva mare, Iside, és professora d’anglès.

Llicenciat cum laude en Física, combina la recerca en el seu camp amb l’escriptura.

Va aconseguir l’èxit internacional gràcies a la seva opera prima, La solitud dels nombres primers, amb la qual va guanyar el Premi Strega de 2008 i el Premi Campiello Opera Prima. També ha rebut, entre altres premis, el Merck Serono i el Frignano “