Feeds:
Entrades
Comentaris

NOMENCLÀTOR DE BELLATERRA (31) Carrer de l’Escultor Vallmitjana

17 Juliol 2020 per FLPT

El Carrer de l’Escultor Vallmitjana de Bellaterra té una llargada de 200 metres, comença al Carrer Balmes i finalitza al Carrer de Joaquim Ruyra i el Carrer de Juan Valera.

Placa del Carrer de l’Escultor Vallmitjana de Bellaterra | ARXIU BELLATERRA. CAT

Venanci Vallmitjana i Barbany (Barcelona, 1 d’abril de 1826 – 3 de setembre de 1919) fou un escultor realista català que juntament amb el seu germà Agapit Vallmitjana i Barbany varen suposar un gran paradigma dins de l’escultura catalana de mitjans del segle xix. En la seva obra és visible l’orientació cap al realisme i la inclusió d’algun element romàntic sense perdre de vista els fonaments d’una formació clàssica.

Els germans Vallmitjana

Fills d’un teixidor (Felip Vallmitjana) s’inicien en l’art de l’escultura modelant figuretes de pessebre i fabricant caretes pel Carnaval. Els primers a veure el talent i l’extraordinària habilitat que tenien per modelar van ser l’escultor Pau Xacó i el religiós i pintor Sebastià Gallès i Pujal veïns de la família. Foren ells qui aconsellaren als germans que es matriculessin a l’Escola de Llotja de Barcelona l’any 1844 després que el pare d’ambdós els hi ensenyes les figuretes que els seus fills feien a les nits. Venanci es matriculà, molt probablement, el curs 1847-1848.
Sabem que l’any 1850 varen passar ja a la classe d’escultura al natural per haver guanyat les quatre mencions honorífiques que feien falta per fer aquest pas.

Dins l’Escola de Llotja van ser tutelats i dirigits per un ja gran Damià Campeny, del qual van aprendre molt sobre l’escultura neoclàssica. Un cop fora, però, no seguiren les pautes del mestre, encara que sempre li van agrair molt les seves ensenyances tal com el seu biògraf Manuel Rodríguez Codolá ens ho indica al seu llibre. La mort de Damià Campeny suposa un trencament definitiu amb els cànons neoclàssics que havien arribat de la mà de Winckelmann, es deixen de costat els temes mitològics i es dóna pas a l’escultura més naturalista i no tan idealitzada.

Juntament amb el seu germà Agapit Vallmitjana, obriren un taller a Barcelona el 1850 situat al carrer Mercaders cantonada Font de Sant Joan i col·laboraren junts en la realització d’obres escultòriques d’origen públic, i a més foren nomenats cavallers de l’ordre americà d’Isabel II. Al seu taller acudiren joves escultors; els primers deixebles de renom que van treballar al taller són Jeroni Miquel Suñol i Pujol o Rossend Nobas i Ballbé. Més endavant trobarem escultors com Joan Flotats i Llucià, Rafael Atché i el més directe de tots els seus deixebles que serà Agapit Vallmitjana i Abarca, fill de Venanci. Ja en època modernista cal destacar alguns escultors que van treballar sota les seves ensenyances, com són Eusebi Arnau, Agustí Querol i Josep Llimona. El taller va estar obert fins a 1883.

Maduresa en solitari

Després d’una carrera molt productiva amb el seu germà, Venanci és nomenat membre de l’Academia de San Fernando el 1877, quan ja feia uns anys que havia exercit com a professor (1871-1873) de talla en dibuix, modelat i buidat a l’Escola de Llotja de Barcelona, institució de la qual fou catedràtic en la mateixa disciplina entre 1873 i 1900. El 1883 decideix juntament amb el seu fill obrir un nou taller, separant així definitivament la seva producció de la del seu germà tot i que, el situa al costat del que fins en aquell moment havien treballat els dos germans. Més tard, a començaments del segle xx el traslladà al Carrer Aragó, 290 i posteriorment a la Rambla de Catalunya.

Pel que fa a la seva obra l’escenari ideal en el qual es va donar a conèixer a escala estatal van ser les Exposiciones Nacionales de Bellas Artes de Madrid. Hi ha constància que tot i haver la presència de peces dels dos germans en algunes exposicions, el primer a presentar obra fou ell l’any 1858 i ja aquí aconseguí una menció honorífica de segona classe. També exposa en el certamen de 1862 on és premiat amb una medalla de segona classe per l’obra La Tragèdia que havia de formar part del monument a Calderón de la Barca. Més endavant va participar en l’Exposició de 1864 presentant cinc obres i també a la de 1876. D’altra banda es presentà també el 1856 al concurs-oposició celebrat a Madrid per aconseguir la càtedra d’escultura de l’Escola de Llotja que restava vacant des de la mort de Demià Campeny. El 1860 competeix amb Andreu Aleu per realitzar la figura de Sant Jordi destinada a la fornícula de la façana del Palau de la Generalitat de Barcelona i el 1873 va a París per presentar l’escultura Le Figaro en el concurs obert pel diari d’aquest nom amb la finalitat d’aconseguir una estàtua per ornar la façana del seu edifici, va rebre el segon premi. Finalment el 1883 va quedar finalista en el concurs de models de l’estàtua de Cristòfol Colom que havia de coronar el monument erigit a Barcelona.

Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Wikipedia

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , |

FLORA DE BELLATERRA: Plumbago blau o gessamí del cel

16 Juliol 2020 per FLPT

Plumbago blau o gessamí del cel es troba a molts jardins de Bellaterra (Vallès Occidental)

Bonica planta mediterrània de delicades i esveltes flors que prové de Sud-àfrica

Plumbago blau d’un jardí de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

És una planta sarmentosa, amb fullatge persistent, amb branquetes esveltes, flexibles, poc ramificades. Les fulles són el·líptiques, oblongues, de color verd opac i d’uns 4-8 cm de llarg. És possible elevar les seves tiges perquè l’arbust no té circells, però també pot arbustar molt bé.

Gessamí del cel |BELLATERRA. CAT

Les seves flors planes, de cinc pètals i tubulas llargues, agrupades en raïms corimbiformes compactes de 10-15 cm de diàmetre, són d’un blau profund a un blau gairebé blanc segons la varietat.

Plumbago blau de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

A aquesta planta li agrada el sol: ben exposada, florirà de primavera a tardor. Aneu amb compte amb les gelades, només gaudeix d’un fred moderat: a partir de 0 ° C, pot ser que no sigui compatible.

Família: Plumbaginacées

Tipus: arbust perenne

Origen: Àfrica de Sud

Color: blau, blau porpra, blanc

Sembra: sí

De tall: si

Plantació: primavera

Floració: Juny a les gelades

Alçada: fins a 6 m

Gessamí del cel a un jardí de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Sòl ideal i exposició per a un Plumbago en un jardí o en un test

Plumbago requereix sòl fèrtil, ric, ben drenat i lleugerament àcid. Tolera períodes de sequera, però prefereix el reg regular a l’estiu.

Data de sembra i repotación de Plumbago.

Les plàntules de Plumbago es poden fer a la primavera entre 13 i 18 ° C. Els esqueixos semi llenyosos es realitzen al juliol. La sembra com testos i superfícies es realitza a la primavera.

Junta de manteniment i cultura del Plumbago.o gessamí del cel

Doblega les tiges 2/3 després de la floració per promoure el rebrot. Introduïu a la planta en el primer fred o protéjala amb un humus i un vel d’hivern si no pot emmagatzemar-la en un hivernacle o terrassa.

Malalties, plagues i paràsits de l’Plumbago.

S’ha de tenir por de les cotxinilles, mosques blanques i aranyes vermelles, especialment si el Plumbago està en hivernacle.

Plumbago blau d’un jardí de Bellaterra |BELLATERRA. CAT

Localització i associació favorable de Plumbago.

El Plumbago podrà vestir una pèrgola, un enreixat o un arc. Li agradarà, en test en una terrassa o en un balcó. En terreny obert, protegit dels vents freds en regions amb clima temperat, pot cobrir una paret …

Gessamí del cel de Bellaterra |BELLATERRA. CAT

Varietats recomanades de Plumbago per plantar al jardí.

Hi ha unes quinze espècies, però Plumbago auriculataEs el més comú. Ve en Plumbago auriculata var. alba amb flors blanques, Plumbago auriculata ‘Azur’ amb flors d’un blau més profund.

També trobaràs Plumbago indica que és un petit arbust amb flors vermelles a rosa fosc, no especialment escalada, que tem les gelades.

Font: biomar microbial technologies

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , , |

ATENCIÓ BELLATERRA! La mascareta ja no és sempre obligatòria a la feina si s’està assegut i amb prou distància

16 Juliol 2020 per FLPT

CCMA|Salut diu que els treballadors en poden prescindir quan estiguin asseguts al seu lloc o fent una feina que no impliqui moure’s i puguin mantenir la distància de seguretat.


En una oficina es podrà anar sense mascareta si s’està assegut i amb distància

Canvi de criteri amb les mascaretes al lloc de treball. Des d’aquest dimecres, portar mascareta al lloc de feina no és obligatori si no es treballa de cara al públic, però sí recomanable. És el que consta en la darrera actualització de recomanacions i excepcions de l’ús de la mascareta.

Salut diu ara que els treballadors en poden prescindir quan siguin al lloc de treball -quan estiguin asseguts a la seva taula o fent una tasca que no comporti mobilitat-, amb la distància recomanada i sempre que no s’hagin de moure.

En canvi, si es desplacen pel centre de treball, sí que s’ha de portar. Per exemple, durant les entrades i sortides o per anar al lavabo.

A les feines que suposen un esforç físic, com la construcció, també se’n podrà prescindir si estan garantides les mesures de seguretat, tant si són a l’interior com a l’aire lliure.

Fins ara, només et podies treure la mascareta si es tenia un despatx d’ús exclusiu i es treballava amb la porta tancada.

La mascareta també és obligatòria per anar en patinet elèctric o en bicicleta, per fer desplaçaments o passejar. Per contra, no cal si és per a la pràctica esportiva de ciclisme de carretera o de muntanya.

El Departament de Salut recomana guardar la mascareta en una bossa de paper o bé en una de roba si es renta cada vegada que canviem de mascareta. El que no s’ha de fer és dur-la a sota la barbeta, al colze o al canell mentre no es fa servir.

Tant la bossa com la màscara s’han de rentar a 60 graus.

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , |

JUNTA VEÏNAL BELLATERRA: El president de l’EMD Guillem Nadal la convoca per dilluns 20 juliol, a les 20 hores.

16 Juliol 2020 per FLPT

Per veure la celebració del Ple telemàtic en directe podeu connectar-vos a través de https://www.facebook.com/EMDBellaterra/

Degut al Covid-19, el veïnat pot enviar les seves preguntes a través del mail info@emdbellaterra.cat (fins a 24 hores abans de la Junta Veïnal de l’EMD de Belaterra)

Vocals de l’EMD amb el president Guillem Nadal i Secretària Bea Ripol|BELLATERRA. CAT


Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , |

NOMENCLÀTOR DE BELLATERRA (30) Carrer d’Enric Morera

16 Juliol 2020 per FLPT

El Carrer d’Enric Morera de Bellaterra té una llargada de 510 metres, comença a la Carretera BV-1414 i finalitza al Carrer de la Coma de Corbins.

Placa del Carre d’Enric Morera de Bellaterra | ARXIU BELLATERRA. CAT

Enric Morera i Viura (Barcelona, 22 de maig de 1865 – 11 de març de 1942) fou un compositor català prolífic, que va escriure mig centenar de partitures per a l’escena, nombroses obres simfòniques i poemes corals, concerts i una missa de rèquiem, encara que sobretot és conegut per les seves sardanes, cinquanta-sis per a cobla i un nombre més reduït, però d’un caràcter encara més personal, per a cor, entre les quals La Santa Espina, Les fulles seques, La sardana de les monges i L’Empordà. La seva obra s’adscriu a l’estètica neoromàntica del nacionalisme musical català.

Plànol oficial de Bellaterra | CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Wikipedia

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , |

NOMENCLÀTOR DE BELLATERRA (29) Carrer d’Enric Losantos

15 Juliol 2020 per FLPT

El Carrer d’Enric Losantos de Bellaterra té una llargada de 300 metres, comença a la Plaça Verge de Montserrat i acaba als límits de Sant Quirze del Vallès

Placa del Carrer d’Enric Losantos de Bellaterra | ARXIU BELLATERRA. CAT

Enric Losantos (Barcelona, 1875-1960) va ser l’administrador de Fomento de la Vivienda Popular S. A. (FVP) amb seu a Rambla dels Estudis, 10, 2a, de Barcelona. No es coneix cap més activitat d’aquest personatge que té placa dedicada a un carrer de Bellaterra.

Plànol oficial de Bellaterra | CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Bellaterra 75 anys per Ignasi Roda (2005)

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , , |

JARDINS DE BELLATERRA: Tècnica per la poda d’olivera pas a pas

14 Juliol 2020 per FLPT

La poda de l’olivera és un dels processos que tot jardiner o agricultor ha de fer en aquells arbres dins dels seus cultius que requereixin una cura especial a l’acabar la collita.

“Es recomana la poda sobre el mes de març, després de la producció”

Olivera d’un jardí de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Arribaran a intervenir molts factors com són el clima, la varietat i fertilitat de el tipus de sòl, etc. L’olivera tendeix a ser de copa ampla i desproporcionada, amb un tronc força gruixut que acaba deformant per les adversitats. A més, en alguns casos poden arribar a assolir els 12 o 15 metres d’altura.

La poda és necessària si es vol mantenir l’equilibri entre les funcions vegetatives i reproductives per arribar a tenir la màxima producció. A més de conèixer quan es poda una olivera. Un proverbi molt antic de Columela, agrònom hispà-romà, deia:

No és d’estranyar llavors que la poda sigui, després de la recol·lecció, l’operació que més mà d’obra necessitarà dins el cultiu de l’olivera. En això se sol invertir unes 25 hores per hectàrea anuals en podar, al voltant de l’16% dels costos de l’cultiu.

Amb la poda de l’olivera es pretén aconseguir un mínim de fusta estructural on predomini molta branquilló jove, de mida mitjana entre 20-30 cm. Es buscarà també crear espais per a l’entrada de llum i ventilació a totes les branques perquè puguin créixer correctament. Us deixem amb una imatge per poder entendre millor com deixar podat teva olivera:

1 Com podar una olivera?

2 Tipus de poda d’una olivera

3 Com podar una olivera jove (Poda de formació)

4 Com podar una olivera adult (Poda de producció)

5 Com podar una olivera vell – Poda de renovació

6 Olivar vell – Poda en cap o afrailado de l’olivera

7 Olivar vell – Poda progressiva

8 Com triturar branques d’olivera tallades

Com podar una olivera?

Abans de posar-nos mans a l’obra, hem de tenir present una sèrie de factors importants, entre elles les eines per podar una olivera. No ens val qualsevol cosa pel fet que estem tractant un ésser viu i hem de respectar-lo. Les més importants serien:

Tisores de podar i xerracs, procurant tenir les de mà per a les zones mes internes o que no necessitin massa força pel tronc i fulles;

Tisores d’altura i xerrac d’ancoratge, per a aquelles zones que no podem arribar fàcilment o que es necessita una força major a causa de que la branca és més gruixuda que del normal en arbres.

Mecànica, la qual farem servir per a totes aquelles parts que no podrem tractar amb els dos anteriors, per la seva gruix. Especial cura en l’ús de la mateixa ja que és una eina que comporta certa perillositat en el seu ús.

Escales o bastida, procureu no fer servir el camió o pujar a les espatlles de l’company, sent això molt perillós. Manteniu ferma ambdós sistemes i tot anirà bé. Eviteu també pujar-se a el tronc sense cap protecció.

Cascos, guants, ulleres de protecció. Tot això et permetrà anar més segur a l’hora de poder protegir-te una vegada que estiguis en plena feina i no pateixis cap contratemps amb les oliveres.

En qualsevol ferreteria o gran magatzem pots trobar aquestes eines, encara que també pots aconseguir-ho en el nostre magatzem de la Cooperativa a Benalúa de les Viles.

També cal tenir en compte la influència de el tall de poda d’l’olivar, podent-se efectuar de dues maneres (no importa si és sobre branca fina o gruixuda:

Cort d’aclarida de l’olivera, on es millora la il·luminació de les branques que estan pròximes entre si. Amb això creixeran més lent i gruixut, millorant la nutrició, floració i fructificació.

Tall de rebaix de l’olivera, es fomenta la brotada de les gemmes a la zona conservada i disminueix la il·luminació de les branques properes. No s’ha d’abusar d’aquest tipus de tall, fent el seu ús quan la branques principals s’estenguin massa i donin ombra a unes altres.

Tipus de poda d’una olivera

Anem a començar a parlar que existendiferentes formes de podar correctament les extremitats d’una olivera depenent la seva forma i edat, collita de l’any anterior, destinació de la collita (tant si és a taula o oli d’oliva), densitat de la plantació de l’cultiu i la seva grandària. Hem de deixar l’olivera de tal manera que equilibrem el creixement i la seva fluctuació, no arribar a afeblir o envellir prematurament l’arbre.

Anem a veure els diferents períodes a tenir en compte per a la poda de l’arbre:

En el període que no produeix, és a dir de molt jove o poda de formació, no s’ha de podar. La funció d’aquesta etapa és crear l’estructura o la carcassa de l’arbre per arribar a aconseguir una olivera prou equilibrat perquè suporti les collites abundants en un temps el menor possible.

Quan l’olivera ha crescut i es considera adult entrem en la poda de producció, on volem mantenir un bon equilibri entre la qualitat i producció, i el seu desenvolupament vegetatiu que s’adeqüi a l’arbre. Amb això allargarem el seu període productiu i retardant molt la decadència de l’olivera.

Per finalitzar, ens trobem amb el que es coneix per poda de renovació o rejoveniment. En aquest cas, l’olivera està ja en una època de vellesa que es pretén renovar o substituir les branques que tinguin signes de decadència, procurant regenerar i creant que siguin més productives per podes de gran intensitat. A més, les podes seran espaiades en el temps perquè la copa de l’arbre pugui reconstruir-se.

Ens agradaria aprofundir en cada un dels tipus de poda d’l’olivera per poder entendre la importància de cada un d’ells.

Com podar una olivera jove (Poda de formació)

Quan una olivera és jove, cal donar-li unes primeres tasques en la seva poda perquè puguem orientar-la a definir la seva arquitectura (i pugui créixer correctament). Tot dependrà de la varietat, sistema de collita i fins i tot la distància de plantació entre altres de les teves oliveres. En què tenim les plantes de viver és quan es fa una poda de selecció del seu eix i la retirar les branquetes secundàries de les oliveres.

Fins que l’olivera no és productiu, no es realitza cap tipus de poda, només mantenim l’eix perquè no caigui o torci sota la creu de l’arbre.

Quan vam entrar a la primera collita, sí que reprenem la poda donant forma a la copa, tanca o el mateix eix; depenent el sistema de conducció, eliminant per la base de les mateixes branques que vulguem retirar. Part de les branques mare en la qual ens assegurarem de fer una distribució d’equilibri en orientació per punts cardinals i en alçada, creant espai perquè entri la llum de el sol i evitar ombres.

Com podar una olivera adult (Poda de producció)

Una vegada que han passat entre 6 i 12 anys (depèn de la zona de regadiu, cultiu i tipus de varietat), l’olivera comença a ser productiu i treure olives. Aquesta poda es farà anualment amb talls suaus, limitats únicament a eliminar tota aquelles branques que han estat danyades per la collita o que van complir el seu cicle productiu (més de tres anys aproximadament). Això es farà sempre després d’acabar la collita, quan no queden olives a l’arbre, al voltant de Març. Procureu sempre no talar en una olivera petit, ja que si després ve les gelades pot arribar a morir-se per no tenir protecció de suficients branques i fulles.

En alguns horts o cultius on no és costum podar aquest tipus d’arbre és una mica diferent. Hauríem de començar amb l’obertura de l’fullatge i la seva formació, amb gruixos talls en els troncs que no siguin principals, deixant que només hi hagi un tronc principal (obrint la copa).

De vegades es veuran branques comuns tortes i que es creuen entre si. Quan obrim la copa per millorar l’ingrés de llum i ventilació, es començaran a desenvolupar nous brots. Han de ser guiats per a la posterior collita.

Font: Amarga i Pica

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , |

BELLA-TERRA 1929: El neixement del nostre poble de Bellaterra

14 Juliol 2020 per FLPT

Tal com es pot observar a la publicitat de l’any 1929, la seu central de Fomento de la Vivienda Popular S. A. que venia els terrenys de la Urbanització de Bella-Terra, estaven situats a la Rambla dels Estudis, 2on, (Barcelona) ☎️ 11350

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , , |

SERVEIS DE CONFIANÇA: Servei RACC urgent i gratis a la vostra llar de Bellaterra

14 Juliol 2020 per FLPT

SERVEI RACC D’ASSISTÈNCIA URGENT A LA VOSTRA LLAR DE BELLATERRA

Pel fet de ser socia/o del RACC us cobreix uns serveis URGENTS a la llar: Manetes, llum, aigua, cristalleria i serralleria. GRATIS el desplaçament i 4 hores de treballs (Només es paga si cal el material) NO URGENT GRATIS el desplaçament i 3 hores de treballs

RACC ASSISTÈNCIA A LA LLAR

☎️ 900242242

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , , |

ACÀCIES DE BELLATERRA: Per què la Diputació no fa una intervenció d’experts per salvar-les?

14 Juliol 2020 per FLPT

“Passejant per l’avinguda dels 7 noms de Bellaterra (BV-1414) observem que la majoria d’acacies tenen moltes branques seques i que han crescut sense cap cura profesional de jardineria”

Acàcies a la BV-1414 de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

“La Diputació de Barcelona, titular de la BV-1414 de Bellaterra, hauria de fer una intervenció general per salvar aquest munt d’acacies en perill de mort”

Poda: a finals d’hivern. S’ha de treure les branques seques, malaltes o dèbils, i retallar totes aquelles que hagin crescut en excés. La copa de l’arbre ha de ser arrodonida o aparasolada.

Quines són les característiques de l’arbre de acàcia?

Quan tens un terreny i vols aconseguir crear un jardí amb plantes de ràpid creixement que donin molt bona ombra, és molt interessant optar per plantar algun arbre d’acàcia. Si les condicions són adequades, pot créixer a un ritme de mig metre any, ia més no cal regar molt sovint doncs resisteix la sequera.

Si us agrada saber més sobre ell, us diré quines són les característiques de l’arbre de acàcia perquè pugueu identificar-lo cada vegada que vagi a un viver o visiteu un jardí. D’aquesta manera, podrà obtenir idees sobre com dissenyar el vostre amb aquest preciós arbre.

Acàcies a l’Avinguda del Film de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Origen i característiques de l’arbre d’acàcia

L’Acàcia és un gènere d’arbres i arbustos que pertanyen a la família botànica Fabaceae, subfamília Mimosoideae. Hi ha unes 1400 espècies acceptades, encara que hi ha més de 3000 descrites a tot el món. És, amb diferència, un dels que més s’ha estès. Pot trobar-se en les regions tropicals i subtropicals de tot el planeta, sobretot d’Àfrica i Austràlia. En el cas d’Espanya, són molt populars l’Acacia dealbata, trobant fins i tot assilvestrada en alguns punts, i la Acàcia saligna.

La seva altura depèn de l’espècie, però solen créixer de 5 als 10 metres. Vegem en detall quines són les seves parts:

Les fulles poden ser perennes o caduques, depenent de el clima que hi hagi a la zona. Així, aquelles espècies que viuen en llocs on en algun moment de l’any no plou ia més fa molta calor, deixaran caure les fulles per poder sobreviure, com és el cas de l’A tortilis per exemple; en canvi, les que visquin en llocs on puguin disposar d’aigua i no tinguin problemes ni amb la calor ni el fred, s’aniran produint de noves al llarg de la temporada de creixement.

Si parlem de la mida, en la gran majoria d’espècies són petites, de no més de deu centímetres de longitud, però hi ha alguna, com la Acàcia saligna, que les produeix de fins a 20cm de longitud. Poden ser lanceolades o bé paripinnadas, és a dir, estar compostes per molt petits folíols. Els colors varien, podent ser verd clar a verd fosc.

Acàcies a la carretera de Bellaterra | BELLATERRA. CAT

Brollen de branques espinoses o inermes.

Les flors s’agrupen en inflorescències racemosas. Cadascuna d’elles sembla un pompó en miniatura, d’uns 2-3cm de diàmetre, de color groc. Són hermafrodites majoritàriament, però n’hi ha que són unisexuals.

Les llavors es troben en un fruit sec que pot ser aplanat o subcilíndrico. Es troben en gran nombre (mínim 10) i germinen amb força rapidesa. De fet, tan sols has de sotmetre-les a l’xoc tèrmic, és a dir, introduir-les un segon en aigua bullint i 24 hores en aigua a temperatura ambient, i després sembrar-les en planter amb torba negra barrejada amb perlita, i en qüestió d’una setmana començaran a germinar.

Branques i tronc

La fusta d’aquest arbre és bastant dura. El tronc, tot i que creix molt ràpid (algunes espècies són capaces de créixer a un ritme de 70cm per any), a l’mantenir-se ben ancorat a terra és un dels més forts i resistents de tots els arbres de ràpid creixement. És, per tant, una planta molt recomanable per tenir en jardins on bufa el vent amb regularitat.

Així mateix, les branques a l’cap d’uns pocs anys es mantenen flexibles però no són de les que es trenquen amb facilitat. De fet, la fusta s’utilitza per construir mobles de tot tipus: taules, cadires, tamborets …

Arrels

El sistema radicular de les acàcies és molt fort. A l’viure en zones on la pluviometria és, sovint, escassa, les seves arrels no només són capaços de penetrar bé a terra sinó que a més s’estenen. Per aquest motiu, no es deu plantar res a prop d’elles. Com a mínim, hem de deixar una distància de 3 metres entre l’arbre i qualsevol altra planta que necessiti abonaments regulars, i d’uns 7 metres de qualsevol construcció i canonades.

Principals espècies d’Acàcia
Us mostrem les tres principals espècies d’aquest increïble gènere:

Acàcia baileyana

Es tracta d’un arbust o arbret perennifoli originari d’Austràlia que aconsegueix una altura d’entre els 3 i els 10 metres conegut com mimosa o mimosa comuna. Les seves fulles són bipinnades, de color cendra de color gris verdós o blavós. És una de les primeres a florir, ja que ho fa a mitjans d’hivern. Resisteix fins als -10ºC.

acàcia dealbata

Es tracta d’un arbre perennifoli originari d’Austràlia i Tasmània que aconsegueix una altura d’entre els 10 i els 12 metres. Les seves fulles són bipinnades i estan formades per fins a 40 parells de folíols amb el feix glabre i el revers tomentós. Floreix des de mitjans d’hivern fins a començaments de primavera. Resisteix fins als -10ºC.

Acacia longifolia

Es tracta d’una de les espècies més altes: pot créixer fins als 11 metres. La hi coneix com Acàcia trinervis, Aroma doble, Mimosa daurada, Golden Wattle, Sallow Wattle i Sydney Golden Wattle, i és originària d’Austràlia. Les seves fulles són perennes i llargues, de fins a 20cm de longitud, de color verd fosc. Floreix a la primavera i resisteix fins als -8ºC.

Font: Jardinería On

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , , |

« Newer Posts - Older Posts »