Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Carrer de l’Escultor Vallmitjana’

El Carrer de l’Escultor Vallmitjana de Bellaterra té una llargada de 200 metres, comença al Carrer Balmes i finalitza al Carrer de Joaquim Ruyra i el Carrer de Juan Valera.

Placa del Carrer de l’Escultor Vallmitjana de Bellaterra | ARXIU BELLATERRA. CAT

Venanci Vallmitjana i Barbany (Barcelona, 1 d’abril de 1826 – 3 de setembre de 1919) fou un escultor realista català que juntament amb el seu germà Agapit Vallmitjana i Barbany varen suposar un gran paradigma dins de l’escultura catalana de mitjans del segle xix. En la seva obra és visible l’orientació cap al realisme i la inclusió d’algun element romàntic sense perdre de vista els fonaments d’una formació clàssica.

Els germans Vallmitjana

Fills d’un teixidor (Felip Vallmitjana) s’inicien en l’art de l’escultura modelant figuretes de pessebre i fabricant caretes pel Carnaval. Els primers a veure el talent i l’extraordinària habilitat que tenien per modelar van ser l’escultor Pau Xacó i el religiós i pintor Sebastià Gallès i Pujal veïns de la família. Foren ells qui aconsellaren als germans que es matriculessin a l’Escola de Llotja de Barcelona l’any 1844 després que el pare d’ambdós els hi ensenyes les figuretes que els seus fills feien a les nits. Venanci es matriculà, molt probablement, el curs 1847-1848.
Sabem que l’any 1850 varen passar ja a la classe d’escultura al natural per haver guanyat les quatre mencions honorífiques que feien falta per fer aquest pas.

Dins l’Escola de Llotja van ser tutelats i dirigits per un ja gran Damià Campeny, del qual van aprendre molt sobre l’escultura neoclàssica. Un cop fora, però, no seguiren les pautes del mestre, encara que sempre li van agrair molt les seves ensenyances tal com el seu biògraf Manuel Rodríguez Codolá ens ho indica al seu llibre. La mort de Damià Campeny suposa un trencament definitiu amb els cànons neoclàssics que havien arribat de la mà de Winckelmann, es deixen de costat els temes mitològics i es dóna pas a l’escultura més naturalista i no tan idealitzada.

Juntament amb el seu germà Agapit Vallmitjana, obriren un taller a Barcelona el 1850 situat al carrer Mercaders cantonada Font de Sant Joan i col·laboraren junts en la realització d’obres escultòriques d’origen públic, i a més foren nomenats cavallers de l’ordre americà d’Isabel II. Al seu taller acudiren joves escultors; els primers deixebles de renom que van treballar al taller són Jeroni Miquel Suñol i Pujol o Rossend Nobas i Ballbé. Més endavant trobarem escultors com Joan Flotats i Llucià, Rafael Atché i el més directe de tots els seus deixebles que serà Agapit Vallmitjana i Abarca, fill de Venanci. Ja en època modernista cal destacar alguns escultors que van treballar sota les seves ensenyances, com són Eusebi Arnau, Agustí Querol i Josep Llimona. El taller va estar obert fins a 1883.

Maduresa en solitari

Després d’una carrera molt productiva amb el seu germà, Venanci és nomenat membre de l’Academia de San Fernando el 1877, quan ja feia uns anys que havia exercit com a professor (1871-1873) de talla en dibuix, modelat i buidat a l’Escola de Llotja de Barcelona, institució de la qual fou catedràtic en la mateixa disciplina entre 1873 i 1900. El 1883 decideix juntament amb el seu fill obrir un nou taller, separant així definitivament la seva producció de la del seu germà tot i que, el situa al costat del que fins en aquell moment havien treballat els dos germans. Més tard, a començaments del segle xx el traslladà al Carrer Aragó, 290 i posteriorment a la Rambla de Catalunya.

Pel que fa a la seva obra l’escenari ideal en el qual es va donar a conèixer a escala estatal van ser les Exposiciones Nacionales de Bellas Artes de Madrid. Hi ha constància que tot i haver la presència de peces dels dos germans en algunes exposicions, el primer a presentar obra fou ell l’any 1858 i ja aquí aconseguí una menció honorífica de segona classe. També exposa en el certamen de 1862 on és premiat amb una medalla de segona classe per l’obra La Tragèdia que havia de formar part del monument a Calderón de la Barca. Més endavant va participar en l’Exposició de 1864 presentant cinc obres i també a la de 1876. D’altra banda es presentà també el 1856 al concurs-oposició celebrat a Madrid per aconseguir la càtedra d’escultura de l’Escola de Llotja que restava vacant des de la mort de Demià Campeny. El 1860 competeix amb Andreu Aleu per realitzar la figura de Sant Jordi destinada a la fornícula de la façana del Palau de la Generalitat de Barcelona i el 1873 va a París per presentar l’escultura Le Figaro en el concurs obert pel diari d’aquest nom amb la finalitat d’aconseguir una estàtua per ornar la façana del seu edifici, va rebre el segon premi. Finalment el 1883 va quedar finalista en el concurs de models de l’estàtua de Cristòfol Colom que havia de coronar el monument erigit a Barcelona.

Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Wikipedia

Read Full Post »