Feeds:
Entrades
Comentaris

Recepta clásica dels Crepes Suzette del Restaurant Finisterre Barcelona*

Crepes Suzette del Restaurant Finisterre de Barcelona |BELLATERRA. CAT

INGREDIENTS PER LES CREPES:

200 gr de farina qualitat 000

30 gr de sucre

2 gr de sal

4 ous

500 ml de llet sencera

50 gr de mantega tova

100 ml de cervesa rosa

SALSA PER LES CREPES SUZETES:

125 gr de sucre

100 gr de mantega

150 ml de suc de taronja (2 a 3 taronges segons la seva mida)

100 ml de suc de llimona aproximadament (1 llimona gran)

ratlladura de taronja

10 ml Grand Marnier

PREPARACIÓ:

Barregeu la farina, sal i sucre. Afegir-lo poc a poc sense deixar de barrejar els ous, la llet, la mantega fosa i la cervesa rosa.

Deixeu refrigerar idealment d’una a dues hores.

PREPAREU LA SALSA SUZETTE.

Peseu el sucre i la mantega. Prepareu la ratlladura d’una taronja. Premeu les taronges i la llimona. Prepareu el Grand Marnier. A continuació, feu un caramel amb el sucre. Quan agafi un bonic color daurat afegiu-hi la mantega i barregeu-la immediatament. Afegiu-hi el suc de taronja i el suc de llimona. Barregeu-ho bé i deixeu-ho reduït fins que la salsa quedi força xaroposa. Afegiu el Grand Marnier i flambeu immediatament. Finalment, afegiu-hi la ratlladura fina de taronja. La salsa ja està llesta.

CUINEU LES CREPES

Plegueu els crepes en 2 i submergiu-los a la salsa Suzette. Deixeu-los banyar uns minuts i poseu-los en plats individuals. Regueu-ho amb una mica de salsa.

Bon profit i bona cuina!

Detall del menjador del Restaurant Finisterre (1943-1994) de Barcelona

* El Restaurant Finisterre va ser un dels restaurants de Barcelona més rellevants de la segona meitat de segle XX, situat a l’Avinguda Diagonal 469 cantonada amb Villarroel.

Es va inaugurar a finals de desembre de 1943 promogut per l’industrial importador de fustes de Guinea Joan Jover que va incloure com a accionista a Milagros Marín i va incorporar a Joaquim García Torrens que provenia d’una marisqueria de la Via Laietana. El local es va decorar amb fusta guineana, a la planta baixa amb sòl de marbre s’exposava el marisc i tenia una barra que oferia la seva degustació. A l’entresòl hi havia el menjador amb una decoració marinera, on s’arribava per unes escales amb baranes de vaixell. Es va denominar Finisterre perquè en aquesta zona de Barcelona gairebé no hi havia edificacions. Disposava d’una gran terrassa semi coberta, que s’estenia sobre la vorera del carrer Villarroel.

Portada de la carta del Restaurant Finisterre de Barcelona|BELLATERRA GOURMET

El 1972 va patir una crisi i va ser comprat per Salvi Vila Pi i Joan Duran Camps que el van renovar i modernitzar, fent desaparèixer la terrassa causa de el trànsit i el soroll. A el morir Duran li va succeir la seva vídua Pepita Pontonet i el 1990 va abandonar la societat Salvi Vila.

Cendrer del Restaurant Finisterrecde Barcelona |BELLATERRA. CAT

L’any 1981 Ferran Adrià va treballar un temps en el Finisterre abans d’anar a El Bulli de Roses.

El Finisterre va ser centre de petites reunions per tancar o obrir negocis. Era freqüentat per representants d’empreses fins al seu tancament el 1994, com a conseqüència d’una mala gestió econòmica que va fer inviable la continuïtat de l’negoci. Va tancar amb un deute a la seguretat social de 73 milions de pessetes.

El menjardor estava dividit per 5 grups de serveis, i els seus cambrers històrics eren Escudero, Isaias, Bruch, Joan i Dupré. Els maitres Cases i Pauli. Puig el barman, i Pilar la responsable de guardarroba i banys.

El Carrer de Sant Pau de Bellaterra té una llargada d’uns 125 metres comença a la Carretera de Sabadell (BV-1414) i finalitza al Carrer d’Enric Morera. A la seva placa apareix dibuixada la sarriassa (Arum italicum)

Placa del Carrer de Sant Pau de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT

Sant Pau (apòstol, escriptor, teòleg, missioner i religiós)
Pau de Tars (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), conegut també com Sant Pau l’Apòstol dels Gentils (Tars, Cilícia, ~7 — Roma?, ~67) es considera una figura clau en el desenvolupament, l’evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l’Imperi Romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret. És venerat com a sant en tota la cristiandat.

Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Gran Enciclopèdia Catalana

Sense paraules!

FOTOS: BELLATERRA. CAT

‘Val més prevenir que guarir

L’EMD de Bellaterra hauria de protegir els vianants instal·lant pivots o millor barrera de formigó per protegir els vianants d’aquesta perillosa curva i vorera estreta de la cantonada de l’Avinguda de Bertomeu 4

Curva perillosa sense protecció a l’Avinguda Bertomeu de Bellaterra | BELLATERRA. CAT

Pivots instal·lats recta carrer Mestre Nicolau amb Torrent Pere Quart| BELLATERRA. CAT

El Carrer de Sant Pancraç de Bellarerra té una llargada d’uns 220 metres, comença al Carrer de Miquel Servet i finalitza al Carrer de Jeroni Marti. A la seva placa apareix dibuixat el ginjol groc (Iris pseudacorus)

Placa del Carrer Sant Pancraç de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT

Sant Pancraç (Màrtir cristià) ?, ? — Roma, 304
Originari de Perpinyà segons una llegenda, morí durant la persecució de Dioclecià. Els teixidors barcelonins el prengueren com a patró el 1848 i celebraven la seva festa amb actes populars i amb un berenar a la font d’en Xirot; tenia el seu altar a l’església del Pi. Hom el considera advocat dels qui busquen feina i la seva devoció esdevingué popular a molts indrets dels Països Catalans. A Tortosa és patró de les sastresses. La seva festa se celebra el 12 de maig. A Bellaterra és recordat el seu nom per l’Hostal Sant Pancraç, fundat l’any 1929.

Plànol oficial de Bellaterra | CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Gran Enciclopèdia Catalana

Veïnat de Bellaterra va presentar ahir divendres 4 de setembre 2020, un escrit de queixes signat perquè l’Ajuntament de Cerdanyola solucioni els greus problemes que ha provocat amb la recollida de brossa porta a porta, (en particular amb les restes de poda).

Bosses de poda sense recollir al Carrer Miquel Servet de Bellaterra |JULIA VILAPLANA

Victor Francos, ex regidor de relaccions de Cerdanyola amb Bellaterra va pregonar l’exemple de la recollida de brossa porta a porta de Bellaterra, però aprofitant la pandèmia del Covid-19, – i després de 10 anys de bon funcionament-, l’Ajuntament de Cerdanyola, – que és qui té la competència de la recollda de brossa i neteja dels carrers de Bellaterra, només recull una bossa de poda per casa, obligant a tot el veïnat a mobilitzar-se i portar en centenars de cotxes privats, tota la resta de poda fins a la deixalleria.

“El sistema de recollida de poda que practica Sant Cugat a Valldoreix podría ser una bona solució per Bellaterra”

La recollida de poda a Valldoreix es fa a través dels sacs numerats del Servei (S’ha de pagar 30€ una sola vegada i que hom té en propietat). Per disposar del sac s’ha d’aconseguir directament a la deixalleria del’avinguda Roquetes.

La manera de fer-ho és omplint el sac i posant-lo a la porta cada dilluns i dimarts. El Servei de Recollida de poda passarà, buidarà el sac i el retornarà per fer-lo servir de nou.

A Sant Cugat ciutat els ciutadans que vulguin una recollida de poda, s’han d’adreçar a la deixalleria de l’avinguda Roquetes per recollir un sac i quan l’hagin omplert, han de trucar. En aquest cas, s’emporten el contingut i el continent.

ESCRIT TRAMÈS A AJUNTAMENT DE CERDANYOLA (OAC, TRÀMIT “QUEIXES”, REGIDOR AMB ÀREA COMPETÈNCIA RELACIÓ EMD BELLATERRA, ALCALDE)

ELS VEÏNS DE BELLATERRA esmentats més avall, el 4 de setembre de 2020,

En relació a l’assumpte: RECOLLIDA D’ESCOMBRARIES PORTA A PORTA A BELLATERRA

A la vista dels fets i arguments que s’exposen tot seguit,

SOL.LICITEM

1. Que s’incorpori al proper contracte públic licitat per l’Ajuntament de Cerdanyola, la recollida de bosses de restes vegetals (per poda o similars) en la modalitat de recollida porta a porta.

2. Fins que no es disposi d’aquest servei, disposar d’algun format alternatiu a haver de transportar individualment les bosses a la deixalleria.

3. Que s’instrumenti un pla d’acció per aconseguir l’adequat compliment -per part dels veïns – de les normes (en particular l’horari) en la recollida d’escombraries porta a porta, el qual desitgem mantenir i defensem.

FETS I ARGUMENTS

1. Bellaterra està formada majoritàriament per parcel·les amb jardins individuals. Això comporta necessitats de poda freqüents i consegüents bosses amb restes vegetals. Desitgem una gestió compartida d’aquesta problemàtica, per motius d’eficiència, sostenibilitat i solidaritat, principis que han d’inspirar el bon veïnatge.

2. Als últims anys, ha estat així. El servei porta a porta ha recollit totes les bosses dipositades davant els domicilis. El juny de 2020, però, s’ha produït un canvi, deixant de recollir les bosses de restes vegetals. Ara només es recull una bossa de 20l.

3. Demanades explicacions, se’ns fa saber el text de l’ordenança “de via pública, medi ambient i convivència ciutadana” (no aplicat aquest punt fins el moment, pel que constatem). Es comunica també que és obligació de cada veí portar les bosses addicionals a la deixalleria, individualment. No entenem que pugui ser més eficient, sostenible i menys contaminant que cada veí carregui al seu cotxe les bosses i les transporti a una deixalleria. Això, si disposa de vehicle adequat i físicament té les condicions per fer-ho. Raons de solidaritat veïnal i sostenibilitat ambiental en cap cas ho poden justificar.

4. La insostenibilitat d’instrumentar la recollida amb viatges particulars a la deixalleria, es posa de manifest si comparem les emissions de gasos contaminants. Per al cas de la majoria de veïns, que tenim vehicles de gasolina o dièsel: cada 10 viatges s’emeten entorn a 11kgr CO2 (el viatge d’anar i tornar a la deixalleria és d’uns 11 km i un cotxe normal genera 100g CO2 per km). Emissions molt més elevades a les d’un únic viatge amb camió de recollida, i més si aquest és elèctric o híbrid, com comencen a ser.

5. Els veïns paguem la taxa d’escombraries vigent, per l’ordenança fiscal 19. Considerem que hauria d’abastar totes les deixalles generades per cada família , inclosa les restes vegetals per poda. Sens prejudici de que per grans quantitats i per evitar abusos, es modulés l’import de la taxa.

6. O la implantació d’altres mesures que facilitin la viabilitat de la recollida, com pot ser que s’estableixi un mecanisme d’avís telefònic per part dels veïns, per facilitar la planificació de la recollida, a l’estil de la recollida de mobles o trastos, que funciona de forma satisfactòria al municipi de Cerdanyola, pel que ens consta.

7. Cal prendre en consideració que si es porta individualment a la deixalleria municipal, podríem gaudir dels descomptes previstos a l’article 5.B d’aquesta Ordenança (20 per cent, per més de 13 utilitzacions anuals). En cas d’instrumentar una solució col·lectiva, la hisenda local pot comptar amb aquests recursos.

8. Constatem que hi ha veïns que continuen deixant moltes bosses a l’espai públic, de forma que s’hi acumulen. Ho atribuïm bé al desconeixement dels canvis, bé a la falta de medis (quan es fa la poda es generen N bosses que no caben en un cotxe “utilitari normal”, i això comportaria fer 5 o 6 o 10 viatges cada veí en cotxe particular a la deixalleria, i per qui tingui un cotxe petit o moto, o no condueixi, és mate

rialment impossible). No observem un pla d’acció municipal perquè no s’enquisti el problema. El resultat és un lamentable deteriorament de l’espai públic.

9. També hem de manifestar que hi ha un compliment molt insatisfactori, per part d’alguns veïns, dels horaris de treure les deixalles (només a partir del vespre del dia abans, entre les 20h i les 6 del matí). Solament cal caminar pels carrers de Bellaterra per constatar que hi ha bosses de deixalla al carrer a totes hores i de qualsevol tipus. Tampoc observem un Pla d’acció efectiu i contundent per solucionar-ho.

10. Revisades les ordenances municipals, i en particular les dues esmentades als punts anteriors, correspon a l’Ajuntament vetllar pel seu compliment, sens perjudici de la col·laboració de vigilància de l’EMD.

Feta la sol·licitud manifestada, en base als fets i arguments indicats, desitgem que sigui gestionat a la major brevetat possible i ens mantinguin informats, mitjançant el correu electrònic des del qual ho trametem, que serveix d’adreça de contacte.

Així mateix, ens oferim a participar en el disseny concret de les mesures sol·licitades.

Salutacions cordials.

VEÏNAT DE BELLATERRA

Ja s’han retirat les partides de l’embotit Solà dels supermercats.

Segons publica el Diari de Girona el ministeri de Sanitat francès ha informat de 18 casos de salmonel·losi provocats per un fuet d’una marca catalana venuts a la cadena de supermercats Auchan. Entre els afectats, hi ha dotze menors d’edat.

La partida de fuets on s’ha detectat la contaminació, de la marca Embutidos Solà de Vic, ja ha estat retirada dels punts de venda. Les autoritats franceses han demanat als consumidros que puguin tenir aquest producte a caa que no el consumeixin i que el retornin al punt de venda on el van adquirir.

Les malalties transmeses pels aliments causades per la salmonel·la provoquen trastorns gastrointestinals sovint acompanyats de febre en un termini de 48 hores després de consumir els productes contaminats. Aquests símptomes es poden agreujar en nens petits, individus immunodeprimits i ancians.

La salmonel·la és el bacteri que més intoxicacions alimentàries provoca, segons l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU). Encara que aquest agent patogen és capaç de colonitzar tot tipus d’animals i vegetals, la seva presència és més comú en les aus de corral i els seus ous.

En els mesos d’estiu els casos de salmonel·losi es disparen, ja que amb el bon temps la gent sol menjar més vegades fora de casa. A més, les altes temperatures promouen la multiplicació de bacteris en els aliments contaminats.

Tot i que l’ou i la carn d’au de corral són els més coneguts, hi ha altres aliments (en la seva gran majoria derivats de l’ou), que solen passar per alt en la llista dels més propensos a tenir salmonel·la.

El Carrer de Sant Llorenç de Bellaterra podría estar dedicat al sant d’Osca, mort a la foguera de Roma l’any 258, o diferents pobles amb el mateix nom. Hem apostat per imaginar-nos que és pel Massís de la Serra de Sant Llorenç de Munt.

El carrer té una llargada d’uns 150 metres, començant al Camí Antic de Sant Cugat i finalitza al Carrer de Canigó. Google Maps també anomena Sant Llorenç el passatge frontal creuant el Camí Antic, que finalitza al Carrer de Talismà

A les plaques dels carrers apareixen dibuixades l’olivella (Ligustrum vulgare) i l’herba fetgera (Hepatica nobelis).

Plaques del Carrer de Sant Llorenç de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT

Serra de Sant Llorenç del Munt
Massís de la Serralada Prelitoral Catalana, al Vallès Occidental, al límit amb el Bages.
Consta de dos relleus separats per la riera de les Arenes: l’estricte de Sant Llorenç i la serra de l’Obac. Sant Llorenç, de morfologia montserratina, culmina en una carena llarga d’uns 5-5,5 km, i orientada NNW-SSE, al Montcau (1 057 m alt.) i a la Mola (1 104 m alt.). Aquesta carena, que es manté de 900 a 1 000 m alt., separa el terme de Mura (Bages) del vallesà de Sant Llorenç Savall. El sector de migjorn (la Mola) pertany a Matadepera fins al límit amb Castellar del Vallès i separa la conca del Besòs (Ripoll) i la del Llobregat (riera de les Arenes). La serra de l’Obac és vertebrada per una carena de la mateixa longitud i orientació que la de Sant Llorenç, a 3-3,5 km i a l’W i un xic més a migjorn, del municipi de Mura (on, a la Bassa Nova assoleix 942 m alt.), al vèrtex entre Mura, Vacarisses i Matadepera, al SE del Pou de Glaç (944 m alt.), on culmina la serra de l’Obac. L’enllaç entre ambdues alineacions paral·leles es realitza pel coll d’Estenalles (870 m alt.), on neix la riera de les Arenes, i la serra de la Mata (916 metres). Geomòrficament aquests relleus descansen damunt el sòcol paleozoic (llicorelles) de la Serralada Prelitoral, visible a Matadepera i a les Pedritxes (786 m alt.). La base de la muntanya és constituïda per materials miocènics de la Depressió Central, adossats a la Serralada i parcialment encavalcats pels gresos conglomerats eocènics i oligocènics de la mateixa depressió, que formen els monòlits (el Cavall Bernat, la Castellassa, etc) que li confereixen l’aspecte montserratí. La vegetació (pi blanc, pinassa, pi roig, alzina, entre els arbres) completa la bellesa de la muntanya, de gran atractiu per als excursionistes i fins i tot per a alpinistes i espeleòlegs, i força respectada per les urbanitzacions, que han sorgit especialment remuntant la carretera de Matadepera a Talamanca. El 1972 fou aprovat el parc natural de Sant Llorenç del Munt-serra de l’Obac , que afecta 2655 ha, bàsicament als termes de Sant Llorenç Savall, Mura i Matadepera.

Plànol oficial de Bellaterra | CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Gran Enciclopèdia Catalana

Segons informació recollida per Bellaterra. Cat a l’EMD de Valldoreix (8.401 habitants), allí la recollida de poda porta a porta es fa 2 cops per setmana (dilluns i dimarts). La recollida la fa l’Ajuntament de Sant Cugat amb la supervisió i col·laboració del govern municipal de l’EMD presidit per Josep Puig.

Aconseguirà Ramon Andreu, president l’EMD el mateix servei pel veïnat de Bellaterra? Facto Non Verba

Sac de poda d’un metre cubic |CEDIDA

La recollida de poda a Valldoreix es fa a través dels sacs numerats del Servei (S’ha de pagar 30€ una sola vegada i que hom té en propietat). Per disposar del sac s’ha d’aconseguir directament a la deixalleria del’avinguda Roquetes.

La manera de fer-ho és omplint el sac i posant-lo a la porta cada dilluns i dimarts. El Servei de Recollida de poda passarà, buidarà el sac i el retornarà per fer-lo servir de nou.

A Sant Cugat ciutat els ciutadans que vulguin una recollida de poda, s’han d’adreçar a la deixalleria de l’avinguda Roquetes per recollir un sac i quan l’hagin omplert, han de trucar. En aquest cas, s’emporten el contingut i el continent.

“Com regidor responsable de relaccions amb Bellaterra, mai es va presentat a una Junta del Veïnat de l’EMD i va deixar la cadira buida”

Victor Francos (esquerra) i Guillem Nadal, vocal de Gent x Bellaterra (dreta) |ARXIU BELLATERRA. CAT

Segons informa Info Cerdanyola, Víctor Francos dimiteix per incompatibilitat amb les seves noves responsabilitats al ministeri de Sanidad.

Víctor Francos ha presentat aquest matí la seva renúncia als càrrecs de tinent d’alcalde i regidor a l’Ajuntament de Cerdanyola després del seu nomenament ahir com a director de gabinet del ministre de Sanitat, Salvador Illa. Francos és una figura clau de la política local des de fa una dècada havent estat primer secretari, portaveu municipal i regidor del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) tant als governs presidits per Carme Carmona i Carlos Cordón com a l’oposició i ara, indica, passarà a una “activa segona fila” al mapa polític de la ciutat.

Víctor Francos comunicava ahir per la tarda a l’executiva del PSC de Cerdanyola el seu nomenament com a cap de gabinet del ministre Salvador Illa i aquest matí ha presentat la renúncia als seus càrrecs a l’Ajuntament de Cerdanyola, on desenvolupava les tasques de responsable d’Espai Públic, Serveis Urbans i Manteniment de proximitat, Patrimoni, Serveis Jurídics, Secretaria i Relacions amb l’EMD de Bellaterra. Francos ja va formar part al mes de març del Comitè de Coordinació Interministerial davant la Covid-19, però el cerdanyolenc subratlla que era una tasca puntual mentre que les noves responsabilitats fan incompatible la dedicació a l’Ajuntament i al Ministeri.

El ja exregidor apunta que ha abordat amb l’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, la situació en què deixa les seves responsabilitats municipals destacant que l’estat de la via pública, el civisme i el manteniment de zones comunes a la ciutat continuaran sent prioritat del govern de Cerdanyola al costat d’aspectes que no es veuen tant però afecten al funcionament de la maquinària interna municipal, com els Serveis Jurídics o la Secretaria. Francos manifesta també que en aquest any i mig al govern en aquest mandat s’ha avançat en la millora de relacions amb l’EMD de Bellaterra.

Víctor Francos no es pronuncia sobre la persona que assumirà ara aquestes responsabilitats -fins a la nova delegació tornen a ser de l’alcalde de la ciutat- ni si serà Marian Navarro, la següent de la llista a la candidatura presentada pel PSC a les passades eleccions municipals, una administrativa amb intensa activitat veïnal, havent estat presidenta de l’associació de veïns Banús-Bonasort, qui el substitueixi com a part del grup municipal.

Passar a una activa segona fila a la política local

La marxa de Víctor Francos suposa l’adéu a la política local d’una figura clau en el mapa polític cerdanyolenc durant, al menys, la darrera dècada. Assegura que no deixarà “mai de ser del PSC de Cerdanyola, però ara estaré en una activa segona fila”. Francos, que continuarà vivint a Cerdanyola, destaca que, “si se’m permet la broma”, continuarà “burxant al govern quan cregui que hi ha alguna cosa que es pot fer millor” o quan tingui una proposta que consideri que sigui bona per a la ciutat.

Francos va iniciar la seva carrera a la Joventut Socialista de Catalunya (JSC) de Cerdanyola passant a desenvolupar tasques a la direcció nacional de la formació sent elegit el seu primer secretari al 2003 -això el feia formar part també de l’executiva nacional del PSC-. Paral·lelament, s’incorporava a l’executiva cerdanyolenca del PSC i, al 2008, era elegit primer secretari de l’agrupació socialista local. Al 2011, va ser el número 2 de la candidatura del PSC a les eleccions municipals i va assumir les responsabilitats de Serveis Municipals, Alcaldia i Presidència en el nou govern encapçalat per Carme Carmona. Al 2015, amb el PSC a l’oposició, ocupa el càrrec de portaveu del grup municipal socialista, responsabilitat que mantindrà durant tot el mandat, i torna a ser un dels noms més destacats de la candidatura del PSC a les eleccions municipals de 2019 que portaran Carlos Cordón a l’alcaldia.

Paral·lelament, Francos ha ocupat càrrecs destacats a l’administració pública nacional des de la seva incorporació com assessor de José Montilla a la Presidència de la Generalitat al 2006, sent director de Relacions parlamentàries de la Presidència de la Generalitat (2006-2010), assessor parlamentari del Grup Socialista al Parlament de Catalunya (2011), coordinador general del PSC (2011-2013) o director de Gabinet de la Primera Secretaria del PSC (2013-2014).

El cerdanyolenc també ha estat assessor de la Diputació de Barcelona (2015-2016), director dels Serveis Jurídics del PSC (2017-2018), director del Parc Tecnològic de Vallès (2018-2019) i director de Relacions Institucionals i Comunicació Corporativa del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (2019-2020).

Home de confiança de Salvador Illa

El nomenament de Víctor Francos com a director de gabinet del Ministeri de Sanitat es produïa ahir, dimarts, 1 de setembre. El cerdanyolenc indica que les seves responsabilitats passaran per la coordinació de l’equip i tasques encomanades per Salvador Illa, portar l’agenda del ministre de Sanitat i, en resum, “fer-li la vida el més fàcil possible” a Illa. Francos agraeix la confiança dipositada en la seva persona pel ministre en un temps de gestió tan complicada en Sanitat com el de la pandèmia de la Covid-19, assumint la responsabilitat que això comporta.

El cerdanyolenc indica que “tothom està informat puntualment” de l’evolució que porta la pandèmia amb un moment de repunt de contagis, però també d’un nivell d’ingressos hospitalaris a planta i UCI i defuncions “considerablement més baix” que el patit durant els mesos de confinament, però que obliga a estar “atent, ser cautelosos i seguir les recomanacions dels responsables sanitaris per evitar mals majors”.