BELLATERRA.CAT

La Carretera de Sabadell és un tram dels 7 noms que se li dona a la BV-1414, té una llargada d’uns 400 metres, comença a l’Avinguda del Film i finalitza a la rotonda del Turó de Sant Pau de Bellaterra. Després continua fins a l’entrada de Sabadell, però allí s’anomena Carretera de Bellaterra.

Placa de la Carretera de Sabadell de Bellaterra (BV-1414) |ARXIU BELLATERRA. CAT

A la placa apareix dibuixada l’herba de les berrugues (Chelidonium majus)

Aquesta carretera va trigar més de 30 anys a ser asfaltada. Ara és un model a seguir per les seves voreres molt amples, al contrari d’altres carrers de Bellaterra, que les té força estretes o no existeixen, com per exemple el Camí Antic de Sant Cugat, o altres zones de la pròpia BV-1414. Segons el veïnat de Bellaterra Cerdanyola porta més de 20 anys sense fer cap millora ni inversió, tema que ha provocat el descontent general del poble. Diuen que aquesta carretera la va fer posible l’alcalde franquista de Sabadell (1940-1960), en Josep Maria Marcet, que tenia casa i residencia a Bellaterra, presidint la Unió de Veïns de Bellaterra (UVB).

Cal recordar que al terreny on hi ha la Benzinera Repsol, – era zona pública d’equipaments-, amb els diners de la venda es va construir el Centre Cívic de Bellaterra. Des de la creació de l’EMD – l’any 2010- aquí té la seu oficial l’Entitat Municipal.

Sabadell Municipi i cocapital (juntament amb Terrassa) de la comarca del Vallès Occidental, a la fossa tectònica del Vallès, al SE del massís de Sant Llorenç del Munt, a la vall del Ripoll, riu que travessa el terme de NW a SE.
Població: 207.444 h [2014] Extensió: 38 km2

El municipi de Sadadell limita a septentrió amb el terme de Castellar del Vallès, amb el qual fan de límit, parcialment, el torrent de Ribatallada i el Ripoll, eix hidrogràfic principal que travessa el terme de NW a SE. També confronta a ponent amb el municipi de Terrassa, al SW amb el de Sant Quirze del Vallès i, en la part oriental, de N a S, amb els de Sentmenat, Polinyà i Santa Perpètua de Mogoda. A migdia termeneja amb Barberà, Badia i Cerdanyola. Sabadell comparteix amb Terrassa la capitalitat de la comarca del Vallès Occidental. Hi ha dos tipus d’espais ben definits: els interfluvials i els que ocupen els diferents cursos d’aigua, torrents, afluents o subafluents del Ripoll. L’extensió més gran de la ciutat, és a dir, el que entenem per nucli urbà de Sabadell, se situa just a l’interfluvi de dos cursos fluvials: el Ripoll i el riu Sec. Aquesta àrea interfluvial, ocupada en l’actualitat per la ciutat, presentava originàriament unes característiques excepcionals com a espai urbanitzable, per causa de la seva configuració topogràfica i morfològica. L’interfluvi és format per una plataforma fluvial que no és sinó un antic horitzó de funcionament i sedimentació del Ripoll i que en constitueix la terrassa superior. Així, el principal eix hidrogràfic és el Ripoll, al qual desguassen els altres torrents que travessen el terme, com el riu Tort i el torrent de Can Quer o de Can Canyameres per l’esquerra i, per la dreta, el torrent de Ribatallada i el riu Sec. Des del punt de vista orogràfic el terme de Sabadell presenta un relleu molt suau i, a excepció d’alguna zona de relleu més prominent com la serra d’en Camaró (225 m) i la serra de Sant Iscle (236 m), l’accident més notable és determinat tanmateix pel recorregut del mateix Ripoll, el qual en la seva evolució s’ha encaixat en els seus propis sediments (del Quaternari) i també en d’altres de més antics (del Miocè), i ha originat el típic relleu en terrasses de les proximitats del riu. Hi trobem tres nivells de terrasses, en l’inferior dels quals es desenvolupen (en una bona part) els horts del riu. A Sabadell, el desnivell existent del curs actual a la terrassa superior és d’uns 60 m. Veiem, doncs, com el modelat dels cursos fluvials té una marcada incidència com a factor condicionant del creixement urbanístic de la ciutat, i és per això que tant el Ripoll com el Riu Sec, o com la mateixa Riereta, afluent de l’anterior, han tingut en temps històrics i tenen en l’actualitat un paper important en aquest sentit. Essencialment, el curs del Ripoll constitueix la barrera o obstacle natural més insalvable urbanísticament. L’escassetat d’aigües que sempre ha patit el territori sabadellenc ha comportat una sèrie de suggeriments i d’iniciatives per resoldre la problemàtica, com la construcció, l’any 1895, del pantà de Ribatallada, l’aprofitament de les aigües del subsol mitjançant la seva elevació mecànica i, també, la utilització de les fonts del municipi. El terme comprèn la ciutat de Sabadell, cap de municipi, els diferents barris que integra, la capella de Sant Nicolau, les antigues parròquies de Sant Vicenç de Jonqueres, Sant Pau de Riu-sec i Sant Julià d’Altura, i diverses masies. Pel que fa a les comunicacions, passen per Sabadell diverses carreteres que connecten la ciutat amb la resta de la comarca. Entre aquestes carreteres cal destacar la carretera N-150 de Terrassa a Sabadell, l’antiga comarcal C-1413 de Rubí a Sabadell i Caldes de Montbui, i les carreteres locals a Santa Perpètua de Mogoda, Castellar del Vallès i Matadepera. Una altra via important és l’autopista C-58, que travessa la part ponentina del terme i connecta Barcelona, Sabadell i Terrassa, on enllaça amb la C-16 (Eix del Llobregat). Pel que fa als ferrocarrils, trobem la línia de RENFE de Barcelona a Lleida per Manresa, que travessa la ciutat amb estació al nord, centre i sud. Hom també disposa dels Ferrocarrils de la Generalitat. Al SW de la ciutat de Sabadell, vora l’església de Sant Pau de Riu-sec i el terme de Sant Quirze del Vallès, hi ha les instal·lacions de l’Aeròdrom de Sabadell, creat el 1953 per la fusió de l’Aeroclub de Barcelona (antic Aeroclub de Catalunya, 1915) amb el de Sabadell (1931).

La població de Sabadell

A la meitat del segle XIV Sabadell tenia una població (sabadellencs) entorn de 800 h i era la tercera vila més poblada del Vallès després de Terrassa i Sant Cugat. La població, com a arreu de Catalunya, va minvar a causa de les pestes i la fam d’aquella època. El fogatjament del 1381 li assignà 167 focs, que disminuïren a 158 el 1553. El creixement significatiu es realitzà al segle XVIII seguint el procés històric general de Catalunya. L’any 1719 la població era de 1.145 h, i el 1787 augmentà a 2.236 h. L’etapa del final del segle XVIII i l’inici del XIX fou de gran trasbals per raó de la guerra contra França, la invasió napoleònica i la guerra dels Malcontents (1827). Al llarg del segle XIX el nombre d’habitants augmentà, especialment a partir de la segona meitat. L’any 1842 la població era de 2.000 h i s’incrementà a 13.945 h el 1857. Aquest creixement fou ocasionat en part per la gent que fugia de les guerres carlines i també per la immigració atreta pel treball industrial. Els anys de la febre d’or, entorn de 1870-85, foren d’expansió de la llaneria sabadellenca amb el consegüent increment de la immigració (14.889 h el 1872, 19.645 h el 1887 i 21.379 h el 1890). L’evolució demogràfica de Sabadell és un reflex de l’evolució industrial de la ciutat i, per tant, no és possible d’estudiar l’una sense tenir en compte l’altra. A principi del segle XX (1900) hi havia 23.294 h. Més de la meitat dels immigrants arribats aquells anys eren treballadors qualificats del tèxtil i jornalers industrials d’una provinença més àmplia que l’anterior, sobretot de València (especialment Alcoi) i Aragó. Fou l’etapa de consolidació de la indústria llanera amb la creació de grans vapors i la formació de l’eixample de la ciutat. Del 1900 al 1910 la població passà de 23.294 h a 28.125 h, amb un creixement força lent, si tenim en compte que l’any 1904 es va produir l’agregació a Sabadell del barri de la Creu Alta, que formava part del municipi veí de Sant Pere de Terrassa. L’increment de la producció industrial que provocà la Primera Guerra Mundial condicionà un creixement intens de la població, que arribà als 37.529 h el 1920. La Guerra Civil de 1936-39 originà un descens de la població, que passà de 50.037 h el 1935 a 47.831 h el 1940. Tot i l’intens treball de la indústria llanera durant la dècada del 1940, els baixos salaris i la falta d’habitatge limitaren el creixement demogràfic, que fou moderat, especialment durant la primera meitat del segle XX (59.494 h el 1950). Entre les dècades de 1950 i 1970 Sabadell experimentà un considerable creixement industrial basat en la llaneria, que arrossegà la metal·lúrgia i la construcció. En aquest període la població inicià una important corba ascendent. L’any 1960 s’arribà als 105.152 h (recordem que l’any 1959 s’havia agregat al municipi la Creu de Barberà) i l’any 1970, a 159.408 h. La població immigrada es concentrà als que llavors eren suburbis de la ciutat, com ara la Concòrdia, Ca n’Oriac, Can Rull, els costats del riu Ripoll (Torre-romeu, Can Puiggener) i fins i tot a l’altre costat del riu (Poblenou). Can Rull, que s’havia format abans de la Guerra Civil, es consolidà també com a suburbi d’immigració. Els barris d’Espronceda i posteriorment el d’Arraona-els Merinals, construïts amb pisos de l’Obra Sindical del Hogar, nasqueren arran de les greus inundacions del 1962. La majoria de barris eren, inicialment, d’autoconstrucció. Les actuacions oficials i privades es realitzaren al final de la dècada del 1950 i començament de la del 1960. La falta de planificació i dels serveis més elementals foren durant molts anys trets característics d’aquests suburbis. Durant la dècada del 1970 el creixement de la població fou més esmorteït, sobretot a la segona meitat. La crisi industrial i la inestabilitat originada per la transició política feu que l’any 1976 fos superior l’emigració a la immigració. Aquest saldo negatiu es mantingué fins el 1989. Així, doncs, si la població de l’any 1980 era de 190.183 h, el 1991 era de 189.404 h, havent arribat ja a un grau notable d’estabilitat. Durant tota la dècada del 1990 la població experimentà un lleu descens, assolint, l’any 2001, els 185.170 h. Els primers anys del segle XXI, però, la població tornà a créixer i el 2005 s’arribà a 196.971 h.

Plànol oficial de Bellaterra | CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Gran Enciclopèdia Catalana. Bellaterra 1930-2005 per Ignasi Roda