Aquesta varietat tradicional de grans dimensions es conrea en una centenària masia de Collserola des de fa generacions “La seva venda està prevista sobre la primera setmana de juliol”
Tomàquets Mandó de Collserola | parcnaturalcollserola.cat
Segurament Barcelona deu ser l’única gran ciutat del món que pot presumir de tenir una varietat de tomàquet pròpia. La Mandó de Collserola és una varietat de tomàquet originària de la Serra de Collserola que es cultiva des de fa generacions a la masia centenària de Can Mandó. Aquest immoble, inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, està situat al fondal de la Budellera, al nord del nucli de Vallvidrera, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, dins del Parc Natural de la Serra de Collserola.
La Mandó de Collserola és una varietat tradicional, de rendiment moderat, que es caracteritza per les grans dimensions del seu fruit. Són uns tomàquets de mida gran, que difícilment baixen de 250-300 grams per unitat i que poden arribar a pesar fins a 1 kg, de forma esfèrica-aplanada, amb les costelles lleugerament marcades, i que presenta una pell fina de color vermell-ataronjat. Ple, carnós i de gust intens, destaca per la seva elevada qualitat organolèptica.
Aquesta varietat tradicional de tomàquet està emparada per la marca de garantia Producte de Collserola, un distintiu de productes agroalimentaris de qualitat, proximitat, garantia, territori, identitat i de temporada que estan produïts en l’àmbit territorial del Parc Natural de la Serra de Collserola, impulsada pel seu Consorci.
Tomàquet Mandó de Collserola | parcnaturalcollserola.cat
Gràcies a un projecte de recuperació i millora del tomàquet Mandó de Collserola que va portar a terme la Fundació Miquel Agustí l’any 2010, en col·laboració amb la pagesia de Collserola i l’Administració, no només es va evitar la seva possible desaparició, sinó que es va estendre el seu conreu en una dotzena de masies del parc natural i sembla que la seva continuïtat està garantida. L’any 2020 es podien comptabilitzar al voltant de 5.000 plantes cultivades. La primera part del projecte va culminar l’any 2015, amb la venda al públic dels primers tomàquets d’aquesta varietat, amb gran acceptació per part dels consumidors.
Dins del pla de recuperació i millora del tomàquet Mandó de Collserola, en els darrers anys s’ha estat treballant en la millora genètica i consolidació del banc de llavors de la varietat, prioritzant-ne el seu valor organolèptic. Un dels projectes que s’han dut a terme és la selecció participativa amb la pagesia de Collserola, que ha permès obtenir variants del tomàquet Mandó de Collserola, amb diferents coloracions del fruit, destacant el tomàquet Mandó Groc.
Tanmateix, s’ha dut a terme un estudi sensorial d’aquesta varietat de tomàquet on s’ha pogut constatar que la seva qualitat és excepcional, superior als fruits que trobem actualment al mercat.
Els tomàquets Mandó de Collserola (de producció limitada) els trobareu a 👇El preu acordat entre tots els productors ésde 5€ per kilogram 🍅 La seva venda està prevista sobre la primera setmana de juliol
Plantació de tomàquets Mandó de Can Domènech|CEDIDA
La Plataforma pel contenciós administratiu al Pla Director Urbanístic (PDU) del Centre Direccional mostra una “gran satisfacció” amb el suport ciutadà al finançament del recurs judicial a travès de crowfunding i asseguren “haver assolit l’objectiu econòmic i participatiu del projecte a Totsuma”, la web on es van fer les aportacions.
Les zones del PDU de Cerdanyola
Ahir divendres es va tancar la campanya de crowfunding que han reunit 9.625 euros -inicialment l’objectiu era assolir 9.000 euros- i 172 aportacions. Per a la plataforma -que integren les entitats Refem el Direccional, Cerdanyola sense abocadors, Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura a Catalunya (ADENC), la Plataforma Cívica en Defensa de Collserola i els partits de Cerdanyola Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Guanyem i En Comú Podem (ECP)- “no ha estat simplement arribar a la fita de 9.000€, inclús superar-la, el més rellevant és la implicació ciutadana en la lluita judicial contra un projecte vist com no sostenible, ni saludable”. Aquestes aportacions, més les que ja havien fet les entitats i partits de la plataforma, el col·lectiu calcula que pot sufragar els 85% dels costos previstos en el procès judicial, que s’allargarà uns 3 anys. El finançament global es pot reunir fins el 2022. Amb aquests recursos, la plataforma indica que prepararà el “contenciós amb garanties guanyadores, amb advocat reconegut i peritatges fiables sobre les parts conflictives del PDU”.
El col”lectiu remarca que es trobarà al davant amb la Generalitat i l’Ajuntament amb “advocats i tècnics sufragats amb diners públics, i que també són nostres”. Des de la plataforma es mostren convençus que un altre Pla urbanístic més saludable i sostenible és possiblei asseguren que volen refer el planejament en una via de futur consensuada, canviant “el vell model urbanístic per un altre que atengui els principis d’emergència climàtica i de consens social”.
Crítiques al paper de l’Ajuntament En aquesta valoració, la plataforma apunta que l’Ajuntament “no ha estat a l’alçada i ha anat a remolc de l’INCASOL sense defensar suficientment la salut pública i la visió futura de ciutat” i asseguren que el municipi resta “encara pendent de les actuacions sobre l’abocador de Can Planas”. Per al col·lectiu, caldria és fer-ho a la inversa: “primer garantir seguretat de la salut, amb compromisos signats per responsables, i després decidir com abordar el projecte”.
Toni Morral (ICV), l’alcalde en aquells monents, (a causa del seu silenci administratiu), autoritzava a Puigfel a tirar endavant el permís per omplir de deixalles el Clot de Can Fatjó dels Aurons i que l’Ajuntament de Cerdanyola pogués ingresar 9.000.000 d’euros. La lluita del veïnat va fer possible frenar aquella fosca decisió.
Clot de Can Fatjó dels Aurons | BELLATERRA.CAT
L’any 2011 la Plataforma Contra l’Abocador de Can Catjó, va convocar urgentment al veïnat de Bellaterra al Centre Cívic de de la Plaça Maragall, per evitar que Puigfel omplis amb palets de deixalles el gegantí clot situat al km0 de Bellaterra i Sant Cugat.
L’assistència va ser multitudinària, i el veïnat es va conscienciar dels greus problemes, una vegada escoltades les exposicions de la Plataforma Cívica, que va aconseguir el replantejament i posicionament de les administrauacions públiques implicades.
HISTÒRIA DEL CLOT DE CAN FATJÓ DELS AURONS, KM0 DE BELLATERRA
El clot de Can Fatjó dels Aurons (Km 0 de Bellaterra), té una profunditat de 70 metres i una superfície superior a quatre camps de futbol.
L’empresa Almar obté el 1963 una llicència del Ministeri espanyol d’Indústria per extreure argiles per fer totxos als terrenys de Can Fatjó dels Aurons.
L’any 2009, quan ja no hi havia cap activitat d’extracció de terres, l’empresa Puigfel adquireix els drets d’explotació i fa el forat actual de 70 metres de profunditat i amb una superfície superior a quatre camps de futbol.
Paral·lelament, l’empresa Puigfel acorda amb l’Ajuntament de Cerdanyola fer un abocador de deixalles a Can Fatjó dels Aurons i inicia els tràmits amb la Generalitat de Catalunya.
Veïns de Bellaterra, Sant Cugat i Cerdanyola es mobilitzen per aturar la construcció d’un abocador de deixalles al costat d’habitatges, escoles i hospitals. La pressió dels veïns aconsegueix que els plens dels Ajuntaments de Cerdanyola i de Sant Cugat i el Parlament de Catalunya es posicionin en contra de la construcció de l’abocador de deixalles.
L’any 2011 es denuncia que la construcció de l’abocador és incompatible amb la qualificació urbanística dels terrenys de Can Fatjó i això permet aturar el procediment administratiu per construir l’abocador.
Un cop finalitzada l’extracció de terres, l’empresa Puifgel té l’obligació de restaurar el forat amb terres netes. A dia d’avui se segueixen detectant moviments de camions a Can Fatjó dels Aurons, però es desconeix quin n’és l’objectiu, atès que la restauració no ha avançat.
En els darrers anys, l’empresa Puigfel ha continuat en contacte amb l’Ajuntament de Cerdanyola per obtenir una llicència que li permeti abocar-hi runes i altres residus, el que li permetria canviar fàcilment la qualificació a deixalles. L’Ajuntament de Cerdanyola no ha volgut donar informació als veïns sobre aquestes converses.
El 2021 Can Fatjó dels Aurons continua sent un motiu de preocupació per al veïnat de Bellaterra i Sant Cugat (Vallès Occidental), fins saber com s’acabarà d’omplir aquest clot.
El Parc de l’Alba anuncia que el grup Naturgy i Nedgia ha aconseguit aquesta setmana la primera injecció de gas procedent d’un abocador a la xarxa de distribució de gas d’Espanya amb l’aprofitament del biogàs produït a l’abocador Elena de Cerdanyola.
Des del Parc de l’Alba asseguren que es tracta “d’un avenç pioner a Espanya en matèria de transició energètica” que ha de contribuir a la “descarbonització del sistema d’energia de país”.
L’abocador Elena es va utilitzar com a dipòsit controlat de bales de residus procedents del rebuig de l’Ecoparc de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, entre els anys 2007 i 2011. El biogàs que es produeix a l’abocador Elena, resultat de la descomposició de la matèria orgànica present als residus, es tracta amb un sistema de captació i es crema en unes torxes per evitar la seva emissió a l’atmosfera, L’empresa Naturgy va dissenyar un projecte amb l’objectiu d’aprofitar el metà, present en aquest biogàs en una concentració significativa de prop del 60 %.
La Planta de Gas Renovable Elena es va inaugurar al mes de gener i està constituïda per una planta d’upgrading destinada a filtrar el biogàs i recollir-ne el metà, i per una planta d’injecció que eleva la pressió d’aquest últim, el biometà, per injectar-lo a la xarxa de distribució de gas natural present al Parc. La planta d’upgrading utilitza tecnologia de separació per membranes, un sistema que consisteix en la separació física del CO2 i el CH4 (metà) en funció de la mida de les seves respectives molècules.
La companyia assenyala que la instal·lació del Parc de l’Alba podrà injectar 12 GWh/any de biometà a la xarxa, equivalents al consum de 3.200 habitatges amb gas natural, i evitarà l’emissió a l’atmosfera de 2.400 tones de CO2/any, equivalents a plantar uns 5.000 arbres.
L’empresa destaca que s’ha invertit 2’2 milions d’euros en aquesta planta. L’Ajuntament de Cerdanyola va cedir al 2018 el terreny a Gas Natural Servicios i Nedgia Catalunya.
Greenpeace va presentar un informe evidenciant el fracàs de la gestió d’envasos domèstics per part d’Ecoembes, després de dues dècades de funcionament
La investigació posa de manifest com, empreses adjudicades per Ecoembes, estan guardant, enterrant i exportant plàstics de manera irregular
Davant la situació insostenible del plàstic, Greenpeace demanda al Govern més ambició en la tramitació de la nova llei de residus i no cedir al lobby d’Ecoembes
En ple retrocés en la lluita contra el plàstic d’un sol ús per la Covid-19, Greenpeace Espanya va presentar l’informe “Ecoembes menteix: Desmuntant els enganys de la gestió de residus d’envasos domèstics” per evidenciar les deficiències d’un sistema de gestió que, des de la seva implantació fa dues dècades, no ha aconseguit posar fi a l’allau plàstica.
Quan una empresa posa al mercat un envàs domèstic (plàstic, alumini, metall, paper-cartró …), ho fa imprimint un punt verd, que significa que s’ha pagat un percentatge perquè Ecoembes recuperi i recicli aquest envàs. No obstant això, de tots els envasos de plàstic que la ciutadania compra, Ecoembes tot just recupera i recicla al seu contenidor groc el 25%, passant la resta a contaminar el medi ambient.
Qui és Ecoembes?
Ecoembesés un monopoli format per les principals marques contaminants de plàstic (Coca-Cola, Nestlé, P & G …) que, a través d’aquesta entitat pantalla, “netegen” la seva imatge però sense tallar el ritme de la producció, ni generar sistemes més nets com l’envàs retornable i reutilitzable. Ecoembes no és, per tant, una organització mediambiental, com anuncien. Ni una entitat sense ànim de lucre: en els últims 18 anys, s’han multiplicat per cinc els seus ingressos que, només el 2018, ascendien a 578 milions d’euros.
“Ecoembes i les seves empreses han bloquejat durant molt de temps alternatives a la seva ineficient gestió d’envasos, com seria disposar d’un sistema de retorn i devolució d’envasos. Parlem de dues dècades perdudes en la lluita contra la contaminació per plàstics “, ha declarat Mario Rodríguez Vargas director executiu de Greenpeace Espanya. “Per això, demanem a la vicepresidenta per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, que, amb motiu de la imminent tramitació de la nova Llei de Residus, fomenti mesures reals basades en l’economia circular, amb l’eliminació d’envasos d’un sol ús i l’aposta per la reutilització i retorn d’envasos “ha afegit.
Les fallades de sistema
Per evidenciar el problema mediambiental que suposa Ecoembes, Greenpeace ha realitzat una investigació en terreny per denunciar alguns greus errors de sistema o, el que és el mateix, per respondre a la pregunta on acaben de veritat els envasos? La resposta és que, la majoria, en abocadors, en incineradores, exportats, cremats o, directament, abandonats en el medi ambient.
Abocadors
Segons el MITECO, el 44% dels plàstics espanyols acaben en abocadors, quan la majoria podrien ser reciclats. Resulta paradigmàtic, per exemple, el cas d’Utiel Recicla SL a València. Una instal·lació no habilitada per emmagatzemar plàstic però en la qual, des 2016, s’acumula plàstic de vuit empreses, sis d’elles homologades i adjudicades per Ecoembes. L’empresa amb major quantitat és Saica Natur, que és part de el Consell d’Administració d’Ecoembes. Tot i que una sentència obligava a 2018 a la retirada immediata de l’plàstic, hem comprovat aquest any in situ com el plàstic, lluny de ser reciclat, es tapa amb terra al veí abocador de Caudete de les Fonts.
Contenidor de Saica Natur a Utiel Recicla
Incendis en plantes de reciclatge
Des 2012 a setembre de 2020, s’han comptabilitzat 342 incendis en plantes de reciclatge i, al menys, fins a 2019, 35 d’elles apareixen en els llistats de recuperadors i recicladors homologats per Ecoembes. D’aquestes 35 plantes, 26 han patit més d’un incendi, i algunes fins a cinc, en aquest període. Unes reincidències “sospitoses” que han portat a l’Seprona a parlar d’un índex d’intencionalitat de, al menys, un 15%, i a les companyies asseguradores a endurir les pòlisses en el sector davant aquesta alta sinistralitat.
Medi ambient
L’acumulació de plàstic en el nostre medi ambient és evident. Només en mars i oceans, es calcula que cada any es concentren fins a 12 milions de tones d’escombraries i entre un 21% i el 54% de les partícules de microplásticos en el món són a la conca de la Mediterrània. No és d’estranyar si fem un simple cop d’ull a punts com aquests, en els quals Greenpeace ha comprovat com es concentren milers d’envasos, que haurien d’estar reciclats:
Felanitx (Balears)Guardamar de Segura (Alacant)
Exportació
Si mal està contaminar el nostre medi ambient, enviar-los a països amb menys capacitat de gestió de residus, resulta encara més qüestionable. La normativa laberíntica d’exportació i la manca de controls permet que alguns exportadors enviïn plàstics a l’exterior impunement.
A Malàisia, per exemple, Greenpeace ha trobat, dos anys seguits, envasos plàstics espanyols en abocadors il·legals, com el de Jenjarom. El ministeri d’Energia, Ciència, Tecnologia, Canvi Climàtic i Medi Ambient malaisi ha tornat a Espanya, en els dos últims anys, més d’una vintena de contenidors de residus plàstics que intentaven entrar a país il·legalment. Aquest mateix mes de febrer, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic d’Espanya manifestava públicament les seves sospites sobre el trasllat il·lícit de residus: “Com a resultat d’aquestes inspeccions s’ha pogut detectar que una part important de residus de plàstics exportats als països asiàtics des d’Espanya no són traslladats d’acord amb la normativa vigent, podent resultar en molts casos com trasllats il·lícits. “
I no és l’única zona. Greenpeace ha trobat indicis d’exportació de plàstic en altres països com Indonèsia i Ghana.
Incineradores
Ecoembes parla d’economia circular per referir-se a l’plàstic que es crema. Se suposa que així genera energia, però la incineració és el pitjor sistema de gestió de residus, ja que emet substàncies molt tòxiques (com les dioxines / furans que causen càncer) o metalls pesants com el mercuri, cadmi i plom, així com els principals gasos d’efecte hivernacle.
Sobrecost econòmic
A més de l’evident problema mediambiental, la mala gestió d’Ecoembes està generant un sobrecost:
a les empreses productores: molts dels envasos pels quals han pagat el punt verd no es reciclen (bé perquè no es fan el contenidor groc o bé perquè escapen de sistema de recuperació: pel seu color, mida, composició …) a la ciutadania: Ecoembes calcula, normalment a la baixa, el que costarà als ajuntaments la recollida d’envasos plàstics -del contenidor i del carrer-, generant sobrecostos a les administracions (per exemple, més de 30 milions anuals a l’Àrea Metropolitana de Barcelona) Demandes de Greenpeace
És evident que el sistema de gestió d’Ecoembes no funciona, de manera que Greeenpeace demanda, entre altres coses:
A Ecoembes: que destini la taxa obtinguda pel punt verd a pagar els costos de gestió en la seva totalitat i deixi de fomentar les falses solucions. Els diners recaptats pel punt verd ha de ser gestionat per les administracions locals que són les que recullen i transporten els envasos i no per Ecoembes.
A el Govern i les comunitats autònomes: que estableixin una legislació que fomenti la reutilització i un sistema de gestió de residus integral.
Als ajuntaments: que fomentin mesures per a la reducció de l’plàstic d’un sol ús.
Als consumidors / es: que redueixin en el possible el seu consum de plàstic d’un sol ús i que segueixin separant residus fins que tinguem un sistema eficaç de gestió.
Jordi Sànchez és secretari general de Junts per Catalunya
Les paraules, com els gestos, no són neutres. I és evident que el moment escollit i les paraules escrites per Oriol Junqueras a la carta “Mirant al futur” no pretenien ser neutres. I no ho van ser. La decisió de difondre la carta minuts abans de la trobada entre Pedro Sánchez i Pere Aragonès no va ser atzarosa. Com en el cinema mut, Aragonès es va moure davant la pantalla deixant que altres hi posessin la lletra.
Després de passar-nos setmanes i setmanes parlant dels riscos de tuteles sobre el president de la Generalitat, la mise en scène de Junqueras pot ser llegida com la gran tutela d’aquest sobre el president Aragonès. La carta firmada per Junqueras traça un espai de joc que limita la capacitat d’acció del president en el lideratge que s’espera d’ell. No és bo per a la institució de la Generalitat que un exvicepresident vulgui tutelar l’actual president, però en tot cas cal deixar clar que la decisió personal expressada en una carta no té la força de modificar l’acord de legislatura entre ERC i Junts.
No és bo per a la institució de la Generalitat que un exvicepresident vulgui tutelar l’actual president Les diferències tàctiques i estratègiques a l’independentisme no són noves. I no em generen especial preocupació si entre tots els actors socials i polítics de l’independentisme entenem que tenim l’obligació de respectar-nos, reconèixer-nos i buscar els acords que ens reforcin en el projecte compartit cap a la independència. Dit això, reconec que em desconcerten els girs de guió i algunes afirmacions que de facto esdevenen una revisió radical d’aspectes essencials del passat recent de l’independentisme.
Certament, la pressió per sortir de la presó és gran. Sé del que parlo. Però al marge de ser audaç cal també preservar la prudència per protegir allò que políticament explica el que és avui l’independentisme i sobretot la legitimitat del que hem fet per arribar on hem arribat. Només sobre els pilars d’allò que som podrem ampliar la base de la nostra fortalesa i guanyar la independència.
No podem quedar atrapats en l’imaginari que només quan el 100% de la població trobi legítim l’exercici d’autodeterminació aquest es podrà donar
Resultats finals 1 octubre a Bellaterra (FOTO:BELLATERRA.CAT) Participació: 61% Sí: 1.104 No: 73 vots En blanc: 27 Nuls: 6
No crec que l’1 d’Octubre fos un error. Posar urnes perquè la ciutadania es pugui expressar no pot ser considerat un error. Una urna mai és un error i difícilment hi haurà millor embat per guanyar la independència que una urna i una papereta. No, no va ser un error i menys encara un acte il·legítim. La tardor del 2017 sabíem, com ho sabem ara, que hi ha una part de la ciutadania catalana que no només no és independentista sinó que no accepta de cap manera que l’opció de la independència es pugui plantejar per ser resolta democràticament. Certament, hem de treballar per incorporar aquest sector de la ciutadania a una solució democràtica, però no podem quedar atrapats en l’imaginari que només quan el 100% de la població trobi legítim l’exercici d’autodeterminació aquest es podrà donar. Sabem que això no passarà mai. Per tant, tota la mà estesa però sense esperar unanimitats impossibles en societats obertes com la catalana.
Som majoria els que creiem en el diàleg i l’acord com el pas necessari per a la solució definitiva del conflicte. Sempre hi he cregut i no només ara després de 43 mesos de presó. De fet, soc dels qui creuen que l’1 d’Octubre va ser concebut més per forçar el govern espanyol a obrir una via de diàleg i negociació per assolir un referèndum acordat que per proclamar efectivament la independència. Llàstima que alguns van fer un gir de guió i no van saber aguantar la pressió de l’Estat, que ja havia començat a empresonar-nos (en Cuixart i jo, el 16 d’octubre), i van empènyer la via de la mediació i el desitjat diàleg pel precipici, tot esgrimint 155 monedes de plata, precisament quan més forts érem. Convido a fer autocrítica també sobre aquests comportaments que tantes ferides van deixar en l’independentisme.
L’aposta per la negociació i l’acord no té per què comportar la renúncia a altres vies democràtiques i pacífiques En tot cas, l’aposta per la negociació i l’acord no té per què comportar la renúncia a altres vies democràtiques i pacífiques. Qualsevol via pacífica i cívica pot servir d’incentiu a l’Estat per establir un diàleg i un acord polític. Difícilment Londres hauria acabat acceptant el referèndum escocès del 2014 si el Parlament d’Escòcia no hagués prèviament arriscat en la decisió d’aprovar la seva celebració desobeint la voluntat del govern britànic.
L’acord de legislatura que sustenta l’actual govern coliderat per ERC i JxCat és clar. Amnistia i autodeterminació com a proposta catalana per encarar el diàleg amb el govern espanyol. I un compromís compartit per redissenyar la millor estratègia de tot l’independentisme per encarar –si el diàleg esdevé estèril– un nou embat democràtic. Sense calendari encara, sense full de ruta precís, però sense renúncies prèvies a cap estratègia cívica i pacífica.
Si m’obren la porta de Lledoners en sortiré, com qualsevol altre pres indultat La societat catalana és madura. Malgrat l’estrès viscut des de la tardor del 2017, no s’ha trencat entre catalans independentistes i no independentistes. Qui digui el contrari menteix o fa el joc a aquells que menteixen. No és conciliació el que necessita la societat catalana, sinó un bon govern i una superació del conflicte. I per això cal claredat i lideratges forts a Madrid i Barcelona que actuïn amb llibertat i sense tuteles.
La decisió de concedir l’indult pertoca en exclusiva al govern espanyol. Si arriba serà una decisió unilateral, com unilaterals van ser els tribunals i la Fiscalia quan van decretar les ordres d’empresonament aviat farà 4 anys. Si m’obren la porta de Lledoners en sortiré, com qualsevol altre pres indultat. I al carrer seguiré sent en essència el mateix que vaig ser fins un 16 d’octubre del 2017, quan em van empresonar a Soto del Real. Una persona lliure, compromesa amb el país, els drets i les llibertats de la seva gent i determinat a fer que democràticament i pacífica Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república. I mentre això no arriba, faré l’impossible pel retorn dels exiliats i el sobreseïment de tots els processos judicials i administratius que avui amenacen quasi 3.000 persones. I si l’indult no arriba, esperaré pacient i sense odi. Serem allò que vulguem ser. La llibertat sempre arriba.
La samarreta de Pau és una iniciativa de “Jarabe contra el cáncer”, “Help! Idees Bones” i “CRIS contra el cáncer”.
Samarreta Vivir es Urgente de Pau Donés
Amb la compra d’aquesta samarreta a CorreosMarket.es, col·labores amb “CRIS contra el cáncer” en la investigació d’aquesta greu malaltia.
El càncer és responsable d’una de cada cinc morts a Espanya, només superat per les malalties cardiovasculars i la COVID-19.
En Pau ens va deixar ara fa un any, però ens va deixar les seves cançons, i un valuós llegat de vida. Una filosofia, en forma de samarreta, que ens parla de com perdre la por a la mort, però, sobretot, de com perdre la por a viure.
Aquesta samarreta era d’en Pau, ara és de tots. Samarreta sostenible, fabricada amb cotó 100% orgànic certificat:
Cotó d’alta qualitat de 180 grams i 100% pentinat Fàcil de planxar Rentat recomanat a 30ºC La compensació de carboni d’aquest producte és de 2,5 kg.
Compra aquesta samarreta ara a http://www.correosmarket.es i participa directament en la investigació del càncer amb la Fundació “CRIS contra el cáncer”.
“Caldria veure si a Alemanya està permès l’apologia delnazisme“
Franco amb Marcet alcalde de Sabadell el 1947|CARLOS PÉREZ DE ROZAS/ AHS
El Consell General del Poder Judicial ha avalat aquest dilluns l’informe que sosté que l’apologia del franquisme està inclosa dins la llibertat d’expressió i que no és motiu suficient per il·legalitzar associacions que facin exaltació del dictador, com la Fundació Francisco Franco.
El ple del màxim òrgan del Poder Judicial ha aprovat, amb 15 vots a favor i 6 en contra, el dictamen sobre la nova llei de memòria democràtica, que preveu il·legalitzar fundacions i prohibir actes públics que facin apologia del franquisme.
El document, que no és vinculant, assenyala que defensar valors contraris a la Constitució està emparat per la llibertat d’expressió i la llibertat ideològica, sempre que no s’humiliï les víctimes:
“L’apologia del franquisme, sempre que no hi hagi el requisit addicional de menyspreu o humiliació a les víctimes, constitueix l’expressió d’idees que malgrat que siguin contràries als valors de la Constitució, estan emparades per la llibertat d’expressió”
El franquista Marcet present a Bellaterra|BELLATERRA.CAT
“Josep Mª Marcet es va allistar a l’exèrcit colpista de Franco tot just esclatar la guerra i s’incorporà com a voluntari en la primera centúria de la Falange per a combatre en el Front d’Aragó. El 27 de gener de 1939 entrà a Sabadell encapçalant les tropes franquistes que van ocupar la ciutat”.
Pel que fa als actes públics a favor del franquisme, el CGPJ apunta que el Tribunal Constitucional va assenyalar que el dret de manifestació “no pot sotmetre’s a controls d’oportunitat política ni a judicis en què s’utilitzi com a cànon el sistema de valors que fonamenten i cohesionen l’ordre social en un moment històric determinat”.
L’informe, elaborat pels vocals Roser Bach i Wenceslao Olea, apunta que els processos penals no poden servir per investigar fets vinculats a la Guerra Civil, adduint que es va aprovar la llei d’amnistia de 1977.
També aposta perquè la definició de la figura de la “víctima de la Guerra Civil i la dictadura” quedi restringida a “casos centrals de violació dels drets humans”. El document també es queixa que la llei pot generar “asimetria” entre les víctimes del franquisme i les “d’altres fets constitutius de violacions de drets humans que van tenir lloc en el mateix període històric”.
La llei, aprovada el setembre passat pel Consell de Ministres, s’ha de votar en el ple del Congrés dels Diputats.
Toni Morral amb el bellaterrenc Ignasi Roda|ARXIU BELLATERRA.CAT
ARA|Núria Orriols Guiu i Quim Bertomeu. Un cop formalitzats els primers nomenaments al govern de la Generalitat, de mica en mica es va farcint l’organigrama de l’executiu i les seves delegacions territorials. Tot i que encara no hi ha nomenaments oficials, Esquerra i JxCat ja tenen decidits alguns dels noms que representaran el Govern al territori. En el cas de Junts, segons fonts consultades per l’ARA, Toni Morral, exdiputat i exalcalde de Cerdanyola del Vallès, serà el delegat de la Generalitat a Barcelona, mentre que l’exconseller d’Exteriors Bernat Solé serà el representant de l’executiu a Lleida, segons ha avançat El Segre i ha confirmat aquest diari.
Morral actualment és membre de la direcció de Junts per Catalunya, especialitzat en l’àrea metropolitana. Provinent d’ICV, va ser un dels fitxatges de l’expresident Carles Puigdemont per a la candidatura del 21 de desembre del 2017 i, com a home de confiança de Jordi Sànchez, va ser qui va pilotar la Crida Nacional per la República fins que es va transformar en fundació per sumar-se al partit de JxCat el juliol passat. A les passades eleccions, però, va decidir no presentar-se a les primàries per optar a la llista del Parlament.
Solé ha exercit de conseller d’Acció d’Exterior durant la legislatura passada, un càrrec en el qual va entrar substituint Alfred Bosch, que va dimitir el març del 2020 pel cas de presumpte assetjament sexual de la seva mà dreta, Carles Garcias, que va destapar l’ARA. Solé, que abans de dedicar-se plenament a la política havia exercit de professor, va ser un dels noms que va estar sobre la taula per ser conseller d’Educació del nou Govern, però finalment l’escollit va ser Josep Gonzàlez-Cambray. Sobre l’exconseller d’Acció Exterior pesa l’amenaça d’una propera inhabilitació, ja que el Tribunal Suprem ha de decidir si confirma la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que el va inhabilitar un any per haver col·laborat amb l’1-O en la seva etapa d’alcalde d’Agramunt.
En l’acord de govern pactat entre el president, Pere Aragonès, i el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, els dos partits es van repartir els càrrecs de les delegacions territorials. Van quedar que Junts farà la proposta de Barcelona, Alt Pirineu i Aran, Tarragona i la Catalunya Central; i Esquerra proposarà els delegats per les Terres de l’Ebre, Lleida, el Penedès i Girona. El partit de Carles Puigdemont, més enllà de Morral, també té decidits la resta de nomenaments, que formalitzarà properament el consell executiu: tal com va avançar l’ACN i ha confirmat l’ARA, Teresa Pallarès serà la delegada a Tarragona; Rosa Vestit, alcaldessa de Sant Quirze de Besora, serà la representant de la Generalitat a la Catalunya Central, mentre que Ricard Pérez, coordinador de JxCat a l’Alt Pirineu i Aran, serà proposat com a delegat de l’Alt Pirineu. ERC també té decidit de fa dies qui serà la delegada a Madrid. La responsabilitat recaurà sobre l’exconsellera de Justícia Ester Capella.
La renovació del Govern no arriba als alts càrrecs
D’altra banda, també hi ha pendents nomenaments interns de l’estructura de l’administració que depèn de la Generalitat. Segons les fonts consultades, el fins ara responsable de processos electorals, Ismael Peña López, es perfila com a director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. Aquest càrrec, que depèn de la conselleria de Presidència, requeia fins ara en Marta Felip de JxCat, exalcaldessa de Figueres. Amb l’arribada de Laura Vilagrà al departament, però, està previst que sigui cessada.
Peña López va agafar rellevància pública a partir de les eleccions del 14 de febrer, ja que va ser l’encarregat de muntar el dispositiu per votar en plena pandèmia de coronavirus. Es va distingir, més enllà del treball tècnic, per fer una comunicació habitual a Twitter dels progressos de l’engranatge electoral.
Vergés es perfila per a la mesa Bernat Solé i Ester Capella no van ser els únics consellers d’ERC que no van continuar amb el nou Govern. Tampoc va seguir, entre d’altres, la consellera de Salut durant els temps més durs de la pandèmia, Alba Vergés, que ara mateix s’ha quedat com a diputada rasa al Parlament. Tot i això, segons ha pogut saber l’ARA, el de Vergés és el nom que agafa més força per ocupar el càrrec de vicepresidenta primera del Parlament, que fins ara tenia Anna Caula però que deixarà per convertir-se en la nova secretària general de l’Esport de la Generalitat. Vergés ja té un passat a la mesa. Abans de ser escollida pel càrrec de consellera el maig del 2018 va ser durant uns mesos secretària quarta de l’òrgan director de la cambra. El nomenament de Vergés no serà automàtic. Quan ERC faci públic el nom, s’haurà de sotmetre a votació del ple del Parlament. Malgrat això, no hi hauria d’haver problema perquè els vots de JxCat i la CUP —més els dels republicans— confirmin la designació.
El bellaterrenc Joan Carles Riba escollit nou president del Cercle Sabadellès 1856
El bellaterrenca Joan Carles Riba, nou president del Cercle Sabadellès|RADIO SABADELL
Segons acaba de publicar Sergi Park de Ràdio Sabadell, el bellaterrenc Joan Carles Riba ha estat escollit avui president del Cercle Sabadellès 1956, situat al km0 de Bellaterra
A la carretera de Bellaterra ja saben qui serà el nou president. A partir de dijous, Joan Carles Riba prendrà possessió del càrrec al Cercle Sabadellès 1856, agafant el relleu de Jordi Andreu. La seva candidatura, ‘Tots Junts Fem Cercle’, es va imposar de forma clara en els comicis celebrats dissabte amb 417 vots, pels 155 obtinguts per Ramon Casals, que liderava el grup ‘Moment de Canvi ADN Cercle’. En total, 2466 socis estaven cridats a votar, però la participació del cens total es va quedar en un 23,4%. El nou màxim mandatari de l’entitat ha explicat a Ràdio Sabadell les línies mestres que volen implementar en els pròxims quatre anys:
Satisfacció per la victòria:
“Quan un es presenta a unes eleccions, es fa amb la il·lusió de sortir escollit, i a més ho hem fet amb un suport majoritari. Això facilita les coses. Mà estesa cap a l’altra candidatura i ara, amb ganes d’arrencar. L’equip està engrescat per seguir fent evolucionar el club”
Les primeres decisions:
“Diuen que el més sensat és escoltar primer i veure què hi ha. No prendrem decisions sense conèixer tota la informació. Volem dinamitzar-ho tot després d’una etapa dura per la pandèmia”
“Tenim molts fronts oberts i volem posar fil a l’agulla, l’equip té ganes de fer coses. Complint amb les recomanacions dels especialistes, volem començar a fer tornejos de pàdel, de tenis…”
Els pilars del programa:
“Vull que el soci sigui el centre, el vull implicar, i tenir una comunicació transparent amb ell. M’agrada treballar amb comissions i en farem amb temes puntuals perquè el soci hi participi”
“Hem de redefinir els estatuts, que s’han quedat vells, plantejar obres, enquestar els socis per saber cap a on volen que vagi el club…”
“Volem ser un referent esportiu i competitiu i també de comportament, de saber estar a la pista. Volem reforçar aquests valors i els de l’orgull de pertinença”
“Volem potenciar el fet de sentir-nos un club de Sabadell. Encara que estiguem a uns quilòmetres, som igualment de la ciutat i volem establir vincles amb ella. Volem contribuir perquè Sabadell segueixi sent un referent esportiu”
Les instal·lacions del Cercle:
“El club està sanejat, però no ens podem permetre grans inversions. Tenim previst arreglar les pistes 1 i 2 de pàdel no descarto fer-ne alguna de nova, i ens agradaria fer una pista més de tenis”
“Volem que el club millori encara més en paisatgisme, encara que qui ve ja queda impressionat per la visualització del club. Volem anar fent coses però amb seny, sense prendre riscos econòmics, i potenciar la massa social”
BELLATERRA.CAT 