Feeds:
Entrades
Comentaris
Pol Nord d’Alaska|FOTO: BELLATERRA.CAT

UNES DADES:  Juneau (capital de Alasa), no té comunicació per carretera. Anchorage és la ciutat més gran d’Alaska, i única dels EUA lliure de taxes. A través de l’aeroport internacional d’Anchorage entren gairebé totes les importacions d’Àsia, amb un pont aeri permanent. Les botigues d’Alaska que venen alcohol, demanen sempre el passaport a tots els clients, comprin o no. El cranc reial és el producte gourmet més important d’Alaska.

El 1867, el secretari d’Estat nord-americà William H. Seward va comprar Alaska a Rússia per 7,2 milions de dòlars nord-americans. La manca d’efectiu de Rússia i el desig que Alaska no caigués en mans britàniques van impulsar Rússia a vendre el territori als Estats Units després del fracàs en la Guerra de Crimea. La compra es va fer efectiva el 18 d’octubre del 1867, avui recordat com el Dia d’Alaska.

Fent fotos al Pol Nord d’Alaska|FOTO: BELLATERRA.CAT

Alaska (732.000 habitants), és com cap altre lloc del món, sobretot a l’hivern. La neu cobreix moltes de les ciutats i els paisatges dels voltants transformant-les en un país de les meravelles hivernals. Els paisatges són impressionants, la cultura viva única i els emocionants esports de neu fan que qualsevol visita hivernal a Alaska sigui una experiència única en la vida. Però per als visitants que busquen l’esperit de la temporada de vacances, el 49è estat és conegut per afegir una dosi addicional de màgia. I tot comença al pol nord d’ Alaska , a  només 20 minuts amb cotxe de Fairbanks .

La casa del.Pare Noel al Pol Nord d’Alaska|FOTO: BELLATERRA.CAT

És difícil no sentir l’esperit de vacances després de visitar la màgica Casa del Pare Noel del Pol Nord . A l’interior, els visitants poden consultar les seves llistes de compra per a amics i familiars de totes les edats. A més, una visita a la Casa del Pare Noel  no estaria completa sense llaminadures! Fudge, galetes, bombons i dolços estan disponibles a la botiga de dolços. Després de tastar uns quants aperitius, navega per la decoració i els adorns nadalencs, la roba, els objectes de col·lecció i les joguines fetes a Alaska.

La casa del Pare Noel al Pol Nord d’Alaska|FOTO: BELLATERRA.CAT

Aleshores és el moment de conèixer el Pare Noel! No importa la vostra edat, qualsevol visitant pot dir-li al Pare Noel què hi ha a la seva llista de regals de vacances, fer-se una foto amb ell i obtenir alguns consells sobre com conduir el trineu. El trineu màgic està aparcat a l’exterior just davant de la casa, i és el més gran del món, amb 50 peus d’alçada.

Filera de bústies al Pol Nord d’Alaska|FOTO: BELLATERRA.CAT

Per descomptat, el Pare Noel no pot lliurar regals sense els seus rens! Al costat de la casa del Pare Noel hi ha Antler Academy (de Flying & Reindeer Games). Els visitants poden veure l’equip de rens del Pare Noel al gran graner vermell del costat mentre es preparen per lliurar regals a tot el món.

Regals a la casa de Santa Claus al Pol Nord d’Alaska|FOTO: BELLATERRA.CAT

Per Nadal,  la canalla pot rebre la carta oficial del Pare Noel. Tots els paquets inclouen una carta personalitzada i inclouen opcions amb un llibre infantil, jocs d’activitats, un amic de peluix i molt més.

Propietat de Santa Claus al Pol Nord d’Alaska|FOTO: BELLATERRA.CAT

Si  no n’hi ha prou amb una experiència de rens , trota cap a Running Reindeer Ranch . Una experiència d’Alaska realment única, els visitants poden embarcar-se en una caminada guiada de rens pel bosc boreal o fer una visita guiada al ranxo. Fins i tot hi ha l’opció de passar la nit en un xalet on els hostes es desperten amb rens pasturant a prop.

Senyal informant la casa de Santa Claus al Pol Nord d’Alaska|FOTO: BELLATERRA.CAT
Entrada a un hotel d’Alaska|FOTO: BELLATERRA.CAT

Després d’un dia de jocs de rens, els visitants no han de viatjar lluny per descansar i relaxar-se. El Reindeer Haus Lodging és la cabana amb encant perfecta per a dues persones. La casa està completa amb una sala d’estar, cuina i menjador a la planta baixa i altell complet amb una zona d’estar a la planta superior. En aquesta casa d’estil xalet, els viatgers poden despertar-se amb unes vistes increïbles de la serralada d’Alaska i els rens pasturant suaument a prop. Els convidats de Reindeer Haus fins i tot es poden unir durant l’hora d’alimentació dels rens!

Aeroport de Seward d’Alaska|FOTO: BELLATERRA.CAT

Durant el dia, passeu una estona fent múixament de gossos  a una gossera local, anant en bicicleta amb pneumàtics grossos o esquiant de fons en una infinitat de senders, fent motos de neu i molt més .

Passeig amb trineo de gossos|FOTO|BELLATERRA.CAT

Com si les experiències de vacances màgiques no fossin motiu suficient per reservar les teves vacances a Alaska, visitar Fairbanks a l’hivern també ofereix als viatgers l’oportunitat de veure l’ aurora boreal  i provar una varietat d’aventures nevades. Caminar per un país de les meravelles d’hivern és realment una cosa!

Península de Kenai d’Alaska|FOTO: BELLATERRA.CAT

Al vespre, els màgics tons grocs, verds, vermells, blaus o morats de les llums de ball amenitzaran qualsevol viatge. Després d’un dia de diversió festiva amb el Pare Noel i els rens, hi ha diversos allotjaments únics a la zona de Fairbanks que ofereixen als viatgers experiències òptimes de visualització de l’aurora boreal. En aquests albergs, els viatgers poden veure l’aurores boreals a través d’iglús geodèsics, des de sales de visualització totalment de vidre, en visites guiades i molt més.

Parc públic a Fairbanks d’Alaska|FOTO: BELLATERRA.CAT

Un increïble país de les meravelles hivernals, no hi ha cap lloc que encarni més l’esperit festiu de les vacances que Alaska! Assegureu-vos de consultar els suggeriments d’ itineraris d’hivern per aprofitar al màxim el vostre viatge. Des d’estades acollidores en cases rurals , explorant petites ciutats a bord del ferrocarril d’Alaska, esquiant les èpiques pistes d’Alaska, els itineraris d’hivern destaquen idees de viatge per a tots els interessos. A més, la Guia de vacances d’Alaska gratuïta  és un recurs per fer realitat les vostres vacances de somni a Alaska.

Restaurant tradicional d’Alaska|FOTO: BELLATERRA.CAT

NOTA: La salut i la seguretat dels visitants i residents d’Alaska, juntament amb les empreses membres, segueixen sent una prioritat màxima per a l’Associació de la indústria del viatge d’Alaska durant la pandèmia COVID-19. Moltes empreses turístiques d’Alaska estan obertes sota el pla Reobrir Alaska de manera responsable i us poden ajudar a decidir si us convé viatjar ara o en el futur. Us animem a mantenir-vos en contacte amb els vostres proveïdors de viatges per conèixer les últimes actualitzacions i directrius .

Passeig pels carrers nevats d’Anchorage d’Alaska|FOTO: BELLATERRA.CAT

Per organitzar el vostre viatge des de Bellaterra, podeu fer-ho a través de web oficial d’Alaska: www.travelalaska.com

Posta de sol al Pol Nord d’Alaska|FOTO: BELLATERRA.CAT

L’univers de l’Orquestra Fileluche es basa en pianets de joguina, da ruans, orgues Casio, melòdiques, serres musicals, trastos, flautes, guitarretes, violins i bateries de pots i llaunes, etc., combinen, fidels a la seva infatigable curiositat, amb la veu i els textos onírics, esquitxats de jocs de paraules i a la vegada familiarment propers d’en Pau Riba, un artista a qui sembla que els anys no facin res més que esmolar-li l’enginy i la creativitat.

Pau Riba i l’Orchestra Fireluche|CEDIDA

Pau Riba i Romeva (Palma, 7 d’agost de 1948) és un artista iconoclasta i escriptor polifacètic,[1] reconegut principalment per la seva carrera musical com a cantautor. La seva obra, iniciada a mitjan dècada del 1960 i emmarcada dins el moviment de la contracultura, ha tingut un reconeixement relatiu per part de la crítica i una repercussió limitada en el gran públic, malgrat el seu segell únic i intransferible d’«artista total». L’obra més destacable n’és el disc doble Dioptria, que va ser escollit millor disc en català del segle xx per la revista Enderrock.

Lletra de Nina de Miraguano

La Maria s’adorm
i a fora el vent la bressola
“Rum, rum”, entre les branques
una remor com de mar

La Maria s’adorm
i desitjos i encanteris amagats
a la panxa d’una nina
li bressolen la son

Que el llit es converteixi en un mar esbarriat
i els llençols en veles de paper d’arròs
i se t’endugui un aeri oceà de peixos alats
i llagostes d’ales d’aigua
i que després,
sentint el vertigen de ser gota d’aigua freda de pluja
caiguis i et facis amiga dels calabotins
i us passeu el que queda de nit xarrant
i mirant les estrelles des de sota l’aigua

Que no et facis vella sense fer-te gran
que no et facis gran sense créixer,
que no perdis la inèrcia del somriure,
que no oblidis la urgència del moment,
que sentis que formes part d’una tribu
i que respectis el seu cos
però vegis que només és una canoa

Que no et senti dir mai:
“sí, sóc aquesta mandrosa acumulació d’errors”,
i que entenguis que estimar
és estimar involuntàriament, imperfectament, inevitablement
i que si t’enamores d’algú
t’entrebanquis contínuament pel seu nom
i que et digui:
“t’estimo, però no ho sé escriure”

I que quant us veieu, els vostres ulls,
els teus i els seus
siguen com quatre ocells que se us emportin en volandes
que no siguis com tota aquesta gent
que fa la veu trista per telèfon
que si plores notis que el torrent de llàgrimes et neteja
que si te’n vas, sentis a dir-te:
“quan me mori enyoraré enyorar-te”

Que arribi l’hivern a la primera de la vida
i que recordis que tots parim pels ulls
que la gent és i s’és
el que s’és
qui et fan ser
com s’és
i que entenguis que delires
i confies per un instant que no ho fas

Que un dia un noi o una noia et digui:
estic enamorat de la imperfecció del teu cos
de la lluna dels teus pits
de la carn de la teva cara
de l’aigua dels teus ulls
i el desig que vol – sense saber que vol –
em xiscla a cau d’orella:

que la memòria no et sigui massa fràgil
i et sàpiga donar contínuament a llum
i que estimis i et deixis estimar
que sovint és la lliçó més difícil d’aprendre
i després, silenci.

Sigues només un infant que fa escarbots
mantigues la teva innocència lluny de l’abast dels adults
i que no et venguis mai per una droga de tranquil·litat
per una punyalada amable
per una tendra esgarrapada als llavis
i no siguis mai per ningú
i que ningú sigui per tu,

només una aixada a les pupil·les
Procura mantindre algun desig incomplert
i sempre purs els orificis del cor:
ulls, boca, nas i orelles
i estigues contenta.

Font: Viasona, Wikipèdia,

Seguint la nostra ruta nadalenca, des de Bellaterra ens hem apropat al centre de Cerdanyola del Vallès (uns 58.000 habitants), comarca del Vallès Occidental, situat a uns 5 km de Bellaterra.

Nadal a l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès|FOTO: BELLATERRA.CAT

Cerdanyola del Vallès limita amb els municipis de Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Sabadell, Ripollet, Montcada i Reixac i Barcelona. Compta amb el sincrotró anomenat ALBA i és la seu de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Bon Nadal a Cerdanyola|FOTO:BELLATERRA.CAT

Durant la prehistòria, a Cerdanyola vivien petites comunitats de caçadors, recol·lectors i d’agricultors. S’han trobat restes de caçadors nòmades de l’època del paleolític, que fabricaven estris de pedra, a prop dels torrents de Can Magrans i Can Domènec i del riu Sec. A poc a poc la plana de Cerdanyola i la serra de Collserola va ser ocupada per petites granges o aldees de cabanes entre el neolític i la primera edat del ferro. Al carrer París de la ciutat es van trobar restes d’un gran nombre de persones inhumades.

Durant l’època ibèrica a Cerdanyola s’estableixen els laietans, que es dediquen bàsicament a la ramaderia i al conreu. S’han trobat moltes restes al poblat ibèric de Ca n’Oliver, que tenia muralla, carrers definits, cases i magatzem. També s’han trobat jaciments més petits a Can Xercavins o a l’actual campus de la UAB.

Ateneu de Cerdanyola enllumenat de Nadal|FOTO: BELLATERRA.CAT

Amb l’arribada de l’Imperi Romà, els pobladors ibers desapareixen i comença la dominació romana, que provoca la creació de noves explotacions agrícoles, dedicades principalment al conreu de vinya per a la producció de vi.

El nom de Cerdanyola és documentat per primera vegada l’any 975, en un document del Monestir de Sant Cugat.

Des del segle ix forma part del Comtat de Barcelona, part del territori de la Gòtia, i els pobladors es dediquen bàsicament a l’agricultura. Des d’aquesta època, Cerdanyola esdevingué a poc a poc un cúmul de masies i cases pairals dispersades pel terme municipal. Durant molt de temps no hi va haver un nucli urbà. La vila estava dividida en dues parròquies, la de les Feixes i la de Sant Martí, i dins la jurisdicció del Castell de Sant Marçal. En aquesta època la societat s’agrupava en dos comuns amb l’objectiu de defensar els interessos dels pagesos davant dels senyors feudals, especialment els Marimon que van arribar a esdevenir marquesos de Cerdanyola a final del segle XVII.

Pessebre a la Galeria Buigas de Cerdanyola|FOTO: BELLATERRA.CAT

Durant el segle xviii moltes famílies pageses es van enriquir gràcies a la producció i comercialització de vi.

El nucli urbà es va començar a formar dividint-se en dos barris, el Barri de Dalt, que data de 1828 i es formà arran de la carretera de Sant Cugat (actual BV-1415), i el Barri de Baix, de 1845 relacionat amb la construcció del ferrocarril. En aquesta època l’activitat econòmica principal continua sent l’explotació i producció del vi, tot i la crisi que va produir l’arribada de la fil·loxera. Era un municipi tradicionalment agrícola, amb conreu de cereals, vinya i farratge.

Decoració nadalenca a la botiga Guepardo de Cerdanyola|FOTO: BELLATERRA.CAT

A finals del segle xix Cerdanyola esdevingué un poble d’estiueig per la burgesia catalana. Van multiplicar-se les cases residencials a barris com Montflorit i Bellaterra. A poc a poc ell dos barris de Cerdanyola es van unir i s’edifiquen la nova parròquia i la casa consistorial, obra de Josep Maria Balcells. Fou en aquesta època quan la vila fou un punt de trobada per artistes com Enric Granados, Pau Casals, Josep Viladomat, Josep de Togores, Carles Buïgas o Ismael Smith.

A principis del segle xx el sector industrial va començar a agafar certa importància a la ciutat gràcies a l’electrificació de la mateixa i a la instal·lació de la fàbrica Uralita (1907) o la fàbrica de sifons Sarroca.

Enllumenat de Nadal a l’Avinguda Catalunya de Cerdanyola|FOTO: BELLATERRA.CAT

Però no va ser fins als anys 60 que Cerdanyola es convertiria en una vila industrial de l’àrea metropolitana de Barcelona, gràcies a la creació de polígons com la Bòbila, Uralita, Can Mitjans, la Clota, on es treballa en el sector de la metal·lúrgia, tèxtil, materials de construcció i en el sector químic, que atreuen onades d’immigrants procedents d’altres zones més deprimides de la península i provoquen la creació de nous barris a la ciutat, com el Barri Banús o Bonasort.

En els darrers anys del segle es van construir la Universitat Autònoma de Barcelona, el Parc Tecnològic del Vallès (1987), el polígon Polizur (una ampliació de la Clota). Actualment s’està creant el nou Centre Direccional, entre l’AP-7 i Sant Cugat.

Bandera de Bellaterra, aprovada oficialment, però mai vista a l’espai públic|CEDIDA

Bellaterra és una EMD d’uns 3.000 habitants situats al Vallès Occidental entre Sant Cugat, Sabadell i la Universitat Autònoma amb edificis singulars com l’Església de la Santa Creu, l’Estació del Ferrocarril i l’Hostal Sant Pancraç que estan catalogats al igual que la Font del Parc de la Bonaigua. És un dels millors exemples de ciutat jardí noucentista que s’han conservat a Catalunya. Segueix la línia d’altres urbanitzacions anteriors com s’Agaró o Terramar. El plànol d’urbanització es va aprovar definitivament l’any 1934 quan ja feia alguns anys que als terrenys de Can Domènec s’havien anat instal·lant algunes cases de segona residència i abans de l’expropiació dels seus terrenys per construir l’Universitat Autònoma.

L’any 1976 va intentar ser Ajuntament Menor, al 1992 va demanar l’independència com a Municipi i finalment l’any 2010 va aconseguir el seu reconeixement com Entitat Municipal Descentralitzada. Les oficines de l’EMD estan situades al Centre Cívic del Poble.

L’any 2019, la plataforma veïnal Bellaterra és Sant Cugat va recollir el 60% de firmes per annexionar-se a Sant Cugat del Vallès, i s’està a l’espera que es pronunci la justícia.

Font: Wikipèdia, EMs de Catalunya

“Si us apropeu a Cerdanyola aprofiteu per gaudir d’aquest xuixo guanyador, gustós, esponjós i gens gras

El millor Xuixo del Món 2020 de la fleca Pa Artesà del Vallès a Cerdanyola|FOTO: BELLATERRA.CAT

La fleca Pa Artesà del Vallès, amb seu a Santa Perpètua de Mogoda, va gua­nyar l’any 2020 el con­curs El Millor Xuixo del Món, que es va cele­brar a Girona durant la seva segona edició, dins el marc de la fira Àgora Dolça. Aquesta fleca, fun­dada fa més de qua­ranta anys, està lide­rada per Jaume Junyent i s’en va endú com a premi un guardó i un xec per valor de 1.500 euros.

La fleca valle­sana es va impo­sar a una qua­ran­tena de fle­ques i pas­tis­se­ries pro­ce­dents de les comar­ques giro­ni­nes i bar­ce­lo­ni­nes. El jurat, pre­si­dit pel mes­tre artesà Julià Cas­telló, en va des­ta­car “el crui­xent de la pasta i el fre­git, aspec­tes tècni­ca­ment i visu­al­ment fona­men­tals en l’ela­bo­ració del xuixo”.

Cas­telló i la resta d’inte­grants del jurat van estar valo­rant els xui­xos que van pre­sen­tar la qua­ran­tena de par­ti­ci­pants en un dels espais del cen­tre cul­tu­ral La Mercè, de Girona. Aquí, a pri­mera hora del matí, les dife­rents pas­tis­se­ries i fle­ques par­ti­ci­pants havien anat dei­xant les seves mos­tres, que, després, sota ano­ni­mat –totes pre­sen­ta­des en cai­xes iguals i sense nom–, van ser jut­ja­des. Con­cre­ta­ment, el jurat valo­rava sis punts: el pes, l’aspecte exte­rior, l’aspecte inte­rior –massa, espon­ja­ment, bri­oi­xat, fullat, bona cocció…–, la qua­li­tat de la crema, la qua­li­tat del fre­git i el sabor –equi­li­bri de la crema i el fre­git–. A més, en aquesta segona edició, la nor­ma­tiva obli­gava que el xuixo s’hagués de far­cir pri­mer i, poste­ri­or­ment, fre­gir.

Part del jurat, amb el president en primer terme, puntuant els xuixos|U. COMAS.

El jurat d’aquesta segona edició del con­curs estava inte­grat pel gua­nya­dor de la pri­mera edició del con­curs, Ricard Jam­bert, de la fleca i pas­tis­se­ria Padrés de Banyo­les; Alba Ruiz, pro­fes­sora de pas­tis­se­ria del CETT-Escola Tècnica Pro­fes­si­o­nal; la peri­o­dista Carme Gasull; el pre­si­dent del Gremi de Pas­tis­sers de Girona, Àngel Gar­cia Pubill; el pre­si­dent del Gremi de Fle­quers Arte­sans de Girona, Miquel Zaguirre, i la pro­fes­sora de l’Escola de Pas­tis­se­ria del Gremi de Bar­ce­lona, Marga Viñallonga.

El con­curs està orga­nit­zar per Sal­va­dor Gar­cia-Arbós, l’Ajun­ta­ment de Girona, l’Escola de Pas­tis­se­ria del Gremi de Bar­ce­lona i Monkeys Com­mu­ni­ca­ti­ons, amb la col·labo­ració del Gremi de Fle­quers de Girona; l’Asso­ci­ació de Pas­tis­sers Arte­sans de la Província de Girona, Cor­man, Lide­rou, Fari­nera Coro­mina, Sosa i Dulcy­pas.

Pa Artesà del Vallès de l’Avinguda Primavera de Cerdanyola|FOTO: BELLATERRA.CAT

PA ARTESÀ DEL VALLES Av. de la Primavera, 14, (08290 Cerdanyola del Vallès) ☎️935 94 85 62

Font: El Punt Avui, U. Comas

L’arquitecta catalana Carme Pinós|FOTO: MIQUEL TRES

La casa d’Ana Agustí i Javier Garau de Bellaterra, -construïda entre 1988 i 1993-  és present a la trajectòria d’arquitectura de Carme Pinós (Barcelona, 1954), que va col·laborar amb Enric Miralles (Barcelona, 1955-2000).

 Casa Ana Agustí & Javier Garau de Bellaterra (1988-1993) de Carme Pinós i Enric Miralles|Foto: Hisao Suzuki

El jurat del Premi Nacional d’Arquitectura 2021, promogut pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma), ha concedit aquesta distinció a l’arquitecta Carme Pinós.  Es tracta del màxim guardó atorgat a Espanya en el camp de l’arquitectura.

Carme Pinós. Passeig marítim de Torrevieja

Aquest premi, que té més de noranta anys d’història, té com a finalitat rendir testimoni d’admiració a una persona física o entitat amb personalitat jurídica que, amb la seva feina o amb el conjunt de la seva obra, contribueixi o hagi contribuït de manera extraordinària a l’enriquiment  dels aspectes socials, tecnològics i sostenibles de l’arquitectura o l’urbanisme espanyol dins i fora de les fronteres espanyoles.

El Premi Nacional d’Arquitectura, dotat amb 60.000 euros, és concedit a proposta d’un jurat compost per destacats professionals, sota la presidència honorífica de la titular del Departament, Raquel Sánchez.

Carme Pinós. Passeig marítim de Torrevieja

En proposar el premi a Carme Pinós, el jurat destaca especialment la solidesa de la seva trajectòria, essent alhora prolífica i d’excel·lència, impregnada sempre per una gran potència creadora.  Un procés creatiu que recorre tota l’obra arquitectònica, culminant amb una execució excel·lent del que s’ha projectat.

El jurat emfatitza la responsabilitat social i la sostenibilitat perseguida en els seus projectes i fa esment, així mateix, a la seva transversalitat com a professional, promovent el diàleg de l’arquitectura amb altres disciplines i demostrant una gran capacitat divulgativa tant dins com fora de les nostres fronteres.

Carme Pinós, Campus WU, Viena

La candidatura de l’arquitecta, a proposta de la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran, la Fundació Arquia, l’Etsa de València i el Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya (CSCAE), va ser l’escollida pel jurat convocat el passat  30 de novembre.  Posteriorment s’ha posat en coneixement de la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, qui ha donat personalment la notícia a la guardonada i, després, concedirà el premi per Ordre Ministerial.

El jurat ha estat format en aquesta ocasió per Álvaro Siza Vieira, guardonat amb el Premi Nacional d’Arquitectura 2019;  Alberto Campo Baeza, guardonat amb el Premi Nacional d’Arquitectura 2020;  Luis Fernández-Galiano, a proposta de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando;  Mar Loren Méndez, a proposta de la Conferència de Rectors d’Universitats espanyoles;  Sol Madridejos Fernández, a proposta del Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya;  Eva Armas Gil, a proposta de la Federació d´Associacions de Periodistes d´Espanya;  i María Langarita Sánchez, a proposta de la Direcció General d’Agenda Urbana i Arquitectura.  Així mateix, el secretari del jurat va ser el director general d’Agenda Urbana i Arquitectura, Iñaqui Carnicero, i la secretària d’actes va ser Marta Callejón Cristóbal, subdirectora General d’Arquitectura i Edificació.

Carme Pinós y Enric Miralles. Cementiri d’Igualada

Vast rang de projectes

Després d’una etapa conjunta amb Enric Miralles, amb el qual va aconseguir reconeixement internacional amb projectes com el Parc-Cementiri d’Igualada o les instal·lacions olímpiques per a Tir amb Arc a Barcelona, el 1991 va establir el seu propi estudi d’arquitectura, tot abordant un vast rang de projectes que abasten  des de reformes urbanes i obra pública fins al disseny de mobiliari.  La seva actitud arriscada i de recerca constant li ha valgut reconeixement al món portant el nom de l’arquitectura catalana a Europa i el continent americà.

Entre els seus projectes de la seva etapa en solitari destaquen la reforma i ampliació de l’Hotel Son Brull a Mallorca, el MPavilion 2018 a Melbourne (Austràlia), el conjunt al centre històric de Barcelona (que comprèn la Plaça de la Gardunya, l’Escola d’Art  Massana i la façana posterior del Mercat de la Boqueria);  el Centre Cultural Caixaforum Saragossa, l’Edifici de Departaments al Campus WU de Viena, la Delegació de la Generalitat de Catalunya a Tortosa, les Torres d’Oficines Cube I i Cube II a Guadalajara (Mèxic), la Passarel·la de vianants a Petrer, el  marítim de Torrevella o l’Escola Llar a Morella.

Pèrgoles del Passeig de la Nova Icària (Barcelona)

Ha rebut nombrosos premis i mencions, entre els quals es troben el Premi Internacional Francès de Dones Arquitectes 2017-ARVHA, el Premi ArpaFIL 2017 de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara.  L’any 2016, Carme Pinós va ser distingida amb la Richard J. Neutra Medal for Professional Excellence, atorgada per la Universitat Politècnica de Califòrnia a Pomona en reconeixement a la seva carrera professional, i el mateix any va rebre el 2016 Berkeley-Rupp Prize per la seva contribució  a la promoció de la dona a l’arquitectura i el seu compromís social.

El 2015, va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi, distinció atorgada pel govern Català per la seva aportació a la cultura i defensa dels valors cívics de Catalunya.  El 2012 va ser nomenada International Fellow del Royal Institute of British Architects, i el 2011, Honorary Member de l’American Institute of Architects.

També destaquen el Premi Nacional d’Arquitectura i Espai Públic de la Generalitat de Catalunya per la seva trajectòria professional (2008);  el Primer Premi de la IX Biennal Espanyola dArquitectura i Urbanisme (2008);  el Premi ArqCatMón del Col·legi Oficial dArquitectes de Catalunya (2008).  Així mateix, el Premi Nacional d’Arquitectura del Consell Superior dels Arquitectes d’Espanya (1995);  el Premi Ciutat de Barcelona (1992);  i el premi FAD d’Arquitectura – Edificis de nova planta d’ús públic (1991).

Durant tots aquests anys, Carme Pinós ha compaginat la seva activitat com a arquitecta amb la docència, i és professora convidada, entre altres llocs, a la Universitat de Califòrnia, Berkeley, l’École Nationale Supérieure d’Architecture Paris-Malaquais et Paris-Val de Seine  ;  Harvard University Graduate School of Design;  Columbia University a Nova York o l’École Polytechnique Fédérale de Lausanne.

La seva obra està present en destacades col·leccions museístiques, entre les quals hi ha les col·leccions permanents del Centre Pompidou de París o del MOMA novaiorquès.  El 2018 el seu treball va ser exposat a la Biennale Architettura di Venezia i el febrer del 2021 la Fundació ICO de Madrid va inaugurar l’Exposició monogràfica Carme Pinós – Escenaris per a la vida que recollia 88 projectes destacats de la seva trajectòria professional.  El 28 d’octubre del 2021 va tenir lloc la inauguració de l’Exposició Carme Pinós – Context i conceptes en el marc de la 2021 Biennal Internacional d’Arquitectura d’Euskadi Mugak, que estarà oberta al públic fins al 27 de febrer del 2022.

Font: CIC, Wikipèdia

Les notícies destacades són: Llum verda al cotxe elèctric de Volkswagen. Vacunació dels nens amb cita als CAP. Rebaixa de

l’IRPF.

Escultura Carmela (2015) de Jaume Plensa|FOFO: BELLATERRA.CAT

En plenes festes d’enllumenat de Nadal, i com fem sovint durant tot l’any, sempre és un autèntic plaer sortir de Bellaterra per visitar i passejar per la nostra estimada Barcelona, capital de Catalunya.

Les muralles romanes que envolten el cor de Barcelona abracen la Bàrcino que va existir entre el segle I aC i els inicis de l’edat mitjana. Una ciutat que va néixer com una petita colònia i que va créixer a poc a poc fins a esdevenir, durant un període breu de temps, ciutat imperial.

Museu d’Història a la Plaça del Rei de Barcelona|FOTO: BELLATERRA.CAT

LA BÀRCINO ROMANA
Les muralles romanes que envolten el cor de Barcelona abracen la Bàrcino que va existir entre el segle I aC i els inicis de l’edat mitjana. Una ciutat que va néixer com una petita colònia i que va créixer a poc a poc fins a esdevenir, durant un període breu de temps, ciutat imperial.

Palau de la Generalitat és un dels pocs edificis d’origen medieval a Europa que es manté com a seu del govern i de la institució que el va construïr|FOTO: BELLATERRA.CAT
Detall de l’allumenat de Nadal a l’Ajuntament de Barcelona|FOTO: BELLATERRA.CAT

LA BARCELONA MEDIEVAL
Durant l’edat mitjana, Barcelona es va convertir en Ciutat Comtal i va guanyar rellevància política. Va esdevenir la seu de les principals institucions de poder de la Catalunya Vella, i això va propiciar una intensa activitat comercial que la va fer créixer i expandir-se, i vestir-se amb magnífics edificis d’arquitectura gòtica.

Palau de la Música Catalana,construït entre el 1905 i el 1908 per l’arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner com a seu de l’Orfeó Català|FOTO: BELLATERRA.CAT

LA CIUTAT MODERNA I INDUSTRIAL
A finals del segle XVII i principis del XVIII, Barcelona seguia sent una ciutat dinàmica i interconnectada amb el món, però va patir llargs setges en llargues guerres que li van causar cicatrius profundes. Gràcies a l’esperit de superació dels barcelonins, a finals del segle XVIII va ressorgir com a motor econòmic, iniciant una pròspera activitat industrial que arrelaria al llarg del segle XIX.

Detall de l’estel il·luminada de la Sagrada Família de Gaudí|FOTO: BELLATERRA.CAT

LA BARCELONA CONTEMPORÀNIA
Mentre la ciutat creixia industrialment i demogràficament, els esdeveniments polítics i socials, amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola i la llarga dictadura posterior, van definir uns temps convulsos. A finals del segle XX, amb l’arribada de la democràcia, Barcelona va ressorgir, com una au fènix, disposada a convertir-se en una gran metròpoli del segle XXI.

Detall d’un munt de caganers a la Fira de Santa Llúcia de Barcelona|FOTO: BELLATERRA.CAT

Font: Ajuntament de Barcelona

No podíem deixar d’assistir a l’encesa del nou estel de la nostra sempre estimada Sagrada Família d’Antoni Gaudí, situada just al mig de la capital de Catalunya.

Estel de la Sagrada Família d’Antoni Gaudí|FOTO: BELLATERRA.CAT

L’última peça de la torre de la Mare de Déu, l’estel, està col·locat des de la setmana passada a la part superior de la torre, de manera que l’alçada assoleix els 138 metres.

L’estel, fabricat per un vidrier de Mataró, reflectirà els rajos de sol durant el dia i s’encendrà a la nit en dies assenyalats.

D’un diàmetre de 7,5 metres i un pes de 5,5 tones, l’estel està construït amb vidre texturitzat, amb una estructura d’acer inoxidable a les arestes. El temple de la Sagrada Família de Barcelona ha viscut aquest dimecres un moment de màxima esplendor amb la inauguració de la torre de la Mare de Déu. Cap a tres quarts de vuit del vespre s’ha encès l’estrella de vidre de dotze puntes que la corona. En la cerimònia litúrgica d’aquest dimecres al vespre, l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, ha beneït la torre de la Mare de Déu i, seguidament, s’ha il·luminat. Primer s’ha encès la torre de la Mare de Déu, mentre l’Orfeó Català interpretava el “Magnificat”, un himne dedicat a la Verge Maria. Després s’ha encès l’estel i, finalment, s’ha il·luminat tot el temple, que fins aquell moment havia estat a les fosques. En l’homilia, Omella ha dit que el temple dissenyat per Antoni Gaudí “és l’emblema de Barcelona” i un dels més “bells i impressionants de tot el planeta”

L’estel lluminós de la Sagrada Família vist entre la Plaça del mateix nom|FOTO: BELLATERRA.CAT

Dir Gaudí és dir Sagrada Família. I dir Sagrada Família és dir Barcelona. Aquesta basílica s’ha convertit en un important patrimoni artístic, cultural i social. Sense pretendre-ho, el temple de la Sagrada Família és l’emblema de Barcelona. I avui tenim la sort de poder inaugurar i beneir la torre dedicada a la Mare de Déu.” Missatge del papa Francesc

El papa Francesc ha intervingut en la cerimònia d’encesa amb un missatge de vídeo i ha desitjat que l’estrella afavoreixi gestos quotidians d’amor, fraternitat i atenció cap als més desafavorits.

El papa ha lamentat que, sovint, les societats fan que molta gent visqui en situacions de pobresa i exclusió

“Vull fer arribar la meva salutació d’una manera especial als més pobres d’aquesta gran ciutat, als malalts, als afectats per la pandèmia de la covid-19, als ancians, als joves que, per diferents situacions, veuen compromès el seu futur; a les persones que estan vivint moments de prova… Estimats amics, per a tots vostès brilla avui l’estrella de la torre de Maria.”

Estel lluminós de la Sagrada Família

Francesc també ha pregat perquè la ciutadania faci de Barcelona un lloc “més habitable i acollidor per a tothom”.

Font: CCMA

ARTÈXTIL fou fundada el 1941 pel veí de Bellaterra, Josep Garcia-Planas i Cladellas (Sabadell, 8 d’agost de 1897-20 de març de 1969), en ple inici de la postguerra. Artèxtil fou una de les principals fàbriques llaneres de l’estat espanyol.

Projecte Illa Artèxtil de Sabadell| IDP

La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Sabadell, celebrada avui dijous, 9 de desembre, ha aprovat la construcció d’una plaça pública a l’antic pati de l’Artèxtil. Forma part d’un conjunt d’intervencions que es faran a la cruïlla Gran Via i el carrer Quevedo, relacionat amb la reforma prevista a la Gran Via.

El pressupost de la licitació és de 499.164,79 euros i s’ha fixat l’inici de les obres durant la tardor de 2022 i el termini d’execució de sis mesos, cosa que situa aquest nou espai en aquest conjunt fabril el primer semestre de 2023. L’objecte d’aquest projecte consisteix en la reurbanització del carrer Quevedo, en el tram entre Vidal i Covadonga. A més, suposarà l’eliminació del pas soterrat.

La nau de la fàbrica i el cos de planta baixa i dos pisos configuren un tot unitari tant d’elements d’ornamentació, com de materials o volums. La composició general de les façanes posa èmfasi en l’horitzontalitat dels edificis, amb trets de caràcter racionalista. Era popularment coneguda com a a Cal Garcia o Cal Garcia-Planas. Una part de l’edifici és avui propietat de l’Ajuntament de Sabadell.

Artèxtil és una antiga fàbrica ubicada a la Gran Via de Sabadell, catalogada com a Bé Cultural d’interès local. És obra de l’arquitecte Santiago Casulleras i Forteza.

L’arquitectura de l’època sembla voler trencar amb qualsevol relació d’estil amb la Segona República, però l’Artèxtil encara es projecta seguint els principis de l’arquitectura moderna. Arreu de l’estat només es troben exemples similars en algunes construccions del País Basc, com l’Edifici Tigre, (1942, Bilbao) de Pedro Ispizua o Manufacturas Olarán (1939, Beasain) de Florencio Morocoa.

Història d’Artèxtil

Sabadell fou una potència tèxtil des de mitjans del segle xix. La ciutat era coneguda com «la Manchester catalana». L’any 1936 Sabadell tenia 48.754 habitants, 10.982 dels quals eren treballadors i treballadores tèxtils.

Josep Garcia-Planas i Cladellas (Sabadell, 8 d’agost de 1897-20 de març de 1969|Foto: Fons Ricard Simó i Bach (AHS)

L’arquitectura de l’època sembla voler trencar amb qualsevol relació d’estil amb la Segona República, però l’Artèxtil encara es projecta seguint els principis de l’arquitectura moderna. Arreu de l’estat només es troben exemples similars en algunes construccions del País Basc, com l’Edifici Tigre, (1942, Bilbao) de Pedro Ispizua o Manufacturas Olarán (1939, Beasain) de Florencio Morocoa.

El promotor i propietari d’aquesta obra fou en Josep Garcia Planas, que encarregà el projecte a Santiago Casulleras. El projecte original data de 1940, tot i que la sol·licitud de llicència no es fa fins al gener de l’any següent i es concedeix el permís de construcció el 5 d’agost del 1941. El constructor de l’obra fou en Pere Arderiu.

Posteriorment, l’any 1945, un cop acabada la construcció del primer projecte, es demana al mateix arquitecte una ampliació de la fàbrica i l’any 1949 una segona ampliació, que consisteix, entre altres, en la construcció de naus destinades a magatzem. Era popularment coneguda com a a Cal Garcia o Cal Garcia-Planas i es dedicava a la producció del drap de llana i cobria tot el procés d’elaboració.

Fou una de les poques indústries sabadellenques que sobrevisqueren a la crisi produïda entre el 1973 i 1975. Antigament la casa dels propietaris, situada a l’altre cantó de la Gran Via (casa Arimon), comunicava amb la fàbrica mitjançant un passadís subterrani.

La deslocalització cap a l’Àsia va fer tancar finalment la fàbrica el 2007. El 24 de gener de 2008 fou declarada bé cultural d’interès local. Els hereus de la companyia van vendre l’edifici al Banc Sabadell per poder fer front als deutes acumulats. Posteriorment, el govern municipal del PSC, encapçalat per Manuel Bustos, va procedir a modificar el Pla General d’Ordenació Urbanística per permetre la construcció residencial, però diversos grups d’esquerres locals van oposar-s’hi, argumentant que el terreny industrial encara tenia potencial a la ciutat.

Proposta de reurbanització de l’espai

Més endavant, el 2016, el Ple municipal va aprovar l’enderrocament parcial de la fàbrica, que va rebre el desembre de 2016 el vistiplau del Departament de Territori de la Generalitat. Es vol aprofitar part del terreny per fer algun equipament municipal, però no hi ha res concretat. Es preveu que sigui enderrocada per construir-hi edificis d’onze plantes per a ús residencial. El projecte preveu transformar l’illa industrial en un pol d’equipaments públics, habitatge i noves zones verdes.

Proposta de reurbanització Illa Artèxtil de Sabadell|IDP

L’àmbit es divideix en dues àrees; una, on se situa l’antiga indústria, té façana a la Gran Via i als carrers de Romeu, Alfons Sala, Quevedo i Covadonga. El Pla preveu recuperar l’edificació protegida i qualificar-la com a equipament.

Al nord d’aquesta primera zona es concentraran les noves edificacions residencials, amb un sostre màxim de 12.388 m² i un topall de 165 pisos. Els blocs que es construeixin als carrers de Romeu i Covadonga tindran planta baixa i dos pisos. En canvi, els de la Gran Via tindran planta baixa i entre 6 i 11 pisos, seguint el model implantat al llarg dels anys en aquest carrer. Igualment, es preveu que es creï un nou espai lliure de 1.859 m² entre la Gran Via i el carrer de Covadonga, que donarà continuïtat als recorreguts de vianants previstos.

La segona àrea d’aquest àmbit de planificació se situa al barri de Sant Oleguer, entre l’avinguda d’Egara, el passeig de Béjar i els carrers de Bradford i Buenos Aires. Acull unes pistes esportives i una piscina en desús, que originàriament estaven al servei de l’Artèxtil i que el Pla considera equipaments esportius comunitaris públics.

Durant la tardor de 2018 es van iniciar les obres de demolició de la zona no catalogada. El setembre del mateix any l’Ajuntament va anunciar que adquiriria la zona d’oficines, obtenint així la titularitat de tot l’espai catalogat.

Font: Ajuntament de Sabadell, Nació Sabadell, IDP (neix a la ciutat de Sabadell com a iniciativa de 4 companys recent titulats de l’Escola d’Enginyers de Terrassa de 23 anys)

Arran de les amenaces i pintades insultants dirigides al rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Javier Lafuente, ahir, dimecres, 8 de desembre, i reivindicades per un grup anomenat Acció per la Independència, l’Equip de Govern vol expressar la ferma repulsa per l’atac al rector, que ha passat del seu àmbit professional al familiar.

L’acte causant d’aquestes amenaces, que va tenir lloc el 25 de novembre passat al campus, estava organitzat per un col·lectiu inclòs al Registre d’Entitats de la Universitat, atès que complia els requisits necessaris per formar-ne part.

L’Equip de Govern vol reiterar que el rector de la universitat no té competències en ordre públic. En conseqüència, tampoc ha d’autoritzar l’entrada al campus de les forces de seguretat, que són les que dissenyen els operatius i defineixen les intervencions segons els seus propis criteris professionals.

Per acabar, volem reafirmar-nos en la denúncia que el campus de la UAB és objecte d’una confrontació d’interessos polítics aliens a les activitats i funcions pròpies de la Universitat. Com a universitat pública tenim el compromís, recollit als nostres estatuts i en la nostra tradició històrica, de vetllar pels valors democràtics, els drets fonamentals i les llibertats en la construcció del nostre país.

Font: UAB