Jaume Plensa (Barcelona, 1955), el més internacional dels artistes plàstics catalans contemporanis, ha estat distingit amb el premi Català de l’Any 2021 en una gala que ha suposat, després d’un llarg parèntesi de tres anys, la feliç recuperació de els guardons amb què EL PERIÓDICO ha homenatjat les personalitats més destacades del món cultural, polític, científic i social de les últimes dues dècades.
Jaume Plensa i Suñé (Barcelona, 1955) és un escultor català. També ha col·laborat en projectes de teatre i òpera amb el disseny del vestuari i l’escenografia. L’any 1997 fou guardonat amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques concedit per la Generalitat de Catalunya i el 2012 rebé la Creu de Sant Jordi. Actualment viu entre Barcelona i París, tot i que té el taller a Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat). És conegut majoritàriament per les seves grans escultures formades per lletres i números, encara que també treballa altres materials, com el ferro fos, el polièster, la fibra de vidre, l’alabastre o la fusta. En reconeixement a la seva trajectòria, l’any 2013 fou guardonat amb el Premio Velázquez de Artes Plásticas.
En una primera etapa, la seva obra reflecteix l’interès per qüestions relacionades amb el volum, l’espai i la tensió. Entre 1983 i 1984 començà a modelar el ferro amb la tècnica de la fosa i desenvolupà un concepte escultòric de formes zoomòrfiques. El 1986 va començar a treballar amb ferro colat i després va utilitzar cristall, resina, llums i sons.
Des de 1996 també s’ha dedicat a crear elements i decorats per a muntatges d’òpera i teatre, principalment en col·laboració amb la companyia La Fura dels Baus. Entre 1999 i 2003, Jaume Plensa es va transformar en un dels pilars de l’escenografia mundial, en reinterpretar, al costat de La Fura dels Baus, quatre òperes clàssiques: Atlàntida, de Manuel de Falla; El martiri de Sant Sebastià, de Debussy; La Damnation de Faust, de Berlioz, i La flauta màgica, de Mozart.
El 2008 va realitzar l’escultura anomenada Alma del Ebro a Saragossa (Aragó), amb motiu de l’Exposició Internacional de l’Aigua. Aquesta escultura té 11 metres d’alçada i està situada davant del Palau de Congressos, a la vora del riu Ebre. Les lletres representen cèl·lules del cos humà, que està compost en més d’un 60 per cent per aigua. Les seves lletres blanques i l’estructura buida conviden l’espectador a mirar dins i reflexionar sobre la relació entre els éssers humans i l’aigua.
Una de les seves obres més destacades, Crown Fountain, està situada al Millennium Park de la ciutat de Chicago (Estats Units d’Amèrica).
A Suècia té obres a Umeå (Heart of Trees, 2007, al parc Öbackaparken; Nosotros, 2008), Åre (Dialogue o Irma i Núria, 2009, Copperhill Mountain Lodge), Borås (House of Knowledge, 2014, davant de l’escola tèxtil de la Universitat de Borås), Göteborg (Dröm, 2012, a la plaça de la Reina o Drottningtorget), Tjörn (Grand latent blanc, 2016, Klövedal) i Estocolm (Cloe från Barcelona, 2017 a Stureplan).
L’any 2012 va fer el cartell de les Festes de la Mercè de Barcelona. El 2014 es va inaugurar l’obra 7 poetes a la plaça Lídia Armengol d’Andorra la Vella. L’any 2015 inaugurà una escultura monumental amb el nom de Carmela davant del Palau de la Música, al carrer Sant Pere Més Alt.
L’any 2020, Plensa va donar una escultura a l’Hospital Clínic de Barcelona com a reconeixement al personal sanitari per la seva tasca durant la pandèmia de covid-19. L’obra, de més de dos metres d’alçada, és un rostre esculpit en basalt i es va instal·lar en el vestíbul principal de l’Hospital.
El 20 d’octubre de 2021 es va inaugurar a Newport (barri de Jersey City, a Nova Jersey) la seva escultura més gran: Water’s Soul (L’ànima de l’aigua), de 24 metres d’alçada i un pes de 30 tones. Representa el cap d’una dona jove que, amb un dit als llavis, mira a els gratacels de Manhattan des de l’altra riba del riu Hudson, en el parc on ha estat col·locada. Plensa ha declarat que va pensar que era oportú fer l’escultura amb el gest de demanar silenci «perquè estem en un moment tan sorollós que no podem sentir aquesta veu profunda de l’aigua, que sempre ens està parlant».
Font, El Periódico, Wikipèdia
BELLATERRA.CAT 