Llibres per demanar als Reis: una tria de lectures per als més petits
Recomanacions de literatura infantil, per edats, des dels 0 anys fins als 12
9 recomanacions de llibres infantils per posar a la carta dels reis (Unsplash)
Ignasi Gaya|Aprofitant que aquests dies de festa també poden ser dies més proclius a la lectura, i que els Reis passaran per les cases ben aviat, presentem unes quantes recomanacions de llibres per als lectors i lectores més joves.
Ho fem de la mà de Miguel Ángel Rincón, llibreter de La Petita, situada al cor del Poblenou de Barcelona.
0-3 anys: llibres com a objectes plaents per tocar
“Petons”, de Marta Comín. Editorial Zahorí Books
“És un llibre en què l’infant construeix la història jugant amb cada pàgina i amb els animalons que es troba, que s’han de fer petons.”
“Mare ànega”, de Mar Benegas i Gareth Lucas. Editorial Combel
“Hi trobem poesia, que funciona molt bé i, sobretot, ens deixa jugar amb la musicalitat i la paraula.”
4-6 anys: comença l’aventura de llegir
“La treva”, de Toni Galmés. Editorial La Galera
“Aquesta és una història preciosa en la qual els soldats d’un bàndol i l’altre, durant la Primera Guerra Mundial, es troben enmig del camp de batalla per fer un partit de futbol.”
“Un regal de por”, de Meritxell Martí i Xavier Salomó. Editorial Flamboyant
“Un llibre perfecte per a aquestes dates, perquè parla dels regals, però no dels que rebríem o rebrem nosaltres segurament a casa, sinó dels que rebran els monstres més esgarrifosos de la literatura i l’imaginari fantàstic mundial.”
7-9 anys: lectors cada cop més autònoms
“Paisatges desconeguts del sistema solar”, d’Aina Bestard. Editorial Zahorí Books
“Ens permet apropar-nos als planetes i les constel·lacions i gaudir de l’aprenentatge, que a aquesta edat ja agrada, també.”
Constel·lacions”, de Quim Torres. Editorial Babulinka Books
“És la història d’una nena que es fa gran en un entorn que canvia perquè la família ha patit un entrebanc; i ella s’apropa a noves amistats que canviaran la seva vida.”
10-12 anys: desenvolupant els gustos personals
“Imparables”, de Yuval Noah Harari. Editorial Estrella Polar
“És un llibre fantàstic, que es va publicar en la seva versió original fa un parell d’anys i que ara trobem en una versió adaptada al lector juvenil.”
“La Júlia i el tauró”, de Kiran Millwood Hargrave. Editorial Bambú
“Ens parla de la natura i del que estem fent amb els ecosistemes terrestres, però també de les relacions familiars i de la salut mental dins d’una família.”
Deu anys de “Rolf & Flor”
Per acabar parlem dels quatre llibres que formen el projecte “Rolf & Flor”, que combinen textos, il·lustració i música. Fa una dècada, el grup barceloní The Pinker Tones en va publicar el primer volum, en col·laboració amb l’il·lustrador Miguel Gallardo, mort aquest any.
Ara, per commemorar el desè aniversari d’aquest projecte, la col·lecció incorpora un estoig que ens permetrà guardar curosament els quatre llibres.
Lluís Feliu és el portaveu dels veïns de Vallpineda que demanen l’annexió a la Floresta
Vallpineda és un nucli de població pertanyent al terme municipal de Molins de Rei. Està situat dins la serra de Collserola molt a prop de la Floresta de Sant Cugat del Vallès; l’any 2009 eren 270 els seus habitants
Lluís Feliu: “Hem fet una planificació perquè Vallpineda sigui part de la Floresta el 2024″
Urbanització Vallpineda de Molins de Rei|Wikipèdia
Jordi Pascual Mollá|Vallpineda vol seguir els passos de Bellaterra per demanar l’annexió a Sant Cugat. Per ara s’han unit com un grup de veïns d’aquest barri de muntanya de Molins de Rei però amb continuïtat urbana amb la Floresta. Aquest grup, que per ara té a Lluís Feliu com a portaveu, preveu constituir-se en comissió el gener. Aquesta serà l’encarregada d’iniciar la recollida de signatures que ha de permetre portar el canvi del límit municipal al Parlament de Catalunya. Feliu atén elCugatenc poc després d’anunciar aquesta embranzida que ja va tenir un avís previ el 2018, quan van anunciar la voluntat d’annexionar-se a la Floresta però sense concretar encara la creació de la comissió.
A l’enllaç de sota podeu seguir l’entrevista de Jordi Pascual Mollá a Lluís Feliu, portaveu del grup del veïnat que demana l’annexió a Sant Cugat i que preveu constituir-se en comissió el gener👇
Per què la deixadesa i propostes ecològiques de l’EMD de Bellaterra per renovar els més de 100 arbres talats als diferents carrers?
Multituds de denúncies públiques de Bellaterra.Cat demanant al govern de Ramon Andreu la replantació de l’arbrat públic cauen en sac buit sense escoltar el veïnat del poble ni els mitjans ecologistes.
Deixadesa d’arbrat a l’Avinguda del Film de Bellaterra
No és cap innocentada la negativa permanent de Ramon Andreu, -líder de Gent per Bellaterra al govern de l’EMD-, de signar i triplicar el conveni veïnal tant necessari per la millora del poble.
Tant difícil és veure aquesta realitat? Només cal passejar i veure aquesta deixadesa a les avingudes de Joan Fàbregas, Ramon Llull, Film, Marcet, Bellaterra, etc., o la no obertura pública del passatger Nou Creus, tancat i barrat, a pesar de constar al plànol oficial publicat per l’EMD, l’any 2010. Veure vídeo 👇
En canvi, el Ple de Cerdanyola ha aprovat aquest desembre l’adjudicació del nou contracte del servei de manteniment d’arbrat, places i espais verds municipals Arbrat carrers de Cerdanyola, sense fer cap referència als problemes d’arbrat de Bellaterra, i l’última tala dels plàtans històrics davant del restaurant Umami i vies dels FGC.
El Ple de Cerdanyola d’aquest desembre va aprovar per unanimitat l’adjudicació del contracte del servei de manteniment d’arbrat, places i espais verd a l’empresa Urbaser per un cost anual 1.502.346 euros.
La regidora d’Espai Públic, Eulàlia Mimó, explicava que el nou contracte, un dels més importants que té l’Ajuntament, “té una durada de 4 anys més una possible pròrroga, dobla el pressupost de l’últim, unifica tota la jardineria incloent PTV i Centre Direccional, i incrementa personal i mitjans; i a més contempla un 20% d’increment per zones noves com Santa Teresa”.
Per fi, el faraònic projecte de macrogranja que l’empresa Vall d’Odieta volia construir a Noviercas (Soria), ha de ser desestimat definitivament.
Foto cedida per Greenpeace
Han estat més de cinc anys treballant per frenar aquesta macrogranja i per això des de Greenpeace aplaudim la normativa aprovada ahir pel Govern al Consell de Ministres.
L’empresa projectava construir una macrogranja capaç d’explotar 23.520 vaques, més de 20 vegades el que estableix el Reial decret recent aprovat (un màxim de 725 vaques lleteres). Hauria estat també la macrogranja més gran d’Espanya i d’Europa, i estaria entre les cinc més grans del món.
Alhora, aquesta nova legislació també estableix que, per sobre d’aquest màxim, tampoc no es pot permetre l’ampliació de les explotacions que estiguin actualment en funcionament, per la qual cosa el Govern de Navarra ha de desestimar la sol·licitud que la mateixa empresa va fer recentment per ampliar la seva macrogranja de Caparroso, Navarra (fent-la gairebé 12 vegades més gran del que estableix el nou Reial decret).
Però malgrat aquesta gran notícia, la legislació aprovada ahir no té en consideració l’efecte acumulat de les explotacions futures. Des de Greenpeace continuarem treballant sense descans per la reducció gradual de la cabanya ramadera en intensiu fins a assolir un 50% menys el 2030. Només així podrem fer front a molts dels reptes que es presenten actualment, com l’emergència climàtica, la escassetat d’aigua i contaminació, emissions d’amoníac, despoblació o patiment animal.
Segon fons directes de confiança de l’Ajuntament, en Ramon Andreu, -president de l’EMD-, Beatriz Ripol, -Secretaria de l’EMD-, i Guillem Nadal, -Portaveu de GxB-, van desplaçar-se ahir 27 de desembre, per entrevistar-se amb l’alcalde Carlos Cordón i David González (Regidor de relaccions amb Bellaterra), i signar el conveni que el Parlament de Catalunya va demanar es negociés i signés per satisfer les necesitat del veïnat de Bellaterra, i que el 2015 van votar per formar un municipi propi.
El canvi radical de posició del govern de Ramon Andreu podría ser la creació del nou partit polític Bellaterra Endavant, que projecta un canvi total i acordar amb Cerdanyola el conveni no signat per GXB l’any 2018.
L’any 2018, en Ramon Andreu, no va volguer arribar a un acord amb Cerdanyola si no es modificaven els límits territorials, incloent-hi el clot de Can Fatjó dels Aurons a Bellaterrai ho aprovava el veïnat en consulta. La qüestió dels límits va ser esmentada des del primer moment, deixant clar que no entraria en la negociació del nou conveni. I es que en Ramón Andreu va treure el tema en l’últim tram de la negociació, segurament pensant de portar a terme la recollida de signatures per l’annexió a Sant Cugat, el projecte que li permetria guanyar les municipals del 26M del 2019, només li calia que el seu portaveu Miquel Àngel Vázquez plegués de l’EMD i creés la Comissió Bellaterra-Sant Cugat, amb l’escusa que ho projectés com si fos veïnal, però recolzat pel partit polític GXB i els seus simpatitzants. Fins i tot Chus Cornellana, passaria a ser la candidata de GxB a l’alcaldia de Cerdanyola del Vallès.
Segons va comentar en aquell moment Laura Benseny, -tinent d’alcalde de relacions amb Bellaterra-, L’Ajuntament de Cerdanyola no es negava a parlar dels límits territorials però sempre que es fes a banda de la negociació del nou conveni, però tot va fer pensar que Ramon Andreu mai ha volgut tancar un acord, i marejava la perdiu pensant en el projecte de l’annexió a Sant Cugat, així ho demostra el fet que va ser ell qui ho va presentar al ple veïnal de Cerdanyola, i no un vocal de la Comissió Bellaterra-Sant Cugat (Chus Cornellana l’acompanyava, però va restar d’espectadora entre el públic assistent a la sala del ple).
Chus Cornellana, candidata a l’alcaldia de Cerdanyola per GXB, Ramon Andreu, president de l’EMD de Bellaterra i Guillem Nadal, vocal portaveu de GXB
Protocol del conveni consensuat per l’Ajuntament de Cerdanyola i l’EMD de Bellaterra abans de trencarles negociacions👇 • El pressupost corrent anual es triplica, passant de menys de 500.000 € a 1.480.000 €
• L’EMD de Bellaterra assumeix les 7 competències que li pertoquen per llei (fins ara en té 5) i assumeix 13 competències delegades en matèria urbanística i altres.
Concretament i segons el document aprovat per l’EMDB, serien competències pròpies i aprovades per llei les següents (* son les actuals):
• La vigilància i reserva dels béns d’ús públic i dels comunals. *
• La conservació i l’administració del seu patrimoni, inclòs el forestal, i la regulació de l’aprofitament dels seus béns comunals.
• L’enllumenat públic i la neteja viària.
• L’execució d’obres i la prestació de serveis de competència municipal d’interès exclusiu de l’entitat
• Regulació i ordenació del trànsit de vehicles i persones dins del seu nucli d’actuació.*
• La conservació i el manteniment dels parcs i els jardins i del patrimoni històric i artístic. *
• Les activitats culturals* i esportives* directament vinculades a l’entitat. • Les competències que delegaria l’Ajuntament son:
• La concessió de llicència urbanística en diferents actuacions a l’àmbit de l’EMDB (moviments de terra i explanacions de terrenys, parcel·lacions urbanístiques, construcció d’edificis de nova planta).
• Les normes urbanístiques de qualsevol tipus, que afectin exclusivament l’EMDB
• Les actuacions que la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats
• Les noves denominacions i els canvis de nomenclatura dels carrers
• L’expedició de votants d’empadronament
• La prestació dels serveis següents, dins del seu àmbit territorial i dins de les seves possibilitats:
La mobilitat. La protecció civil, la prevenció i extinció d’incendis. La pavimentació de vies públiques urbanes. La tala de masses arbòries o de vegetació arbustiva. L’ocupació del lleure. El turisme. La promoció de les tecnologies de la informació i les comunicacions.
• S’obre una partida a part del conveni, per les inversions (el 10% del corrent traspassat, uns 150.000€ més el primer any) de la que l’EMDB en tindria lliure disposició.
• S’estableix un comissió de seguiment i revisió que ha de preveure possibles divergències i resoldre conflictes per evitar judicialitzar-los.
• Fixa els límits territorials segons les bases aprovades pel Ple de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès ( 21 de juliol de 2005) que no inclouen Can Fatjó, d’acord amb l’actual delimitació de l’EMDB.
A la proposta final de l’EMDB hi figuren totes les competències que conté la proposta consensuada amb l’Ajuntament més 6 noves competències urbanístiques, de les quals les més importants són:
Promoció i aprovació de plans de millora urbana, extracció d’àrids i explotació de pedreres. També s’inclou a la proposta del seu conveni un plànol amb una nova delimitació territorial incorporant-hi Can Fatjó.
A part del conveni i en el cas de ser acceptat, l‘Ajuntament s’ha compromès a la creació d’una Oficina d’Atenció Ciutadana a Bellaterra i millores en la pacificació del trànsit. A més s’ha aprovat una inversió de 1,6 milions d’euros (demanat als fons FEDER europeus) per canviar l’enllumenat, i una dotació de policia de proximitat permanent amb un vehicle quan l’ampliació de la plantilla ho permeti.
El Consell de Ministres també aprova donar un xec de 200 euros a les famílies que tinguin una renda anual inferior a 27.000 euros
El Consell de Ministres d’aquest dimarts ha aprovat la rebaixa del tipus d’IVA reduït d’alguns aliments del 10% al 5% i l’eliminació del més reduït, el del 4%.
Aquesta mesura estarà en vigor durant sis mesos.
En concret, s’ha decidit rebaixar al 5% l’IVA de tots els tipus d’oli i també de la pasta, mentre que el reduït del 4%, que s’aplica a tots els aliments de primera necessitat, s’ha eliminat
Pa, llet, ous, fruita, verdura, llegums i cereals
Aquests aliments de primera necessitat són el pa, les farines per fer pa, la llet animal –tant pasteuritzada, concentrada, desnatada com evaporada o en pols– els formatges, els ous, les fruites, les verdures, els llegums, els cereals i els tubercles.
Per ser considerats de primera necessitat, però, tots aquests productes han de ser naturals, no processats, tal com ho defineix el Codi Alimentari, és a dir, el conjunt de legislació i normes que regulen com han de ser els productes alimentaris a la venda.
El del 10% s’aplica a tota la resta de productes d’alimentació i només se n’exclouen el tabac, les begudes alcohòliques i també les begudes amb sucre i edulcorants, que tributen el 21%.
Ho ha anunciat aquest dimarts el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, després del Consell de Ministres que les ha aprovat. Sánchez ha assegurat que serà obligatori que els preus dels aliments reflecteixin la rebaixa de l’IVA:
“El govern s’assegurarà que les rebaixes de l’IVA es traslladen de manera immediata als preus dels aliments.”
Xec de 200 euros per a famílies amb pocs recursos
El Consell de Ministres també ha aprovat una altra mesura destinada a alleujar la pujada dels preus: donar un xec de 200 euros a les famílies que estiguin en situació de vulnerabilitat.
El criteri per definir aquesta vulnerabilitat és que tinguin una renda anual d’un màxim de 27.000 euros, i un patrimoni no superior als 75.000 euros.
El xec a famílies vulnerables ha estat una iniciativa d’Unides Podem: en concret, la líder de Podem, Ione Belarra, va anunciar que l’estaven negociant i va avançar que la intenció era que fos de 300 euros i que se’n beneficiessin uns vuit milions de ciutadans.
No hi ha millor tradició, per la diada de Sant Esteve, que menjant uns bons canelons! En paraules de Josep Pla, «els canelons han d’ésser rossos, han de tenir una perfecta presentació, no han d’ésser escaldufats»…. Mmmm… què bons! Bon profit!
Avui, Sant Esteve, és el dia dels canelons. Segons la tradició catalana, després del dia de Nadal en que el plat estrella es l’Escudella i Carn d’Olla, per Sant Esteve -26 de desembre- cal menjar els Canelons, aprofitant el sobrant del dia anterior.
Safata de canelons gratinats|El Suplement
Però d’on venen els canelons ?. Nestor Lujan, periodista,escriptor i historiador gastronòmic de renom ens va fer una “Pequeña historia de los canelones” (edició 94, edició 90 a les Biblioteques Universitaries Catalanes i a la xarxa de biblioteques publiques de Barcelona) en un llibret de receptes que La Vanguardia va distribuir sobre els anys 1990, pel fundador de la marca “El Pavo” Ramon Flo. Parlar de la historia dels canelons es parlar de la historia de la pasta. Inicialment, l’expansió de la pasta per l’Europa Occidental es pensava que tenia el seu origen a Sicilia cap del segle XIII i que el seu assecat s’havia après a Gragnano –vora Nàpols. Però prenent la font del llibre “Storia di Macceheroni” d’Alberto Consiglio (1959) aquesta teoria va deixar de tenir validesa, donant noves llums a l’origen d’aquest producte alimentari.
Segons Consiglio, la pasta procedia de la Xina. Sembla ser que ja es parlava de receptes amb pasta a principis de l’Era Cristiana. Des d’alli va passar a Pèrsia i al seu torn va ser adoptada pels Arabs. I van ser aquests els que la van exportar al sud d’Italia, a Sicilia, des d’on es va expandir per tot Occident. Aquesta hipòtesi fa estralls alhora el vell mite que explicava que havia estat Marco Polo, el famós viatger venecià, qui havia portat la pasta des de la Xina. Entre altres dades ja tenim un document de 1279 –dinou anys abans dels viatges del venecià- redactat pel notari Ugolino Scarpa en que es fa una relació de bens llegats als hereus del soldat Poncio Bastone on hi figura “un barrilillo de macarroni”.
Alguns han pogut veure en imatges dels etruscs, als relleus de Cerveteri, en que treballen quelcom semblant a la pasta amb rodet i una petita roda dentada. Però això no deixa de ser una hipòtesi sense demostrar. El que si que podem convenir es que si els àrabs van portar la pasta a través de Sicilia també l’havien de portar per Espanya. I el cert es que sembla que aquesta incorporació gastronòmica es va fer de forma paral.lela a través de les dues vies de comunicació. La pasta mes antiga que es coneix a Ibèria es la nomenada “aletria”, que sembla ser que es un fideu d’origen murcià. Al Llibre de Sent Soví també apareix producte amb l’apel.latiu d’”alatria”. Segons l’estudiós Rudolf Greeve el terme prové de l’àrab “atriya”. Un terme que ja apareix a les obres d’Arnau de Vilanova abans del segle XIII. Mes endavant el terme va coexistir amb “fideu”, terme d’origen moçarab, que procedia del verb “fidear” que vol dir crèixer, sobrepassar el motlle i que encara es conserva en els jueus sefardites.
Ja entrant en matèria dels canelons, hem de dir que Lujan expressa de forma inequívoca com el seu origen es plenament italià. En aquest país se’ls anomena “cannelloni”, que es un augmentatiu de “cannela”, que alhora es un diminutiu de “canna”, que vol dir canya. Es a dir, que aludeix a la forma tubular força gran que van tenir els primitius “canneloni”. A Espanya la Real Academia Española de la Lengua (RAE) va incorporar el terme “canelón” en la vigèsima edició del seu diccionari l’any 1984 i que la defineix com “Pasta de harina de trigo, cortada de forma rectangular, con la que se envuelve un relleno de carne, pescado, verduras …”. De la mateixa manera es definida en català pel Gran Diccionari de la Llengua Catalana el defineix així: “Peça de pasta de farina en forma de làmina rectangular que hom menja bullida, enrotllada, farcida de carn, de peix o de verdures…”. L’origen del terme podríem establir-lo cap al segle XVI –sense seguretat- amb els components de pasta feta amb ous, amb un farcit variable, gratinat al forn i cobertura de salsa bechamel o altres salses a la crema. Pel que fa a la bechamel, sembla ser que es un additiu francés del segle XVIII i que apareix documentat, sorprenentment, en un text anglès de 1733 “The Modern Cook” fet per Vincent La Chapelle.
A Catalunya, durant la segona meitat del XVIII, suissos i italians dominen la restauració pública que consolidaran al segle XIX.
Un dels mes importants, Giovanni Antonio Ardizzi, conegut com el “Beco del Recó” va obrir la seva fonda el 1815 servint canelons o canalons. Si be cal tenir en compte que coetàniament existia el terme “canyeló”, “canelló” que era un dolç fet a base de canyella. Un restaurant de molta nomenada fou la Maison Dorée inaugurat el 1903 a la Plaça Catalunya de Barcelona, prop del restaurant Continental, avui Caja Madrid. El canelons i macarrons aromatitzats amb trufes van tenir un fort impacte en el seu moment.
La industria del caneló a Espanya l’hem de identificar cap el 1911 en que Ramon Flo i Valls, fabricant de pastes des de 1898, i fundador de l’empresa El Pavo, va començar a elaborar pasta de canelons amb gran èxit comercial i de públic. D’aqui va esdevenir la seva popularització a l’àmbit domèstic i en la restauració a Catalunya. Lujan ens fa un extracte de les memòries de Ramón Flo en que explica l’origen del famós producte a mans d’aquest industrial i ens exposa com de resultes d’aquest èxit un dia va rebre una carta certificada de l’empresa “La Poule” en la que se’l comminava a que retirés del mercat de canelons la marca “Los Pollos” –que va ser el primer nom amb que es van comercialitzar- per considerar que era una imitació als de “La Poule”. I per aquest motiu va sorgir la marca “El Pavo”. Això va ser a partir de 1914 i la tradició segueix encara vigent …
Entre les varietats de canelons que estimem avui dia n’hi ha una que cal destacar enter les altres, pel fet de que esta inspirada pel gran compositor i gastrònom Gioachino Rossini. Gran amant de la cuina, Rossini estimava especialment la trufa i, així, moltes de les preparacions fetes a base d’aquest fong i al foie gras, porten el seu nom: ous, truita, macarrons … son adjectivats amb l’apel.latiu Rossini.
Per altre costat, i reprenent la festivitat d’avui Sant Esteve, es un dia festiu de gran importància a Catalunya i que ja des de molt antic (s. XIX) tenia el seu plat típic. Inicialment va ser l’”arròs a la Catedral” o “arros de colls i punys” que era un arròs fet amb les despulles del dia anterior, Nadal. Mes endavant la burgesia catalana va començar a incorporar els canelons a imatge dels fets per la Maison Dorée i altres restaurants del moment. El cuiner i mestre Ignasi Doménech va sentar càtedra al nomenar-los “canelons Rossini”.
Alfareria “La Fábrica”, elabora tots els seus productes amb fang refractari de Pereruela. L’empresa es troba situada a la Crta. Fermoselle km 15, marge esquerre, de Pereruela (Zamora).
Forn de llenya Pereruela instal·lat a Bellaterra
Alfareria La Fàbrica elabora els forns amb fang 100% refractari de Pereruela, fang de pedrera pròpia que té unes característiques especials per la seva resistència al foc. El seu fang admet la flama directa per aquests productes i són únics al món.
FORN DE FANG DE PERERUELA:
La qualitat dels forns de fang que elaboren al seu taller de Alfareria “La Fàbrica” està fonamentada en una sèrie d’elements que conjugats tots ells donen com a resultat un forn perfecte. Els materials refractaris emprats, argila i caolí són de la més alta qualitat.
El procés artesanal d’elaboració es divideix en tres fases diferents:
1. La preparació de la massa de fang i l’elaboració manual del forn.
En aquesta primera fase el forn té un color marró fosc perquè per a la preparació de fang s’ha fet servir aigua. És l’aigua la que fa que el fang es pugui modelar i la que li dóna el color fosc.
2. La segona fase és l’assecat.
Quan s’està assecant un forn, l’aigua s’evapora i canvia de color el fang. El forn es queda de color blanc. Com acostumem a dir el forn és cru.
3. L’última fase del forn és la cocció.
El forn s’ha de coure a alta temperatura i el foc obra el miracle. Un forn ben cuit es distingeix perfectament per dues característiques essencials, primer pel seu color, ha de tenir un to rosat i segon pel seu so, quan donem uns copets al forn ha de tenir so a campana.
Termòmetre del forn de llenya Alfareria La Fábrica
Alfareria “La Fàbrica” ofereix la més alta qualitat en forns de fang. Qualitat garantida per una llarga trajectòria professional perquè creien als nostres productes i perquè els seus clients al llarg del temps els hi donen la raó.
Alfareria “La Fábrica” ofereix una atenció personalitzada, assessorament a l’hora de comprar el forn i seguiment del mateix al llarg de la seva instal·lació.
Els forns estàn elaborats de forma artesanal i es pots fer servir des del primer dia. Els forns muntats, de Alfareria La Fàbrica, estàn llestos per utilitzar, tenen un acabat perfecte, es cuiden els detalls i l’aïllament del forn perquè el resultat sigui perfecte.
Porta de forja del forn de llenya Alfareria La Fábrica
El forn va col·locat sobre una base de formigó de 110 x 110 cm. Són de 6 cm de gruix, amb una resistència de HA25/20, i fibra de polipropilè, van armades amb mallat de 15/15/8 i a les cantonades es col·loquen cables d’acer de 60 cm. de longitud lligats a aquesta malla. Aquests cables són necessaris quan s’ha d’utilitzar una grua per col·locar-la.
Els materials utilitzats per al seu aïllament són de primera qualitat, diverses capes de fang refractari amb palla, llana de roca, morter refractari i ciment amb sorra refractària, quan el forn està acabat se li posa diverses capes d’hidrofugant.
La porta del forn va col·locada als maons refractaris de l’embocadura per donar un acabat més rústic al muntatge. Aquesta porta pot ser de Forja Anti fums Flor, Anti fums Cristall, o de Ferro Fos. El tir col·locat a la boca del forn permet posar un tub de xemeneia més gran si fos necessari.
El forn té diverses capes d’hidrofugant, és un líquid transparent que protegeix el forn de la pluja, és convenient a zones que plou molt o que hi ha humitat, que aquesta capa d’hidrofugant se li doni una vegada a l’any.
Els materials utilitzats per aïllar-los són de primera qualitat. Capes de fang i palla, llana de roca, malla gallinera i morter refractari. Amb diferents acabats, clàssic en ciment rústic, pedres naturals a tots grisos o marrons i en maó refractari elaborat artesanalment per Alfareria La Fàbrica.
BELLATERRA.CAT 