Un dia com avui, el 21 de juliol de 1936, es va fer una de les fotos més icòniques de la Guerra Civil espanyola a la terrassa del terrat del que ara són els edificis d’Iberostar / la botiga Apple.
Marina Ginestà Coloma|HANS GUTMANN
Presa pel fotògraf alemany Hans Gutmann, la foto mostra Marina Ginestài Coloma de 17 anys. Encara que és capturada amb un rifle, és dubtós que Ginestà hagi lluitat al front durant la guerra. En canvi, com es va criar parcialment a França i parlava amb fluïdesa francès, català i espanyol, va treballar com a periodista durant la guerra i més notablement com a traductora i intèrpret del corresponsal soviètic del diari Pravda, Mikhaïl Koltsov.
El fotògraf Hans Gutmann havia vingut a Barcelona per cobrir els jocs antifeixistes de l’Olimpíada Popular i al començament de la guerra va decidir quedar-s’hi per cobrir el conflicte. Després va castilitzar el seu nom a Juan Guzmán. Com a comunista, tenia fàcil accés al que abans era l’Hotel Colón, un edifici pres pel PSUC (Partit de la Unificació Socialista Catalana) on va fer moltes de les seves fotos anomenades.
Quan es va fer la foto de la jove Ginestà, ella mai no havia tingut un rifle a les mans: Guzmán li ho va oferir perquè posés i el mateix rifle apareix en una altra foto al mateix hotel de l’escriptor Ludwig Renn. Ginestà va sobreviure a la guerra i va fugir a França com a refugiada. Més tard va escapar de la Segona Guerra Mundial fugint a la República Dominicana. Amb l’auge de la dictadura sota Trujillo, Ginestà es va mudar a Veneçuela, on es va establir durant molts anys treballant com a periodista i novel·lista. El 2014 va morir a París, França, als 94 anys.
L’EMD tindrà una Junta d’Assessorament amb àrees més enllà dels temes de competència
Junta del Veïnat de l’EMD de Bellaterra|Info Cerdanyola
La Junta d’Assessorament de la Presidència de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra -a la pràctica el govern de l’entitat- s’estructura en àrees que sobrepassen les competències de l’organisme per tal de marcar el posicionament de l’EMD sobre temes d’importància i qüestions sobre les que aspira a tenir competències.
La Junta Veïnal de l’EMD celebrava aquest 17 de juliol sessió extraordinària en que el president de l’EMD, Josep Maria Riba, va donar a conèixer les responsabilitats de la nova Junta d’Assessorament. Aquestes àrees, primer plantejades com de govern però que el vocal de Gent per Bellaterra Carles Triginer va plantejar que s’haurien de dir d’interès perquè l’EMD jurídicament no té govern, i els vocals que les gestionaran són les següents:
Norman Portell. Àrea d’Economia i transparència; Energia; relacions amb el Turó de Sant Pau Chus Cornellana. Àrea de Seguretat, Salut Pública i Relacions amb la Comissió Bellaterra és Sant Cugat Jordi Macarulla. Mobilitat, Nou Conveni i Relacions amb l’Ajuntament Gemma Moliner. Àrea de Cultura, Comunicació i Benestar Animal Lorena de la Peña. Àrea d’Espai Públic, Espai Verd i Atenció Ciutadana Josep Maria Riba. Àrea d’Urbanisme, Medi Ambient, Canvi Climàtic, Esports i Altres. Des de l’oposició, tant Gent per Bellaterra (GentxB) com Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), van destacar l’existència de vocalies en relació a temes sobre els quals l’EMD no té competències, cosa que va admetre el president de l’entitat. Riba indica que tot i no tenir competències són temes sobre els que hi ha preocupació i en relació als quals és important tenir un posicionament des de Bellaterra. Riba admet que hi ha alguns temes sobre els que l’EMD no tindrà mai les competències, però si que aspira a tenir les d’altres qüestions.
Laura Batalla, vocal d’ERC, va preguntar perquè marcar les relacions amb el Turó de Sant Pau i no un altre barri de Bellaterra i el president de l’EMD va respondre que el Turó té peculiaritats i que fomentar la pertinença a Bellaterra, però apuntava que es vol mantenir relacions estretes amb totes les entitats veïnals bellaterrenques.
El plenari de la Junta Veïnal tractava també altres temes representatius. Així, Chus Cornellana serà la suplent de Riba a la presidència de l’EMD i el mateix Riba serà el representant de l’EMD al Ple de l’Ajuntament de Cerdanyola i davant òrgans col·legiats com l’associació d’EMD’s de Catalunya. Pel que fa als grups de la Junta Veïnal, es conformen tres: Bellaterra Endavant (BE) amb Jordi Macarulla de portaveu; GxB, amb Guillem Nadal com a portaveu; i ERC, amb Laura Batalla.
Les retribucions en aquest mandat eren altre punt destacat del debat al plenari de la Junta Veïnal. Per al president de l’EMD, JosepMaria Riba, es fixa una retribució de 34.000 € anuals amb un règim de dedicació parcial del 75%, 28 hores a la setmana. Les indemnitzacions per als vocals seran de 90€ per assistència a la sessió del Ple de la Junta Veïnal i de 80 € per participació en les sessions de la Junta d’Asessorament.
El portaveu de GxB, Guillem Nadal, indicava que el sou del president baixa un 10% en relació al passat mandat, però que la dedicació també baixa un 25% i, “per tant es pot dir que puja”. No obstant això, Nadal destaca que la seva formació vol fer una oposició responsable, que votaria a favor i destacava que el president de l’EMD “ha de viure a Bellaterra” i tenir una retribució que li permeti fer-ho.
Josep Maria Riba apunta que la determinació de retribucions ha buscat un equilibri davant la necessitat de reduir costos d’estructura per destinar aquests diners a l’espai públic, al temps que l’organització i el treball en equip permet reduir la dedicació del president.
D’altra banda, la vocal d’ERC va demanar la creació de comissions informatives. Laura Batalla explica que si no l’oposició no disposa d’informació suficient per poder tractar els temes que es presenten al plenari.
Entre els temes tractats que no estaven inclosos a l’ordre del dia, destaca el paper del Consell de Cultura i l’organització de la Festa Major de Bellaterra, que es farà entre els dies 14 i 17 de setembre. Josep Maria Riba indica que des de la presidència de l’EMD han d’estudiar encara més en profunditat el funcionament d’aquesta Consell de Cultura però que la urgència d’organitzar la Festa Major ha fet que s’hagi acudit directament a les entitats que han participat en l’organització els últims anys. Tant Laura Batalla com Guillem Nadal, des de l’oposició, criticaven aquesta actuació ja que no s’havia comptat amb l’oposició ni amb altres entitats que poguessin estar interessades en participar.
El PSC ha estat l’opció més votada a Cerdanyola a les Eleccions Generals amb un 39,33% dels vots escrutats (Junts a Bellaterra amb un 17%)
Cens de Cerdanyola es de 43.460 persones (Bellaterra: 2.173 persones)
Resultats de Cerdanyola i Bellaterra
El PSC ha estat l’opció més votada a Cerdanyola a les Eleccions Generals amb un 39,33% dels vots escrutats
El PSC ha estat l’opció més votada a Cerdanyola a les Eleccions Generals d’avui diumenge amb 11.946 vots (297 vots a Bellaterra), un 39,33% dels sufragisemesos. El PSC obté 14,11 punts més que a les Generals de 2019. La participació ha arribat al 70,42% (73,6 a Bellaterra), 5,17 punts menys que al 2019.
El PSC ha obtingut 11.946 vots a Cerdanyola (297 a Bellaterra) en les Eleccions Generals del 23J, que han registrat una participació a la baixa respecte a les Eleccions Generals de 2019. El PSC ha estat l’opció més votada amb diferència al municipi, mentre que en segon lloc queda SumarEn Comú Podem amb 5.307 vots (123 vots aBellaterra), un 17,47% dels sufragis.
La tercera opció més votada, tal com va passar a les municipals, és un PP que remunta 6,43 punts amb 4.330 vots (329 vots a Bellaterra), el 14,25%, mentre que ERC pateix la caiguda més forta amb 8,03 punts menys que a les darreres generals i 3.200 vots (185 vots a Bellaterra), el 10,53%.
VOX queda en quart lloc amb un lleu increment de 0,97 punts i 2.145 vots (123 vots a Bellaterra), el 7,06%, i Junts cau 1,69 punts i es queda amb 1.941 vots (373 vots a Bellaterra), el 6,39%. La CUP obté 600 vots (28 vots a Bellaterra), 1,97%, el PACMA 325 vots (21 vots a Bellaterra), 1,07%, i PDeCAT–Espai Convergent 207 vots (95 vots a Bellaterra), el 0,68%.
La Pedagogia Waldorf (també coneguda com a Educació Steiner-Waldorf) és un sistema pedagògic basat en la filosofia educativa desenvolupada pel filòsof Rudolf Steiner, el fundador de l’antroposofia. La pedagogia Waldorf s’ha qualificat de sectària per diverses fonts.
L’escola Waldorf-Steiner El Til·ler de Bellaterra|CEDIDA
L’aprenentatge és interdisciplinari, integrant tant sabers pràctics com artístics, i elements conceptuals, i que es coordina amb els “ritmes naturals del dia a dia”.
L’aproximació Waldorf emfatitza el paper de la imaginació en l’aprenentatge, desenvolupant processos mentals que inclouen tant components analítics com creatius. Estudis sobre l’educació la descriuen els seus objectius generals com donar a la gent jove la base sobre la qual es podran desenvolupar de manera lliure, moral i individus integrats, i per ajudar a cada nen a complir el seu únic destí (l’existència del qual postula l’antroposofia). L’escola i els professors tenen força llibertat per a definir el seu currículum dins de les estructures col·legiades.
L’escola Waldorf-Steiner El Til·ler de Bellaterra|CEDIDA
La primera Escola Waldorf es va fundar el 1919. El 2008 n’hi havia unes 1000 a tot el món. Escoles independents Waldorf i 1400 escoles bressol independents Waldorf. Es troben aproximadament en 60 països distribuïts per tot el món, formant un dels sistemes educatius independents més grans del món; també hi ha entorns educatius basats en la metodologia Waldorf: educació pública, Charter schools (escoles als USA), educació a la pròpia llar, i escoles d’educació especial. Els mètodes Waldorf han estat adoptats per molts professors en altres escoles, tant públiques com privades.
L’escola Waldorf-Steiner El Til·ler és una cooperativa educativa gestionada per mestres i famílies que vol oferir a infants i joves una educació basada en el respecte a cada individualitat i al seu desenvolupament.
“L’últim espasme de la bèstia franquista” per John Carlin (Londres,12 maig 1956)
John Carlin|CEDIDA
L’últim espasme de la bèstia franquista
Quan tenia cinc anys i vivia a l’Argentina, la meva capacitat d’anàlisi política era fins i tot més limitada que avui. Però aquell vailet de Buenos Aires tenia la seva sensibilitat. Recordo el meu primer viatge de Buenos Aires a Madrid amb especial nitidesa. Va ser anar de la modernitat al passat , del color al blanc i negre. L’Argentina era un país cool ; Espanya, un país ignorant.
Avui és al revés. Pocs països han decaigut tant des dels anys seixanta que l’Argentina, pocs han avançat més que Espanya. Durant la meva infantesa als espanyols els anomenaven los gallegos, afegint-hi habitualment l’adjectiu brutos. Això ja no val. Espanya s’ha transformat en temps rècord en un país modern europeu, progressista en l’àmbit social, solvent en l’econòmic.
Pel que fa als drets dels homosexuals i la igualtat de les dones, els espanyols no han hagut d’envejar ni els holandesos. Sota la direcció d’una ministra d’Economia de classe mundial, les xifres per a la inflació i el creixement estan superant els de gairebé tots els països de la Unió Europea, incloent-hi Alemanya.
Avui, quan falta una setmana per a les eleccions generals, les enquestes indiquen que un sector de la població espanyola capaç de decidir el vencedor aspira a tornar en el temps a l’època de l’ignorant en cap, Francisco Franco. L’aposta més realista avui sembla ser que aviat tindrem una coalició de govern entre Vox, el partit dels espanyolets emprenyats, i el Partit Popular que lidera el gallec Alberto Núñez Feijóo.
La gent gran és el públic a qui més li ha costat reprendre els hàbits després de la pandèmia
Cinemes Sant Cugat V.O.|CEDIDA
La iniciativa s’ha posat en marxa aquest dimarts i les entrades només es poden expedir a les taquilles demanant que s’acrediti l’edat.
Aquest dimarts és el primer dia que les persones més de grans de 65 anys podran anar al cinema per dos euros, una iniciativa que el govern espanyol va aprovar el mes de maig passat.
A Catalunya, 76 cinemes s’han afegit al programa Cine Sénior: 50 a la demarcació de Barcelona, 11 a Tarragona, 8 a Girona i 7 a Lleida. Podeu consultar quins són en aquest mapa:
El Ministeri de Cultura ha recomanat als cinemes que el dia en què els més grans de 65 anys puguin accedir a aquestes entrades sigui el dimarts, a excepció de les sales que no obren aquest dia de la setmana, que poden fer el descompte un altre dia.
D’acord amb el que ha establert el Ministeri, es podrà accedir al visionat d’una pel·lícula i les entrades només es podran expedir a les taquilles de les sales, amb identificació prèvia de la persona i l’acreditació de l’edat.
La iniciativa, anunciada pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en plena campanya del 28M, costarà deu milions d’euros i beneficiarà més de nou milions i mig de persones de més de 65 anys.
El govern espanyol pagarà la diferència entre el preu ordinari i el preu reduït, amb un import màxim subvencionable de tres euros per entrada.
Pèrdua d’hàbit després de la pandèmia L’objectiu de la iniciativa que ara es posa en marxa és fomentar el retorn a les sales de les persones grans, que són el públic a qui més li ha costat reprendre els hàbits després de la pandèmia.
Segons el ministeri, hi ha diferències notables d’assistència entre franges d’edat: si el 49,3% dels joves de 20 a 24 anys van anar almenys una vegada a l’any al cinema entre el 2021 i el 2022, aquest percentatge cau fins al 6% en la població de més edat.
Les mateixes dades apunten que aquest és un dels sectors culturals més afectats, encara ara, per la pandèmia. El sector compta, aproximadament, amb un 40% menys d’espectadors amb relació amb la mitjana del 2017 al 2019.
El 10 d’octubre de 1946 es varen inaugurar les “Escuelas Profesionales Nuestra Señora de la Esperanza del Tribunal Tutelar de Menores”, situades al desaparegut Carrer Wad-Ras, 98, (Barcelona)
Prejecte de La Prote, per Josep Maria Sagnier Vidal-Ribas, l’any 1943
Eduardo Aunós Pérez (Lleida, 8 de setembre de 1894-Lausana, 25 de setembre de 1967), Ministre de Justícia, entre 1943 i 1945, va encarregar la construcció de La Prote a l’arquitecte José Maria Sagnier Vidal-Ribas (Barcelona, 16 agost 1890- 1978), fill d’Enric Sagnier Villavecchia (Barcelona, 21 març 1858-1 setembre 1931), artifici de la construcció del desaparegut Grup Benefico Ramón Albó.
Les autoritats i convidats es van traslladar a les obres del nou Reformatori, instal·lat al mateix carrer de Wad-Ras, davant del Grupo Benefico, procedint a la inauguració al mateix dels departaments de la Casa d’Observació i del Laboratori Psicotècnic. Els assistents, que van ser rebuts a l’atri de l’edifici el per assessor de pedagogia, senyor Josep Joan Piquer Jover (Barcelona, 28 maig 1911- 23 novembre 1985), van recórrer detingudament les noves dependències, aturant-se a cadascuna d’elles, on van rebre les explicacions referents a la seva organització i funcionament.
Banquet al senyor Ministre de Justícia
A les dues del migdia, i en un cèntric restaurant, li va ser ofert al senyor Fernández Cuesta un banquet per la X Assemblea General de la Unió Nacional de Tribunals Tutelars d’Espanya i amb motiu dels casaments de plata del Tribunal Tutelar de Barcelona. Va ocupar la presidència el Ministre de Justícia, a qui acompanyaven el Governador Civil, senyor Barba Hernández; el president efectiu del Consell Superior de Protecció de Menors, senyor Hinojosa, i altres personalitats.
DIRECCIÓ DES DE 1946 A 1983
1946-1949: Pares Salesians
1949-1951: P. Calasanz Balañá (Escolàpis)
1951-1969: Joaquín Vives de la Tallada
1969-1971: Marià Samaranch Kirner
1971-1983: Religiosos….?
LA NOVA CASA D’OBSERVACIÓ.- Dins l’ampli solar on es troba el nou Reformatori, la Casa d’Observació compta amb un edifici completament independent. Annex al mateix hi ha instal·lat un Laboratori de Psicologia experimental i d’orientació. El nou Reformatori tindrà caràcter d’Escola Professional; modern, acollidor i simpàtic, serà un veritable Institut de l’Aprenent.
La Casa d’Observació té per objecte principal la classificació dels menors amb vista a la seva reeducació ia la seva orientació professional. S’hi pot practicar l’observació en convivència amb el psicòleg observador, en règim d’internament i durant un període que oscil·li al voltant de dos mesos. Consta de dues famílies-pubers i impúbers amb vint-i-cinc llits de cabuda cadascuna, la qual cosa representa, aproximadament, en el decurs d’un any, el nombre d’expedients del nostre Tribunal fallats amb obertura de tutela reformadora i amb acord d’internament.
La descripció de les principals dependències, així com l’examen de les fotografies i els plànols que s’acompanyen, donaran al lector una idea de les característiques i orientacions d’aquest important centre.
Façana del pavelló Àlava de La Prote projectada el 1943 per Josep Maria Sagnier Vidal-Ribas
PLANTA SEMI SOTERRANI
CUINA.– Té una capacitat per a tres-centes places, que són, com a màxim, les que pot albergar la Casa dObservació juntament amb el Reformatori. Posseeix cambra frigorífica, sitges, magatzems i altres serveis importants. Les condicions de llum i de ventilació són excel·lents.
OFFICE.- Es troba situat davant de l’escala principal de l’edifici i molt forca de la cuina, i comunica, mitjançant un muntacàrregues, amb els pisos que habiten els nens (plantes pis 1.0 i 2.0).
Es componen d’un rentapeus, catorze dutxes independents i quatre quarts de DUTXES Es tracta d’una de les instal·lacions pensades amb més cura.
BANY. Hi ha, a més, els WC, urinaris i lavabos corresponents. Tots els serveis es nodreixen amb aigua freda i calenta.
Des del punt de vista pedagògic i moral, les dutxes reuneixen les condicions necessàries. Els menors entren i surten dels seus compartiments completament vestits, atès que cada dutxa té un petit vestíbul, amb un seient i un penjador, on el noi es pot despullar i vestir recatadament. Aquests vestíbuls comuniquen, per l’interior, amb les dutxes i, per l’exterior, amb el passadís.
Soterrani de La Prote projectat l’any 1943 per Josep Maria Sagnier Vidal-Ribas
GIMNÀS.- Ocupa el gimnàs una grandiosa dependència amb accés, per l’escala principal, al pati de jocs, i, pel passadís, amb el servei de dutxes, posseeix bones condicions de llum i de ventilació, i, a fi d’esmorteir els cops, davant de possibles caigudes, el pis està protegit per una capa de sorra. Aquesta instal·lació està destinada a prestar grans serveis als nois, des dels punts de vista de la higiene i de la pedagogia, com també haurà d’afavorir granment la seva observació.
PLANTA BAIXOS.- En aquesta planta es troba instal·lat el Laboratori Psicotècnic, que després descriurem.
PLANTA PRIMER PIS.- (Nois púbers) Com queda dit, les famílies de la Casa d’Observació estan calculades per a una capacitat de vint-i-cinc places. El dormitori es compon de dues àmplies dependències, amb vuit estances aïllades, i una altra en comú, amb disset llits. Aquesta distribució mixta ens permet la classificació oportuna dels nois. Els llits són de tub d’acer soldat i amb somier de ferro, amb malla rígida de filferro galvanitzat, i estan dotades dels matalassos corresponents i coixins farcits d’esborra de llana. Les portes de les cel·les estan proveïdes de gran finestra que comunica amb el passadís. Al mateix dormitori hi ha l’habitació del zelador. S’han instal·lat eluces de serens per a l’enllumenat nocturn. El menjador està moblat amb un bufet, amb pedra de marbre, i amb taules de quatre places, que li donen un segell íntim de la llar. Així mateix, les classes van amb taules individuals.
Hi ha una sala de treballs manuals, proveïda de diversos estris, per exemple, un banc de fuster, un banc de manyà amb enclusa i cargol d’ajustar, un torn per modelar, una taula de dibuix, etc. En aquesta aula es podran explorar l’habilitat manual i el sentit artístic del noi, essent un complement de la tasca docent que es desenvolupa a l’escola i de l’educació domèstica que es rep a la família de la Casa d’Observació. Les activitats dels nois seran dirigides i controlades pel Laboratori Psicotècnic.
Finalment, la Sala de jocs, proveïda de taules de ping-pong, escacs, etc., i amb una prestatgeria per a llibres i revistes, omplirà el buit produït per les llargues espelmes d’hivern, els dies de pluja i les hores d’insolació.
Projecte de La Prote projecte de l’any 1943 per Josep Maria Sagnier Vidal-Ribas
PLANTA SEGON PIS.- (Nois impubers). Aquesta família té les mateixes característiques que la descrita a l’apartat anterior.
EL LABORATORI PSICOTÈCNIC.- L’antic Laboratori d’Experimentació, fundat el 1914 i convertit el 1940 en Laboratori Psicotècnic, compta ara amb els nous locals de la Casa d’Observació. Segons hem dit, aquesta es compon de quatre plantes, és a dir: semisoterranis, per a serveis generals; Baixos, per a Laboratori, i Pisos 1.9 i 2, destinats a famílies dels nois. El Laboratori ocupa, per tant, el centre i està destinat a canalitzar l’observació psicològica, recollint-ne les dades i contrastant-les amb l’experimentació.
La metodologia en ús al nostre Laboratori ha estat descrita repetidament en multitud de publicacions, entre les quals citarem la nostra Memòria anterior (Estadística de factors influents en l’extraviament dels menors ingressats el 1944…, Barcelona, 1945) i el Butlletí d’Activitats (núm. 6 pàgs. 25-33) que publica la Junta. Il·lustrarem el lector amb una suscinta descripció dels nous locals.
REBEDOR.- A la mateixa entrada del Laboratori, el rebedor dels nois constitueix una veritable Sala d’observació amb jocs. S’ha procurat donar a aquesta dependència un caràcter amable, on el noi estigui gratament envoltat d’objectes atractius, que, d’una banda, posin de manifest les seves afinitats electives i, de l’altra, li tornin la confiança perduda en el moment de la detenció. . La major part dels menors de facultat reformadora que ingressen a la Casa d’Observació, ho fan una mica esglaiats i amb la idea que seran encertats, la qual cosa crea un ambient enrarit, impropi per a la posada en marxa de l’observació i l’experiment.
Al rebedor tots els detalls han estat cuidats amb suma diligència. En un dels racons hi ha una llar: el psicòleg observador acull un per un els nois que ingressen, asseient-los al costat de la xemeneia; allà s’estableix el primer contacte, s’hi sosté la primera conversa i el noi rep la benvinguda.
Hi ha a l’estada seients còmodes, taules, joguines, llibres, etc., que inciten la curiositat, i serveix també d’avantsala, com a medi ambient de transició entre els jocs lliures o les tasques escolars, d’on procedeix el noi en aquell a la saleta per ser moment, i els experiments o les observacions que cal iniciar. De cap manera no es pot arrencar bruscament al noi del seu treball o dels seus jocs per ser conduït al gabinet d’examen, si no és passant per aquesta reposada mansió. Poden també emportar-se els nois un o diversos observats sistemàticament i veure quines reaccions experimenten trobar-se sols o en companyia. A més, en aquesta sala despera sorganitza lobservació amb jocs prèviament preparats pel psicòleg. La bella habitació, de to verd, està moblada a l’estil mallorquí. Hi ha diverses vitrines i prestatgeries amb objectes seleccionats.
GABINETS.- Les cabines destinades a l’aplicació dels reactius estàn acondicionades d’acord amb les orientacions que assenyala la moderna psicotècnia, a fi de crear un medi ambient adequat, és a saber: aïllament, conforts i absència d’elements decoratius de distracció.
Dos són els gabinets, i estan situats a la part interior de l’edifici, perquè ni els sorolls del carrer ni les veus dels patis de joc puguin arribar-hi. Tots dos reben ventilació per un sistema original de persianes que estableixen una renovació contínua d’aire, i s’il·luminen a través de vidrieres de vidre gravat. La llum elèctrica és zenital i indirecta. La pintura, verd clar mat.
Les dues estades es comuniquen per mitjà d’unes mampares de vidre practi cables, la qual cosa permet situar un taquigraf que registri les respostes sense ser notat. Igualment, les taules porten una separació especial que permet al psicòleg prendre notes en el curs de l’experiment sense que se’n puguin adonar els examinats.
A cada cabina hi ha un armari on es guarden les pautes dels diversos reactius. Al vestíbul del gabinet s’han instal·lat quatre taules individuals i una pissarra per a petites sessions col·lectives.
Signatura de l’arquitecte Josep Maria Sagnier Vidal-Ribas
MATERIAL.- En una dependència contigua a les cabines, moblada amb grans vitrines i petites taules, hem situat l’exposició permanent del material de les proves. Aquesta disposició té per objecte el fet que es puguin tenir sempre classificats els reactius i, a més, evitar que els nois vegin el material que no han d’utilitzar. Aquest darrer extrem és importantíssim. Moltes vegades hem comprovat com en presència dels aparells i material de laboratori, els nois són presa d’un desassossec característic que, de vegades, arriba fins i tot a distreure completament la seva atenció ia inutilitzar els resultats obtinguts. El material serà portat als gabinets sobre taules, proveïdes de rodes, cons a aquest propòsit. Hi ha en aquesta dependència dues grans taules destinades a classificar i tabular les dades dels expedients, així com a facilitar el traçat de gràfics de grans dimensions.
SALA DE CONFERÈNCIES.- Es compon d’un entarimat per a una presidència amb cinc butaques, més la taula del conferenciant. S’ha instal·lat una pissarra movible i una pantalla per a projeccions. Els oients disposen de taules i butaques individuals, amb capacitat per a vint persones, Aquest local està destinat a albergar les sessions científiques que organitzi el Laboratori Psicotècnic, alhora que facilitarà, quan calgui, les exploracions col·lectives de nois pel mètode de qüestionari.
BIBLIOTECA.- Es pensa anar a crear una Biblioteca tècnica especialitzada. Per això ja s’han fet importants passos, com l’organització d’un servei de biblioteca i d’intercanvi que, comptant amb les publicacions de l’Obra a Barcelona i, principalment, amb el Butlletí d’Activitats que publica la Junta, s’ha aconseguit el bescanvi amb més de seixanta revistes, quaranta estrangeres, totes especialitzades en qüestions infantils i juvenils, La nova Biblioteca compta amb sis cossos de llibreria, un moble per a revistes, dues vitrines, un fitxer amb vint calaixos i sis taules per als lectors.
DIRECCIÓ, SECRETÀRIA I ARXIU. – Compte, a més, el Laboratori amb un despatx per a la Direcció i un altre per a la Secretària i Arxiu, on es guarden els expedients dels nois, segons els seus diversos fons i catàlegs, i les col·leccions sobre dibuix i documentació infantil, models de fitxes, gràfics, estadístiques, etc.
Planta Hall, Direcció, accés al pati, i pavellons Àlava i Wad-Ras, projectat l’any 1943 per l’arquitecte Josep Maria Sagnier Vidal-Ribas
MÈDIC PSIQUIATRE.- Annex al Laboratori, al vestíbul de l’edifici central, al costat de la Direcció de l’establiment, hi ha el despatx del metge psiquiatre, habilitat amb tot el material que requereix un servei tan important.
FOTOGRAFIA.- A la Planta de Semisoterrani es troba instal·lat el Gabinet fotogràfic, per les raons següents: En ingressar els nois passen, en primer lloc, pels serveis higiènics (bany, canvi de roba, perruqueria), i és per aquest motiu que, contigu a aquestes dependències, hem dedicat una peça per fer les fotografies i un petit laboratori per revelar-les. La fotografia dels nois es pot fer en el precís moment d’ingressar a l’establiment i amb la indumentària pròpia amb què vénen del carrer i, per descomptat, es farà sempre després del rentat, a fi que en quedi constància del tipus constitucional. L’encarregat d’aquest servei farà un inventari de la roba i la resta d’objectes de l’interessat.
La fotografia del noi encapçalarà la fitxa del Laboratori, així com també el resum que se’n lliura a les oficines del Tribunal i al Director de la institució a què vagi destinat.
Plànol dels tres pavellons, central, Àlava i Wad-Ras, projecte de 1943 per Josep Maria Sagnier Vidal-Ribas
El pavelló central, situat al xamfrà dels carrers Wad-Ras i Àlaba, està dedicat a la Direcció Comuna i Oficines de la Casa d’Observació i del Reformatori. A la Planta de Semisoterranis se situen els magatzems; a la Planta Baixos, la Direcció, Secretària, Administració i Arxiu, i als Pisos 1. i 2., els habitatges particulars del personal directiu.
L’entrada de l’edifici està proveïda de dos vestíbuls que comuniquen, de front, amb el pati interior de jocs, i pels costats, amb el Laboratori Psicotècnic i amb les Escoles Professionals.
Font: Tribunal Tutelar de Menors, XXV años de Labor, 1921-1946
Barcelona, -la ciutat comtal-, s’assenta sobre un pla que s’estén al llarg de la línia costanera mediterrània. Barcelona i les teulades vermelles contrasten en aquesta imatge per satèl·lit amb els turons boscosos i el mar que l’envolta.
ESA / Space in Member States / Spain
La famosa Avinguda Diagonal es pot veure a la dreta de la fotografia. Es tracta d’una de les vies més amples de Barcelona, que travessa diagonalment: d’aquí el nom. La Plaça de les Glòries Catalanes hauria d’haver estat el centre de la ciutat segons el pla urbà original, però actualment s’utilitza sobretot com a rotonda.
Dominant la secció esquerra de la imatge trobem el massís del Garraf, els penya-segats del qual s’aboquen a la Mediterrània. El punt litoral més alt d’aquest massís és La Morella, a gairebé 600 m per sobre del nivell del mar.
A la part superior esquerra de la imatge veiem com s’obre pas el riu Llobregat, que neix als Pirineus orientals i flueix cap al sud-est abans de desembocar a la Mediterrània. Abans d’arribar al mar forma un petit delta que, abans, procurava un extens terreny fèrtil, actualment urbanitzat majoritàriament. A l’esquerra del riu s’hi distingeix l’aeroport de Barcelona-El Prat. Al llarg de la costa també hi destaca el port de Barcelona, un dels deu ports de contenidors més actius d’Europa.
Barcelona acull la Universitat Politècnica de Catalunya, la universitat tecnològica més important de la comunitat autònoma. El 2017 va guanyar el Sentinel Small Satellite Challenge i el primer premi del concurs Copernicus Masters de l’ESA amb el seu projecte Federated Satellite Systems (FSSCat). La missió FSSCat està composta per dos satèl·lits CubeSat, cadascuna de la mida d’una caixa de sabates, i emprarà avançats sensors òptics multiespectrals i duals de microones.
F-sat-1, una millora de FSSCat a bord d’un dels dos CubeSat, serà llançada properament des del Port Espacial Europeu de Kurú. Serà el primer experiment en demostrar com es pot utilitzar intel·ligència artificial per a l’observació de la Terra. F-sat-1 serà capaç de filtrar i descartar imatges imperfectes de manera que només s’enviïn a la Terra dades utilitzables. Això permetrà una gestió de les dades més eficient, agilitzant així l’accés dels usuaris a la informació, cosa que en última instància beneficiarà tota la societat.
F-sat-1 adquirirà un gran nombre d’imatges que permetran als científics detectar illes de calor urbanes, monitoritzar canvis en la vegetació i la qualitat de l’aigua o fer experiments sobre el paper de l’evapotranspiració en el canvi climàtic.
Aquesta imatge, capturada el 16 de març de 2017, també apareix a la galeria de vídeos d’Earth from Space. ESA / Space in Member States / Spain
El Departament de Química de la UAB en col·laboració amb l’ICN2 han desenvolupat un nou tipus de finestres intel·ligents de baix cost i fàcil fabricació basades en recobriments polimèrics que contenen nanopartícules de ceres orgàniques. Així, a temperatures ambient baixes o amb poca irradiació solar la finestra és transparent i a temperatures altes o en dies assolellats es torna opaca.
A l’esquerra el polimer a 20ºC deixa veure la planta que té darrere, a 40ºC es torna opac|UAB
Modulació de la transparència de les finestres intel·ligents induïda per canvis de temperatura.
Actualment, els edificis són responsables d’un 33% del consum energètic global i d’un 20% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle relacionades. D’aquestes xifres, gairebé la meitat són degudes als sistemes d’il·luminació, calefacció, ventilació i refrigeració i, per tant, estan associades als fluxos de llum i calor que es produeixen a través de les finestres. Per aquest motiu, una de les principals estratègies proposades per tal de millorar l’eficiència energètica als edificis és l’ús de finestres intel·ligents que modulen la transmissió de radiació solar en funció de les condicions climàtiques — és a dir, que presenten una elevada transparència en dies freds i ennuvolats per tal d’afavorir el pas de la llum solar i el corresponent escalfament, però que es tornen opaques i bloquegen la radiació solar quan fa calor per tal de reduir el consum en aire condicionat. De fet, l’aplicació de finestres intel·ligents en edificis d’apartaments permetria disminuir en un 5-10% el consum energètic privat.
Malauradament, les tecnologies actuals de finestres intel·ligents presenten diversos inconvenients que fan inviable el seu ús massiu, com ara preus elevats, difícil preparació i instal·lació i baixa fotoestabilitat. Per tal de superar aquestes limitacions, al nostre grup de recerca del Departament de Química i en col·laboració amb els investigadors Dr. Claudio Roscini i Dr. Daniel Ruiz-Molina de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) hem desenvolupat una nova metodologia per a la fabricació de finestres intel·ligents.
Els nostres sistemes estan formats per pel·lícules polimèriques dins de les quals es troben dispersades nanopartícules de ceres orgàniques que fonen a temperatures de 20-60 °C. Si s’escull de forma adient la composició d’aquests elements i els seus índexs de refracció, els materials compòsits resultants presenten una elevada transparència a la radiació solar a baixes temperatures quan les nanopartícules de ceres es troben en estat sòlid; en canvi, quan aquestes nanopartícules s’escalfen i es fonen per acció de la calor i la llum ambiental o d’un corrent elèctric extern, els nostres recobriments polimèrics esdevenen opacs i presenten una baixa transmitància a la radiació del sol. De fet, en aplicar aquests materials en les finestres de cases model, es permet una bona il·luminació i escalfament solar en dies freds, mentre que s’aconsegueix una reducció de fins a 6 °C de la temperatura interior en dies calorosos.
Modulació de la transparència de les finestres intel·ligents induïda per la irradiació solar i per l’aplicació d’un voltatge extern|UAB
En relació amb les tecnologies existents, les nostres finestres intel·ligents presenten un ample ventall d’avantatges: fabricació senzilla a partir de materials de baix cost, que permetria reduir-ne el preu entre 10 i 100 vegades respecte als sistemes actuals; elevada fotoestabilitat, flexibilitat i escalabilitat; fàcil adaptació de les seves prestacions a diverses zones climàtiques; i capacitat de respondre tant de manera espontània a les condicions ambientals com sota el control extern d’un usuari. Tot plegat, això hauria d’afavorir el seu ús a gran escala per tal de millorar l’eficiència energètica en edificis i regular el pas de llum solar en altres aplicacions (hivernacles, vehicles…).
Jaume Ramon Otaegui, Jordi Hernando Departament de Química, Facultat de Ciències, Universitat Autònoma de Barcelona
jaumeramon.otaegui@uab.cat, jordi.hernando@uab.cat Referències Otaegui, J. R., Ruiz-Molina, D., Hernando, J. & Roscini, C. (2023). Multistimuli-responsive smart windows based on paraffin-polymer composites. Chemical Engineering Journal, 463, 142390. https://doi.org/10.1016/j.cej.2023.142390
BELLATERRA.CAT 