Josep Maria Riba, president de l’EMD de Bellaterra no demana la retirada del rètol gegant de Cerdanyola del Vallès a la rotonda de La Vall i Turó de Sant Pau. (Veure’l a partir del minut 2.14) tal com exigeix el veïnat de Bellaterra
“El Vial Interpolar ens condemna com a poble i ens obliga a suportar una nova autovia quan ja suportem la C-58 i l’AP-7, dues de les carreteres amb més trànsit del país”, opina Ramon Andreu, president de l’EMD de Bellaterra
Aquest gràfic explica el projecte de Vial Interpolar des de Sant Cugat a Sabadell passant per Bellaterra 📷 Adrià Gallego
El Vial Interpolar és una infrastructura projectada que uneix el polígon de Can Sant Joan de Sant Cugat, a la B30/AP7, amb Sant Pau del riu Sec, a Sabadell, a la C58. El projecte suposa una autovia de 4 carrils -2 per sentit- amb una velocitat permesa de 80 quilòmetres per hora i el traçat previst a l’estudi de licitació de les obres passa per dins del nucli urbà de Bellaterra, seguint l’antiga via dels Ferrocarrils de la Generalitat.
L’alcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmona (PSC), i el president de la Junta Veïnal de I’EMD de Bellaterra, Ramon Andreu (GXB), estaven disposats a treballar amb la Generalitat per trobar la millor solució per a la connexió de les autopistes AP-7 i C-58. Pròximament decidirien quines accions conjuntes portarien les dues administracions. Els dos dirigents van mostrat la sorpresa per la reactivació del projecte, després que en converses amb el conseller de la Generalitat Lluís Recoder, abans d’aquell estiu, no se’ls comuniqués res.
L’alcaldessa Carmona va demanar el suport de tots els grups municipals per tombar el projecte. Les plataformes Bellaterra contra la Interpolar i Ciutadans pel Camí Verd, organitzades des del 2005, van recollir més de 20.000 firmes en contra del nou vial. El president de Ciutadans pel Camí Verd, Ángel Campo, va ser taxatiu:pel Camí Verd, Ángel Campo, va ser taxatiu: “Semblava que era un projecte que no corria pressa i ara ens el volen colar”. Dels 3,5 quilòmetres del traçat que passen per Bellaterra, dos ja són via verda.
📍”L’annexió de Bellaterra a Sant Cugat és possible“
📍Carlos Cordón, alcalde de Cerdanyola va anunciar que “Bellaterra és i serà sempre Cerdanyola”, sense respectar el que voten i firmen el veïnat.
Bea Ripol, secretaria de l’EMD de Bellaterra i el veí Oriol Capmany a la porta de l’Ajuntament de Cerdanyola per entregar oficialment el 60% de signatures
LLUÍS TORRES|Anys després que l’Ajuntament de Cerdanyola tanqués la porta a la petició dels veïns de Bellaterra perquè argumentava que no havien recollit més del 50% de les signatures necessàries a favor del canvi de municipi, ara el jutjat contenciós número 6 de Barcelona els ha donat la raó. Això vol dir que Cerdanyola va estar obligada a tramitar l’expedient, donar la seva opinió, demanar la de l’Ajuntament de Sant Cugat, i elevar la petició a la Generalitat, que és qui decidirà finalment si Bellaterra passa de ser una EMD de Cerdanyola a una de Sant Cugat.
La indepèndencia de Bellaterra respecte a Cerdanyola ve de lluny, però el penúltim capítol es va viure el 2015. L’11 de setembre d’aquell any, aprofitant el moment àlgid del Procés a Catalunya, l’EMD de Bellaterra va fer una consulta entre els seus veïns, que va votar massivament a favor de convertir-se en un municipi independent amb un 94% dels vots, sobre una participació del 53%.
El ple de l’Ajuntament de Cerdanyola de llavors va votar en contra d’aquesta petició (CUP, ERC, CiU, Cs, ICV i PSC van votar no, i el PP sí), però després el Tribunal Constitucional va enterrar del tot aquesta opció el 2017 amb l’anul·lació de la llei que el Parlament de Catalunya havia fet ad hoc per a la segregació de Medinyà de Sant Julià de Ramis, i a la qual volia acollir-se Bellaterra.
Bellaterra es troba a 5 km del centre de Cerdanyola
Un cop es va tancar aquesta porta, Bellaterra va decidir obrir-ne una altra: la petició del canvi de municipi -deixar Cerdanyola i annexionar-se a Sant Cugat- a través del decret 244/2007 que ho permet, sempre que ho demani una comissió de veïns i recullin més del 50% de les signatures favorables. El 2018 es va crear la Comissió Promotora d’annexió a Sant Cugat.
A finals d’aquell any van començar a recollir firmes entre el veïnat, i en van recollir 1.200 a favor (un 60%). L’Ajuntament de Cerdanyola, però, va dir que s’havia fet servir un cens erroni i que aquelles 1.200 signatures en realitat no arribaven al 50%. La Comissió Promotora va denunciar el cas a la justícia, i el jutjat contenciós número 6 de Barcelona els hi va donat la raó.
L’Ajuntament cerdanyolenc, governat per PSC i En Comú Podem, va estar obligat a presenta recurs d’apel·lació i tramitar l’expedient, donar els seus arguments respecte a la segregació de Bellaterra, demanar-li a l’Ajuntament de Sant Cugat els seus arguments sobre l’annexió, i elevar tot a la Generalitat. Serà el Govern qui, en darrera instància, qui decidirà si Belletarra canvia de municipi o es queda com està.
L’Ajuntament de Cerdanyola ni el de Sant Cugat van voler valorar públicament la decisió judicial que tornava a posar una vegada més el cas de Bellaterra sobre la taula.
“12 anys de la tertúlia JAP al Zum-Zum de Sant Cugat del Vallès”
Tertúlia JAP al Zum-Zum de Sant Cugat 📷 ARXIU JAP
LLUÍS TORRES| JAP són les inicials de Jener, Alexandre i Pla, nom d’una tertúlia que va començar l’any 2012 al Zum-Zum de la Plaça Augusta de Sant Cugat del Vallès. En aquest petit però acollidor local personalitzat i atès per la professional Irma i família, tots els divendres, de deu a dotze del matí, es comparteixen, -acompanyat d’un esplèndid esmorzar-, els moments més interessants de la vida cultural de Sant Cugat, i allò que passa pel programa Molta Comèdia de Ràdio Sant Cugat, presentat per l’Eduard Jener, un apassionat tertulià expert en Arts Esceniques, que també pública setmanalment a la revista Tot Sant Cugat. Aquell trio tertulià d’amics estava integrar per Eduard Jener, Jaume Pla i Victor Alexandre i van decidir batejar-se amb el nom JAP.
Des del mes de setembre de l’any 2012, al setembre de 2013, la tertúlia JAP va funcionar amb aquest tres ciutadans de Sant Cugat, però aleshores va anant creixent incorporant convidats, fins aquest 2024, que compleix el seu 12è Aniversari.
Tertúlia JAP al Zum-Zum de Sant Cugat 📷ARXIU JAP
ALGUNS NOMS DE TERTULIANS QUE HAN PASSAT O ACTUALS DE LA TERTÚLIA CULTURAL JAP:
Àngels Solà, Jaume Pla, Salvador Fenollar, Eduard Jener, Víctor Alexandre, Xavier Tor, Josep Maria Jaumà, Eloy Sánchez, Toni Rueda, Rogeli Pedró, Octavi Sena, Enric Mustieles, Marta Uxan, Xavier Escura, Oriol Pujol, Josep Maria Vallès, Carmela Fortuny, Francesc Lluís Pérez, Núria Escamilla, David Pujol…
Alguns participants actuals a la tertúlia cultural JAP 📷 BELLATERRA.CAT
Sovint s’apropen de sorpresa a la taula de tertúlia amics o representants d’entitats locals i coneguts de Sant Cugat, que venen a saludar i donar el bon dia, tot aprofitant per aportar quelcom d’actualitat cultural. Ens felicitem tots plegats per conservar quelcom tant natural con romandre per fer un cafè i xerrar com s’havia fet sempre entre amics i veïnat, fora del sistema fred i individual les xarxes socials per internet o telèfon mòbil.
Tertúlia cultural JAP a la terrassa del Zum-Zum de Sant Cugat 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
Com deia el gran director d’orquestra Sergiu Celibidache (1912-1996): “Més val viure-ho en directe, que no pas fer-ho amb una foto de Brigitte Bardot!”
En el seu nucli, Ubisoft està definit per la seva gent. Donem la benvinguda al talent de tots els orígens i d’arreu del món per crear jocs inoblidables i donar vida a idees que d’altra manera serien impossibles. Avui, els més de 45 estudis d‘Ubisoft i els més de 21.000 empleats formen un equip global divers que ajuda a donar alegria a tot tipus de jugadors d’arreu del món.
“Com a líder m’ha interessat el coaching i el desenvolupament del lideratge” MARIE-THÉRÈSE CORDON
“Burnout” a l’Hotel Campus de la UAB
Què és la síndrome de burnout i els seus símptomes?
Quan una persona presenta la síndrome de desgast professional, pot sentir-se esgotada cada dia, tenir una actitud cínica, sentir-se desmotivat i insatisfet amb el seu treball. La síndrome de desgast pot estar acompanyada per símptomes físics com mals de cap, nàusees i dificultats per dormir.
Marie-Thérèse Cordon:
Vaig arribar a Sant Cugat l’any 1994 amb el projecte de crear la filial espanyola d’UBISOFT. Primer vaig fundar l’empresa de distribució editant, des de les nostres oficines de la plaça de la Unió, alguns videojocs, Rayman, Action Soccer, Kiyeco i els lladres de la nit, etc. entrem a grans empreses com El Corte Ingles, Fnac… L’any 1998 ja som 8 treballadors i creem l’estudi de desenvolupament, i ens traslladem a l’edifici Horizon a la Ctra. de Rubí on arribàrem a ser 80 treballadors. Creem també Gameloft Iberica. Com a pionera en la creació d’empreses de videojocs a Catalunya, vaig veure que Sant Cugat era la ciutat ideal: empresarial, verda i moderna; on anaven instal·lant els nostres treballadors i creaven les seves famílies.
Ens vam traslladar a l’Avinguda Ragull, i el 2010 al Centre Comercial de Mira-Sol on estàrem 10 anys meravellosos i on vam veure com es desenvolupava el centre comercial. Fa uns anys em vaig integrar a ADE Vallès, associació on trobo dones empresàries i directives, que igual que jo crec en la dona com a líder. Ens aconsellem, ens ajudem, ens veiem com a exemples les unes a les altres. Sabem que ser líder no és qüestió de sexe, és qüestió de ser autèntica, de saber el què vols i de treballar per aconseguir els objectius i per desenvolupar els nostres negocis.
Com a líder m’ha interessat el coaching i el desenvolupament del lideratge. Em vaig certificar com a Coach executiva i acompanyo a líders a créixer, a aconseguir els seus objectius i enfrontar-se als seus reptes professionals i personals. Crec en l’ésser humà, en la diversitat i en la inclusió. La humilitat, el reconeixement, són claus en la cultura empresarial, crec en el potencial gairebé més que en el talent. A ADE Vallès les dones de Sant Cugat hi trobem un lloc d’inspiració per desenvolupar-nos com a empresàries i contribuir al fet que la ciutat disposi d’innovació femenina.
Marie-Thérèse Cordon Directora de Recursos Humans i Executive Coach Ubisoft.
A moltes zones diferents del camí hi ha bancs per gaudir de la bella natura, escoltar el so calmant del riu i reflexionar sobre les cites filosòfiques del mestre Yehudi Menuhin (1916-1999)
George Enescu (1881-1955), l’any 1931, amb el seu jove alumne Yehudi Menuhin 📷 CEDIDA
LLUÍS TORRES|Les diferents cites filosòfiques que hem trobat en plena natura durant la nostra estància a l’estació d’hivern de Gstaad (Suïssa), són presents en el mateix camí que el mestre Yehudi Menuhin (alumne de violí protegit per George Enescu), feia abans de la seva mort. L’unió entre el poble de Gstaad i Menuhin romandrà sempre en el cor dels amants de la natura i la música clàssica. Quin gran festival internacional va crear i deixar a Gstaaad Yehudi Menuhin l’any 1957!
Panel número 1: “Cada moment de la nostra vida és una nova sortida, un final i un començament, una conexió i una separació” 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
A moltes zones diferents del camí hi ha bancs per gaudir de la bella natura, escoltar el so calmant del riu i reflexionar sobre les cites filosòfiques.
Panels indicadors de guia
Per no perdre’s, hi ha panels indicadors que us guiaran constantment pel camí, perquè sàpigueu quina direcció heu de prendre o seguir.
Panel número 2: “Una forma de vida que exclou el regne del desconegut i el misteri no està en harmonia amb la vida mateixa” 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
Qui era Yehudi Menuhin?
(Nova York, 1916 – Berlín, 1999) Violinista i director d’orquestra nord-americà. Fill de jueus emigrats de Rússia, Yehudi Menuhin es va revelar molt aviat com un prodigiós violinista. Als cinc anys feia el seu primer concert públic a la ciutat de San Francisco. El violinista Louis Persinger va ser el primer que va descobrir les seues aptituds musicals i el seu primer professor. També a San Francisco va rebre classes de Sigmund Anker, i després va ser alumne de George Enescu a Romania i d’Adolph Busch a Basel. Ja des dels set anys se’l coneixia per “meravella del violí” i “l’Einstein del violí”. Va fer la seva presentació a París amb deu anys, a Nova York amb onze i a Berlín amb tretze anys.
Talent precoç, Yehudi Menuhin -acompanyat per la seva germana menor, la reconeguda pianista Hephzibah Menuhin- va sorprendre el públic de la dècada del 1930 amb la seva execució de les grans obres del repertori violinístic. Des de llavors la seva carrera va ser imparable, conquerint les audiències no només per la seva saviesa musical, sinó també per la seva qualitat humana.
Per la seva condició de jueu, Yehudi Menuhin va tenir grans problemes en les relacions amb Alemanya nazi. L’any 1934 va refusar acceptar una intivació oficial per fer un concert a Alemanya, i va demanar que fos revocat el desterrament de Bruno Walter i altres músics de raça jueva.
El 1985 va rebre la ciutadania britànica, sent-li concedit el títol de Sir. En els darrers anys la seva activitat musical es va dirigir sobretot cap a la direcció d’orquestra ia causes humanitàries i benèfiques, destacant-se com un defensor convençut dels drets humans. Aquesta dedicació li va valer el Premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia el 1997, que va compartir amb Mstislav Rostropóvitx.
Yehudi Menuhin és un home que va influir fortament a la zona de Gstaad i Saanen amb les seves activitats musicals i humanitàries. L’any 1957 va fundar el Festival Menuhin que se celebra anualment en aquesta zona reunint músics clàssics de renom mundial i oferint fantàstics concerts per tota la zona durant dos mesos sencers, durant el juliol i l’agost.
Yehudi Menuhin era conegut per la seva tasca humanitària arreu d’Europa i aquesta és també una de les raons per les quals es van fer els camins del filòsof, per honrar-lo.
Com a nota al marge, una cosa que molt poca gent sap, és que també li agradava ajudar a altres músics i va finançar completament l’educació musical de Nigel Kennedys, un músic que sovint toca al mateix Festival de Gstaad. Simplement caminant per aquest camí en plena natura, es poden descobrir moltes coses interessants que omplen l’ànima. Al costat d’explorar una zona preciosa de la natura que segur que augmentarà la vostra energia, les diferents cites que trobareu us permetran pensar una bona estona, per explorar i viure en humilitat i plenitut.
“L’EMD Bellaterra no transmet els plens en directe“
Ple de la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra 📷 CEDIDA
Sorprèn i molt que Josep Maria Riba, president de l’EMD de Bellaterra no compleixi el que signa en les cartes de convocatòries oficials dels. Plens de les Juntes del Veïnat de Bellaterra. Segons s’anuncia, “aquests plens es podrán seguir en directe a través de la seva pàgina oficial al Facebook”.
Ara es compleix un any de quan el seu partit polític Bellaterra Endavant va guanyar la presidència de l’EMD. i és demostrable que el veïnat mai ha pogut seguir els Plens pels canals oficials de Facebook o Youtube, (com sí ho respecta puntualment l’Ajuntament de Cerdanyola). Inútil ha estat contactar o fer queixes trucant a l’oficina de l’EMD o per les xarxes socials, el que és del tot denunciable fer-ho través de GAIP, organisme que tracte que les administracions públiques compleixin el que signen i no amaguin la informació pública. Recordem que l’EMD de Bellaterra està pagant professionals que haurien d’ocupar-se de transmetre en directe les activitats oficial, més quant tenen un munt de canals. públics: La mal anomenada i inexistent Bellaterra TV, EMD Informa, 2 canals de YouTube i Facebook.
President i Vocals del partit politic Bellaterra Endavant també estàn presents al grup veïnal X Temes de Bellaterra, però mai responen a les moltes denúncies veïnals diàries sobre la deixadesa de l’espai públic. Facta Non Verba X Bellaterra!
Recordeu l’eslogan utilitzat en la darrera campanya electoral? «De la desidia… a una altre Bellaterra».
Ens ho deien el mes de Maig de 1987. Doncs bé tres anys després, continua la desidias (fotos comparatives 1 i 2).
📷 L’ESQUIROL DEL VALLÈS 📷 L’ESQUIROL DEL VALLÈS
Dels vuit punts assenyalats en el folleto electoral i que servian per desenvolupar l’eslogan, el resultat després de tres anys ha estat: 7 «desidies més aumentades i només una a mitge solució.
«UNS» diuen: No es pot fer res més. «ALTRES»: No existeix conexió entre el cap de la nostra representació Municial (Regidor) i les entitats locals.
«El “poble” pensa»: Tot esta pitjor i… han passat TRES ANYS!!
Dins de poc temps tindrem novament campanya electoral i veureu com tornaran a prometrens coses, com les que ens van prometre fa tres anys, encara que saben molt bé que no tenen res a fer-hi que continua la desconexió entre Regidor i Entitats.
Es efectiu? NO, pero… es un joc divertit, pagant el «poble» clar.
Ens preguntem: No será que la «desidia també ha arribat als nostres representants i a les nostres Entitats?
📷 L’ESQUIROL DEL VALLÈS 📷 L’ESQUIROL DEL VALLÈS
Dues fotografies més de l’ordenació vial de Bellaterra(?). Es pot veure i comprobar perfectament el total bloqueig de l’entrada a dues vivendes, (una amb gual i l’altre la porta de entrada) fotos 3 i 4. Curiosament aixó continua passant en els carrers Joan Fàbregas, Lluís de Ábalo, Plaça del Pi, Plaça Maragall i ara comença al carrer Ramon Llull. Podria es- ser que qualsevol dia els veïns d’aquests carrers busquessin pel seu propi conta mides alternatives directes en defensa de la seva tranquilitat. Per qué, senyors, aquest veïns, també han vingut a viure a Bellaterra per gaudir de pau i tranquilitat. En la fotografia nº 5 es pot comprobar com un camió esta fent marxa enrera, perque enfront de l’Esglesia l’hi era del tot impossible pasar.
📷 L’ESQUIROL DEL VALLÈS
Hem sentit un brogit, que recull perfectament el nostre pensament i forma d’entendre la Bellaterra del futur. Una total independència aconsseguida conjuntament amb la Universitat Autónoma, al estil d’Oxford o Cambridge. Els límits de la zona estan perfectament delimitats per accidents reals: Carretera de Bellaterra a Sabadell, Autopista de Sabadell fins el seu encreuament amb la B-30, seguint aquesta fins el terme de Sant Cugat i després seguint fins trobar el terme de Sant Quirze del Vallès, seguint aquest fins a retrobar la Carretera de Bellaterra a Sabadell.
La unió de l’actual Zona Residencial de Bellaterra, el Turó de Sant Pau i Terranova amb la Universitat Autònoma comportaria aventatges per totes les parts, tan a nivell urbanístic, com administratiu.
Unim esforços fins aconsseguir-ho, recorda bellaterrenc que estem en un bon moment per intentar-ho. No serà res fàcil i ens constarà temps, però sinò ho començem ara, demà no tindrem més remei que entonar el «si no fos».
L’Esquirol del Vallès 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
Font: L’Esquirol del Vallès ( número 33 de 1990), J.G.Santanach
LLUÍS TORRES|Compartim una Editorial de L’Esquirol del Vallès corresponent a l’any 1990, però de plena actualitat, ja que l’escultura l’Esquirol de l’artista bellaterrenc Emili Colom Comerma (1924-2007), situada al centre de la placa Joan Maragall, just davant del Centre Cívic i l’EMD, que després de 34 anys segueix abandonada i sense reparar, a pesar que des de l’any 2010 Bellaterra és oficialment una Entitat Municipal Descentralitzada. Llàstima d’aquesta deixadesa, tot i ser l’única escultura a l’espai públic, i la mascota-símbol oficial de Bellaterra.
FACTA NON VERBA X BELLATERRA!!
L’Esquirol de Bellaterra, una obra del bellaterrenc Emili Colom Comerma (1924-2007), trencada i plena d’òxid des l’any 1990
EDITORIAL
Bellaterra té una curta historia. Li mancan llocs, edificacions i indrets que serveixin pèr la seva identificació. Avui en l’any 1990 només ens queda com a referència per identificarla, la Universitat Autònoma.
Van desaparèixer les Masies, inclòs els seus restes (es van emportar hasta les pedres); desprès ens vam quedar sense el pi de la plaça; dins de poc temps farem l’enterrament definitiu de la Font de la Bonaigua i tampoc amb aquet sentit fem RES! La fotografia de la portada es una denúncia d’una altre identificació amb perill. El nostre únic monument «ELS ESQUIROLS», obra que amb tot afecte es van fer per Bellaterra, va començà a deteriorarse perdent una pinya un dels esquirols i arà li han colocat davant dos artístics rétols de circulació i un altre publicitari i indicatiu.
En qualsevol altre indret aquest atentats a les coses pròpies, a les coses de casa es reprenen amb protestes i amb l’oposició total per part dels seus habitants. Aqui NO! Bé, no ho coneixem a fons, però podria esser que si es ves presentar alguna queixa però… burocràtica, o sigui amb papers, com ho fan les persones que desprès ens diuen: NO ES POT FER RES, com va passar amb els nous noms del carrers. Menys senyals i anuncis, i millor ordenació del tràfic. Respetem, cuidem, mimem, i restaurem les poques coses que tenim. La història dels pobles l’escriuen els seus propis habitants, cuidant i conservant tot allò que es va fent, o al menys així m’ho van ensenyar.
Número 33 de L’Esquirol del Vallès de Bellaterra 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT