LLUÍS TORRES| Compartim el projecte de remodelació de la Plaça del Pi, presentat per la Unió de Veïns de Bellaterra, -aparegut al número 66 de desembre de 1997 i gener de 1998 de L’Esquirol de Bellaterra-.
Projecte de renovació de la Plaça del Pi de Bellaterra l’any 1997 presentat per la UVB📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
Es tracte d’altre projecte de polèmica actualitat, per la modificació de l’anterior de 2019, sol·licitat per Ramon Andreu (GXB) a la Generalitat, que ha modificat l’actual presidència de Josep Maria Riba (BE) a l’EMD. La renovació s’ha de fer efectiva abans de finalitzar l’estiu de 2025, (si no es vol perdre l’aportació econòmica de la Generalitat de Catalunya en un 75 % i Ajuntament de Cerdanyola en un 25%). Una vegada més es tracte un projecte en el que no ha participat democràticament ni directament el veïnat de Bellaterra.
Projectes de renovació de la Plaça del Pi de Bellaterra presentats pels presidents de l’EMD de Bellaterra, Josep Maria Riba Farrés (2023), i Ramón Andreu Atik (2019) 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
Pojecte de renovació de La Plaça del Pi presentat per la UVB l’any 1997
📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
Font: L’Esquirol de Bellaterra (número 66 de desembre de 1997)
LLUÍS TORRES|Avui compartim l’article d’opinió “Jugársela en Pin i Soler” d’Olga Tello, aparegut al número 66 de L’Esquirol de Bellaterra de l’any 1997. Aquest carrer, tant polèmic i perillós pel seu fort trànsit, està d’actualitat pel projecte que tenen els nous gestors de la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra. Jordi Macarulla, president del partit polític Bellaterra Endavant va anunciar el 2023 que les entrades i sortides del carrer Pin i Soler i Camí Antic de Sant Cugat passarien a ser d’un sol sentit i que si algú veia problemes “Que es busqui la vida”. Tot indica que aquest polèmic projecte és presentarà i votarà al Ple de Bellaterra del mes de juliol, una decisió no consensuada democràticament amb veïnat que amb seguretat aportarà cua i problemes.
LLUIS TORRES|La nova normativa d’ascensors entrarà en vigor el dia 1 de juliol de 2024. A quines comunitats de veïns afecta el Reial Decret 355/2024?
Vestíbul amb l’ascensor i escala de la Casa Manuel Felip, que puja a la seu de la Fundació Vila Casas (ex Cercle Comtal), edifici modernista del carrer Ausiàs March, 20, Barcelona
Es tracta d’una legislació que inclou canvis tècnics per reduir el nombre d’accidents i que afectarà les instal·lacions d’alguns blocs d’habitatges, empreses i particulars
Reial Decret 355/2024, de 2 d’abril, pel qual s’aprova la Instrucció Tècnica Complementària ITC AEM 1 Ascensors, que regula la posada en servei, modificació, manteniment i inspecció dels ascensors, així com l’increment de la seguretat del parc d´ascensors existent.
LLUÍS TORRES|L’any 2007, “L’Associació Salvem el Ginjoler de Sant Gervasi”, al igual que va fer el veïnat de Sant Cugat del Vallès amb el Pi d’en Xandri (1774), van evitar la tala i que l’Ajuntament ho declarés monument, i crear la Placeta del Ginjoler, del carrer Arimon de Barcelona.
El Ginjoler de Sant Gervasi i el Pi d’en Xandri de Sant Cugat 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
“El ginjoler centenari del carrer d’Arimon roman dempeus i té la seva pròpia placeta gràcies als veïns que van lluitar l’any 2007 per evitar la tala, una vegada la Família Teixidor va vendre la seva vella casa a una inmobiliaria“
L’any 2007, un grapat de veïns del barri de Sant Gervasi van crear l’Associació Salvem el Ginjoler, una iniciativa de la també veïna Isabel Núñez, traductora i escriptora. Des del primer moment, els bellaterrencs Angi i Francesc Lluís Pérez, propietaris del Restaurant La Taula, -molt proper al Ginjoler-, van participar activament per salvar-lo, i van fer omplir el barri amb teixits de color verd clar, com símbol de la lluita ecológica. Finalment, l’Ajuntament de Barcelona va escoltar el veïnat i en lloc de construir-se 3 cases adossades, van crear la Placeta de Ginjoler, amb una placa de record a Isabel Nuñez, morta de cáncer un anys més tard.
El Pi d’en Xifré (1774) de Sant Cugat
Símbol de la lluita ecològica veïnal de Sant Cugat per preservar l’entorn natural, el Pi d’en Xandri és un pi pinyoner (en llatí Pinus pinea) monumental situat en el territori del parc rural de Torre Negra a Sant Cugat del Vallès amb uns 250 anys (segons una anàlisi dendrològica va germinar l’any 1774. L’arbre té una alçada de 23 metres, un perímetre de 3,20 metres de tronc i un gruix de soca de 3,60 metres. La seva capçada té una amplada de 21 per 15 metres. Es diu d’en Xandri perquè es troba en terres que antany van ser propietat d’un pagès anomenat Xandri
El Pi d’en Xandri de Sant Cugat (1774) 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
Un quart de mil·lenni no se celebra cada dia i l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès ha volgut aprofitar l’ocasió per fer l’anunci oficial. El Pi d’en Xandri, un enorme arbre situat al parc natural de Collserola, té tots els números de ser catalogat com a arbre monumental de Catalunya. Aquest pi pinyoner és tot un símbol per a la vila i, en aquests dos segles i mig de vida, ha sobreviscut a tot tipus de contratemps.
Ara, el consistori no només vol celebrar-ne l’aniversari amb un conjunt d’activitats, sinó que també ha impulsat que tingui el reconeixement que creuen que es mereix, com explica l’alcalde, Josep Maria Vallès.
“Tots els portaveus polítics de l’Ajuntament vam posar-nos d’acord per fer la petició d’arbre monumental a la Generalitat. El primer filtre ja l’hem passat, ho estan estudiant i, amb la boca petita, puc dir que ens diran que sí.”
Base del Pi d’en Xandri de Sant Cugat 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
Una icona vallesana
El Pi d’en Xandri es va plantar el 1774 per marcar els límits d’unes terres i les seves dimensions l’han convertit en un punt molt visitat. Lloc habitual de trobada per als excursionistes, l’arbre es troba al parc de la Torre Negra i, actualment, ja està qualificat d’arbre d’interès local i comarcal.
Té 23 metres d’alçada i un tronc de més de 3 metres de perímetre. La copa, de 21 metres d’amplada, té una forma molt peculiar a causa de la gran nevada del 1962, quan l’arbre va perdre bona part de les seves branques pel pes de la neu.
El pi d’en Xandri de Sant Cugat 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
Els santcugatencs van lluitar per salvar-lo quan, el 1997, algú el va voler tallar amb una serra mecànica i també li van calar foc. Un atac que mai ha estat resolt i del qual encara s’està recuperant.
Des d’aleshores, el pi viu apuntalat i tècnics forestals el revisen un cop l’any per veure en quin estat es troba. L’expert Sergio Perdices, que vindria a ser el metge de l’arbre, ens en fa un diagnòstic prou positiu, tot i el repte afegit que ha suposat la manca d’aigua.
“Està sa, però pot ser que hagi estat una mica estressat. Ha estat un any d’una sequera molt forta i això l’arbre també ho nota. Queda una mica més trist, no té gaire bon creixement, el color de la fulla no és el seu verd…”
Per això, s’han de posar en marxa diferents actuacions, com subratlla Jordi Torrijos, que era el director de Parcs i Jardins quan el pi va rebre l’atac d’ara fa 27 anys i va presentar un pla per salvar-lo.
“Han estat anys de sequera molt intensos i ha crescut poquet. Segueix creixent, però molt menys. Per tant, cal seguir treballant en tècniques de manteniment i fer treballs de reg.”
Els actes organitzats per l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès per celebrar els 250 anys del Pi d’en Xandri han començat amb aquesta jornada, en què han participat alumnes de l’escola que porta el nom de l’arbre, i s’allargaran fins a l’octubre.
MOSTRAR LLISTAT DE NECESITATS Volem que la reparació a Salvador Puig Antich sigui un dels esdeveniments teatrals, culturals, morals i democràtics més rellevants de la temporada 2024-25.
En la commemoració dels 50 anys de la seva execució es prendrà la presó de La Model de Barcelona com l’escenari d’una peça teatral amb professionals del més alt nivell.
Partint del llibre número 1 en vendes de no-ficció, “Salvador Puig Antich, cas obert. La revisió definitiva del procés” del periodista especialista en el cas, Jordi Panyella, al qual s’afegirà tota una recerca a través de testimonis, el sumari original, escrits del mateix Puig Antich, material audiovisual i bibliogràfic, i el suport de les germanes del Salvador, es desenvoluparà una dramatúrgia site-specific als espais de la presó barcelonina sobre tres eixos:
Deixar al descobert les irregularitats del judici injust que va condemnar a Puig Antich a partir de la investigació judicial que els advocats Martínez Ramos De la Cruz van fer per presentar un recurs de revisió de la condemna davant el Tribunal Suprem l’any 2001 i l’aparició de nous testimonis.
L’actor Marc Pujol a la Model de Barcelona 📷 CEDIDA
Recuperar la memòria d’un temps, a les acaballes del franquisme, un moment en què s’entreveia l’esperança d’un canvi social i democràtic, a través de la figura involuntàriament icònica de Puig Antich i el record que avui en guarden els seus vincles íntims.
Reviure les últimes setmanes, dies i hores, des que va ser capturat, passant pel moment del judici i la condemna, fins al moment de la seva execució a la sala de paqueteria de La Model la matinada del fatídic 2 de març de 1974.
L’espectacle també posarà en escena el Salvador real, donant-li la paraula. L’espectador no trobarà un Salvador idealitzat sinó un ésser viu amb totes les seves virtuts i els seus defectes, un personatge rebel, controvertit, encantador, ple d’anhels i contradiccions, el darrer garrot vil d’un règim que agonitzava i que va trasbalsar la societat de tal manera que encara avui el dol segueix imborrable. Com les seves germanes, som molts els que encara plorem aquella mort com a pròpia; l’espai de la Model, la lluita per la veritat i per una justícia que sembla impossible seràn el marc per apropar-nos a la memòria d’un temps que ens explica en part qui som ara. Compartir-ho en un acte teatral serà el canal per curar aquesta ferida.
Merçona, Montserrat, Imma i Carme Puig Antich al carrer Girona, 70, de Barcelona 📷 JORDI PANYELLA.
Descripció del projecte. Característiques, fortaleses y diferencials.
L’acte teatral de reparació a Salvador Puig Antich formarà part dels actes centrals commemoratius del Memorial Democràtic i serà programat del 4 al 9 de novembre del 2024 al Centre Penitenciari de La Model de Barcelona en un número de funcions limitat, no hi haurà entrades a la venda i l’accés de públic es restringirà exclusivament a les persones amb invitació. Entre les recompenses per col·laborar amb aquesta campanya de micromecenatge s’hi inclouen invitacions, el cartell firmat, assistència a un assaig, al col·loqui i/o al sopar de cloenda, així com el llibre firmat o la possibilitat de ser entitat col·laboradora o patrocinador oficial.
Paral·lelament s’obrirà la distribució de l’espectacle per portar-lo als teatres que ho desitgin dins el territori de parla catalana, alhora que s’atendran els centres educatius de secundària i universitaris que hi puguin estar interessats.
En la mesura de les possibilitats s’oferiran funcions accessibles respectuoses amb la diversitat funcional per posar la cultura a l’abast de totes les persones utilitzant serveis com la subtitulació, l’audiodescripció i la llengua de signes.
Objectius de la proposta: Reforçar els valors democràtics de la nostra societat. Reobrir el cas des del teatre.
Crear un espectacle teatral site-specific amb La Model com a escenari Reparar la injustícia del crim d’estat comès contra el Salvador Puig Antich i reclamar la veritat Mantenir viva la memòria històrica i apropar-la a les noves generacions Recuperar espais com La Model per aprendre de la nostra història El que diferencia aquesta proposta de totes les altres expressions artístiques o periodístiques que s’han fet de la figura de Puig Antich és que tindrà lloc a l’espai dels fets amb l’impacte, la sensació i la significació que això implica.
El cost de la producció de l’espectacle, sumat amb la despesa de les 12 funcions d’exhibició a la Model és de 81.003€.
Les entitats que donen suport al projecte i que són les fonts de finançament actuals són:
Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Departament de Memòria, Història i Patrimoni de l’Institut de cultura de Barcelona. Institut Català de les Empreses Culturals de la Generalitat (pendent de la resolució de la subvenció) Contribució menor de l’Ajuntament de Santa Maria de Palautordera.
Amb les fonts confirmades s’assoleix el 20,5% dels diners que es necessiten i per això en la campanya s’ha marcat l’objectiu mínim de 30.000€ i un òptim de 64.398€ que ens permetria anar sobre segur.
Motivació y a quí va dirigit el projecte Som un grup de professionals de la cultura compromesos amb els drets humans i els valors democràtics, creiem que el teatre és una eina per defensar-los, un espai de trobada i de llibertat. Al Salvador Puig Antich li van vulnerar el dret de defensa i li van treure la paraula, amb aquesta peça li volem tornar a donar la paraula i restablir els seus drets.
La motivació per reobrir el cas des del teatre és triple, la reivindicació d’una veritat manipulada pel règim franquista, la restitució d’una injustícia preescrita que malgrat els diferents intents ha estat impossible revisar i la reparació moral d’en Salvador, de les seves germanes i també de tota una generació que encara plora aquella execució atroç com a pròpia.
Aquest projecte va dirigit a totes aquelles persones compromeses amb la veritat i la justícia, amb la democràcia, amb la llibertat i els drets humans, als amants de la cultura i del teatre, a tothom que es senti interpel·lat en aquest clam de reparació. Va dirigit als qui volen donar suport a un projecte compromès i de qualitat més enllà de la lògica de la cartellera teatral barcelonina i també a aquells que vulguin veure el Salvador en escena, reobrir el cas per tancar la ferida, en un acte popular.
També va dirigit tant a aquelles persones que ara fa 50 anys van viure amb impotència l’execució injusta a Salvador Puig Antich, a tots aquells que van patir el franquisme, als que senten que es va deixar tot ‘atado y bien atado’, com també a tota una generació jove que vol saber què va passar, com va ser la transició, que es pot identificar amb la figura d’un noi que va lluitar i es va jugar la vida per una societat més justa.
Garrote vil
Experiencia previa y equipo:
L’equip que durà a terme aquesta proposta són professionals de primer nivell amb una llarga trajectòria i reconeixements en cadascuna de les seves àrees. L’equip està format majoritàriament per dones que ocupen càrrecs de responsabilitat.
Idea original i investigació documental:
JORDI PANYELLA: Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona. És autor del llibre ‘Salvador Puig Antich, cas obert’ (Angle, 2014, sis edicions). Periodista del Punt Avui especialitzat en l’àrea de tribunals, també ha publicat entre d’altres llibres: ‘Fèlix Millet, el gran impostor’ (Angle, 2012, dues edicions) i ‘Causa general’ (Angle, 2019, tres edicions).
Text:
MERCÈ SARRIAS: Com a guionista de ficció és creadora de les sèries ‘Plats Bruts’, ‘Porca Misèria’ i ‘Ermessenda’. Actualment treballa a la telenovel·la ‘Com si fos ahir’. Dels seus textos teatrals destaquen ‘Àfrica 30’ (Premi Ignasi Iglesias 1998), ‘En defensa dels mosquits albins’ (TNC, 2007) ‘Eva i Adela als afores’ (Sala Beckett, 2017) i ‘Una butaca al Pol Nord’ (Sala Flyhard, 2024).
Direcció:
JORDI PÉREZ SOLÉ: Llicenciat en Direcció i Dramatúrgia a l’Institut de Teatre. Entre les seves produccions més destacades com a director i dramaturg destaquen: ‘Club Monteverdi’ (Palau de la Música, 2023), ‘Intempèrie’ (TNC, 2022), ‘Andròmeda encadenada’ (Palau de la Música/ Staatstheater Darmstadt, 2022), ‘Fuenteovejuna’ (Premi Buero Jove al millor espectacle 2020), ‘Oda a un llibertí’ (Off Liceu, 2017), ‘Dido & Aeneas Reloaded’ (Teatre Lliure, Neuköllner Oper, Premi Berliner Opernpreis, 2014) i ‘El Regal del Bicentenari’ (Comediants, Festival de Peralada, 2013)
Intèrprets:
CARME SANSA: Amb una llarga trajectòria com a actriu de teatre, televisió i cinema, ha viscut l’aventura escènica des de les èpoques de l’ Escola d’ Art Dramàtic Adrià Gual als anys 60, fins avui. Activista social, encapçalant plataformes en contra dels conflictes armats i en defensa dels drets de les dones i de la llengua catalana. Entre els reconeixements que ha rebut, hi ha tres Premis de la Crítica Teatral de Barcelona, el Sebastià Gasch per la seva dedicació al “music-hall” català (1978), el Margarida Xirgu (1991), el Premi Crítica Serra d’Or (1998) o la Creu de Sant Jordi (2012).
Carme Sansa i Albert (Barcelona, 22 de febrer de 1943)
MARC PUJOL: Actor al Teatre Nacional, al Teatre Lliure, amb Dagoll Dagom, Comediants, El Tricicle, la companyia Dei Furbi i Obskené, entre d’altres. En audiovisual ha protagonitzat recentment el llargmetratge ‘La dona tancada’ i ha fet papers secundaris a les sèries ‘Merlí’, ‘Delta’, ‘El cor de la ciutat’ o ‘Plats Bruts’. Nominat als Premis Butaca 2016 per la seva interpretació a ‘73 raons per deixar-te’ de Guillem Clua.
Marc Pujol i Manyà (Barcelona, 18 desembre 1977) 📷 CEDIDA
BÀRBARA ROIG: Llicenciada en Art Dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona. És actriu i creadora, la seva trajectòria combina diferents àmbits i llenguatges escènics, que l’han portat tant a crear diversos espectacles amb les seves pròpies companyies, Les Bianchis o BCWTS, com a col·laborar en diferents creacions de Pau Ferran, Lara Díez o Sílvia Delagneau, entre moltes d’altres.
Barbara Roig i Grifoll 📷 CEDIDA
Escenografia:
ANNA TANTULL: estudia arquitectura a la ESTAB (UPC) i realitza cursos d’escenografia a l’escola Massana amb l’escenògrafa Meritxell Muñoz. Des del 2011 ha realitzat el disseny de l’espai escènic de diversos espectacles entre els quals destquen ‘A.K.A’ (guanyadora de 4 premis Butaca i 2 premis Max, 2019) ‘20 de novembre’ (nominada a 2 Premis Butaca) i ‘Broken heart history’ (nominada a millor espectacle de petit format als Premis butaca 2016).
Anna Tantull 📷 CEDIDA
Il·luminació:
SYLVIA KUCHINOW: dissenyadora de llums, premi Butaca 2022 i finalista als premis MAX per la il·luminació de ‘Canto jo i la muntanya balla’, entre els seus darrers treballs destaquen ‘Napalm al cor’ (Sala Beckett, 2024), ‘La festa’ (TNC, 2023), ‘Tot el que passarà a partir d’ara’ (Teatre Lliure, 2023), ‘Zona inundable’ i ‘Vent de Garbí i una mica de por’ (TNC, 2022).
Sylvia Kuchinow 📷 CEDIDA
Vestuari i caracterització:
NÚRIA LLUNELL: Graduada per l’Institut del Teatre, on actualment hi dóna classes de disseny del personatge, ha estudiat caracterització a l’Stick Art Studio. D’entre els seus treballs destaquen ‘Doña Rosita la soltera’ (Premi Butaca Millor Caracterització 2014), ‘A tots els que heu vingut’ (TNC, 2017), ‘El somni d’una nit d’estiu’ (TNC, 2015) i ‘La Gavina’ (Teatre Akadèmia, 2015) pels quals va ser nominada també als Premis Butaca.
Núria Llunell i Argemi
Espai sonor:
LUCAS ARIEL VALLEJOS: música i dissenyador de so, el 2015 rep el Premi Butaca per l’espai sonor de ‘Terra Baixa’, recentment ha treballat a ‘Fàtima’ (Teatre Lliure, 2022), ‘Sis personatges’ (Teatre Lliure, 2018) i ‘Esperando a Godot’ (Teatro Bellas Artes, 2019). En cinema ha estat guardonat pels premis Alcine 2017 pel documental ‘El cuarto reino’ i ha fet la banda sonora de ‘Unicornios’ (Álex Lora, 2023).
Lucas Ariel Vallejos 📷 CEDIDA
Assessorament i ajudantia de direcció:
HELENA MOLINÉ, Llicenciada en Ciències de la Comunicació (Periodisme) Màster en Direcció de Comunicació i Postgrau en Gestió Cultural. Ha treballat en mitjans de comunicació i ha estat responsable de comunicació de diferents empreses. Ha treballat tant per empreses privades com per l’administració pública sempre en l’àmbit cultural. Més de 15 anys d’experiència en gestió cultural, premsa, comunicació corporativa, formació en comunicació i relacions públiques. Va fundar la productora cultural LA MAMA i és membre del col·lectiu TARA, Cultura Audiovisual i Pensament Social.
Helena Moliné i Rodes 📷 CEDIDA
Producció:
Producció executiva. LA DRAMÀTICA. És una empresa de recent creació que ofereix serveis estratègics per les arts escèniques. Està formada per la productora Natàlia Boronat que treballa amb una cartera de col·laboradores amb qui ha anat consolidant una relació laboral durant la seva carrera. Els projectes dels quals s’ocupa van des d’un assessorament específic fins la producció integral d’un espectacle, passant per distribució, o optimització de la fiscalitat en empreses d’arts escèniques. ladramatica.es
COMPROMÍS SOCIAL
Reforzar valors democrátics L’Estat Espanyol ha bastit una democràcia sobre el perdó als botxins del Franquisme. La reobertura del cas Puig Antich ha estat denegada dues vegades pel Tribunal Suprem d’Espanya malgrat les proves irrefutables que demostren la farsa del procés judicial que el condemnà. Recuperar la memòria històrica és imprescindible per reforçar els valors democràtics, de justícia i de veritat. La reparació que neguen els tribunals només la pot restituïr la societat, el teatre és la nostra eina.
OBJECTIU DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE: Igualtat de génere
Aconseguir la igualtat entre els gèneres i empoderar totes les dones i les nenes Producció y consum responsable Garantitzar modalitsts de consum i producció sostenibles Pau, justícia i institucions sòlides Promoure societats, justes, pacífiques i inclusives.
Carlos Rey González (Barcelona, 1943) és un advocat i professor universitari espanyol. Fou capità auditor del Cos Jurídic de l’Exèrcit de Terra i participà en el consell de guerra de 1974 contra l’anarquista català Salvador Puig Antich, en el qual va redactar la pena de mort a garrot vil. Actualment, exerceix d’advocat penalista i de professor en el
L’escrit d’acusació, firmat per la lletrada Laura Parés, es dirigeix contra el que actualment és advocat, encara en exercici, Carlos Rey, de 81 anys, i que a finals dels setanta tenia el càrrec de capità de l’exèrcit espanyol i exercia de jutge militar. Des que va deixar la carrera militar, Rey s’ha dedicat al dret penal, exercint a Barcelona, en casos coneguts com la defensa de l’expresidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho.
Hi ha va haver-hi una ordre d’extradició de Carlos Rey a petició de la justícia argentina, però el govern espanyol i la fiscalia no van donat el seu permís per executar-la.
Les flors del cactus de Sant Pere viuen un màxim de 48 hores i recorden les orquídies, però amb un fort perfum
LLUÍS TORRES|Avui acaba de sortir en alguns jardíns de Bellaterra la flor del cactus de Sant Pere, Una flor que recorda les boniques flors d’orquidea, però amb una delicada dolça olor. Llàstima que només viu un màxim de 48 horas, després cau, per sortir de nou cada primavera.
L’Echinopsis pachanoi, anomenat comunament cactus de Sant Pere.
En l’Echinopsis pachanoi i flor de Sant Pere sorprèn les seves delicades, espectaculars i perfumades flors blanques, que surten dies abans de Sant Pere i duren obertes només unes 48 hores. S’utilitza en la medicina tradicional andina tant per a ús humà com veterinari i és àmpliament conreat com a planta ornamental. De vegades es confon amb el seu parent proper Echinopsis peruviana.
Detall del cactus de Sant Pere i les seves flors
Detall de la perfumada flor del cactus Sant Pere
Cacto arbori de port columnar encara que pot estar molt ramificat des de la base. De 3 a 7 m d’alt i de vegades sense distingir el tronc principal. Tiges cilíndriques color verd fosc, de vegades glauco, de 5 m de llarg i 8-15 cm de diàmetre. De 5-14 costelles, amples, arrodonides, amb profundes osques abans de cada areola, aquestes són blanquinoses i properes entre si. De 3-7 espines (de vegades absents), amarronadas, de 0,5 a 2 cm de llarg, és reconegut per la seva punta més verdosa clara.
Flor del cactus de Sant Pere a Bellaterra
Flor del cactus Sant Pere
Les flors del cactus Sant Pere són de color blanc, neixen prop de l’àpex de la tija, són nocturnes i amb una forta fragància, de 19-24 cm de llarg i 3-4 cm de diàmetre; pericarpelos i tub floral amb pèls negres. Fruit oblongo, verd fosc de 5-6 cm de llarg i 3 cm de diàmetre.
Portada del número 34 de L’Esquirol del Vallès, 1990
Tenim una altra edificació a Bellaterra, força abandonada i que comença a donar signes de deteriorament, ens referim a l’església. Tenim una església que sembla feta pels bellaterencs d’una època determinada. Immovilitzada, en quant a la seva estructura física la fa un xic abandonada. Als horaris de les misses els hi passa el mateix. Molts bellaterrencs han d’anar a altres esglésies de les rodalies per a poder combinar-se millor el seu temps, però principalment perquè crec i això és molt personal, que algunes persones, els diumenges, el primer que cau és la visita a l’església i després el que calgui.
És difícil tenir missa els diumenges i festius a les 9 del mati? La “moda” de buscar esglésies i temples amagats pels pobles per celebrar-hi casaments fa que siguin moltes les parelles que venen a casar-se a Bellaterra des d’altres indrets. Això provoca un “caos” circulatori a tot el carrer Joan Fàbregas, fins al punt que en més d’una ocasió es produeixen lleus enfrontaments de veïns amb els visitants. No podria controlar-se la circulació durant aquestes celebracions?
📷 L’Esquirol del Vallès
Bé, tornem a parlar de l’edifici. Com podeu comprovar per les fotos 1 i 2, és del tot necessària una restauració. Ignoro si això preocupa o no a la Unió de Veïns, però entenc que si, encara que com ha passat en altres assumptes que hem denunciat des d’aquestes pàgines, resultarà que ja s’han començat iniciatives o estudis per solucionar el problema (?).
ABOCADORS DEMOCRÀTICS
En tenim uns quants per tota la geografia bellaterrenca. Us en presentem alguns en les fotos 3, 4, 5, 6, 7 i prou, perquè no n’hi cabien més. Resulta ser que com que no es veuen, hi tiren deixalles des de la pròpia Bellaterra. No és possible! doncs… sí. Sembla difícil de creure, veritat? Doncs és així mateix!!! El que passa és que el “propietari de les deixalles” (també les deixalles tenen propietari) no ho sap, perquè ell es limita a donar l’ordre de que siguin tirades. Així de senzill. “TO ER MUNDO E GUENO”, o… no?
📷 L’Esquirol del Vallès
Parlem del Correu. Fa uns dies vaig rebre una notificació en la qual se’m comunicava el meu nomenament com a membre d’un jurat professional en un important premi nacional, i ves per on, la data de celebració de l’acte era tres dies abans de la data que jo vaig rebre a la carta. Vaig quedar de “fabula”! Gràcies, “Administración Nacional de Correos”. Ens diuen que els culpables són els gossos que no els deixen fer la feina… i és veritat. Altres vegades és per accidents laborals… i és veritat; també altres vegades és per abandonament del treball… i és veritat! No fa massa temps ens varen proposar unes bústies comunitàries a la Plaça del Pi. Genial idea! No tenim sencer l’únic plànol digne de Bellaterra, ni les sufrides cabines telefòniques (mil vegades reparades), i ara hi posarem 400 i 500 bústies, perquè es distreguin uns quants i a més a més seguirem sense tenir el correu.
QUANT ET RECORDEM JACINT!!! SANT JACINT DE BELLATERRA.
Hem arribat a la conclusió que podríem proposar a la “Administración Nacional de Correos” que li donéssim a l’amic i recordat carter de Bellaterra Jacint Ramos, una pensió vitalícia suplementària, quan arribi la seva jubilació, com a “SUPERCARTER”, doncs a la vista de tot el que ens està passant, està ben clar que després d’ell, RES…
Recordeu el que dèiem en el darrer número sobre el… bla, bla, bla del Club Bellaterra? Doncs bé, actes anunciats pel mes de juliol: blanc-verd en record d’en Lluís Castañé, SUSPÈS! Mostra de Gastronomia, SUSPÈS!… És o no bla, bla, bla? Sembla ser que la tant anomenada “desídia” acaba d’arribar a tots els sectors de Bellaterra. Quina pena!
“L’Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra homenatja anualment a les seves àvies i avis de més de 75 anys”
LLUIS TORRES | Amb motiu del Dia Internacional de la Gent Gran, la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra va organitzar diverses activitats a Bellaterra. El passat divendres 1 d’octubre de 2024 el veïnat de Bellaterra va celebrar el Dia Internacional de la Gent Gran. A primera hora del matí, CIM, única residència del municipi va rebre safates plenes de pastes calentes i sucs de fruites per les àvies i avis que hi viuen en aquest centre del Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell. Tot seguit, el president de l’EMD, acompanyat de tots els vocals, van visitar la residència per compartir una bonica solidària estona amb la gent gran i conèixer de primera mà les seves inquietuds i necessitats, així com per recordar emocionants anècdotes, històries i vivències.
Gent Gran: a les 13h., totes les àvies i avis del poble de Bellaterra van estar homenatjats per l’EMD i entitats de Bellaterra que els hi van oferir un dinar al Centre Cívic de la Plaça Joan Maragall de Bellaterra. Donat el fòrum limitat de la sala, només varen estar presents la Gent Gran de Bellaterra convocada oficialment amb acreditació, a partir dels 75 anys i visquent al poble.
Tot el veïnat, després del dinar de Gent Gran, es van sumar a l’engrescadora iniciativa de l’EMD i Entitats i varen passar una gran estona ballant a la Plaça del Pi, amb l’acompanyament solidari d’El Musical de Bellaterra, -la gran escola oficial de música creada per l’estimada Montse Roig-. A continuació, a les 18.30 hores, a una sala plena de gom a gom, es va gaudir de la representació teatral Un Prometatge d’Anton Txèkhov, una adaptació històrica de Joan Oliver, una vegada més dirigida pel bellaterrenc Ignasi Roda Fàbregas, actor i director de teatre, que en aquesta ocasió especial la presentà sense ànim de lucre, en honor de la Gent Gran de Bellaterra.
La jornada bellaterrenca dedicada a la Gent Gran va finalitzar plena d’emocions i sentiments que van fer somriure a les persones assistents que van deixar missatges inesborrables com la importància d’escoltar i de dedicar temps i atenció als avis i les àvies, tot establint amb humilitat la Festa anual de Bellaterra dedicada a la seva Gent Gran. Salut i felicitat!
Des de l’EMD de Bellaterra s’agraeix enormement la implicació de tots i totes en les activitats programades i felicita novament als avis i les àvies del municipi per ser un exemple d’esforç, entrega i superació per a la resta de veïns i veïnes. VISCA BELLATERRA!!
LLUÍS TORRES|En ocasió del 96è aniversari del neixement del prestigiós actor en Jaume Pla Pladevall (Vilassar de Mar, 21 maig 1928), compartim la crònica que el bellaterrenc Jordi Guiu, director de L’Esquirol del Vallès, va publicar al número 33 d’aquesta revista que es publicà a Bellaterra aquell mes de maig de la primavera de 1990. Jaume va construí casa i visqué amb la seva família a Bellaterra, des de 1977 fins 1998. Posteriorment la casa familiar, amb la marxa dels seus fills Laura, Jordi, Jaume, Mireia i Marta, se li va quedar gran, i decidí amb la seva muller Laura, passar a viure a la propera ciutat de Sant Cugat del Vallès, on segueix visquent fins el dia d’avui, tot i que sempre recorda els inoblidables anys viscuts a Bellaterra.
Jaume Pla i Pladevall (Vilassar de Mar, 21 de maig de 1928), visitant el Centre Cívic de la Plaça Joan Maragall de Bellaterra 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
Bellaterra, maig-juny de 1990
QUI ÉS EN JAUME PLÀ I PLADEVALL?
Tenim, afortunadament a Bellaterra, veïns i bons amics, que per ells, s’identifica Bellaterra. En Jaume es una d’aquestes persones. Ja té un lloc en la futura història local. Nascut al Maresme (es fill de Vilassar de Mar) per tant home del litoral Mediterrani, alegre, simpàtic, amb seny, català i bellaterrenc.
Va arribar a les costes del Maresme l’any 1928, quant a la Ciutat Comtal s’estava preparant l’Exposició Internacional. A Bellaterra hi va arribar l’any 1977, però la visitava, feia molts anys. En Jaume i la Laura formen un ensisador matrimoni que han aportat al país cinc fills; Laura, Jordi, Jaume, Mireia i Marta.
En Jaume Plá es un exemple de l’home que pam a pam va construint-se la seva pròpia identitat professional i a la vegada es va enriquint d’un nivell humà envidiable. Va començar amb una maleta i un mostrari visitant tendes de perfumeria. Ben aviat es va donar comte que el seu destí era aquell ram. Va començar a estudiar, assistir a cursets, llegir informes, relacionar-se amb gent de RRPP i Marketing. Els seus principis van ésser, Lancaster, després Flamagas i més tard, com a Director Comercial Myrurgia. Finalment col-laborà amb IDESA, on es avui, pero ja amb participació directa. Es un autèntic home de Marketing, no para de viatjar.
Va ésser fundador del «Club de Marketing» a Barcelona e inclòs a donar classes de Marketing a ESADE com a professor.
Jaume Pla i Miquel Roca Junyent durant una trobada del Club de Marketing a Barcelona 📷 CEDIDA
Diu que nomès té una pasió: el teatre. Fins i tot diu que si llegeix alguna cosa que no sigui informes del treball, es literatura relacionada amb el teatre. L’hi parlem de «hobbis», però ell ens diu, que només teatre! Però… nosaltres li sabem una altre passió. Una passió idolatria: Marylin Monroe. Recordem que va intentar cambiar el nom del carrer a on hi viu per posar-li carrer de Marylin Monroe. Vam ésser testimonis d’aquest event. Un grup d’amics d’en Jaume ens vam reunir a casa seva per descobrir la placa que donava nom al carrer. L’Aurèlia Campmany va fer un bonic parlament sobre la Marylin en el moment en que va descobrir la placa. Després… com sempre, tot s’en va anar a fer punyetes, pel poc coneixement i la poca comunicació que sempre arrela al nostre «barri».
Que podem dir d’en Jaume com actor de teatre, que tota Bellaterra no ho sàpigues! Es realment un autèntic fenòmen de l’escena. Quan està damunt de l’escenari, ell sol ho omple tot. No fa pas gaires anys, pel seu físic i la seva forma d’expressió tenia una semblança amb l’actor britànic Peter Sellers, però pasan els anys i ara està més pròxim a un altre actor britànic: Alex Guiness. Una vegada estan en Jaume i la Laura a Londres un senyor el va confondrà amb l’Alex Guiness. Si el Jaume haguès tingut un perfecte accent anglès, el pobre senyor avui encara estaria convençut d’haver parlat amb Sir Alex.
Compta en Jaume que una vegada, junt amb el seu amic Jordi Torras van fer un «spot>> publicitari per la TV sobre unes publicacions en fascicles, i va poguer comprovar la desmesurada popularitat que aquest mitjà té. D’arreu del pais va rebre trucades telefòniques per comentar-l’hi. Ara diu… que es queda com a millor record, i dels més emocionants de la seva vida, quant va poguer veure, de prop, les cares dels infants de Bellaterra quan per primera vegada van arribar els Reis Mags d’Orient.
No té definit cap personatge ideal per interpretar en el teatre, però ens diu que tot aquell paper que tingui un alt contingut humà, per ell representa un ideal el poguer-ho interpretar. Creu, com molts altres, que el problema de falta de comunicació de la gent a Bellaterra es produït perquè molts dels veïns «no viuen Bellaterra» encara que hi visquin. Home de RRPP, home amic dels seus amics, fidel i gran enamorat de la seva Bellaterra. Vol una Bellaterra millor. Vol sentir-se orgullós d’ésser bellaterrenc (en el fons, si sent). Jaume, que Deu et beneeixi i continuï donant-te la força necessària per continuar sent com ets. Sàpigues que tens amics de veritat, que t’estimen i que estàn orgullosos de ser-hi. Sort, salut i felicitat per a tu i tots els teus.
BELLATERRA.CAT 