Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Bellaterra’ Category

Bellaterra, 11 de juny de 2025

L’obra Al.leluies de Bellaterra va ser un encàrrec de 1959 de Fomento de la Vivienda Popular, promotora de la urbanització Bella-Terra,  per fer propaganda

Valentí Castanys i Borràs (Barcelona, 7 de juliol del 1898 -11 de setembre del 1965) fou un dibuixant, humorista i comediògraf.

Placa de Valentí Castanys al nomenclàtor de Bellaterra 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT

Castanys va establir la seva residència d’estiueig en una de les torres noucentistes de la Ciutat Jardí de Cordelles (*) que va inspirar llibres, pel·lícules i, sobretot, les seves famoses estampes d’estiueig, tot reflectint amb humor i complicitat la vida quotidiana als estius de Cerdanyola.

Amb tot, va ser un pioner del cinema amb La Tragèdia de Cordelles, que malauradament no ha estat localitzada, i La bicicleta, segurament la primera obra cinematogràfica rodada a Cerdanyola i que ha sobreviscut parcialment, recuperada pel GREC gràcies a la família de l’autor.

Dibuix de Valentí Castanys (1898-1965)  📷 CEDIDA

Fill d’una família benestant barcelonina, l’avi matern era un industrial tèxtil que vivia de renda, es feia les cigarretes a mà, tocava l’acordió i, malgrat no ser gaire lector, tenia a la seva llibreria la col·lecció del Cu-Cut, La Ilustració Catalana, Pèl i Ploma i un seguit de revistes que entusiasmaren el petit Valentí. Al seu pare, enginyer industrial, humanista, indulgent, li hauria agradat que el seu fill fos enginyer industrial. Va començar la carrera, però tal com diu a les seves memòries “davant un problema d’àlgebra jo feia els mateixos escarafalls que fan els andalusos davant un gripau” i es va treure el títol d’electricista per correspondència.

Valentí Castanys, Crònica Espanyola del cercle XX |RTVE 👇

Potser van ser les visites al taller de Modest Urgell, on hi anava amb el seu pare per pagar el lloguer de la casa on vivien i que era propietat del pintor, les que van despertar les seves dèries artístiques. A partir d’aquí començarà a conèixer els grans dibuixants i pintors del moment. Sent gran admiració pels dibuixos de Ricard Opisso, “el degà dels dibuixants catalans”. També coneix a través del Cu-Cut, Joan G. Junceda, “el mestre”. Amb ells discuteixen sobre pintura i art en general, encara que sovint eren discussions absurdes. Segons paraules d’un filòsof de l’època: “Ni jo us entenc a vós ni vós m’enteneu a mi, i, per més que ens entenguéssim, no ens entendríem. M’heu entès? Doncs, entesos”

El 1916 participà al I Saló d’Humoristes i guanyà el premi Cambó, de qui era un gran admirador. Impulsor de Xut!, revista esportiva humorística que apareix el 1922 fins el 1936, des de la qual es vol reflectir l’aspecte humà dels futbolistes. Reporter de futbol sense ser-ne aficionat, segons paraules seves “els cronistes de guerra no en són pas aficionats”.

Al.leluies de Bellaterra 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT

Col·labora en nombroses publicacions En Patufet, El Senyor Canons, El Be Negre, el TBO, La Veu de Catalunya, etc. A l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona conserven 395 dibuixos d’aquesta última publicació. Hi veiem representades caricatures dels principals protagonistes de la vida política del país dels anys de la Segona República Espanyola.

(1) Al.leluies de Bellaterra 1959 de Valentí Castanys 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT

Durant la Guerra Civil va fugir a Itàlia i a França on feu de col·laboracionista i quan Francisco Franco va guanyar la guerra es va unir al nou règim, segurament per una qüestió de supervivència. Potser per aquesta raó, el gran dibuixant Valentí Castanys va caure en l’oblit. A l’acabar la guerra va col·laborar a la revista Destino, al diari El Mundo Deportivo (fins el 1946) i a ElCorreo catalán. Als anys 40 va voler recuperar la revista satírica sobre l’esport Xut!, el seu gran èxit, però el règim el va frenar  i la va rellançar reconvertida en El Once, una versió castellanitzada tan exitosa com l’original. També va publicar l’obra de teatre Ha guanyat el Barça (1945), i als seixanta es va fer molt popular amb la sèrie La família Sistacs (1965) que havia començat a Ràdio Barcelona el 1933.

(2) Al.leluies de Bellaterra 1959 de Valentí Castanys 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT

Conferenciant, escriptor d’algun sainet de teatre, ninotaire, treballador metòdic que no esperava la inspiració. D’un humor amable i irònic, fins i tot un punt absurd, no dubtava a riure’s d’ell mateix. Enric Gomà, filòleg i guionista el presenta: “Per dir-ho ras i curt, Castanys és l’Andreu Buenafuente dels anys trenta, quaranta, cinquanta i seixanta”.

Vídeo de Valentí Castanys| BIBLIOTECA DE CATALUNYA 👇

(3) Al.leluies de Bellaterra 1959 de Valentí Castanys 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT

(*) La Masia de Can Cordelles dóna nom al barri “ciutat jardí” noucentista, al parc i al passeig. L’actual edifici de Can Cordelles data de la reforma de 1864 que va convertir una típica construcció rural en una de les masies neoclàssiques més excepcionals de Catalunya.

Es tracta d’un singular edifici, de planta quadrangular i amb galeria als quatre vents amb una successió d’arcs de mig punt amb balustrada de terracota. L’interior conserva els espais funcionals i agrícoles, però també els residencials amb pintures murals, paviments i mobiliari de diverses èpoques. La teulada, a conseqüència dels diversos cossos juxtaposats que configuren l’aspecte cúbic exterior, presenta un cos més alt amb una coberta a dos vessants i els laterals més baixos.

Probablement la masia s’ubica sobre construccions medievals que es podrien correspondre amb la casa de la família Saltells. Cordelles, és el cognom d’una família que va ser propietària del mas, segons referència de l’any 1666, en què va casar-se a la seva capella el noble Galcerà de Cordelles. A principis del segle XIX la masia forma part del “Colegio Mayor de Belén” de Barcelona i a mitjans del mateix segle la família aragonesa Bielsa Castillón compra la casa i els terrenys i porten a terme la reforma que li confereix l’aspecte actual.

El 1926 passa a mans de la família Alfonso que portarà a terme la urbanització de part de les terres. Aquesta urbanització noucentista de 1928 va ser dissenyada per Nicolau M. Rubió i Tudurí, seguint la filosofia de la ciutat jardí. El tramat urbà es configura a partir de l’alzina de Cordelles. A finals dels anys vint, es va construir el Cordelles Club, un gran parc amb pistes de tenis i una piscina pensat per als estiuejants.

A la banda sud de la masia s’obre una petita esplanada. La façana està articulada a partir de la superposició de la doble arcuació de la galeria superior i d’un porxo a la planta baixa, seguint models clàssics d’origen romà que seran reinterpretats i recuperats a l’època neoclàssica amb un alt grau de refinament i netedat.

Valentí Castanys al NO-DO

https://www.rtve.es/play/videos/nodo/not-1200/1469182/

Font: Biblioteca de Catalunya

Read Full Post »

Bellaterra, 11 de juny de 2024

Professionals del Restaurant Finisterre (1943-1994) de Barcelona

LLUÍS TORRES|Les treballadores i treballadors del ram d’hostaleria de Barcelona van anar-hi a la vaga el dies 8, 9 de juny de 1978. Tres dels restaurants de luxe de Barcelona, Finisterre, Reno i Via Veneto, varen tancar les portes i el personal participà a les manifestacions reivindicatives per la millorar de les condicions laborals i econòmiques, aconseguint amb les seves lluites, un salari mínim de 25.000 pessetes i una assegurança de vida d’1.000.000 de pessetes, així com altres millores de condicions, com horaris, dies de descans, vacances, jubilació, etc.

Amb la signatura del conveni els treballadors de la província de Barcelona arribaren a les condicions econòmiques més altes d’Espanya“.

8 juny 1978, primer dia de vaga general d’hostaleria de Barcelona

La comissió negociadora del conveni col·lectiu del sector va convocar aquesta aturada, de caràcter legal, a fi de pressionar la patronal perquè acceptessin negociar les reivindicacions presentades.

Aquestes reivindicacions consisteixen en un sou mínim de 25.000 pessetes, reducció de les categories salarials d’aquella època, una assegurança individual per a cada treballador d’un milió de pessetes i reducció de l’horari laboral.

El 8 de juny es va iniciar el primer dels tres dies previstos de vaga al ram d’hostaleria a la província de Barcelona, després que de matinada les asamblees d’afiliats, que se celebraren per separat, de CCOO, UGT, SU i CNT, decidissin  no acceptar la darrera proposta empresarial.

9 juny 1978, segon dia de vaga general d’hosteleria de Barcelona

El seguiment de la vaga als bars i restaurants va estar pràcticament total, així com als grans hotels.  Només van treballat els empleats de Gran Hotel Sarrià, que pertanyia a l’I. N. I. (Institut Nacional Indústria). Tot i això, a la resta de la província la convocatòria d’atur va tindre escàs ressò, fins a l’extrem que a la Costa Brava només va afectat el 35 per 100 dels treballadors, registrant-se el major índex d’atur a Sabadell, on ha arribat al 50 per 100.

INTENSA ACTIVITAT DELS PIQUETS.

 De tota manera, el tret més característic d’aquella històrica vaga va estat la intensa activitat que desenvolupà els piquets a primeres hores del matí perquè tanquessin els establiments que estaven oberts, i que constituïen una gran part dels existents a  la Ciutat Comtal.  La novetat, però, en aquella ocasió, va estat que en la immensa majoria dels casos els piquets actuà simplement informatius i no van exercit violència física com va passar altres vegades, ja que tant CC.OO.  com U. G. Т.  van deixar clar que no es responsabilitzaven ni recolzarien els membres dels piquets que adoptessin una actitud violenta.  Tot i això, i malgrat aquesta recomanació dels quadres dels dos més importants sindicats del país, no es va evitat que s’exercis sobre propietaris i empleats de bars i restaurants, que estaven oberts, una evident coacció verbal, cosa que va incidir de  forma clara al massiu tancament destabliments.

10 juny 1978, desconvocada la vaga d’hostaleria de Barcelona

QUATRE DETINGUTS.

L’únic incident és va produït quan un piquet compost per quatre persones estava dialogant amb els propietaris i empleats d’un bar del barri de Pedralbes i intervingue en la conversa un policia vestit de paisà, registrant-se una evident tensió verbal, que va finalitzar amb el trasllat dels membres del piquet i tancats a la Comissaria de Via Laietana.

RESSACA DESPRÉS DE LA VAGA

Els treballadors del ram d’hostaleria de Barcelona i la seva província van tornar ahir a la feina després de dos dies de vaga.  Els treballadors van decidir abans d’ahir a la nit en assemblea acceptar l’última proposta de la patronal i signar el conveni col·lectiu.  L’acord va ser signat per les dues centrals sindicals majoritàries al ram CCOO i UGT-, mentre que CNT i SU el van rebutjar.

El conveni signat representa un sou mínim de 25.000 pessetes per a la categoria mínima i un augment de cinc-centes pessetes sobre l’última oferta patronal per a les categories majoritàries -cambrers, telefonistes- amb la qual cosa queda en 28.000 pessetes brutes.  Es desbloquegen, així mateix, els barems establerts per la patronal per a les pagues extres.  Es fixa una assegurança de vida per valor de 1.000.000 pessetes per a cada treballador i es redueixen a cinc les 148 categories del ram.

Així mateix, i fins que no es formalitzi la signatura definitiva del conveni, el qual va tindre lloc el dilluns, dia 12 de juny de 1998, va quedar obert un període de negociació sobre els punts socials, com el que afecta la jubilació.  No es va preveure però, que sorgeixin dificultats, sobretot si es té en compte que amb la signatura del conveni els treballadors de la província de Barcelona arribaren a les condicions econòmiques més altes d’Espanya.

Ressaca en hosteleria, 12 juny 1998

Font: El Noticiero Universal, El País

Read Full Post »

Bellaterra, 10 de juny de 2024

LLUÍS TORRES| El veïnat de Bellaterra està sorprès i perplex per la història interminable dels Agents Cívics creats pel l’EMD l’any 2019. Ha passat un any des de que Josep Maria Riba (Bellaterra Endavant), va ser escollit president de l’EMD, però no ha donat resposta al veïnat sobre el seu compromís electoral:

🐿️ Revisarem la figura d’Agent Cívic o “Sereno” de nit, dissuasiu i d’assistència veïnal.

🐿️ Revisarem les tasques dels Agents Cívics per tornar als orígens (2019), quan es podia contactar directament amb ells.

De cotxe al servei dels Agents Cívics de Bellaterra (2019) a cotxe oficial de EMD Bellaterra (2024)

Amb data d’avui, el cotxe Toyota híbrid (subvencionat per la Diputació de Barcelona l’any 2019 pel servei dels Agents Cívics),  apareix rotulat com cotxe oficial de l’EMD Bellaterra (veure foto de  les retolacions del 2019 i 2024).

Ens preguntem: Com és possible que l’acord i signatures entre Ramon Andreu i Carlos Cordón, d’activar de nou el Agents Cívics de Bellaterra, a càrrec de la Policia Urbana de Cerdanyola, s’hagin llançat a les escombreries?

UNA HISTÒRIA INTERMINABLE:

18 abril 2019:

L’EMD de Bellaterra va posar en marxa el servei d’agents cívics (24 hores i els 7 dies de la setmana).  Servei que, segons explica Ramon Andreu, president de l’EMD “seràn al servei dels veïnat per a resoldre qualsevol incidència i treballaran per garantir el respecte a les normes de circulació de Bellaterra, així com també per vetllar per aquelles tasques relacionades amb les competències de l’EMD o les que altres administracions presten a Bellaterra”

L’Ajuntament i l’EMD signen el protocol que garanteix la presència d’agents cívics a Bellaterra

16 de març de 2021

L’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, i el president de l’EMD, Ramon Andreu, han signat avui el protocol que garanteix la presència d’agents cívics a Bellaterra. Amb aquest acord, les dues administracions donen solució a la denúncia de l’Ajuntament sobre aquest servei.

A partir d’ara, els agents cívics estaran sota la supervisió de la Policia Local, que serà l’encarregada d’organitzar les tasques que faran i d’oferir-los la formació necessària. Paral·lelament, es crearà una comissió de seguiment amb representants de l’Ajuntament i de l’EMD de Bellaterra.

A través d’aquest nou marc de col·laboració, s’acorda que Bellaterra tindrà 4 agents cívics, 2 de les 8 a les 14 h, i 2 més de les 14 a les 20 h.

D’entre les tasques assignades destaquen el projecte “Camins escolars” per afavorir la seguretat d’infants i famílies en les rutes d’accés a les escoles; la vigilància de la neteja dels carres i de la normativa de circulació; així com el seguiment de l’estat dels embornals; la recollida de mobles i les incidències a la via pública.

Maig de 2023:

Bellaterra Endavant, el partit guanyador de les eleccions municipals es compromet amb el seu programa:
Revisarem la figura d’Agent Cívic o “Sereno” de nit, dissuasiu i d’assistència veïnal.
Revisarem les tasques dels Agents Cívics per tornar als orígens (2019), quan es podia contactar directament amb ells.

Read Full Post »

🇪🇺 55% ha estat la participació de Bellaterra (15 punts menys que l’any 2019) a les eleccions europees.

🇪🇺 1205 vots d’un cens de 2156 (1961 censats al Centre Cívic de la Plaça Joan Maragall  i 195 censats al Centre Cívic del Turó de Sant Pau)

Al col·legi electoral del Centre Cívic del Turó de Sant Pau s’han recollit 145 vots (72,36%) i al col·legi electoral del Centre Cívic de la Plaça Joan Maragall s’han recollit 1060 vots, un 54% del cens.

La llista més votada al Parlament Europeu ha estat la candidatura encapçalada per Toni Comín (Junts+Lliures per Europa), amb 434 vots.

Dolors Montserrat (PP) 241 vots.   Teresa Ribera (PSOE) 190 vots.       Diana Riba (Ara Repúbliques) 135 vots.   Vox: 66 vots.                                   Comuns Sumar: 35 vots                          Se acabó la fiesta: 31 vots               Podem: 21 vots

AIXI VA VOTAR BELLATERRA EL 2019:

RESULTATS 🇪🇺 BELLATERRA 26/05/2019

Recompte de paperetes eleccions europees 28M 2019 d’una mesa al Centre Cívic de la Plaça Maragall de Bellaterra 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT

PARTICIPACIÓ: 77,82%

JUNTS CATALUNYA: 700 vots (46,08%)

ERC: 250 vots (16,46%)

PSOE: 161 vots (10,60%)

CS: 153 vots (10,07%)

PP: 117 vots (7,70%)

UNIDAS PODEMOS: 44 vots (2,90%)

VOX: 31 vots (2,04%)

PACMA: 17 vots (1,12%)

Read Full Post »

THE BELLATERRIAN🐿️

📷 ARXIU BELLATERRA.CAT

Read Full Post »

Read Full Post »

Bellaterra, 9 de juny de 2024

LLUÍS TORRES|Compartim amb el veïnat de Bellaterra aquesta carta de la UVB del juliol de 1991, que hem trobat al nostre arxiu de L’Esquirol de Bellaterra. Aquest comunicat, pels punts tractats, us portarà a una problemàtica de plena actualitat, força reivindicativa en el dia a dia del nostre poble, i que amb seguretat podria millorar-se, amb una EMD que hauria de valorar i respectar el que reclama el veïnat, i que molt sovint no es té en compte ni es respon oficialment. Com deia Josep Maria Riba, en el programa del seu partit polític Bellaterra Endavant, -que va guanyar la presidència de l’EMD-, : “Menys diners al despatx i més a l’espai públic”. FACTA NON VERBA X BELLATERRA!

Número 37 de juliol de 1991 de L’Esquirol de Bellaterra 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT

UNIÓ DE VEINS DE BELLATERRA

Juliol, 1991

ASPECTE URBÀ DE BELLATERRA

La Unió de Veïns pretén, amb aquesta comunicació, que tots els veïns de Bellaterra considerin una “questió prioritaria” el fet d’aconseguir que l’aspecte de les nostres vivendes i llur entorn sigui correcte, que no hi hagi contradiccions entre el que tots desitgem i allò que veiem realment, que siguem capaços de dotar la nostra comunitat d’aquesta presència neta, ordenada i estètica que requereix i que NOMES NOSALTRES PODEM ASSOLIR amb un petit esforç solidari del qual tots en sortirem beneficiats.

Hem rebut varies queixes en aquest sentit que palesen problemes entre veïns i que cal esmenar. El que fem, per tant no és només esmentar qüestions personalitzadas davant el gran volum de les mateixes sino que creiem que es necessària una reflexió generalitzada que encoratgi tothom a ésser conseqüents per obtenir l’equilibri estètic urbà que necessitem.

Axí dons hem de tenir present uns quants aspectes cabdals:

A) Arbres, vegetació, etc… que envaeixen la vorera o el carrer per sobre dels murs o tanques que impedeixen el pas dels vianants.         

B) Tanques perimetrals que donen al carrer amb esquerdes que comporten perill d’ensorrament. Alguns, fins i tot, mal acabats o despintats.

C) Voreres sense fer o molt deteriorades, plenes d’herbes, terres
o deixalles.

D) Tanques i portes d’accés despintades i fetes malbé. Tanques metal.liques deformades, trencades, rovellades…..

E) Materials de construcció que ocupen les voreres que s’han dei- xat abandonats o potser esperant fer-los servir no se sap quan.

F) Neteja de les voreres, sobretot quan s’hi ha deixat terra per jardineria etc…..

jardineria etc…..

g) Comunicar als veïns propietaris de parcel.les no edificades l’obligació de netejar els matolls que hi creixen i espe- cialment d’eliminar les herbes que cauen sobre les voreres. Aquests són extrems d’acompliment obligat que han de dur a ter- me amb una certa periodicitat. Si després d’advertir.los repetidament, no compleixen amb la seva obligació, us preguem que ho comuniqueu a la secretaria de la Unió de Veïns a fi d’actuar per la via administrativa, amb tot i això, la Unió de Veïns es posarà en contacte amb els esmentats propietaris de parcel.les no edificades per recordar.lis llurs obligacions. demanant la col.laboració dels veïns que solen coneixer els propietaris, amb l’única finalitat de recolzar l’acció.

H) Pel que fa a les possibles descarregues de terra, deixalles etc… que de tant en tant es realitzen en parcel.les no tan- cades, per part de constructors o transportistes no controlats, us preguem que identifiqueu les matrícules dels camions i feu la corresponent ent denúncia a la Policia Municipal de Cerdanyola, comunicant a la secretaria de la Unió de Veïns la vostra actua- ció concreta a fi de que la mateixa pugui seguir l’acció legal o reforçar el control davant la Policia Municipal.

1) També podeu fer arribar a la secretaria de la Unió de Veïns la vostra opinió sobre aquelles irregularitats que considereu pel que fa a les plaques senyalitzadores de tràfic, pals de telèfons, il.luminació, plaques identificatives dels carrers, etc.. que estiguin deteriorats, mal col.locats, puguin ésser perillosos, no funcionin, etc… Tot això ens permetrà ser més ràpids i eficaços davant la solució dels problemes.

I com a conclusió direm que si son capaços de plantejar-nos tot això que hem exposat com una “questió prioritària” i ens esforcem en col.laborar, és possible que dins d’un temps prudencialment curt, poguem aconseguir que Bellaterra aconsegueixi una presència “neta, ordenada i estètica” que serà en definitiva la Bellaterra que tots desitgem i ens mereixem.

UNIO DE VEINS DE BELLATERRA

AREA DE FOMENT

Read Full Post »

THE BELLATERRIAN

Martina i Domènech de Bellaterra

Font: L’Esquirol de Bellaterra

Read Full Post »

8 entrevistes a vuit poetes, vuit baules. Vuit converses que Marta Nadal va tenir amb elles i que ara amb la bellaterrenca Anna Guell cusen per fer-ne un tapís de poetes referents, on la paraula és la veritable protagonista.

Vuit poetes, vuit Baules
Conversa i recital poètic de Q-ars Teatre Dilluns i dimarts
La Gleva Teatre
10–25 de juny 2024

ENTRADES: laglevateatre.koobin.com/baules

Vuit poetes, vuit baules és un espectacle construït a partir de les vuit entrevistes a poetes que la filòloga, periodista i escriptora Marta Nadal ha recollit en el seu llibre Baules: vint-i-una escriptores i la seva literatura. Montserrat Abelló, Marta Pessarrodona, Maria-Mercè Marçal, Cèlia Sànchez-Mústich, Dolors Miquel, Bel Granya, Sònia Moll i Àngels Gregori.Les converses que Nadal va tenir amb totes elles són el punt departida a través del qual anem cosint, a manera de canemàs, una triadels poemes de cada autora, amb la voluntat de presentar un tapís de poetes referents del present més immediat que ens impulsen aconstruir un futur sòlid. Un cant a la més estricta contemporaneïtat,en què de ben segur tots plegats en podrem trobar referents.Elements sonors i audiovisuals acompanyen aquesta proposta, i totplegat, esdevé una trobada entre Marta Nadal i Anna Güell, en unentorn acollidor i senzill, on la paraula és la veritable protagonista.Autoria: Marta Nadal i les vuit poetes.

Direcció: Anna Güell

Intèrprets: Anna Güell i Marta Nadal

Espai escènic i sonor: Tània Banús

Vestuari: Anita

Font: Garring Producció: Associació Q-ars Teatre

La bellaterrenca Anna Güell 📷 CEDIDA

(*) Anna Güell i Torné (Sabadell, 31 octubre 1961), és una actriu catalana de teatre, cinema i televisió i també directora de teatre.

L’any 2007 va rebre el Premi Memorial Margarida Xirgu pel seu paper a El mercader de William Shakespeare i Leonci i Lena de Georg Büchner.

En televisió ha participat
Qui? (1990)
Agencia de viatges (1993)
La Lloll (1995)
Estació d’enllaç (1996)
Poblenou (1996)
Laberint d’ombres (1998)
Jet Lag (2001-2006)
Porca misèria (2006)
La Via Augusta (2007)
Kubala, Moreno i Manchón (2012)
Com si fos ahir (cap. 276 i següents) (2018)

En cinema ha participat:
1995 Puro veneno, de Xavier Ribera
2000 Gossos, Romà Guardiet
2003 Beatriz, Barcelona Claudio Zulián
2016 Laia, Lluis Danès
2017 Vida Privada, Sílvia Munt

http://www.annaguell.eu/Anna_Guell/CV.html

Read Full Post »

Bellaterra, 7 de juny de 2024

IGNASI RODA FÀBREGAS|M’he adonat que des que vaig començar a escriure al Substak no us he ofert un currículum com cal del pare i crec que va essent hora que ho faci.

Maria Rosa Fàbregas Rovira i Frederic Roda Pérez el seu dia de noces 📷 Ignasi Roda Fàbregas

Us he de dir, però que el currículum que us ofereixo no és obra meva sinó de la Mon Agell (Qui fou responsable de premsa i relacions públiques de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, va morir el passat dissabte 4 d’abril de 2015 als 82 anys, víctima d’un càncer. Va estar vinculada a l’Institut del Teatre durant més de vint anys, des de 1977 fins a la seva jubilació el 1998, i era presidenta l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, ADB, per a qui va treballat fins l’últim moment en l’organització del Premi Memorial Margarida Xirgu i la instauració del Premi Frederic Roda de Teatre atorgat per Òmnium Cultural dins la Nit de Santa Llúcia) i la Mercè Cucurny (Professional del món de la comunicació.  Es va iniciar al sector de la comunicació quan encara no existia la llicenciatura universitària de “Publicitat i Relacions Públiques”.  La seva trajectòria professional arriba des de campanyes electorals, fins a l’elaboració de projectes de comunicació, o la realització i el seguiment d’accions orientades a diferents sectors com ara el cultural (edició, teatre, música, dansa), el financer i el de recerca.dues dones molt properes a ell i que en gran manera van vetllar per deixar constància de la seva feina)

Gràcies a elles i a la Rosa Férez que va escriure el llibre Converses consentides, he pogut accedir a molta documentació que m’ha permès descobrir facetes del pare per a mi desconegudes.

Frederic Roda, Converses consentides per Rosa Férez

Així, doncs, us deixo amb una literatura no tant creativa, però que a ben segur us servirà per conèixer una mica més la dimensió del personatge.

Frederic Roda Pérez, nat a Barcelona, 1924. Fill de Frederic Roda Ventura (advocat) i Pepita Pérez de Cambra (mestressa de casa), llicenciat en Dret, advocat, director de teatre, crític de teatre, promotor social i cultural.

Frederic Roda pertany a una generació de «revitalistes», una generació que va entomar la gran desfeta social, política i cultural del nostre país conscients que calia no defallir i no sotmetre’s al vencedor. Pertany a un grup de persones que no es van rendir, anys al contrari, van creure en la seva capacitat i, per què no?, en la seva astúcia, per esperonar la societat i aixecar de nou la cultura a casa nostra.

Frederic Roda accedeix al teatre «com un derivatiu d’altres coses, va ser una casualitat. Vaig començar d’actor amateur, i com un derivatiu  d’altres feines», i aquest derivatiu va esdevenir un dels eixos principals de la seva activitat al llarg de tota la seva vida, començant per la seva gran capacitat de promotor i engrescador de molts projectes. Un home polivalent que va saber posar-se al servei del teatre i de la cultura.

La seva activitat es va desenvolupar en diferents àmbits i institucions. En destaquem:

Institucions on ha treballat:

Director de Serveis d’Òmnium Cultural (1967-1970)

Sotsdirector de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona (1970-1980)

Director del “Centre d’Estudis Pirandellians” de l’Institut del Teatre

Membre del Consell Assessor de Teatre de la Generalitat de Catalunya

Director de l’Exposició “Catalunya en la España Moderna” (1714-1983), organitzada per la Generalitat de Catalunya (Madrid, 1983)

Director del Centre de Representació i Informació de la Generalitat de Catalunya a Madrid (1983-1985)

Docència:

Professor Adjunt de Dret Polític de la Universitat de Barcelona (1948-1952)

Collaborador i Professor de Cursos de RRPP del Centre d’Estudis Novostudio

Professor de l’Escola Superior de RRPP de la Universitat de BarcelonaPresident de l’Escola Superior de Tècnics en Animació Sociocultural i Turística

Impulsor de la Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat del Vallès

Associacions:

Membre i primer cap electe de CC (1945-1950)

Director de l’ADB (Agrupació Dramàtica de Barcelona) (1955-1963)

Secretari d’Sport Club Bellaterra

Secretari de l’Associació de Propietaris i Veïns de Bellaterra

Vicepresident de la Secció Espanyola de Pax Christi (1976)

Membre de la Comissió Permanent de Justícia i Pau de Barcelona (1966-1975)

Membre fundador i Secretari General de l’Institut Víctor Seix de Polemologia

President de l’Associació Amics de Bellaterra

Director de la Universitat Internacional

President de l’Associació Espanyola de RRPP (1973-1976 i 1980)

President de l’Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (1977-1979)

President de la Institució Francesc Carreras Candi de Potencial Humà (1980-1982)

Conseller de l’Institut de Drets Humans de Catalunya

Vicepresident de la SCCL Ràdio Associació de Catalunya (1983-2002)

President de l’Institut de Teoria i Tècniques de la Mediació (1994-1997)

President de la Comissió per la Resolució Alternativa de Conflictes del Collegi d’Advocats de Barcelona (1997-2000)

Diversos:

Crític teatral a Catalunya Exprés (1955-1957)

Crític teatral a Destino (1963-1968)

Crític teatral a La Vanguardia

Col·laborador del diari Avui

Collaborador del diari La Vanguardia

Empreses:

Advocat assessor del Banc de Biscaia (1945-1975)

Assessor de Fomento Barcelonés de Inversiones

Conseller i Cap de Promoció del Grup d’Empreses Seix i Barral

Secretari General de Foment d’Inversions, S.A.

Conseller-Secretari de Mèdica Barcelona, S.A.

Conseller de Difusora Internacional, S.A.

Conseller Secretari de Madrid, S.A. de Seguros Generales

Conseller Secretari de Grup d’Empreses Cafisa

Conseller de Línia de Comunicació, Serveis Editorials

Conseller de CeGe, Creacions Gràfiques

Assessor Real Automòbil Club de Catalunya

Assessor de Didò, materials didàctics

Assessor del Collegi d’Enginyers de Ponts i Camins

Guardons:

Creu de Sant Jordi, Generalitat de Catalunya (1995)

Medalla d’Or al Mèrit Artístic, Ajuntament de Barcelona (2004

El seu traspàs va ser el dia 1 de marc de 2006 a la ciutat de Barcelona.

Font: Ignasi Roda Fàbregas

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »