BELLATERRA.CAT

Bellaterra, 20 de juny de 2024

LLUÍS TORRES| Artur Vidal Solà, qui va ser cronista de Bellaterra, ens recorda al número 1 de la revista L’Esquirol de Bellaterra (gener- febrer de 1985), com es va iniciar el Club Bellaterra, aquell estiu de 1934, quan un grup de famílies del veïnat estaven de xerrameca a la terrassa de l’Hostal Sant Pancràs, i Bartomeu, el seu propietari, els acusava d’apatia i els hi digué que si ells volien podien tenir una pista de tennis; que els hi facilitaria els terrenys del costat de l’Hostal, amb la condició que haurien de cercar els diners per la construcció de la pista. Artur Vidal va anar publicant cròniques del Club Bellaterra al llarg de molts números de la revista, i que Bellaterra.Cat ha  reproduït durant molts dies.

EL CLUB BELLATERRA CESSA LA SEVA ACTIVITAT.

NEIX UN NOU CENTRE ESPORTIU

El nostre Club, com probablement ja sabeu, arriba a un final d’etapa. Després de 90 anys, l’explotació de l’activitat esportiva canvia de mans, cosa que farà possible la seva continuïtat amb unes instal·lacions completament renovades.

Per aquest motiu, ens agradaria fer un breu repàs de la trajectòria del Club per entendre el perquè de la situació actual.

El “Club Bellaterra Associació” va néixer ara fa 90 anys com entitat sense ànim de lucre amb l’objectiu de donar serveis esportius als veïns de Bellaterra.

Al llarg dels anys el Club va créixer i va anar ampliant la oferta d’aquests serveis esportius, sent al mateix temps un gran aglutinador social i un punt de trobada i de referència de joves i grans.

Efectivament, al que va començar amb un modest “xalet” com seu social i una pista de tennis, s’hi van anar afegint al llarg dels anys, la bolera, la pista poliesportiva, la piscina, la pèrgola, etc. Per altra banda, la seu social es va veure ampliada amb una segona planta i l’oferta de serveis esportius i activitats va anar creixent.

El nostre Club va tenir uns anys de bonança, que els que ho vàrem viure recordem amb enorme estima. Si hem arribat fins on som és gràcies a l’esforç de les successives juntes directives que han lluitat i s’han esforçat per millorar-lo, i també dels socis i sòcies que sempre ens han recolzat.

– No obstant, a nivell econòmic aquesta lluita era de pura supervivència, ja que les quotes dels socis eren insuficients i les noves inversions es feien amb aportacions extraordinàries en forma de derrames.

A finals dels 90 la situació era realment insostenible, amb instal·lacions molt deficients i una massa social a la baixa. Per aquest motiu, amb el nou mil·lenni varem aconseguir crear un nou projecte que feia possible la seva total transformació, amb possibilitat de finançament extern gràcies a la
creació de 1.000 m2 de locals comercials. Un projecte que va anar agafant forma paulatinament, fins que el juny del 2010 vàrem obrir les portes del “vell-nou” Club remodelat.

Malauradament, les dificultats econòmiques que, per diferents motius, varem patir posteriorment, varen conduïr a la execució de la hipoteca per part del banc el desembre de 2017.

En aquest sentit però, voldríem posar en valor quatre aspectes importants:

• El nou Club es va finançar amb recursos externs i mai ha sigut una càrrega econòmica pels socis.

• La creació d’uns espais de serveis (supermercat, botigues) i les noves instal·lacions esportives, representen una plusvàlua important pels veïns i veïnes i una millora de la qualitat de vida.

O Es decebedor que els esforços que hem fet els darrers anys per trobar recolzament econòmic per part de l’Administració no hagin trobat resposta.

• Actualment necessitàvem una sèrie d’inversions per posar al dia les nostres instal·lacions, però per fer-ho cal un múscul financer que no teníem.

Finalment l’empresa propietària Building Center (filial de Caixa Bank), que prèviament va signar un contracte de comodat amb el Club i es farà càrrec del cost del passiu laboral, ha tancat un contracte d’arres amb el Grup Sorli per vendre l’immoble.

Sorli, una coneguda empresa catalana que inverteix en centres de lleure incloent activitats esportives, a partir de l’1 d’agost passarà a ser propietària de les instal·lacions i els locals comercials.

Es preveu una inversió molt important en nous equipaments esportius, nova maquinària de fitness, nova piscina amb zona de wellness, nous vestidors, nova recepció, nou pàrquing, etc., per la qual cosa es projecten unes obres que tindran una durada aproximada de 3 ó 4 mesos, temps durant el qual les instal·lacions esportives romandran tancades. No així els locals comercials, que continuaran la seva activitat normalment.

Creiem que aquesta nova etapa representa una molt bona sortida pel Club i per Bellaterra, i esperem amb il·lusió continuar gaudint d’uns nous serveis esportius de màxima qualitat..

Així doncs no ens acomiadem, sinó que esperem seguir trobant-nos com sempre al Club!

VISCA EL CLUB BELLATERRA!

Jordi Fau Risques

President del Club Bellaterra

ARTUR VIDAL SOLÀ|A l’any 1933, Bellaterra, creada el 1929 aproximadament, creixia lentament perjudicada per la crisi econòmica d’aquells anys. L’Hostal Sant Pancràs era el nucli central i social indiscutit.  La societat urbanitzadora Fomento de la Vivienda Popular, S.A. havia construït unes set o vuit torres per donar aparença de moviment i que després va vendre. La majoria dels colonitzadors, començaven per fer-se llogaters dels pisos de l’Hostal i després d’una experiència inicial compraven els seus solars i s’hi feien la casa i jardí. Els joves, i jo era un dels joves, no teniem altre esbargiment que fer un passeig per la urbanització i rodalies, anar a l’estació a veure com arribaven els trens, anar amb bicicleta i les tertúlies a la terrassa de l’Hostal Sant Pancràs i els dissabtes anar a les festes una mica picants que es feien a l’Hostal, els més grans.
La propaganda, enlluernant els compradors amb camps d’esports, piscina, església, etc., era pura falornia, perquè no hi havia res de res. Els carrers tenien voreres, però eren un pedregal i la il·luminació era tan minsa que de nit anaves a les palpentes, i no diguem de l’aigua, que a ple estiu es fonia i fins i tot m’havia arribat a dutxar amb un sifó.
Els propietaris de l’Hostal eren la Sra. Pepita, que segurament molts encara recorden i el seu marit, el Sr. Bartomeu. El Sr. Bartomeu, antic apotecari de Cerdanyola, era un home emprenedor, organitzador, enamorat de Bellaterra i naturalment una mica eixelebrat.
Els joves, en aquell temps, eren els qui avui són avis. Les noies Fàbregas, Maria Lluïssa i Paquita, les dues grans, doncs la Maria Rosa era un marrec; les dues noies Llorach, la Mercè i la Juanita, en Conrado Llorens Suqué, en Josep Maria Milapeix, jugador de tennis, crec de tercera, el meu germà Climentijo.       Un altre grup era format per les dues nebodes d’en Gonzalo Bosch Bierge, per la Frasquita Camps i els seus germans. De la família Grifé circulava en Ramon, el seu germà Francesc ja tenia relacions i no venia gaire i en Lluís era un altre marrec. També hi havien unes noies que es deien Bosch que no recordo altra cosa que quan la guerra civil van desaparèixer. Alguns, però formaven part dels dos grups. En aquells dies, eren també menuts la Carme i Lluís Ábalo.
Bé, un dia de l’estiu de 1934 estàvem de xerrameca a la terrassa de l’Hostal de Sant Pancràs, quan el Sr. Bartomeu ens va acusar d’apatia: ens digué que si nosaltres volíem podríem tenir una pista de tennis; ell ens facilitaria els terrenys que tenia darrera de l’Hostal, però nosaltres hauríem de cercar els diners per la construcció de la pista.
Aquesta inesperada proposta va motivar nombroses reunions dels joves: gaudir d’una pista de tennis era una fita gairebé impossible. No podíem pensar en una futura piscina, doncs per una part, econòmicament era inviable i per altre part l’esperit intransigent, ple d’efluvis morals no podia admetre un lloc tan disbauxat, on els invididus ensenyen interioritats pecaminoses.

Read Full Post »