“S’ha vist que els polifenols presents al cafè, també al descafeïnat, alimenten els bacteris beneficiosos i afavoreixen la diversitat microbiana. Com més rica i diversa és la microbiota, més estable i resistent resulta”, explica l’especialista.
LAURA CONDE✍️Durant anys, el consum de cafè ha estat vist amb cert recel i els seus possibles beneficis semblaven limitar-se a mantenir-nos desperts. Tot i això, en les darreres dècades la investigació científica ha anat ampliant la mirada i associant la ingesta moderada d’aquesta beguda amb un menor risc de desenvolupar malalties cardiovasculars, diabetis tipus 2, alguns trastorns hepàtics o fins i tot determinades patologies neurodegeneratives. Ara un estudi realitzat per investigadors de la Universitat de Trento i l’Escola de Salut Pública de Harvard posa el focus en un altre possible benefici del cafè: també podria afavorir una microbiota intestinal més diversa i saludable.
La investigació, publicada a la revista Nature Microbiology, va examinar inicialment les dades de gairebé 23.000 persones dels Estats Units i el Regne Unit i posteriorment va ampliar l’estudi a més de 54.000 participants de 43 països. Els autors van identificar fins a 115 espècies bacterianes associades al consum de cafè, encara que una va destacar especialment: Lawsonibacter asaccharolyticus, un bacteri relacionat amb diversos beneficis metabòlics i la presència dels quals era entre 4,5 i 8 vegades més abundant entre els consumidors habituals d’aquesta beguda.
“És bonic veure com ha evolucionat la investigació, tant sobre el cafè com sobre la microbiota. Ara tenim una mirada més àmplia i sabem que el cafè conté compostos amb efectes saludables, que van molt més enllà de la cafeïna”, explica la doctora María Dolores de la Puerta, experta en microbiota des de fa més de vint anys i una de les pioneres en aquest camp a Espanya, estressada i L’intestí feliç.
De la Puerta explica que “la microbiota és el conjunt de microorganismes que viuen amb nosaltres i exerceixen funcions essencials per a la salut”. El grup més nombrós i divers es troba a l’intestí: “Tenim bacteris amb funcions protectores, immunomoduladores, fermentadores de fibra i productores de micronutrients, entre d’altres”, resumeix.
Els polifenols presents al cafè alimenten els bacteris beneficiosos i afavoreixen una microbiota més diversa i estable
Tant aquest estudi recent com l’evidència anterior incideixen en la importància dels polifenols a l’hora de contribuir al bon funcionament de la microbiota. “S’ha vist que els polifenols presents al cafè, també al descafeïnat, alimenten els bacteris beneficiosos i afavoreixen la diversitat microbiana. Com més rica i diversa és la microbiota, més estable i resistent resulta”, explica l’especialista. “S’intuïa des de fa anys, però per fi disposem d’estudis que permeten demostrar-ho”, afegeix.
La importància d’aquests microorganismes és un dels grans canvis de paradigma de la medicina de les darreres dècades. De la Puerta fa més de dues dècades que els estudia i assegura que quan va començar amb prou feines existien grups especialitzats. “Avui es publica investigació sobre microbiota pràcticament cada dia. No és responsable de tot, però està implicada en gairebé tots els sistemes de l’organisme”, afirma.
“Els arbres són una part essencial del nostre entorn natural i urbà, proporcionant ombra, oxigen i bellesa paisatgística. No obstant això, hi ha moments en què un arbre pot presentar problemes de seguretat o de salut que requereixen la seva tala. Com a propietari de terrenys o jardiner, és important ser capaç de reconèixer els senyals d’alerta que indiquen la necessitat d’actuar. En aquest article, explorarem alguns dels indicadors més comuns que suggereixen que un arbre ha de ser talat” .
🌳 La tala d’arbres, una eina de manteniment de l’entorn La tala d’arbres és una pràctica que, tot i la seva aparença dràstica, pot ser una eina vital per al manteniment adequat del nostre entorn. Quan un arbre presenta problemes de salut o estructurals que no es poden resoldre amb altres mètodes, la tala sorgeix com una solució necessària per garantir la seguretat dels voltants i la preservació de l’ecosistema local. Tallar un arbre a temps pot prevenir la caiguda accidental d’aquest i tots els problemes que això pot ocasionar, sobretot en entorns urbanitzats. A més de mitigar els riscos potencials associats amb arbres malalts o danyats, la tala també pot obrir camí a la regeneració i al creixement de noves vegetacions. Els espais oberts creats per la tala poden permetre que altres plantes i arbres prosperin, augmentant la diversitat biològica i millorant la salut general de l’entorn.
Tanmateix, és essencial realitzar la tala d’arbres de manera responsable i respectuosa amb el medi ambient. Cal tenir en compte els impactes potencials sobre la fauna local i assegurar-se de complir amb les regulacions i les bones pràctiques de gestió forestal.
¿Com podem detectar quan necessitem tallar un arbre?
Deterioració estructural: Si observes que l’arbre té branques o troncs que estan podrits, trencats o amb esquerdes profundes, això pot indicar una debilitat estructural. Aquests problemes poden fer que l’arbre sigui susceptible de caure, especialment en condicions de vent fort o tempestes.
Malalties greus: Quan un arbre està infectat amb malalties fúngiques o bacterianes greus que afecten el seu sistema vascular o la seva estructura interna, la seva salut pot estar compromesa de manera irreversible. En aquests casos, la tala pot ser l’única opció per prevenir la propagació de la malaltia a altres arbres de la zona.
Danys causats per insectes: Alguns insectes com ara el barrinador de l’escorça del pi o la processionària poden causar danys significatius als arbres, debilitant-los i fent-los susceptibles a altres problemes de salut. Si observes una infestació massiva d’insectes o símptomes com a pèrdua de fulles o descoloriment de l’escorça, podria ser necessari considerar la tala de l’arbre.
Inclinació excessiva: Un arbre inclinat de manera pronunciada pot ser un perill latent, especialment si les arrels estan afeblides o si el terreny ha sofert erosió. En casos extrems, la inclinació excessiva pot indicar que l’arbre està en perill imminent de caure, requerint acció immediata per evitar accidents.
Fulles i branques mortes: La presència de fulles o branques mortes a la part superior de l’arbre pot indicar problemes de salut subjacents, com ara una manca d’aigua, nutrients o altres factors ambientals adversos. Si aquesta situació no es tracta a temps, l’arbre pot acabar morint completament, requerint la seva tala per raons estètiques o de seguretat.
Arbre en declivi: Si notes un declivi general en la salut de l’arbre, com ara un creixement lent, fulles petites o descolorides, o una disminució en la producció de flors o fruits, això pot ser un signe de problemes de salut crònics que no es poden resoldre amb tractaments convencionals. En aquests casos, la tala pot ser la millor opció per reemplaçar l’arbre amb un de nou i saludable.
Una bona gestió forestal estalvia temps i diners
Com a propietari de terrenys o responsable del manteniment de l’arbrat, és important estar alerta als senyals d’alerta que indiquen la necessitat de tala d’un arbre. Si observes algun dels símptomes descrits anteriorment, és recomanable consultar amb una empresa especialitzada com Picasoques Arboristes per avaluar la situació i prendre les mesures adequades. La tala d’un arbre pot ser una decisió difícil, però en molts casos és indispensable per garantir la seguretat i la salut de l’entorn.
Dimecres 17 de juny, al Palau de Versalles, on se celebrava una recepció per celebrar el 250è aniversari de la independència dels Estats Units, Donald Trump va signar el memoràndum d’entesa destinat a posar fi a la guerra que s’està lliurant a l’Orient Mitjà des de l’ofensiva israeliano-americana del 28 de febrer.
📷 Dessins pour la Paix
El text preveu, en particular, un alto el foc en tots els fronts (inclòs el Líban), la reobertura de l’Estret d’Ormuz i dos mesos de negociacions per abordar els temes més delicats: la renúncia de l’Iran a les armes nuclears, les sancions econòmiques dels EUA i la gestió de l’Estret d’Ormuz.
En altres paraules, els temes polèmics continuen sense resoldre’s… sobretot perquè l’acord, que Donald Trump, tanmateix, presenta com la seva victòria, sembla ser particularment favorable a l’Iran, sobretot en termes financers.
📷 Dessins pour la Paix
El poble iranià, per la seva banda, és el principal perdedor d’aquesta guerra, que només ha servit per augmentar el nombre de morts i endurir el règim de Teheran.
Júlia Catarineu entrevista al president de la DO Penedès i propietari d’Huguet de Can Feixes, un dels cellers que forma part de la marca col·lectiva europea Corpinnat
Joan Huguet, president de la DO Penedès. 23.01.2026, Can Feixes, Cabrera d’Anoia (Alt Penedès) 📷 Jordi Play per a vadevi.cat
JÚLIA CATARINEU ✍️ Joan Huguet ve d’una llarga nissaga d’elaboradors de vi. La històrica finca Can Feixes està enclavada al nord de la regió vinícola de l’Alt Penedès. El paisatge del celler és una clara mostra de l’ànima ecologista del seu propietari. Huguet té vinyes envoltades de boscos, oliveres i natura. Amb Montserrat de fons, cultiven els camps a mà i elaboren vins i escumosos d’alta qualitat, n’hi ha d’adscrits a Corpinnat i també de la DO Penedès, de la qual és el president del consell regulador. Rep Vadevi a la seva sala de tast, una habitació lluminosa i alçada amb vistes a les vinyes. Des d’allà parla d’ecologia i de la cura del medi ambient, però també de la identitat catalana que han de tenir els vins del territori. Reivindica Sant Sadurní d’Anoiacom el bressol dels escumosos i manté la seva lluita per unir Corpinnat i la DO Penedès. És un home d’idees clares, que no vol renunciar als vins amb alcohol, fets com sempre, ni caure en modes que canviïn la tradició del món del vi. No culpa el jovent de la baixada de consum, però sí que recorda que és la societat la que ha decidit deixar el vi de banda.
Com funciona això de combinar la producció d’escumós d’Huguet de Can Feixes sota Corpinnat i a més tenir vins adscrits a la DO Penedès mentre n’és el president?
Mira, t’explico la història de casa. Nosaltres sempre hem estat molt vinculats a Penedès, lògicament. Des del principi fèiem una mica de cava i hi va haver la intenció de marxar a Clàssic Penedès quan el cava va començar a fer una deriva cap als grans volums i al preu baix i no hi estaven còmodes. Llavors, vam veure Clàssic Penedès com una alternativa, tot i que potser mirava més a Vilafranca del Penedès que a Sant Sadurní d’Anoia, cosa que tampoc ens acabava d’encaixar. Però bé, vam decidir-nos a entrar-hi. Just en aquell moment es va presentar Corpinnat, l’abril del 2018, i se’ns va oferir entrar Corpinnat. De manera que vam canviar d’opinió i ens vam convertir en el setè celler de la marca. Per a nosaltres, Corpinnat era la solució definitiva per a les produccions locals de bon escumós, perquè al final s’havia fet a Sant Sadurní, que és d’on venen les bombolles. Havíem de triar i vam pensar que tenia més futur Corpinnat.
I, des de Clàssic Penedès no es van queixar, sobretot tenint en compte que vostè és el president de la DO Penedès?
A mi em van demanar ser president de la DO Penedès quan ja érem Corpinnat. Lògicament, als de Clàssic Penedès no els va agradar, però en el fons Clàssic Penedès és el 4% de la producció de Penedès. Quan a mi se’m va demanar exercir la presidència ja s’intuïa que algun dia s’hauria d’arreglar la situació, que no podien ser tantes figures diferents fent el mateix producte a la mateixa zona. Però per a mi la solució definitiva és més Corpinnat que Clàssic, ja que aquest segon s’havia fet pensant en Vilafranca i si parles de bombolles, a Catalunya, has de parlar de Sant Sadurní.
Joan Huguet, president de la DO Penedès. 23.01.2026, Can Feixes, Cabrera d’Anoia (Alt Penedès) 📷 Jordi Play per a vadevi.cat
És complicat en l’àmbit d’infraestructures i normatives mantenir aquesta dualitat?
Corpinnat és un parèntesi de bombolles. És a dir, que la normativa de Corpinnat es refereix a les bombolles que tu fas al celler. Sí que és evident que si un celler fa Corpinnat no pot fer cap més bombolla que no sigui Corpinnat. Però per al vi tranquil és diferent. El tema varietal, per exemple, totes les varietats de negres no són de Corpinnat. Vull dir que no podries fer-ne.
Aprofitant la seva presidència ha pogut teixir ponts o acostar posicions entre Corpinnat i la DO Penedès?
Jo ho intento (riu). Però, al final, totes les decisions que pren la DO es prenen al Consell Regulador. De manera que són decisions que es prenen per diferents consellers, tant del sector vitícola com del sector elaborador. Hi ha sis elaboradors i sis productors. El president pot mirar de parlar, de convèncer, però quan les coses estan molt clares al Consell, hem d’acceptar l’opinió de la majoria. Jo sí que voldria que un dia Corpinnat fos a la DO Penedès perquè és la nostra zona i en el fons seria el retorn al cava original. El cava es va fer al Penedès. Després, per interessos empresarials es va anar repartint per altres territoris. Això no es va fer bé, i va ser una pena perquè va ser una DO que ja va néixer una mica torçada. Tampoc podem dir que els nostres avis eren dolents quan van pensar a fer el cava. Tal com estàvem amb Espanya i la prohibició de dir-nos xampany, les coses es van fer com es van fer. Estic segur que tothom volia millorar el passat. Ara, estem convençuts que es pot millorar.
I com ho millorem? Toca crear una nova DO d’escumosos catalans?
Segurament és molt difícil una DO d’escumosos perquè seria substituir la DO Cava amb una altra DO de bombolles i això no pot ser. Sí que pot ser que la DO Penedès, com ara està fent Clàssic, o la DO Alella o qualsevol DO, pugui fer bombolles amb la seva figura. Però una DO específica de bombolles a dins del territori de DO Cava és inviable. La DO Cava no deixarà que passi mai.
En quin punt s’ha perdut la DO Cava, quin és el moment en què va descarrilar?
Quan van començar a fer grans produccions per a marques blanques. Va néixer com una beguda de diumenge, de taula, de reconeixement, i el diumenge tots anàvem a comprar l’ampolla de cava, un producte selecte i ben fet. Va ser una còpia del xampany molt ben feta aquí. El problema va venir quan aquestes empreses van voler créixer i només créixer i van voler fer cava per a tot el món. Aleshores, com que no tens capacitat de vendre perquè no ets Coca-Cola, comences a treballar les marques blanques de grans corporacions que fan milions d’ampolles i acabem entrant en una guerra entre nosaltres mateixos per veure qui en ven més. Ens ha faltat més intel·ligència.
Amb el xampany ho han fet millor perquè no l’han deixat créixer tant. Si no, seria deu vegades més gran, perquè és molt bon negoci fer xampany. Però van dir que no, que si volien créixer havia de ser per valor afegit i no per dimensió. Aquí no, aquí tenien tot Espanya per fer cava i vam créixer en dimensió, dimensió, dimensió i al final s’han trobat que no tenen un duro a la butxaca.
“El cava quedarà com un producte més d’alimentació, del dia a dia”
Creu que hi pot haver una recuperació d’aquesta DO o ara, ja amb Corpinnat a la vista, amb Clàssic Penedès, ja estem molt lluny d’una reconciliació?
No, jo crec que el futur serà una fórmula que no sé encara quina serà, però el cava quedarà com un producte més d’alimentació, del dia a dia i després es faran els escumosos de més valor afegit, més contingut, més paisatge, molts més inputs afegits. No sé què passarà, però es trobarà un encaix.
Cava serà la marca blanca dels escumosos catalans?
No, perquè cava no és catalana. El cava està creixent al País Basc amb milions d’ampolles. I també a València. Ja és negoci fer cava fora de Catalunya. Abans baixaven tràilers que s’etiquetaven a València i ara són els mateixos valencians els que estan creixent.
La DO Penedès és pionera en molts sentits, és la primera totalment ecològica del món. Quin és el següent pas? Viticultura regenerativa?
No! El pròxim pas és que més DO siguin ecològiques, perquè al Penedès fem servir 5.000 hectàrees. Volem fer 6.000, 7.000, 8.000… És a dir, hem perdut alguna referència d’alguna gran empresa perquè no podíem fer tot el gruix de volum, que era un producte bàsic, amb eco. I aquest any, doncs, no serà Penedès, sinó que serà Catalunya. No han tingut prou raïm per fer aquesta referència. El que voldríem és que l’any que ve trobin raïm, o d’aquí a dos anys trobin raïm, perquè pugui ser eco. I com més creixem, més eco hi haurà. I, després de nosaltres, també volem pensar en els companys d’altres DO de Catalunya. Són petites DO que ho tenen facilíssim per fer eco. A Alella s’ajunten en una taula sis productors i demà són eco. Cal fer entendre a tothom que l’eco a la Mediterrània és gairebé indispensable. A diferència sobretot dels vins del centre d’Europa, a les zones molt fredes, que tenen molts problemes i que els és molt difícil ser eco. Llavors ho hem d’aprofitar. La llet l’han de fer al centre i al nord d’Europa i aquí hem de fer vi. El que és estúpid és tenir vaques per fer llet aquí i que allà tinguin vinyes i cada setmana sulfatar i tirar mil porqueries per poder fer vi.
Joan Huguet, president de la DO Penedès. 23.01.2026, Can Feixes, Cabrera d’Anoia (Alt Penedès) 📷 Jordi Play per a vadevi.cat
Hi ha comunicació entre les DO? Els consells reguladors parlen entre ells?
Sí que parlem. Entre presidents tenim un grup de WhatsApp. L’altre dia ens vam trobar a Barcelona sense reunió oficial i som conscients de tot el que passa. Però bé, l’ecologia es valora quan ho pots ser. Si tu ets president d’una DO i veus que hi ha dos o tres factors limitadors perquè hi ha aquella empresa, aquella cooperativa que no poden, doncs no parlis del tema perquè no pots. No és notícia dir jo no puc ser ecològic. El dia que ho puguin ser, llavors ja es publicarà de seguida. Però ara tampoc hi ha debat. Tothom sap què és l’ecologia, tothom té molts productes ecològics, però és una voluntat de les grans empreses i cooperatives.
Al final no és només una cosa que dictamina el consell regulador, sinó que també decideixen les empreses?
Més les cooperatives, que són les que tenen el gruix dels pagesos. Les empreses, com que agafen el producte i de seguida recuperen el valor afegit de l’ampolla ho veuen més clar. El pagès de la cooperativa no té el retorn immediat de l’ampolla, perquè ven un vi a granel que no sap cap on va. Hi ha més incertesa de preu.
No és una garantia que l’ecològic es paga més?
Es paga més, però depèn de moltes coses. Aquí al Penedès hi havia un 15% de diferència, però ara que som tots ecològics aquí ja no tenim diferències.
La sortida de cava dels cellers de Corpinnat no ha estat l’única. Fa poc Masia Serra va sortir de la DO Empordà i alguns cellers de la DO Alella ja no en formen part. Tot es pot englobar en el mateix criteri: molta rigidesa en la normativa de les DO. Creu que les DO han de començar a adaptar les normatives als nous temps?
Nosaltres, a la DO Penedès, que és on hi ha més elaboradors de vins sense sulfits o de vins de mínima intervenció, vam provar de fer una reunió amb tots aquests productors per veure si podíem fer un segell dins la DO Penedès, per diferenciar-lo i explicar què no era el vi convencional el que hi podies trobar, que és el que fan la resta d’empreses. I aleshores vam dir que faríem una comissió per estudiar com es definia aquest vi i que a la sala de tast, que és on es tomben aquests vins, el comitè de tast seria diferent. De fet, els vam dir que ells mateixos formarien part d’aquest comitè de tast perquè valoressin si això estava bé dins d’aquesta gamma de vins de mínima intervenció… Només va venir un elaborador per fer la comissió i per parlar d’aquest tema per veure si es podia fer DO Penedès de mínima intervenció.
“Els vins sense alcohol no són vins”
No va tenir èxit la proposta, doncs?
En el fons aquests elaboradors són fills de pagès que han malviscut tota la vida i han vist que el seu pare ha malviscut tota la vida, de manera que faran el que sigui excepte el que va fer el pare. És a dir, antisistemes. Ni faran cava, ni faran Penedès, i si poden marxar de la cooperativa o de Torres o de Freixenet ho faran. No vol el clàssic i fan ancestrals. I després, aquests elaboradors volen una història per explicar. Hi ha molts vins i els pots trobar al supermercat. Aleshores han de fer vins per explicar alguna cosa. Funciona l’ecologia, la biodinàmica, el vi sense sulfits, el vi brisat o aquest nou low alcohol. Tot són coses per poder dir que ets diferent. Perquè són 4.000 i tots són quasi el mateix i ho hem de vendre a la mateixa gent.
Ha parlat dels vins low alcohol com una nova tendència per ser diferent. Què en pensa dels vins desalcoholitzats?
No són vins. No eren vins fins fa poc, les grans empreses van pressionar molt perquè es poguessin dir vi, però no ho són. Un desalcoholitzat l’has de fer bullir, s’han d’evaporar tots els aromes i l’alcohol, l’alcohol el retires. Agafes els aromes amb unes xarxes i amb uns filtres i després has de netejar aquests filtres amb aigua per fer el vi sense alcohol. És a dir, si s’expliqués bé com es fa, ningú en beuria.
A més, en moltes visites explico que l’alcohol té una funció de dissolució dels aliments. Quan som a taula menjant amb un vi, aquest alcohol dissol els greixos i fa que aquell tall de carn o aquell formatge entri millor. Els tanins s’ajunten amb el greix de la carn i fa que aquella carn sigui més bona. A part, que perds la vergonya, ets més simpàtic i, amb mesura, és molt millor un sopar amb alcohol que sense alcohol. Ara ens trobem que tot això són toxines. El cafè també té toxines i el paracetamol. Qualsevol medicina sense mesura té toxines. Doncs, ostres, posem alcohol amb mesura, amb moderació, amb cultura. També fem cotxes que van a 200 Km/h i només anem a 120.
Li preocupa aquesta tendència?
Em fa por que s’està idiotitzant a la societat amb la idea de blanc o negre, estem perdent l’educació per la mesura i ho veiem a escala política, no cal que posi exemples. Ja no tenim la mesura de la socialdemocràcia. Dels Estats Units estan venint uns corrents que ensenyen i diuen el que has de fer i que l’alcohol, com menys millor. El que es va fer amb el tabac fa uns anys, ara es fa amb l’alcohol. De debò que penso que ens estan idiotitzant i ho vaig dir a part de l’equip de Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació en una conferència. Em vaig queixar d’aquests polítics que s’estan venent a aquesta tendència dels zero alcohol.
A Huguet de Can Feixes venen més a Catalunya o a fora?
A Catalunya. Dins l’estat espanyol en venem molt poc. Si parlem d’internacional, nosaltres exportem un 35% del que fem. Abans era el 40%, però els Estats Units ens ha baixat molt, perquè era el nostre primer client. La incertesa dels aranzels de Trump va fer que el nostre importador no ens comprés perquè no sabia a quant hauria de pagar aquella ampolla. El viatge en vaixell dura 25 dies i depenen d’on t’enganxes del trajecte la decisió final es pagava més. També la devaluació del dòlar ens ha afectat molt en aquest aspecte. Actualment, un euro és igual a 0,86 dòlars, per tant, un americà ha de posar molts més dòlars sobre la taula per pagar-nos el vi. I no només afecta els Estats Units, també el Japó, Suïssa, Canadà, que són països que depenen del dòlar. Ara que l’euro està més fort que el dòlar, aquests mercats pateixen molt.
Joan Huguet, president de la DO Penedès. 23.01.2026, Can Feixes, Cabrera d’Anoia (Alt Penedès) 📷 Jordi Play per a vadevi.cat
Si deixem de banda els Estats Units, quins són els grans països on exporten?
Depèn molt de l’any. Però tenim bons clients tant a Holanda com al Canadà.
Des de la seva perspectiva com a president de la DO Penedès ha vist molt patiment per la incertesa dels aranzels en altres cellers?
No. Fa més mal la baixada de consum del vi de tot l’occident. S’exporta poc vi als Estats Units. No ha estat un problema molt gran per als cellers de la DO, no hem perdut un mercat important, em sembla que és un 4%. Per a mi sí, perquè a mi em compraven la meitat i he passat de tot a res de Biden a Trump.
Parlava de la baixada de consum mundial. Què està passant?
Abans hi havia una església a cada cantonada. Després hi havia una oficina de “La Caixa”. Ara hi ha un gimnàs. La cultura d’estar guapos, prims i forts és bestial. Ara, a cada dues cantonades hi ha una botiga on t’arreglen les ungles. A tu, fa 20 anys et diuen que n’hi haurà tantes pel barri, i no t’ho creus. Si hi són és perquè la gent va a les ungles i paga, si no ja no hi serien. Hi ha una cultura de l’estètica enorme. Quan era petit, a l’escola hi havia 5 o 6 nens que eren els presumits o les presumides. Eren una minoria, i ara no. Davant d’aquesta cultura de l’estètica, del gimnàs i d’estar prim no entra ni l’alcohol ni el menjar. Abans, qualsevol sortida, qualsevol festa, qualsevol activitat acabava amb un esmorzar o un dinar. Ara surten amb bicicleta i es mengen una barreta energètica artificial en comptes d’una botifarra.
Això és cosa de les noves generacions?
No, això és culpa de tota la societat. Tot ha canviat. Ara ja no s’agafa el cotxe havent begut, ara s’agafa un taxi. Hem millorat en moltes coses. Però també s’ha arribat a l’extrem. Actualment, ja hi ha influencers que es veuen amb l’autoritat moral de recomanar els zero alcohol. Hem anat a l’altra banda i no sé si tornarem a una normalitat.
“Hi ha ‘influencers’ que es beuen amb l’autoritat moral de recomanar els zero alcohols”
El sector també lluita per la sortida del vi d’aquest catàleg de begudes alcohòliques, més aviat és un aliment, no?
Està demostrat que gastronòmicament és la millor beguda que s’ha fet. Totes les cultures tenen alcohol. El Japó agafa l’arròs que té una miqueta de glucosa, la fan fermentar i d’aquell sucre fermentat en fan sake. Alhora a Noruega, amb la patata -que també té glucosa-, la fan fermentar i obtenen l’aquavit. A Alemanya i Txèquia hi ha la cultura de cervesa, que és agafar la mica de glucosa que tenia a l’ordi perquè no tenien raïm. Totes les cultures han tingut algun destil·lat per tenir alcohol. En canvi, aquí tenim el vi, que és fantàstic i natural. El nostre és el que s’havia quedat a totes les taules. Per això esperem que, després de tot aquest rebombori amb l’alcohol, el vi quedi com a producte gastronòmic.
Enguany hem començat amb polèmica al sector: les campanades. La DO Penedès va ser la primera a comunicar el seu desacord. Què creu que va impulsar el brindis amb cervesa??
No ho sé. Nosaltres vam ser els primers a trucar, tot i que realment som DO Penedès, aquí el primer interessat hauria d’haver estat la DO Cava. Però bé, el sector del vi anem sempre junts. Vam fer el manifest i vam dirigir-nos a tothom: al president, al conseller i al director de l’INCAVI. Per a mi hi ha dues coses a tenir en compte. Primer, la banalització del Cap d’Any. És a dir, no és un tema de país perquè Estrella Damm és tan català com qualsevol celler, però la copa de celebració de les campanades, tan important com el dia que et cases o que acabes uns estudis, no és una cosa quotidiana com per matar aquell moment amb la cervesa i bevent a morro.
Us van respondre a la carta, us han dit alguna cosa de l’administració?
No, no… silenci institucional contra el rebuig de tot el sector. És una vergonya. Estrella Damm és a tot arreu: als concerts, pels joves, a les festes… Però Cap d’Any s’ha de fer amb cava o escumós.
Entenen que Estrella Damm ha pagat pel brindis de Cap d’Any. Per contrarestar-ho des del sector del vi, hi hauria la possibilitat de pagar el preu que es demani per les campanades?
Sí, i tant. L’any que ve les campanades de TV3 no es faran amb cervesa. Ens ajuntarem i farem el possible. Allà a TV3 ja ho sabien de fa temps i ningú ens va dir res, ningú ens va donar la possibilitat de fer alguna acció conjunta per buscar diners. El sector hi hauria posat diners i hi posarem diners. Si val 100.000 euros, ja els hi posarem. Al final si TV3 vol diners, els trobarem.
Joan Huguet, president de la DO Penedès. 23.01.2026, Can Feixes, Cabrera d’Anoia (Alt Penedès) 📷 Jordi Play per a vadevi.cat
Pràctics i ràpids de preparar, els calamars gratinats al forn amb tomàquets i olives són ideals per servir com a plat principal per a un senzill àpat. Una recepta lleugera però plena de sabor, que es cuina directament al forn amb l’avantatge de fer servir només una safata. El gratinat assegurarà als calamars un arrebossat cruixent i saborós, que s’enriqueix amb una barreja de tomàquets, olives verdes i negres i julivert.
Calamares gratinats al forn
INGREDIENTS:
Calamars 600 g – (nets) Tomàquets cirera i pera 250 g Olives verdes i negres 100 g Pa ratllat 50 g. Julivert fresc al gust Oli d’oliva verge extra 40 g Sal al gust Pebre negre al gust
PREPARACIÓ:
Talleu el calamars en anelles d’uns 2 cm de gruix. Col·loqueu-los en un bol.
Talleu per la meitat els tomàquets cirera o pera.
Afegiu els tomàquets al bol amb els calamars, juntament amb les olives negres o verdes.
Afegiu també el julivert fresc tallat.
Ajusteu de sal 13 i de pebre. Finalment, aboqueu aproximadament tres quartes parts del pa ratllat.
Condimenten amb uns 30 g d’oli, i barregeu acuradament per integrar els ingredients. Traslladeu-ho tot a una safata folrada amb paper de forn distribuint-lo uniformement sobre tota la superfície de la safata.
En aquest punt, empolvoreu amb el pa ratllat restant i els 10 g restants d’oli. Cuineu en forn estàtic a 200° durant 10 minuts, després passeu al mode ventilat, sempre a 200°, durant altres 15 minuts. Els vostres calamars gratinats al forn amb tomàquets i olives estan a punt per ser servits!
Bona cuina i bon profit!
CONSELL Per a un resultat encara més saborós podeu substituir els tomàquets cirera frescos per tomàquets secs en oli. Enriquir el plat amb bitxo fresc i ratlladura de llimona.
“Per evitar malbaratar l’aigua, col·loca els recipients a sota de cada aixeta perquè es perdi. L’aigua recollida es pot fer servir per a qualsevol cosa, des regar el jardí fins rentar el cotxe”.
Per treure l’aire de les canonades de la seva llar, has de seguir els següents passos:
Pas 1: Tanca el subministrament d’aigua
Per treure l’aire de les canonades cal tancar la clau de pas que dóna entrada a l’aigua de la companyia. No tanquis la clau de drenatge que connecta les canonades del teu domicili amb la xarxa de clavegueram municipal.
Pas 2: Localitza totes les aixetes de la llar
Abans de procedir a la següent fase del procés has de ubicar totes les aixetes del teu domicili. Si vius en una casa unifamiliar amb jardí, recorda que algunes aixetes poden estar aquí. Localitza tant les aixetes internes com les externes.
Pas 3: Obre totes les aixetes de la casa
Comença a obrir-ne una a una totes les aixetes de la teva llar començant pels que es troben a la zona més baixa de la casa perquè vagi sortint tota l’aigua. Deixa-les totes obertes fins que no surti ni una gota. Molt de compte quan deixis les aixetes d’exterior obertes. Si t’oblides de tancar-les, podries ocasionar una inundació.
Pas 4: Tanca l’aixeta en el punt més baix
Quan tota l’aigua hagi sortit, has d’apagar l’aixeta que es troba en el punt més baix de la casa. La resta d’aixetes deixa-les obertes. Si totes es troben al mateix nivell, deixa totes les aixetes obertes.
Pas 5: Obre el subministrament d’aigua
Arribats a aquest punt, has de tornar a connectar el subministrament d’aigua de xarxa. Llavors, l’aigua començarà a sortir per totes les aixetes clapotejant al principi. No passa res. És normal aquest clapoteig inicial. Després d’un curt període de temps, l’aigua hauria de començar a fluir suaument des de totes les aixetes.
Per evitar malbaratar l’aigua, col·loca els recipients a sota de cada aixeta perquè es perdi. L’aigua recollida es pot fer servir per a qualsevol cosa, des regar el jardí fins rentar el cotxe.
Així que, el que ja hem dit, si sospites que no has eliminat tot l’aire de les teves canonades o creus que el teu problema és més greu, et recomanem que ens truquis i t’atendrem el més ràpid possible
LLUIS TORRES ✍️ Les primeres traces de la crêpe es remunten a més de mil anys. Ja a l’Edat Mitjana, es preparava una mena de coca fina feta amb farina i aigua, cuita sobre una pedra plana. Però va ser a Bretanya on la crêpe, tal com la coneixem avui, es va imposar realment.
Al principi es feien amb blat sarraí, generalment salades. Després, al segle XIX, el sucre i la farina blanca van arribar a les llars. Així va néixer la versió dolça amb farina de blat. Des de llavors, la crêpe no només s’ha democratitzat a tot França… sinó que també s’ha exportat per tot el món.
INGREDIENTS:
Per a la massa de 15 crêpes 250 g. de farina 000 3 ous ecològics del 0 30 g. de sucre
PREPARACIO:
Un pessic de sal fina 1/2 litre de llet Un tros de mantega (per fregir) Barregeu en un bol la farina, els ous batuts, la llet, sucre i sal, tenint cura que no es formin grumolls. Unta una mica de mantega al fons d’una crepiera antiadherent. A foc mitjà, aboca massa suficient per cobrir el fons. Mou la crepe perquè no s’enganxi. Quan estigui daurat d’una banda, fes la volta perquè es dauri l’altra cara. Ha de quedar fina. (La primera es rebutja). Repetim aquesta operació fins a fregir les Crêpes que volem omplir o fins a acabar la massa.
L’exhibició de 10 minuts va ser una fita tecnològica pionera a Europa realitzada en col·laboració amb la televisió pública 3Cat.Sagrada Família de Barcelona ha estat el muntatge de llums, música i drons del 10 de juny de 2026, celebrat amb motiu de la inauguració i benedicció de la Torre de Jesucrist. L’acte ha coincidit exactament amb el centenari de la mort de l’arquitecte Antoni Gaudí. El disseny tècnic de l’espectacle (Cinema Live)
Aquests en són els punts clau de l’estudi de producció:
Format innovador: Es va fer servir el sistema Cinema Live, una metodologia que combina la realització de televisió en directe amb narrativa i efectes cinematogràfics de gran format. Direcció i equip: El projecte va comptar amb la consultoria del britànic Hector Sole-Bradshaw (expert en grans xous internacionals) i la realització in situ de Paulí Subirà des d’una unitat mòbil. Desplegament aeri: Es van fer servir un total de 21 càmeres independents i 700 drons sincronitzats. Els drons van dibuixar al cel la silueta de Gaudí i la seva cèlebre frase: “Primer l’amor, després la tècnica”.
Il·luminació led:
La Fundació Endesa va dissenyar la il·luminació artística de la creu de la torre amb tecnologia led d’alta eficiència per reduir el consum energètic un 38%.
“El Trapio el va dirigir per en Salvi Vila, qui des de 1972 al 1994 fou director i soci del desaparegut Restaurant Finisterre (1943-1994) de Barcelona. Salvili va donar un aire clàssici servei a la francesa“
Terrassa jardí del desaparegut restaurant El Trapio de Barcelona 📷 Salvi Vila
LLUIS TORRES ✍️ A la part alta de Barcelona, concretament al carrer Esperança, 25, al barri residencial de la Bonanova, El Trapío va exercir com un dels més bells escenaris gastronòmics de la ciutat. Al seu interior s’abordà un plantejament culinari de qualitat i molt d’acord amb el seu temps.
Totalment envidriat, cosa que permet que el comensal es poguessin sentir embolicats en la bellesa exterior, proposava una cuina de mercat exempta de sofisticacions i ideal, per suggeriment, per a un públic partidari de la gastronomia tradicional i que cercava més aviat un ambient relaxant i una proposta variada.
Interior del desaparegut restaurant
En conjunt, El Trapío, al capdavant es trobava Salvi Vila, ex director del desaparegut Restaurant Finisterre (1943-1994), donava cabuda a vuitanta persones en un saló de vidre, de tons càlids i molt acollidor, havent-hi espai per a altres tantes a la terrassa-jardí d’estiu (al centre del qual hi havia un estany). No en va se situava en una torre de reconeguda solera. També presentà un gran saló per a celebracions, amb capacitat per a noranta més, i un reservat per a dotze comensals.
Després d’alguns esvaïments amb la cuina sofisticada, la direcció d’El Trapío va arribar a la conclusió que el Mediterrani ofereix sempre les millors garanties. El resultat és que els peixos i altres productes autòctons eren la base d’una cuina en evolució, capaç d’atreure els nous públics i presentada en un decorat de somni.
“Els membres dels cors que havien cantat amb el papa asseguren que han estat evacuats a la força abans de l’espectacle de cloenda”.
Cantaires de la S’agrada Família evacuats a la força per la policia 📷 CEDIDA
600 cantaires que formaven part dels cors que han intervingut en la missa presidida pel papa Lleó XIV a la Sagrada Família han denunciat que els Mossos d’Esquadra i el dispositiu de seguretat els han expulsat del recinte a la força just abans de la benedicció de la torre de Jesús.
Segons que expliquen testimonis, havien de participar també en l’espectacle posterior de llum i música davant la façana del Naixement, amb els fanalets prevists per a la il·luminació final. Tanmateix, han estat evacuats per una sortida posterior i els agents dels Mossos els han empès perquè abandonessin la zona. Alguns participants atribueixen aquesta actuació a la presència d’estelades entre les partitures i a la iniciativa prevista de cantar “Els segadors”.
A consultes de VilaWeb, els Mossos han explicat que la seguretat interior del temple era competència de la policia espanyola, però assenyalen que l’encapsulament dels cantaires va ser una mesura preventiva perquè no intentessin de tornar a entrar a la zona de la cerimònia. D’altra banda, diuen que les acreditacions deixaven clar que no es podien portar banderes, pancartes i simbologia política. VilaWeb ha consultat la policia espanyola, però encara espera una resposta.
“Els que hem cantat a la Sagrada Família i al final de la missa havíem de sortir davant de la façana del Naixement amb uns fanalets per il·luminar la torre, ens han fet fora per la porta del darrere”, explica una de les persones afectades. “Ens han evacuat per la força perquè els de seguretat han vist una estelada i s’han espantat”, diu un dels testimonis.
Els cantaires estaven sorpresos que el seu voltant hi havia molta seguretat vigilant-los en tot moment perquè no fessin res. Cada grup tenia uns quants agents de seguretat controlant-los per davant i uns altres quants controlant-los per darrere tots els moviments que feien en cada moment.
La Sagrada Família ha fet un comunicat atribuint-ho a la intenció d’alguns cantaires d’interpretar “Els segadors” i mostrar estelades en papers: “La interpretació d’’Els segadors’ no estava inclosa en el programa oficial de la celebració aprovat prèviament i, per tant, no estava prevista durant l’acte.” Argumenta que “com en qualsevol celebració institucional i litúrgica, l’acte es desenvolupa d’acord amb un programa establert amb antelació que han de seguir tots els participants”. I afegeix: “La Sagrada Família és un temple catòlic i, com a criteri general, no s’hi entren banderes durant les celebracions religioses.”
BELLATERRA.CAT 