SENSE PARAULES!!
Archive for the ‘Bellaterra’ Category
POLÍTICA|Sorprenent decisió de la presidència de l’EMD de Bellaterra sense consultar el veïnat
Posted in Bellaterra, tagged EMD de Bellaterra, politica on 15 Agost 2024|
FACTA NON VERBA X BELLATERRA|Els autobusos de la UAB són gratuïts
Posted in Bellaterra, tagged Societat on 15 Agost 2024|
Bellaterra, 15 d’agost de 2024
LLUÍS TORRES| Que Barcelona és l’única universitat de tot Espanya que disposa d’autobusos interns propis és del tot positiu, però no ho és tant que els ciutadans de l’EMD de Bellaterra no tinguin transport públic per desplaçar-se a Cerdanyola, ni pels 100 carrers de tota Bellaterra. Després molts es demanen els motius del per què més del 60% del veïnat ha signat per annexionar-se a Sant Cugat del Vallès. FACTA NON VERBA X BELLATERRA!!
I és que des que la UAB va obrir les seves portes el 1968 i de seguida van decidir que era necessari el servei, degut a l’accessibilitat que hi havia en aquell moment al campus.
https://youtu.be/HDvWGBcN3Dw?si=LfCwgpASUFkgyXJo
El millor de tot que és un servei totalment gratuït, si UABer ho has llegit bé, és GRATUÏT! No sé a què esperes!
Aprofita per descobrir noves facultats anant amb l’autobús o anar per anar més còmode fins a la Renfe, això sí… ara no et tornis un mandrós, que tot i que està molt bé veure la UAB des del bus intern, però hi ha molts espais que només descobriràs passejant pel campus. I recorda passar la targeta quan pugis al bus.
Font: UAB
SOCIETAT|Coliving* (convivència), és un model de vida comunitària residencial
Posted in Bellaterra, tagged Coliving a Bellaterra, Societat on 14 Agost 2024|
Bellaterra, 15 d’agost de 2024
LLUÍS TORRES| Avui compartim un article publicat fa un temps a La Vanguardia que ens dona a conèixer el nou negoci del Coliving, (un model de vida comunitària residencial de convivència que acull persones no relacionades biològicament que viuen a la mateixa unitat d’habitatge). Laia Coma, fundadora de Inèdit Barcelona, té llogades dos cases a Bellaterra, per fer negoci oferint aquest sistema relativament nou d’habitatge compartit.
Per José Ramón Zurdo, director de l’Agència Negociadora del Lloguer, l’auge del coliving és perquè “són lloguers menys intervinguts que els lloguers tradicionals de llarga estada” de manera que proporcionen “més rendibilitat amb menys risc” a inversors i promotors.
Inversors i promotors s’han llançat a desenvolupar coliving, flexliving i altres fórmules d’allotjaments col·lectius i temporals per evitar les rigideses que imposa la nova llei d’habitatge: la necessitat de destinar fins al 40% del sòl als nous desenvolupaments a construir habitatge social de lloguer i llarga durada dels contractes, amb límits també a l’actualització de rendes. Les noves fórmules, a més, tenen unitats més petites i afegeixen serveis, cosa que permet augmentar la rendibilitat dels projectes en un moment en què la pujada dels tipus d’interès ha fet que construir habitatge per a lloguer ( build to rent o BTR) ja no sigui rendible.
“La rendibilitat dels allotjaments flexibles és més alta perquè és un tipus d’actiu nou, i no hi ha historial del rendiment o de les dificultats. Els inversors veuen més risc i exigeixen més tornada”, reconeix Stefano Somoggi, director de residencial flexible de CBRE. Segons les dades de la mateixa consultora, construir habitatge per a lloguer a ubicacions urbanes proporciona una rendibilitat del 3,8% a Madrid i del 4,0% a Barcelona.
Per José Ramón Zurdo, director de l’Agència Negociadora del Lloguer, l’auge del coliving és perquè “són lloguers menys intervinguts que els lloguers tradicionals de llarga estada” de manera que proporcionen “més rendibilitat amb menys risc” a inversors i promotors.
Així, el nombre de llits en aquests allotjaments flexibles s’ha multiplicat per quatre en els darrers tres anys, fins a les 10.000 unitats, i hi ha projectes en marxa que preveuen que aquest número es dupliqui el 2025, segons les dades de la consultora CBRE. Fins al setembre del 2023, assenyala la firma, ha captat inversions per 306 milions d’euros, el 13% de la inversió institucional en residencial, que se sumen als 600 que va captar l’any passat. “Inverteixen sobretot fons i grups estrangers, perquè és una modalitat molt freqüent al Regne Unit o als Països Baixos, però ja hi ha operadors locals sospesant invertir”, assenyala Olga Beltrán, directora associada de l’àrea de residència de CBRE Barcelona.
Segons els experts jurídics del bufet Uría Menéndez, el coliving no és un arrendament d’habitatge, dels quals regula la Llei d’arrendaments urbans (LAU) perquè no satisfà la necessitat permanent d’habitatge, i s’ha de regir pel Codi civil, que dóna llibertat de pacte a les parts, com a arrendament temporal d’habitació o com a contracte d’allotjament, si es presten altres serveis a l’hoste (com ara neteja o bugaderia).
Un dels factors clau en el boom del flexliving és la possibilitat de construir-lo a sòls amb diferents qualificacions urbanístiques: residencial, però també terciari (que permet ús hoteler i comercial) o d’equipaments, encara que en cada cas els allotjaments són diferents.
“Els allotjaments no es regeixen per la LAU sinó pel codi civil, que dóna llibertat de pacte a les parts“
Segons CBRE, el coliving es construeix en sòl residencial en zones urbanes, amb poques zones comunes, mentre que en sòl terciari, a l’extraradi de les ciutats s’està construint Corporate Living: residències corporatives, per a joves professionals, en complexos de grans dimensions moltes zones comunes i serveis. Altres fórmules en auge, també en sòl terciari, són les residències de vacances o Vacation Living, a zones costaneres o rurals. En sòl d’equipament, en canvi, es poden construir residències per a col·lectius vulnerables, com ha fet l’Ajuntament a Barcelona, o en el cas dels promotors privats, per a gent gran, amb projectes de Senior Living.
Segons CBRE, actualment el 75% dels llits operatius s’ubiquen entre Madrid i Barcelona, encara que aquests allotjaments també estan en auge a zones que atrauen un alt volum de població flotant, com València, Màlaga i Biscaia.
Esteve Almirall, cofundador i director general de Node, una empresa especialitzada a promoure i gestionar espais d’habitatge flexible assenyala que la característica comuna dels seus residents és “que estan en un moment de transició: perquè canvien de ciutat, per estudis o feina, o perquè s’han separat o perquè estan en procés de reformes a casa seva”. Per això, assenyala, “malgrat el que sembla, no és només un allotjament per a joves”.
El nombre més gran de projectes en marxa s’enfoca al residencial corporatiu o Corporate Living ja que, segons les estimacions de CBRE, més del 80% de la demanda d’aquest tipus d’allotjaments procedeix de joves professionals que troben feina a una altra ciutat o desplaçats per la seva pròpia empresa, així com de nòmades digitals o d’autònoms que han d’atendre un client a una altra ciutat.
Aquest tipus de perfil, a més, és el que pot fer front als alts preus d’aquest tipus d’allotjaments. Segons les dades de CBRE, la tarifa mitjana del lloguer mensual d’una habitació és de 922 euros a Madrid i de 967 euros a Barcelona, amb forquilles que van des dels 600 euros a habitacions compartides als 1.500 euros/mes a Madrid i entre els 700 i 1.500 euros/mes a Barcelona.
Són preus alts, encara que no inclouen només l’allotjament sinó també els subministraments, roba de llit, neteja i opcions de lleure “per això les estades són naturalment curtes, de persones que quan coneixen més la ciutat i fan amics es muden a un pis compartit”, assenyala Somoggi.
Poden fer-se a terra residencial però també terciari i d’equipament i rendeixen més que el lloguer BTR
Node, que gestiona 4.000 habitacions a tot Espanya, assenyala que els seus edificis tenen una ocupació mitjana del 95%, amb una estada “llarga” (de més de sis mesos). “Els nostres allotjaments són una opció més per solucionar el problema de l’habitatge a les grans ciutats”, assenyala Almirall.
*Coliving (convivència), és un model de vida comunitària residencial que acull tres o més persones no relacionades biològicament que viuen a la mateixa unitat d’habitatge. Generalment, la convivència és un tipus de comunitat intencionada que ofereix habitatge compartit a persones amb valors o intencions similars. L’experiència de convivència pot incloure simplement debats en grup a les zones comunes o àpats setmanals, encara que sovint s’estendrà a espais de treball compartits i esforços col·lectius com ara viure de manera més sostenible. Un nombre creixent de persones a tot el món recorre a la convivència per tal d’aconseguir els mateixos beneficis que altres models de vida comunals (com les comuns o el cohabitatge ), com ara “confort, assequibilitat i un major sentiment de pertinença social”.
Font: La Vanguardia
OPINIÓ|Ni casa meva és ja casa meva (Azahara Palomeque Recio)
Posted in Bellaterra, tagged Opinió on 13 Agost 2024|
Bellaterra, 13 d’agost de 2024
LLUÍS TORRES| Avui compartim un interessantíssim article de Zara Palomeque Recio (escriptora i doctora en Estudis Culturals), que pública el diari PÚBLICO. Zara es diu que l’hivernacle és l’efecte funerari dels nostres dies, i també el resultat directe d’un deliri capitalista que ens torna estrangers a la nostra terra, i afirma que com més escalfament, més aeroports i camps de golf, se’ns llança des de les autoritats teòricament competents; més regadiu mancat de la substància vital que alleuja la set, més autopistes i contaminació atmosfèrica, més tala de frondositats urbanes.
📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
NI CASA MEVA ÉS JA CASA MEVA
La meva amiga Carmen em va enviar ahir un missatge per dir que no reconeix casa seva; que fa tanta calor entre les parets d’aquell piset cacereny que està pensant seriosament instal·lar l’aire condicionat; però que, mentre dubta sobre la seva decisió, no aconsegueix dormir, així que ha estès les seves activitats a les hores nocturnes i, en conseqüència, l’estiu està alterant els seus bioritmes com un perpetu jet lag. Zombie pels corredors i propietària d’un mareig extensible a les seves mascotes, la ciutat se l’ha transformat en un guèiser hostil per al qual ja no hi ha refugi possible, i el cos li torna senyals d’alerta amb què jugar a la por. El missatge també amaga una pregunta a qui no només s’ha acostumat a la calor, sinó que l’ha escollit conscientment i l’afronta amb estratègies ancestrals i una genètica estranyament màgica. En una altra vida, m’agrada explicar-li entre rialles, crec que vaig ser un tuareg, encara que la veritat és que jo també pateixo els apallissaments d’aquest extremisme climàtic, i ni els tendals, ni els murs gruixuts i sostres alts de la meva llar, ni el ventall alleugen prou. Surto al carrer i contemplo el termòmetre per sobre de 40ºC gairebé diàriament; la pedra gòtica, musulmana o romana d’aquest palimpsest cordovès desprèn foc i, traient alguns tarongers aguerrits, no hi ha arbres que donin ombra. Suo profusament, i tot això, al costat de l’horari dels vilatans que han decidit partir la jornada de son en dos, la matinada profunda i la migdiada, per disposar dels fresques matins i nits lliures, els ho ofereixo a Carmen com a recepta mèdica. Mira, és que ens hem d’adaptar; mira, Azahara, és que casa meva és un hivernacle; doncs planta tomàquets –responc.
Hivernacle és l’efecte funerari dels nostres dies, i també el resultat directe d’un deliri capitalista que ens torna estrangers a la nostra terra. Aquí, les activitats vespertines han quedat suspeses i gairebé no obren els comerços; el mercat ambulant ha passat a omplir de paradetes una ruta il·luminada per fanals i ocasionals estrelles; la piscina del meu poble convida a fer una capbussada fins a la 1:30, pressuposant l’ajuntament que pocs aconseguiran fer ull abans. Si alguna cosa ens portarà aquesta emergència sense treva serà l’estupefacció, perllongada i completada al llarg dels anys, davant del fet que la nostra casa ja no és casa nostra, fins que l’hem d’abandonar per una altra aliena igualment als fets de costums, trajectòries biogràfiques i amors. Tampoc els paisatges –el llar darrer– són reconeixibles a uns ulls la memòria dels quals es va acoblant a la nostàlgia però no troba concatenació a la mirada contemporània. Com més escalfament, més aeroports i camps de golf, se’ns llança des de les autoritats teòricament competents; més regadiu mancat de la substància vital que alleuja la set, més autopistes i contaminació atmosfèrica, més tala de frondositats urbanes. L’adaptació, sembla, funciona com l’engany del conte Hansel i Gretel: la bruixa engreixa els petits i aquests, devorant màquines d’aire condicionat i vacances en creuer, pensen que el feliç goig de la golafreria puntual els mantindrà fora de perill, abans que la vella els introdueixi a la caldera i faci potatge amb ells. La faula projecta refulgències tan caníbals com el mateix antropocè. Els nens, per cert, tampoc no tenien casa.
Així, el meu riu que antany es desplegava en cales i dibuixava una platja no existeix, avui és una fossa sèptica; la meva aigua de pluja no plovia microplàstics –ara, és clar, aquest problema es pot veure compensat per la circumstància que gairebé no plou; el meu pati es trobava ple d’unes dragons que mai engolien mosquits transmissors del virus del Nil. Quan ens sorprengui octubre, tornaré a sentir aquest desequilibri tan torbador entre la llum solar decreixent del crepuscle tardorenc i les temperatures encara abrasadores, de manera que cridaré a Carmen per confessar-li que no reconec l’estació de l’any, que no sé si obeir a aquesta penombra fidel als rellotges cíclics oa la qualitat febril de l’aire, ja que l’una i l’altra barallen per arrogar-se la definició ja obsoleta del temps que no tornarà. Categories dinamitades sense necessitat de deflagració, simplement arrossegant-nos per la inèrcia de l’economia; patrons fets farinetes i la ciutadania envainant la ciència amb una mà i desembeinant el trasbalsament amb l’altra; cicles que ja no respecten la seva iteració i deambulen, fent tombs, cap a una mala floració aquí, un banc de peixos morts allà: la vida va a poc a poc desprenent-se dels seus goznes i el lar ens cau a sobre com un garbuix d’incerteses. Aleshores, davant la decrepitud d’un terreny que no suporta més el pes dels maons, haurà arribat el moment de renunciar al sedentarisme que, des del neolític, ha caracteritzat les nostres societats i abraçar un nomadisme similar al que ja oprimeix milions de refugiats climàtics, altres, distants, potser miralls del futur. I cantarem, caminants, metecos, rodamóns, al compàs del romanç lorquià:
“Però jo ja no sóc jo, ni casa meva és ja casa meva“
Azahara Palomeque Recio és escriptora, periodista i doctora en Estudis Culturals per la Universitat de Princeton. És autora dels poemaris American Poems (2015), A la cendra blanca de les genives (2017), RIP (Rest in Plastic) (2019) i Currículum (2022), així com de les memòries Any 9. Cròniques catastròfiques a l’era Trump (2020). És també col·laboradora habitual de La Marea i El País. A Anagrama ha publicat Vivir pitjor que els nostres pares (2023).
Font: PUEBLO, Zara Palomeque Recio
SPORT CLUB BELLA-TERRA 1936 | El nostre clima (Dr. Jaume Cardelús i Prats)
Posted in Bellaterra, tagged Dr. Jaume Cardelús i Prats, El nostre clima, SPORT CLUB BELLA-TERRA 1936 on 12 Agost 2024|
Bellaterra, 12 d’agost de 2024
LLUÍS TORRES| Compartim l’article del Dr. Jaume Cardelús i Prats*, que fou publicat al número 1 de la revista Sport Club Bellaterra, el mes de juliol de 1936, dies abans del cop d’estat franquista. Deia que Bella-Terra, té un clima sec i de muntanya, moderat, amb aigua bona, amb aire pur, frescor i bons mitjans de comunicació, i no massa lluny ni massa prop de Barcelona, és un lloc esplèndid per a viure-hi tot l’any”
EL NOSTRE CLIMA
Bella-Terra, voltada de turons, a més de 250 metres sobre el nivell del mar de Barcelona, amb l’orientació de cara a migdia, i guardada dels aires nòrdics per les mateixes muntanyes, per les seves condicions climatològiques sense grans variacions termomètriques, és lloc avinent, encara més que per a l’estiueig, per a passar-hi tot l’any.
A l’estiu, hom recomana clima de mar o bé clima de muntanya; cada cas té les seves indicacions.
Referint-nos ara als encontorns de Barcelona, BeIla-Terra és un lloc immillorable per a passar-hi l’estiu.
A les hores del sol, a tot arreu fa calor. Però si és prop del mar o en lloc humit, una calor forta aplegada a un grau higromètric alt, dóna lloc a una zona a pla de terra, on l’evaporació cutânea i pulmonar es veu dificultada per la saturació atmosfèrica que tendeix a fer pujar la temperatura del cos i dóna lloc a la xafogó de l’estiu. En canvi, el calor sec es suporta més fàcilment, la radiació que s’aixeca de terra cap a l’atmosfera a la nit, determina un descens de la temperatura que permet descansar, i hom té una sensació d’agradable benestar.
Bella-Terra, que té el clima sec i de muntanya, moderat, amb aigua bona, amb aire pur, frescor i bons mitjans de comunicació, i no massa lluny ni massa prop de Barcelona, és un lloc esplèndid per a viure-hi tot l’any.
*DOCTOR JAUME CARDELÚS I PRAT
L’any 1939, finalitzada la Guerra Civil espanyola, el règim franquista va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat, l’Ordre de 6 d’octubre donant normes per a la depuració, pels Col·legis de Metges, de la conducta politicosocial dels seus membres .
A Barcelona, el Col·legi de Metges va constituir el Tribunal de Depuració de Responsabilitats Politiques on els metges catalans van ser processats i sancionats per la seva filiació política i sindical.
Al Dr. Cardelús Prat va ser jutjat amb el sumaríssim 016504, (es pot consultar a l’Arxiu Nacional de Catalunya de Sant Cugat). Se li va aplicar el sobreseïment, tipus de resolució judicial que dictà el jutge del tribunal, suspenent el procés per falta de causes justificant l’acció penal de la justícia.
(ANC), sota el titol “Llista de reparació jurídica de víctimes del franquisme”, després que es publiqués, el 7 de juliol, la Llei 11/2017, del 4 de juliol, de reparació jurídica de víctimes del franquisme. Cal dir, que gràcies a l’ANC i el Memorial Democràtic, s’ha portat a terme un treball minuciós inventariant aproximadament 70.000 sumaríssims.
Font: Sport Club Bellaterra, ANC, Gimbernat, 2018, vol. 69 pág. 259-274, ISSN: 0213-0718
CULTURA | Dibuix dels components del musical Navares per Ignasi Bassó
Posted in Bellaterra, tagged Amics de Pedra i Sang, Cultura, Ignasi Bassó, JAP on 9 Agost 2024|
Bellaterra, 9 d’agost de 2024
LLUÍS TORRES|Avui divendres, en plenes vacances d’estiu, els amics de la tertúlia Sancugatenca JAP, ens han aportat un creatiu dibuix d’Ignasi Bassó, diplomat en Disseny per l’Escola d’Arts i Oficis Llotja de Barcelona, també component del grup cultural Amics de Pedra i Sang (Sant Cugat del Vallès). Bassó, és actor, il·lustrador, maquetador, dissenyador i creatiu visual.
📷 CEDIDA
Des de fa 25 anys, Ignasi Bassó idea solucions gràfiques de comunicació per a grans i petites empreses, editorials i institucions de múltiples sectors. Durant 15 anys va formar part de l’equip de Màrqueting d’una multinacional de l’esport.
L’any 1967, Pere Calders va publicar el conte Aquí descansa Nevares, la història dels habitants d’un barri de barraques que decideixen, en un moment de necessitat, instal•lar-se als panteons de les famílies adinerades del cementiri de la ciutat. Gairebé vint anys després, el 1985, Ignasi Roda va començar a donar forma de musical al conte, fascinat per la dimensió social, els personatges i l’èpica de la història. El projecte va prendre grans dimensions i va quedar aturat fins que Roda va decidir reprendre’l amb l’ajuda del transcriptor musical Josep Anton Garcia, amb qui, el 2006, va poder acabar l’obra, que va titular Nevares. Tota la subtilesa literària i la poètica de l’obra de Calders estan en el llibret d’aquest musical, que ara podrem escoltar en versió concert, una magnífica targeta de presentació del que pot arribar a ser el muntatge escènic.
Font: JAP, Teatre Grec, Ignasi Bassó
OPINIÓ|Bellaterra, sí. Gràcies! per Lluís Feliu i Roe*
Posted in Bellaterra, tagged Lluís Feliu, Opinió on 8 Agost 2024|
Bellaterra, 8 d’agost de 2024
“Hem fet una planificació perquè Vallpineda sigui part de La Floresta (Sant Cugat del Vallès), el 2024″
LLUÍS TORRES| Veient avui la seva interessant i sincera opinió publicada al Tot Sant Cugat, recordem el desembre de 2022, quan vam rebre a l’amic Lluís Feliu, i ens parlés de la seva proposta cívica perquè la seva població de Vallpineda (Molins de Rei), s’annexiones a La Floresta (Sant Cugat del Vallès).
Tot fent un cafè a la terrassa del Bonaparte de la Plaça del Pi de Bellaterra, ens deia que estaven emmurallats amb Bellaterra i que ells ho tenien més fàcil, ja que estàn enganxats a La Floresta. Què Vallpineda és un nucli de població pertanyent al terme municipal de Molins de Rei i situat dins la serra de Collserola molt a prop de la Floresta de Sant Cugat del Vallès; que l’any 2009 eren 270 els seus habitants
Bellaterra, sí. Gràcies!
‘Si Bellaterra ha demostrat que la seva població se sent de Sant Cugat perquè és on la gran majoria hi fa vida, qui s’atrevirà a negar-ho?’
Llegia un article d’aquest mateix mitjà on l’autor rebutjava l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat per, segons l’autor, ser un barri elitista. He viscut 20 anys a Bellaterra i puc dir que com a tots els barris, hi ha de tot: metges, professors, arquitectes, empresaris, periodistes, polítics, inventors… un reflex bonic d’una societat diversa, que empeny als joves a esforçar-se per arribar on s’han proposat arribar.
Aprofitava per rellegir el significat d’elitisme al portal Termcat i de forma molt concisa hi diu que elitisme és la doctrina que defensa l’existència d’elits polítiques, culturals o econòmiques en la societat, i després de rellegir-ho diverses vegades no he sabut treure cap connotació pejorativa. Crec que cal aplaudir i reivindicar el que alguns volen titllar de forma negativa.
Fa massa temps que sentim que els empresaris són dolents, que l’elitisme, sigui econòmic, polític o cultural, és dolent, que els rics no mereixen ser rics o que qui treu bones notes no juga net. Canviem el xip si us plau, la cultura de l’esforç està en joc i tots hem de ser conscients que el “pare Estat no existeix” ni ens salvarà de res, seràs tu qui ha de córrer, esforçar-se i lluitar pels objectius individuals o col·lectius.
L’Estat, igual que l’Ajuntament és com un jardí que amb l’esforç de tots podem cuidar, decorar, regar i fer-lo digne. Però cal esforç, complir amb els deures i ser pragmàtics.
A Bellaterra i a Catalunya, per sobre de si ens agrada una comunitat o una altra, està la democràcia i la llibertat.
Si Bellaterra ha demostrat que la seva població se sent de Sant Cugat perquè és on la gran majoria hi fa vida, qui s’atrevirà a negar-ho? Bellaterra sí, gràcies, i totes les persones que puguin aportar per construïr una societat millor.
LLUIS FELIU I ROE
Doctor en Marketing per la Universitat Abat Oliba CEU
Llicenciat en Ciències de la Comunicació Blanquerna (Periodisme) a Universitat Ramon Llull
Màster executiu de Comunicació Empresarial i Institucional per EADA Business School
Màster oficial en Comunicació Digital i Noves Tecnologies per la Universitat Abat Oliba CEU
Programa de Tècniques Professionals, Gestió de Projectes, a IESE Business School
Fundador i Director de Comunicació i Màrqueting de l’agència edeon.net
Consultor Programa Consolida’t de la Generalitat de Catalunya
Font: Tot Sant Cugat, Lluís Feliu
PUEBLO 1969|Les promeses de Kubala Sub-23 concentrats a Bellaterra
Posted in Bellaterra, tagged 1969, PUEBLO on 7 Agost 2024|
Bellaterra, 7 d’agost de 2024
LLUÍS TORRES|Una part del veïnat de Bellaterra recorda anècdotes de les concentracions dels equips de Kubala al nostre poble. Existeix la llegenda que ho feia demanant comissions a l’Hostal Sant Pancràs de Bellaterra. Aquesta crònica esportiva que compartim, va aparèixer al diari PUEBLO, el dia 29 d’octubre de 1969, dies abans de jugar a l’estadi de la Creu Alta de Sabadell en partit oficial amb Itàlia.
“A més de Barrachina, Gaztelu, Asensi i Quino, el seleccionador provarà les possibilitats de nous valors“.
Després del feliç debut com a seleccionador, a La Linea, Ladislao Kubala ha tornat a prendre contacte amb un equip nacional. Aquesta vegada, al comandament de la selecció de promeses o Sub-23, que reuneix els valors més prometedors del futbol nacional.
Després de la puntual compareixença dels preseleccionats, Kubala va fer un suau entrenament que repeteix avui a Bellaterra, plàcid i bell lloc de concentració dels joves internacionals.
El primer contacte ha estat per comprovar-ne l’estat. físic dels jugadors que, majoritàriament, excepte Rexach i Pujol, van intervenir amb els seus equips a la jornada de Lliga de diumenge. La comprovació de la seva posada a punt i un esquema de joc són les principals preocupacions de Kubala, amb vista a compondre una selecció que, almenys, rendeixi amb la satisfacció que el primer equip a La Linea, encara que, lògicament, hi hagi gran diferència entre el futbol finlandès i l’italià, astual campió d’Europa per clubs i seleccions.
La configuració de l’equip queda supeditada a l’estat dels dos extrems blaugrana, però l’alineació no diferirà gaire la composta per Mora; Ballester, Barrachina. Benito Gaztelu, Costes: Ortuño, Asensi, Quino, Clemente i Rojo. Kubala compta també amb el porter José Luis, els defenses Sol i Manolo, el mig Jaén i els davanters Churruca, Boronat i la possible inclusió de Rexach i Pujol si es trobessin recuperats.
Altres dubtes de Kubala poden estar a les lleugeres lesions que pateixen Gaztelu, Rojo i Ortuño, als que espera recuperar per al partit. La selecció italiana Sub-23 també va complir la seva cita a la capital catalana, on va arribar ahir a la tarda al capdavant dels directius del futbol italià i dirigits pel seleccionador, Enzo Bearzot.
També Bearzot, -antic jugador de l’Inter, Torino i Catania-, és debutant en lides de preparador nacional i ha reunit per al començament el més espigat i selecte planter de jugadors joves dels millors equips: del Cagliari (lider actual), Fiorentina, Inter, Lanerosi, Nàpols, Roma, Sampdoria i Torino. Formen el grup els porters Superchi i Pinotti; els defenses Nicolai, Tomasini, Depetri, Monticolo, Santarini i Sabatini; els mitjans Scala, Capello i Improta, i els davanters Chiarugi, Damiani, Reif, Vanello, Gori i Sala. Tret d’altres preseleccionats del Milà i Bolonya, que hauran de jugar el seu partit pendent de Lliga, hi ha els millors jugadors italians d’aquesta edat, molts d’ells amb grans possibilitats de ser inclosos a la selecció A per al Mundial de Mèxic. Els italians completaven la preparació avui per decidir l’alineació.
Un dificil enemic que prepara la intervenció en la propera Copa Llatina de Promeses i que serà, per la seva qualitat i domini del futbol defensiu i de contraatac, una autèntica prova de foc demà al flamant estadi de la nova Creu Alta.
Font: PUEBLO
HOJA DEL LUNES 1964 “Visiten Bellaterra nombroses personalitats de Barcelona i alcaldes limítrofes”
Posted in Bellaterra, tagged 1964, Bellaterra, Hoja del Lunes on 7 Agost 2024|
Bellaterra, 7 d’agost de 2024
“BELLATERRA ÉS A LA MUNTANYA EL QUE S’AGARO ÉS AL MAR”
LLUÍS TORRES|Avui compartim una interessant crònica publicada a la pàgina 10 de Hoja del Lunes, 23 de novembre de 1964. Una trobada de personalitats de Barcelona i alcaldes limítrofes per inaugurar les obres de la nova carretera de Bellaterra a Sabadell (actual BV-1414), i realitzar un recorregut pels nous carrers de Bellaterra. Finalitzant la visita amb un dinar a El Pedregar ofert pel seu propietari en Fèlix Estrada Saladich
Nombrosos actes van tenir efecte ahir per enaltir la zona privilegiada de Bellaterra, celebrats en honor de diferents personalitats de Barcelona i als quals van assistir les primeres autoritats de les poblacions confrontants.
A dos quarts de dotze del matí es van reunir a la plaça del Pi de Bellaterra un nombrós grup de convidats amb les seves respectives esposes. Entre aquestes personalitats hi havia el senyor Vicente Martorell Otzet, gerent de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona; Estrada Saladich, president de la Unió de Propietaris de Bellaterra: don Federico Roda Pérez, secretari d’aquesta associació; senyor Barberó, cap de la secció d’Obres Públiques de la Diputació Provincial de Barcelona; senyor Viza, president del Foment Barcelonès d’Inversions, entitat urbanitzadora: els vicepresidents el senyor Rolando Cottet i el senyor Luis Sentis, el senyor Avelino Artis, director del diari Tele-eXprés.
Així mateix, hi havia els alcaldes de Sardanyola. el senyor Domingo Fatjó; de Sant Cugat del Vallès, el senyor José Barnils; de Sant Quíric, el senyor Juan Sala, i l’alcalde accidental de Sabadell, el senyor José Burrull, entre altres nombroses personalitats i representacions.
INAUGURACIÓ DE LES OBRES PER A LA CARRETERA BELLATERRA-SABADELL I RECORREGUT PELS NOUS CARRERS
Tot seguit de la recepció es va procedir a l’inici de les obres per aconseguir, d’un camí veïnal, una magnífica carretera que unirà Bellaterra amb la ciutat de Sabadell.
El termini de terminació de les obres esmentades es té previst per al termini de dos anys, però l’entusiasme dels membres de l’associació i la demostració de la maquinària que es disposa superaran l’espai esmentat i reduiran notablement el temps previst.
Tot seguit els nombrosos convidats i personalitats van recórrer, inaugurant oficialment l’asfaltat de nombrosos carrers, els meravellosos avinguts de Bellaterra. La caravana d’automòbils va recórrer detingudament el que serà la carretera definitiva i les personalitats van admirar les torres i xalets» que voregen -en realitat Bellaterra es compon tota d’edificacions residencials els diferents estils d’edificacions bellament construïts.
RECEPCIÓ I DINAR A EL PEDREGAL
Finalitzada la visita general a la població, els convidats van ser rebuts a El Pedregal, on van ser obsequiats, després de la visita al mateix, amb un esplèndid dinar.
El menjar campestre, que va resultar molt amè, va servir com a base per elogiar els llocs visitats, així com per admirar-ne l’extensió. exquisit gust i distribució dels objectes d’art que s’hi exposen.
A les postres va fer ús de la paraula el senyor Estrada Saladich, per confirmar el que havien pogut apreciar els visitants, i va dir que Bellaterra, per la seva situació, era un símil de S’Agaró a la mar.
Tots els convidats van quedar altament satisfets de la visita i, les primeres hores de la tarda, van tornar a Barcelona.
Font: Hoja del Lunes
SOCIETAT|El Club Bellaterra tanca la seva web amb un Comunicat Oficial molt fosc
Posted in Bellaterra, tagged Club Bellaterra, Societat on 7 Agost 2024|
Bellaterra, 7 d’agost de 2024
LLUÍS TORRES|Ens ha sorprès entrar a la desapareguda web oficial del Club Bellaterra i veure, després de 90 anys d’existència (1934-2024), el seu trist color negre com un adéu de traspàs. La seva història mereix una mica més de color. El seu canal X @clubbellaterra segueix obert però amb una informació desfasada des de l’any 2019.
Fou del tot interessant que Jordi Fau, l’últim President del Club Bellaterra, en comptes de tancat la web oficial del club: http://www.clubbellaterra.com, amb aquesta fosca notícia, l’hagués deixat oberta, tot publicant la documentació històrica i com no, les milers de fotografies d’arxiu com si fos un museu digital. Esperem que estiguin a temps i pensi en fer quelcom semblant, ja que el veïnat de Bellaterra bé mereix conservar i recordar tots els moments alegres i tristos.
BELLATERRA.CAT 