BELLATERRA.CAT

Bellaterra, 14 d’octubre de 2026

“Per les entitats socials de Cerdanyola no garanteix cap inversió en mobilitat de servei públic, no garanteix l’arribada del Tramvia ni la Reforma i intermodalitat de la estació ferroviària de RENFE sense nova frequencia i intermodalitat, i no garanteix el servei d’accés als equipaments bàsics; escola, institut llar d’infants i Centre d’atenció Primària, perquè el PDU no fixa la seva ubicació”.

SENTÈNCIA 786/2026, de 30 de setembre, en relació al recurs interposat contra el Pla Director Urbanístic del Centre Direccional Parc de l’Alba de Cerdanyola del Vallès.

1. Avui compareixem després d’un recorregut molt llarg de quasi 10 anys en la formació del Col·lectiu Refem El Centre Direccional després del treball d’altres entitats com Cerdanyola Sense Abocadors i l’Associació Via Verda de Cerdanyola del Vallès, i tot això amb el suport de l’Associació per a la Defensa i Estudi de la Natura-ADENC, i compareixem com entitats en la defensa del territori, del medi ambient i de la salut de les persones.
2. Abans d’arribar als tribunals per denunciar el PDU del Centre Direccional aprovat desembre de 2020 per l’Ajuntament de Cerdanyola i la Generalitat de Catalunya, les nostres entitats van participar activament en els processos d’informació pública, van presentar al·legacions, observacions tècniques i informes, van assistir a reunions, van estudiar una documentació urbanística extraordinàriament complexa i van intentar per totes les vies administratives possibles, que les qüestions rellevants fossin incorporades al planejament. La via judicial no ha estat el punt de partida, sinó l’últim recurs quan vam entendre que persistien aspectes que requerien una revisió independent per part dels tribunals.
3. Durant aquests anys sense anar a judici, s’ha aconseguit l’aprovació del PEPNAT Collserola 2019 amb la declaració d’Espai Funcional del Parc Natural els parcs i corredors restants de la Via Verda, s’ha aconseguit esborrar la Via de Cornisa de Collserola, esborrar tot l’eix del Túnel d’Horta i sobretot garantir que el pressupost per la Inertització del abocador de Can Planas falsament clausurat l’any 1995, fos de veritat restaurat sense problemes després de 30 anys (2026) sense nous abocaments, a més hem modificat el projecte inicial d’una autopista que separava la ciutat del Centre Direccional i s’ha aconseguit modificar una reserva viària de 100m. d’amplada per una avinguda urbana de 50m. d’amplada com l’Avinguda Canaletes.

4. El nostre treball plantejava REFER EL CENTRE DIRECCIONAL I FER QUE FOS DIGNE I APROP LA CIUTAT. Per salvaguardar el corredor ambiental, plantejant esperar 30 anys abans de construir habitatge al voltant dels abocadors i anul·lar el Tunel d’Horta, tant viari com ferroiviari.

5. La SENTÈNCIA que ara coneixem és extensa i analitza amb detall molts dels debats tècnics que han acompanyat el desenvolupament del Centre Direccional durant anys. D’una banda, el tribunal examina nombrosos estudis i 4 peritatges proposats des de les entitats ecologistes relacionats amb aspectes ambientals, geològics, de salut pública, mobilitat, connectivitat ecològica, riscos químics i gestió dels antics abocadors de Can Planas i Elena.
6. Pel que fa a aquestes qüestions, la Sala considera que les administracions i els organismes promotors van aportar estudis suficients per justificar les decisions adoptades en el marc legal vigent. En conseqüència, no estima les pretensions generals de les entitats, relatives a la nul·litat general del planejament ni tampoc les referides als riscos associats als abocadors, la mobilitat, la memòria social o els efectes sobre els espais naturals.

7. D’altra banda, la sentència sí que dona la raó a les entitats en un aspecte que considerem especialment rellevant i de molta actualitat: la necessitat de respectar estrictament les limitacions derivades de la inundabilitat, un tema rellevant d’actualitat a nivell català.

8. Després d’analitzar els informes existents, i especialment els criteris dels organismes competents en matèria hidràulica, el tribunal conclou que determinats equipaments previstos pel planejament i una part de la xarxa viària no s’ajusten adequadament a les condicions exigibles en zones sotmeses a risc d’inundació. Per aquest motiu, DECLARA LA NUL-LITAT PARCIAL d’aquestes determinacions concretes i obliga a corregir-les.
9. Això significa que la sentència reconeix que hi havia una deficiència real en una part del planejament i que les advertències formulades en el peritatge sobre aquesta qüestió eren fundades, i no han estat justificades per l’administració.
10. Ara bé, també hem de ser honestos amb la ciutadania, per això el nostre sentiment és de desil·lusió amb la sentència:

a) Fins el moment, la sentència no anul·la el Centre Direccional ni comporta la caiguda del conjunt del planejament urbanístic. El desenvolupament global continua vigent i les administracions disposaran de mecanismes per adaptar aquells elements que han estat anul·lats.

b) Al mateix temps, constatem que el tribunal no ha compartit bona part dels arguments que havíem plantejat respecte del model global de desenvolupament previst per al Centre Direccional, i per tant caldrà estudiar les vies de la resolució judicial, valorant les seves conseqüències i defensant, com hem fet sempre, un model territorial que posi al centre la seguretat de les persones, la protecció ambiental, el manteniment de la biodiversitat i la transparència i l’interès general.

c) Perquè, més enllà del resultat concret d’aquest procediment, la tasca de vigilància cívica i de participació ciutadana continua sent imprescindible per garantir que les decisions que transformen el nostre territori es prenguin amb el màxim rigor i amb totes les garanties.

Per què el tribunal dona parcialment la raó a les entitats?

La Sala considera acreditat que tres equipaments i un camí estan mal ubicats respecte de les limitacions derivades de la inundabilitat.

La Sala es recolza principalment en l’informe de l’ACA de 24.04.2020, que advertia que aquestes peces no complien les limitacions del Reglament del Domini Públic Hidràulic en un context d’emergència climàtica.

Aquest és l’únic motiu substancial que prospera, en un context post DANA Valencia, tot i que només ho fa en zones d’us públic i no en indrets d’ubicació de parcel·les privades, i tot això en un moment que la Riera de Sant Cugat ha desboradat aigües avall. Les mesures preventives de laminació han estat insuficients, tot i que encara el 80% del Centre Direccional NO ha estat executat.

En què NO dona la raó a les entitats

La sentència rebutja expressament:

1. Participació ciutadana

Considera que els defectes de participació dels plans anteriors han estat corregits i que REFEM va participar àmpliament en el procediment, tot i que diem que la nostra participació NO va servir per modificar el PDU en la fase de consultes prèvies.

2. Avaluació ambiental

Considera que l’avaluació ambiental és suficient i que hi ha declaració ambiental estratègica vàlida, tot i que ni tant sols NO es va avaluar la despesa de consum energètic i d’aigua pels Centres de Dades NO avaluats en cap fase administrativa, i que tenim resposta negativa de l’administració.

3. Red Natura 2000 i Collserola

Refusa que el PDU redueixi la superfície protegida o desprotegeixi Collserola.

Per al tribunal:

no es redueix la Red Natura;

els terrenys continuen sotmesos a la normativa de Collserola;

la qualificació com a espais lliures és compatible amb el règim ambiental.

PER REFEM I ADENC s’especula amb els terrenys del Parc Natural i es dona aprofitament urbanístic a propietaris de Sol protegit per una llei de declaració de Parc Natural.

4. Fauna i connectivitat ecològica

Considera que hi ha estudis abundants sobre connectivitat ecològica, fauna, ratpenats, avifauna i corredors biològics.

Per REFEM, ADENC i la Plataforma es dona una reducció de sols protegits a l’entorn de la Riera de Sant Cugat que mai anteriorment s’havia plantejat a la finca de Can Costa, i no s’ha resolt la connectivitat de Collserola amb l’eix de la B-30 tal com es proposava inicialment al Torrent de Ferrusons.

5. Risc químic

Considera suficients els estudis i informes de Protecció Civil.

6. Memòria social i habitatge

Valida la justificació de les més de 5.300 habitatges previstes. La Sala fa una defensa molt explícita de l’interès supramunicipal del projecte i de la necessitat d’habitatge.

Per REFEM I ADENC una ampliació d’habitatge d’aquesta dimensió comportaria una REVISIÓ del PGM a Cerdanyola del Vallès.

7. Mobilitat

Valida l’estudi de mobilitat i la coherència amb el PTMB.

Per les entitats no garanteix cap inversió en mobilitat de servei públic, no garanteix l’arribada del Tramvia ni la Reforma i intermodalitat de la estació ferroviària de RENFE sense nova frequencia i intermodalitat, i no garanteix el servei d’accés als equipaments bàsics; escola, institut llar d’infants i Centre d’atenció Primària, perquè el PDU no fixa la seva ubicació.

8. Can Planas i Elena

Aquest és probablement el punt més important.

La Sala rebutja que els antics abocadors impedeixin el desenvolupament urbanístic i considera que:

existeixen estudis de risc;

existeixen mesures correctores;

existeixen condicionants urbanístics específics;

els usos previstos són compatibles si es compleixen les actuacions de restauració prescrites.

Conclusions que assumeix el tribunal

Can Planas:

Risc admissible per a usos actuals i futurs;

No cal el buidatge integral de l’abocador;

Es poden admetre usos condicionats si es compleixen les mesures correctores.

Elena:

Concentracions detectades dins dels llindars de qualitat;

Risc acceptable per a la salut humana;

Admissibilitat condicionada a mesures de control i seguiment.

Per REFEM, ADENC i i la Plataforma Cerdanyola sense abocadors, es considera que s’admet els usos actuals i futurs per risc de contaminació de forma segregada, però que no es té en compte el risc ambiental de forma agrupada per a qui viu i estudia o treballa 24 hores en l’àmbit afectat.

A més, el Centre Direccional ha estat exclos de la Zona de Baixes Emisions del municipi de Cerdanyola del Vallès.

Qui defensa el Projecte del Centre Direccional?

Les nostres al·legacions han lluitat contra tres administracions (Generalitat, AMB, Ajuntament de Cerdanyola) i quatre immobiliàries, fet que ens hauria de fer reflexionar sobre qui deu tenir realment la raó de l’interès públic.

En tots aquests anys, hem demanat reiteradament entrevistar-nos amb l’Ajuntament i les altres administracions, però aquestes ens han denegat informació, no se’ns ha convocat en set anys per part d’Alcaldia de Cerdanyola del Vallès per saber la nostra posició, no s’ha fet CAP CONVOCATORIA del Consell de Medi Ambient de Cerdanyola del Vallès, i hem hagut de recórrer al Síndic de Greuges per aclarir la informació ambiental, per les negatives d’una administració a l’altra.

Període d’al·legacions.

El període d’al·legacions és d’un mes a partir de la publicació.

Conjuntament amb l’advocat estem valorant els possibles recursos de cassació a interposar i del seguiment de la sentència.

Octubre 2026.

Font: ADENC, REFEM, PLATAFORMA CERDANYOLA SENSE ABOCADORS

Read Full Post »

Bellaterra, 14 d’octubre de 2026

“La sentència estima parcialment un dels 16 motius del recurs, relatiu a la urbanització i implantació d’equipaments i vials en zones inundables i de flux preferent, i declara la nul·litat de determinades previsions urbanístiques, sense anul·lar la totalitat del PDU”.

ELISENDA DE CLASCÀ* ✍️ La Sentència 786/2026, de 30 de setembre, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), estima parcialment el recurs contenciós administratiu interposat per les associacions REFEM el Centre Direccional i ADENC contra l’aprovació definitiva del Pla director urbanístic (PDU) del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès, de 22 de desembre de 2020.

La sentència estima parcialment un dels 16 motius del recurs, relatiu a la urbanització i implantació d’equipaments i vials en zones inundables i de flux preferent, i declara la nul·litat de determinades previsions urbanístiques, sense anul·lar la totalitat del PDU.

La sentència analitza els motius de recurs següents:

Deficiències de l’avaluació ambiental estratègica i omissió d’informes preceptius; 2) reducció de l’àmbit protegit de la Xarxa Natura 2000 de Collserola;

3) manca d’avaluació de l’afectació a la fauna protegida;

4) absència de l’informe de la Subdirecció General de Biodiversitat i Medi Natural;

5) incompliment de la legislació sobre canvi climàtic, emissions i eficiència energètica;

6) riscos ambientals i per a la salut derivats dels antics abocadors, especialment Can Planas i Elena;

7) manca de clausura formal, descontaminació i garanties de seguretat dels abocadors;

8) deficiències de publicació i notificació de la declaració ambiental estratègica;

9) manca de consideració de l’informe de Protecció Civil en l’avaluació ambiental;

10) omissió de l’informe preceptiu en matèria de seguretat industrial;

11) manca de resposta adequada a les al·legacions dels interessats;

12) deficiències del programa de participació ciutadana;

13) insuficiència de l’estudi de mobilitat;

14) incompliment del Pla territorial metropolità de Barcelona en matèria de mobilitat;

15) urbanització i implantació d’equipaments i vials en zones inundables i de flux preferent (motiu estimat parcialment);

16) insuficiència de l’avaluació de l’impacte social del planejament.
Dels motius anteriors, només s’estima parcialment el número 15.

En relació amb la resta, el Tribunal considera que s’han complert els tràmits legalment exigibles a l’Administració, d’acord amb la documentació de l’expedient i la que s’ha aportat durant el procediment judicial, en resposta a les qüestions plantejades per les associacions recurrents.

Cal destacar que, en diversos dels motius desestimats, el Tribunal assenyala la manca de proves o informes pericials de la part recurrent que contradiguin els estudis tècnics aportats per les administracions, sense perjudici que també consideri acreditat el compliment dels tràmits administratius exigibles.
La construcció d’habitatges a l’entorn dels antics abocadors

D’altra banda, pel que fa a la construcció d’habitatges a les zones dels antics abocadors de Can Planas i Elena, el Tribunal accepta les previsions del PDU d’ubicar edificacions al voltant dels abocadors, però no sobre els terrenys ocupats pels dipòsits de residus, on s’estableixen limitacions específiques d’usos i d’edificació.

Tanmateix, atesa l’existència d’emissions de biogàs i altres possibles contaminants, les edificacions situades a l’entorn hauran de complir condicions especials de protecció, ventilació i disseny constructiu per evitar l’entrada i acumulació de gasos en espais tancats.

Entre aquestes mesures, la documentació urbanística recollida a la sentència preveu:

«Construir el soterrani, semisoterrani o planta baixa totalment ventilat, en forma de pati anglès o sobre pilars. En aquest cas, caldrà garantir que els petits espais tancats que hi pugui haver (petits magatzems, caixes d’ascensor, etc.) quedin suficientment ventilats.

Dissenyar i construir una barrera contra el gas o un drenatge passiu de gasos, robust i que no requereixi manteniment, als límits de la parcel·la o bé al lloc on s’assenti l’edifici; mesura que serà validada per l’Agència de Residus de Catalunya, que determinarà el pla de seguiment i control.

A més, a les xarxes de serveis s’assegurarà que es trenqui la continuïtat física dels conductes mitjançant arquetes ventilades, per garantir que els gasos drenats no entrin a l’interior de l’edifici.

Les antigues construccions existents al subsol d’aquestes parcel·les hauran de ser enderrocades, per evitar les vies preferents de mobilització del biogàs.»
Pel que fa als abocadors, el Tribunal es fonamenta en els estudis ambientals i de riscos aportats per les administracions, entre els quals hi ha documentació de l’AMB i de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), que consideren admissibles els riscos avaluats en les condicions previstes pel planejament.

En aquest sentit, el Tribunal no afirma que es pugui edificar sense restriccions, sinó que considera que les mesures correctores i els controls ambientals previstos pel PDU poden garantir que en principi no s’acredita «[…] un risc inadmissible per a la salut de les persones, comprovat per l’autoritat ambiental en els termes previstos a les normes urbanístiques i les seves fitxes.» (pàg. 118 de la sentència, numeració judicial).

Així, l’article 104.2 de les normes urbanístiques del PDU condiciona la urbanització i edificació de les parcel·les de l’entorn de Can Planas a l’execució prèvia de les actuacions de remediació previstes. En el cas d’Elena, també s’exigeixen mesures de protecció, validació ambiental i seguiment posterior a la clausura.

Els aspectes del PDU que la sentència anul·la

Pel que fa al motiu estimat, el Tribunal considera que determinats equipaments i un vial projectat ocupen terrenys afectats per zones de flux preferent de les rieres, en contradicció amb les limitacions derivades de la normativa sobre inundabilitat i amb els informes de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) (Limits: Zona inundable amb referència de 500 anys).

Per aquest motiu, declara la nul·litat de la qualificació de l’equipament SE 08 com a SE₁, de determinades previsions de l’article 36.7.b relatives als equipaments SE₂ 02 i SE₂ 03, i de les corresponents determinacions dels plànols d’ordenació O.2.1b i O.2.1c. Així mateix, anul·la el traçat de l’eix 50 – camí 10, que transcorre per una zona de flux preferent.
Aquestes anul·lacions són parcials i no comporten la nul·litat de la totalitat del Pla director urbanístic.

Les propostes alternatives de REFEM i ADENC

Cal recordar que les associacions recurrents, en les fases anteriors d’al·legacions, havien plantejat alternatives al model urbanístic previst pel PDU. Entre aquestes, proposaven eliminar les àrees destinades a grans centres comercials i substituir-les per petit comerç en planta baixa, així com desplaçar els habitatges previstos per acostar-los al nucli urbà de Cerdanyola.
També s’havia proposat destinar part dels terrenys inicialment previstos per a habitatges a activitats empresarials i tecnològiques, ampliant l’actual parc empresarial.

Aquestes propostes pretenien modificar la distribució dels usos urbanístics, reduir l’impacte del desenvolupament residencial sobre determinats espais i reforçar la continuïtat urbana amb Cerdanyola, aspectes que xoquen frontalment amb les necessitats habitacionals reclamades per l’administració, atesa la gran demanda de vivenda actual i calculada a futur.

La sentència, per tant, manté substancialment el model urbanístic del PDU, però obliga a corregir les determinacions anul·lades per la seva incompatibilitat amb les limitacions legals aplicables a les zones inundables.

La resolució no és ferma i és susceptible de recurs de cassació.

*Elisenda de Clascà, advocada, màster en assessoria jurídica, Iniciativa Municipal de Persones Unides Lliurement i Solidària (IMPULS)

Read Full Post »