Bellaterra, 11 d’octubre de 2026
“El voluntarisme d’una època en pro de l’euskera s’està convertint en professionalització“.
ANDRÉS URRUTIA (President d’Euskaltzaindia Acadèmia de la Llengua Basca) ✍️ La llengua basca avui necessita un esforç de fons allunyat de partidismes ideològics i que gaudeixi del respecte d’una àmplia majoria social. Una i una altra vegada apareixen a la premsa notícies relacionades amb el basc, des dels que li atribueixen una causalitat negativa (PISA, decisions judicials, discriminació dels no bascoparlants a l’Administració pública) fins als qui, per contra, se senten insatisfets pel lent avenç de la llengua basca i la seva manca de presència en la realitat.
Pocs es pregunten per la configuració del basc com un espai comú de trobada entre diferents. Una llengua, sigui el basc o qualsevol altra, compleix funcions de comunicació, identitat, de cohesió social, cultural i fins i tot econòmica. Per això, és important constatar en haver de la nostra societat la creixent consideració de l’euskera com un dels elements de rellevància de la societat basca.
La veritat és que aquest espai propi de l’euskera, consensuat i allunyat de les polaritzacions ideològiques, és difícil de construir sense més ni més. Exigeix coherència i disciplina i, sobretot, continuïtat i vocació. Tot això no és bonisme sense criteri sinó la necessitat de basar-se en una sèrie de principis i realitats que de vegades no resulten fàcils de concretar
Una de les característiques d’aquesta societat del segle XXI és la globalització, que afecta la llengua com a instrument imprescindible a l’hora de configurar una realitat social visible i cohesionada. Aquesta globalització, en el nostre cas, no pot suposar una reducció significativa de la presència social i de les funcions de les llengües minoritàries i minoritzades, així com de les comunitats lingüístiques que les practiquen i les sostenen com a llengües pròpies, sinó una concepció d’aquestes com a elements d’identitat i cohesió en societats plurals com la nostra.
Aquest país, aquesta societat, es va dotar fa molt de temps d’una sèrie d’institucions que sempre han treballat per la centralitat del basc, sense escarafalls, sense massa soroll mediàtic. Des de la seva creació, fa més d’un segle, Euskaltzaindia, la Reial Acadèmia de la Llengua Basca, ha reunit i reuneix prop de cinc generacions d’acadèmics, i ha generat un nucli de coneixement que ha reflexionat i actuat sobre la llengua basca, aconseguint en cada període una adaptació de la institució a les exigències socials.
El lector que ha arribat a aquest punt, segurament, espera d’aquest text una relació de lloes i felicitacions pel que fa a la institució, Res d’això. Fa uns anys, al centenari de la institució, vam proposar un avenç en termes de digitalització, professionalització, vocació de servei i internacionalització que es va complint a poc a poc, passant dels mers enunciats, teòrics i especulatius, a la pràctica del servei diari en pro de l’euskera.
I aquí, en la recerca d’aquest tercer espai per sobre de les polaritzacions interessades, l’Acadèmia ha posat en marxa, revificant les seves iniciatives, el projecte Euskararen Gogoetagunea, amb l’objecte de trobar un assemblatge institucional que pugui ser comú i involucri a tota la ciutadania basca.
Però en tot això, i enmig de la sensació de polèmica pel que els mitjans de comunicació recullen al voltant del basc, manca l’element fonamental: la posició i la pràctica de la realitat dels ciutadans bascos que han avançat en aquesta direcció, el vector social amb majúscules, per sobre d’interpretacions d’un i altre caire, que de vegades són manipulades per uns i altres manetes.
Una llengua és el que és, no el que vulguem que sigui o no sigui, segons les nostres idees, és una realitat en què s’estan produint canvis i avenços espectaculars i impensables fins fa poc.
El voluntaris d’una època en pro de l’euskera s’està convertint en una professionalització i compactació del món del basc amb una combinació de diferents factors que exigeix una anàlisi detallada i plural, unint els èxits i avenços de la lingüística i la sociolingüística amb les noves tecnologies i la intel·ligència artificial, tot això al servei de la utilització habitual de la llengua basca.
I per continuar en aquesta tasca, cal generar nous consensos que portin assolir objectius socialment constatables, per sobre dels successos del moment, moltes vegades efimers.
El que avui necessita l’euskera, a més de campanyes publicitàries i mediàtiques peribles, és un esforç de fons allunyat de partidismes ideològics i que gaudeixi del respecte d’una àmplia majoria social.
Com estructurar? No sembla que les solucions de màrqueting siguin suficients. Més aviat sembla que el futur passa per una reflexió conjunta i compartida dels agents socials, ben articulats i cohesionats pel que fa a la societat civil basca, Euskaltzaindia va per aquesta via que, certament, no és fàcil, i espera trobar els qui, superant partidismes, vagin en la mateixa direcció a la recerca d’unes metes socials lliurades en el lingüístic. Ekin eta jarrail Seguim!
Font: El Diario Vasco
